Ha estat publicada a la revista Nature, fent-se ampli ressò a la premsa, la descoberta en el mes de juliol de 2016 a Coll de Nargó de les restes que han permès descriure la nova espècie de tortuga Leviathanochelys aenigmatica, d’edat estimada en Campanià, 83 milions d’anys, Cretaci superior.
Les dimensions de l’exemplar de tortuga al qual pertanyen aquestes restes, de 3,7 metres de llargada, la converteix en la més gran d’Europa i la segona més gran del món després de l’Archelon, descoberta a Amèrica del Nord, de 4,5 metres de llarg.
L’avís donat per membres de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic va motivar-ne una ràpida visita de reconeixement i es va realitzar una excavació d’urgència, traslladant-se les restes al Museu Dinosfera de Coll de Nargó, on els paleontòlegs investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) se’n van fer càrrec de la restauració. Immediatament, es va definir el lloc de la troballa com a Jaciment de Cal Torrades.
L’Institut Català de Paleontologia amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural va fer-ne dues campanyes més d’excavació, els anys 2020 i 2021, en les que es van recuperar més restes de la tortuga, que finalment han estat restaurats i estudiats i permeten la definició de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica.
Arran de la importància d’aquest jaciment, el passat mes de març l’investigador de l’ICP Oscar Castillo va fer una conferència sobre la troballa d’aquesta tortuga de grans dimensions en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaç a la notícia a la web de l’ICP
Enllaç a l’article de la revista Nature
Enllaç al vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia
Text de la notícia: Albert Vidal Martí, paleontòleg del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.
En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.
