Recuperen per primera vegada l’esquelet complet d’una au de 3,1 milions d’anys al Camp dels Ninots

Durant el seu vintè aniversari, el projecte de recerca del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè.

La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.

Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins al 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.

L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.

Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria 1 metre d’alçada i uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular, ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.

La campanya d’excavació s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, tots dos investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi ha pres part alumnat del Màster Interuniversitari d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, de la Universitat de Girona (UdG) i de les Escoles de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBNC) i Galícia (ECRBNG).

L’excavació al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca “El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III”, i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació consulteu tota la nota de premsa de l’IPHES

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Els primats del Paleogen de Catalunya”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el passat dimecres 29 de març.

Els primats del Paleogen de Catalunya

Conferenciant: Judit Marigó (UAB)

Moderador: Salvador Moyà-Solà (ICREA-ICP)

El Paleogen (65,5-23 milions d’anys, Ma) comprèn tres èpoques ben diferenciades: el Paleocè (65,5-55,8 Ma), l’Eocè (55,8-33,9 Ma) i l’Oligocè (33,9-23 Ma). Amb el Paleocè comença l’era Cenozoica en el límit Cretaci-Terciari (límit K/T, fa 65,5 Ma). En aquell moment es van produir importants canvis climàtics que van contribuir a l’extinció dels dinosaures no avians i, tanmateix, van suposar unes condicions favorables per alguns grups de mamífers avui desapareguts, que van sobreviure fins al Paleocè i van arribar a ser els mamífers dominants. Entre ells trobem ja les primeres restes de primats sensu lato, pertanyents al grup dels plesiadapiformesL’Eocè és una època molt interessant a causa de l’aparició de molts dels ordres moderns de mamífers, i també dels euprimats (o primats sensu stricto). El principi de l’Eocè va venir marcat pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, cosa que va permetre la proliferació de boscos tropicals en latituds elevades. Aquests canvis ecològics van afavorir la diversificació dels mamífers del moment, entre ells els primats, que van experimentar una important radiació durant l’Eocè, amb l’aparició de dos grups ben diferenciats (Adapiformes i Omomyiformes). A més, durant l’Eocè es registra també la primera aparició dels antropoïdeus, tot i que no se n’han trobat d’aquesta edat en el nostre territori. El límit Eocè-Oligocè va venir marcat per una altra renovació faunística que va afectar dramàticament els ecosistemes marins i continentals. En aquest moment, el registre d’omomyiformes queda restringit a Europa a només dues troballes a la península Ibèrica. Això podria estar relacionat amb la seva posició més meridional respecte altres àrees europees, i que hauria afavorit el manteniment de temperatures més altes que haurien permès la persistència d’àrees de boscos tropicals i subtropicals i la supervivència d’aquests primats fins a l’Oligocè inferior. Tot i la riquesa dels jaciments de vertebrats paleògens de Catalunya i la intensitat dels treballs de recerca duts a terme fins al moment, encara queden moltes incògnites per resoldre respecte a la diversitat, mode de vida i evolució de diferents grups, especialment dels primers primats i altres vertebrats.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Els primats del Paleogen de Catalunya”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de març a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Els primats del Paleogen de Catalunya

Conferenciant: Judit Marigó (UAB)

Moderador: Salvador Moyà-Solà (ICREA-ICP)

El Paleogen (65,5-23 milions d’anys, Ma) comprèn tres èpoques ben diferenciades: el Paleocè (65,5-55,8 Ma), l’Eocè (55,8-33,9 Ma) i l’Oligocè (33,9-23 Ma). Amb el Paleocè comença l’era Cenozoica en el límit Cretaci-Terciari (límit K/T, fa 65,5 Ma). En aquell moment es van produir importants canvis climàtics que van contribuir a l’extinció dels dinosaures no avians i, tanmateix, van suposar unes condicions favorables per alguns grups de mamífers avui desapareguts, que van sobreviure fins al Paleocè i van arribar a ser els mamífers dominants. Entre ells trobem ja les primeres restes de primats sensu lato, pertanyents al grup dels plesiadapiformesL’Eocè és una època molt interessant a causa de l’aparició de molts dels ordres moderns de mamífers, i també dels euprimats (o primats sensu stricto). El principi de l’Eocè va venir marcat pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, cosa que va permetre la proliferació de boscos tropicals en latituds elevades. Aquests canvis ecològics van afavorir la diversificació dels mamífers del moment, entre ells els primats, que van experimentar una important radiació durant l’Eocè, amb l’aparició de dos grups ben diferenciats (Adapiformes i Omomyiformes). A més, durant l’Eocè es registra també la primera aparició dels antropoïdeus, tot i que no se n’han trobat d’aquesta edat en el nostre territori. El límit Eocè-Oligocè va venir marcat per una altra renovació faunística que va afectar dramàticament els ecosistemes marins i continentals. En aquest moment, el registre d’omomyiformes queda restringit a Europa a només dues troballes a la península Ibèrica. Això podria estar relacionat amb la seva posició més meridional respecte altres àrees europees, i que hauria afavorit el manteniment de temperatures més altes que haurien permès la persistència d’àrees de boscos tropicals i subtropicals i la supervivència d’aquests primats fins a l’Oligocè inferior. Tot i la riquesa dels jaciments de vertebrats paleògens de Catalunya i la intensitat dels treballs de recerca duts a terme fins al moment, encara queden moltes incògnites per resoldre respecte a la diversitat, mode de vida i evolució de diferents grups, especialment dels primers primats i altres vertebrats.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicada a la revista Nature la descoberta de la tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades, Coll de Nargó

Ha estat publicada a la revista Nature, fent-se ampli ressò a la premsa, la descoberta en el mes de juliol de 2016 a Coll de Nargó de les restes que han permès descriure la nova espècie de tortuga Leviathanochelys aenigmatica, d’edat estimada en Campanià, 83 milions d’anys, Cretaci superior.

Les dimensions de l’exemplar de tortuga al qual pertanyen aquestes restes, de 3,7 metres de llargada, la converteix en la més gran d’Europa i la segona més gran del món després de l’Archelon, descoberta a Amèrica del Nord, de 4,5 metres de llarg.

L’avís donat per membres de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic va motivar-ne una ràpida visita de reconeixement i es va realitzar una excavació d’urgència, traslladant-se les restes al Museu Dinosfera de Coll de Nargó, on els paleontòlegs investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) se’n van fer càrrec de la restauració. Immediatament, es va definir el lloc de la troballa com a Jaciment de Cal Torrades.

L’Institut Català de Paleontologia amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural va fer-ne dues campanyes més d’excavació, els anys 2020 i 2021, en les que es van recuperar més restes de la tortuga, que finalment han estat restaurats i estudiats i permeten la definició de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica.

Arran de la importància d’aquest jaciment, el passat mes de març l’investigador de l’ICP Oscar Castillo va fer una conferència sobre la troballa d’aquesta tortuga de grans dimensions en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaç a la notícia a la web de l’ICP

Enllaç a l’article de la revista Nature

Enllaç al vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia

Text de la notícia: Albert Vidal Martí, paleontòleg del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya”

Us presentem el vídeo de la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 5 d’octubre.

Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya”

Us recordem que aquest proper dimecres 5 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 23 de març.

La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)

Conferenciant: Oscar Castillo Visa

Moderador: Àngel Galobart Lorente

En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)”

Us recordem que aquest proper dimecres 23 de març a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)

Conferenciant: Oscar Castillo Visa

Moderador: Àngel Galobart Lorente

En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Identifiquen petjades d’animals de fa 3,1 milions d’anys en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

La troballa s’ha produït durant la campanya d’excavació d’enguany que va finalitzar el passat divendres 4 de juny. Es tracta d’un mamífer encara per determinar que caminava en un context subaquàtic i el rastre s’ha trobat en un sector del jaciment que encara no havia estat mai excavat.

La 19a campanya d’excavació que des del 10 de maig i fins el 4 de juny ha portat a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) ha identificat per primera vegada icnites (petjades) d’un mamífer encara per determinar de 3,1 milions d’anys. Després de la seva identificació, l’equip va procedir a la seva extracció per ser traslladades al laboratori, on es restauraran, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie.

La  campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES-CERCA. Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

El rastre identificat es troba situat a la unitat 10 de l’aflorament del sector de Ca n’Argilera, en el vessant sud de l’edifici volcànic, en un sector de l’àrea de treball que encara no havia estat excavat. La base d’aquesta unitat, formada principalment per sorres, està concrecionada i endurida; la seva composició litoestratigràfica indica que per sobre disposava d’una làmina d’aigua poc profunda. És en aquest punt on s’ha identificat el rastre corresponent a un mamífer que va caminar per aquell punt en unes condicions, per tant, subaquàtiques.

A falta d’un estudi més detallat, es pot dir que aquest rastre està format per quatre petjades alineades en direcció sud-oest respecte a la superfície de treball, en les quals es poden observar com el mamífer generador de les mateixes va deixar les empremtes digitals en cada una d’elles.

Durant aquesta campanya d’excavació també s’han trobat fins a sis esquelets de grans vertebrats (quatre tapirs i dos bòvids), juntament amb centenars de restes de petits vertebrats (amfibis, rèptils, peixos i aus) en un estat de conservació excepcional.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el projecte “El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II” CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.

Font: IPHES

Per a més informació consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Espaigea, el nou espai de divulgació de la geologia a Catalunya

Ahir dijous 22 d’abril, coincidint amb la celebració del Dia de la Terra, es va presentar Espaigea, una nova plataforma web de divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra que es fa a Catalunya.

Aquesta nova web, presentada pel secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Massó, està oberta a la contribució voluntària de totes les entitats i institucions d’aquest camp científic i neix per a ser un altaveu de referència de les diferents activitats de divulgació de la geologia que es fan a Catalunya.

Espaigea es concep amb la voluntat de connectar totes les institucions, associacions, entitats, museus, centres d’interpretació o divulgadors, entre d’altres, que realitzen activitats relacionades amb la geologia i les ciències afins, entre les quals hi ha la paleontologia. L’objectiu d’Espaigea és posar-les en valor i donar-les a conèixer per millorar i incrementar la formació, la cultura i els aspectes de la recerca científica que aporten coneixement geològic a la ciutadania.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura recolza la iniciativa, i amb motiu de les seves competències en matèria de patrimoni paleontològic i de la seva defensa i promoció de la investigació científica, aprofitarà la plataforma per difondre les notícies, iniciatives i activitats relacionades amb la recerca paleontològica, especialment les conferències de temàtica paleontològica de la Tribuna d’Arqueologia, un cicle de conferències anual que té com a objectiu donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Adreça de la web Espaigea: https://espaigea.cat/