Categoria: Modern

Jornada de Portes Obertes a Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

xarxesDeixa un comentari

Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.

L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.

Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC);  un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Activitat gratuïta

| Per a més informació cliqueu aquí |

Inauguració exposició: «Deltebre I. La història d’un naufragi… Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)» al MNAT

xarxesDeixa un comentari

El proper dijous, 19 de març a les 19,30 hores tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Deltebre I. La història d’un naufragi… Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)», al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona).

El jaciment Deltebre I és un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha estat l’encarregat de la seva excavació i estudi. Amb els resultats científics i amb els materials recuperats, les seus del MAC-CASC i el MAC-Girona van formalitzar una exposició temporal amb la finalitat de donar a conèixer la història del jaciment subaquàtic Deltebre I, i alhora, la tasca de l’arqueologia subaquàtica en general.

Ara aquesta exposició es presenta, ampliada, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona del 20 de març al 4 d’octubre de 2015 amb l’objectiu de donar a conèixer a les comarques de Tarragona aquest excepcional jaciment i, alhora, difondre un episodi fonamental de la nostra història contemporània, el conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès i les seves repercussions a la ciutat.

IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions

xarxesDeixa un comentari

Image (1) castells-fortificacions.jpg for post 19788El proper 11 d’abril de 2015 se celebrarà a Canet de Mar la novena edició de la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que enguany portarà el títol «Torres de guaita, defenses i fortificacions». Aquesta Trobada, que organitza el Centre d’Estudis Canetencs – IRMU, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, Maresme.

La proposta d’aquesta nova edició ofereix un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial, així com la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.

| Per a més informació i inscripcions (fins a l’1 d’abril) cliqueu aquí |

Visita a l’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Adoberia-den-Ginebreda.jpg for post 18856El proper diumenge 14 de desembre de 2014, a les 12,00h es realitzarà una visita guiada a l’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers (Pl. de l’Església, 7), el Centre d’interpretació històrica del Granollers medieval que, a través d’una museografia singular, ofereix la possibilitat de conèixer un complex artesanal preindustrial, alhora que la història i el creixement de la ciutat de Granollers, des del segle IX fins al segle XVIII.

L’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers és un dels pocs exemples d’arqueologia industrial excavat a la ciutat i l’única adoberia conservada de la mitja dotzena que, segons documentació, hi havia hagut a la ciutat. Actualment és una de les poques adoberies històriques conservades a Catalunya i esdevé un espai idoni perconèixer i difondre el creixement i la transformació del Granollers medieval, caracteritzat per un ampli recinte emmurallat, un seguit d’oficis i activitats productives, entre les quals destaquen les relacionades amb la pell, i un mercat potent i diversificat.

La visita te una durada de 1,30h i cal fer reserva prèvia. Te un preu de 3€ per persona. Les persones jubilades tenen un 50 % de descompte i els infants fins a 12 anys, entrada gratuïta.

| Descarregueu aquí el programa Itineraris de Ciutat, del Museu de Granollers en pdf |

Curs: “Pellofes i ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) pellofes.jpg for post 18530Els dies 26 i 27 de novembre, el Gabinet Numismàtic de Catalunya dedica el curs d’història monetària hispànica, que enguany arriba a la seva divuitena edició, a analitzar un patrimoni numismàtic eclesiàstic molt poc conegut: les fitxes o getons que, amb el nom de ploms o pellofes, van ser utilitzats en el dia a dia de moltes comunitats religioses amb una finalitat paramonetal.

Aquest curs, organitzat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, reunirà als principals estudiosos del tema en una trobada monogràfica que facilitarà establir un estat de la qüestió des de diverses perspectives complementàries.

Llocs de les sessions:

– Dimecres 26: Sala Mercè de la Catedral de Barcelona
– Dijous 27: Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el programa en pdf |

Publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) ramaderia.jpg for post 18490Acaba de sortir la publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”, sobre arqueologia de les pràctiques ramaderes dels darrers segles al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici», dels autors Ermengol Gassiot Ballbe i David García Casas.

L’arqueologia pot compensar parcialment la manca de dades orals o documentals sobre la vida humana pretèrita. Precisament aquesta absència de dades és un dels problemes principals que condicionen l’estudi de la ramaderia transhumant a l’alta muntanya. La recerca arqueològica realitzada de manera ininterrompuda des de l’any 2004 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha tret a la llum un extens registre arqueològic de milers d’anys d’ocupació i explotació humana d’aquesta àrea dels Pirineus. Aquestes evidències permeten una aproximació d’unes pràctiques ramaderes que al llarg del temps, des del Neolític fins l’actualitat, segueixen pautes diferents. Aquests canvis també s’aprecien, i són especialment rellevant, durant els darrers segles de la seqüència arqueològica, a partir de la Baixa Edat Mitjana. El dinamisme històric d’aquestes pràctiques prevé l’ús de dels models etnogràfics per a construir imatges descontextualitzades històricament de la transhumància pretèrita. A més, obren la discussió de quina fou la relació entre aquests canvis i l’evolució global de la societat catalana durant els darrers segles.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Publicació i presentació de les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012

xarxesDeixa un comentari

Image (1) actes-II-Jornades-Cat-Central-a-Vic.jpg for post 17992Demà divendres 17 d’octubre, amb ocasió de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central que enguany tindran lloc al Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter, es presentaran les actes de les anteriors II Jornades, celebrades a Vic l’any 2012.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central es van iniciar l’any 2010 amb l’objectiu d’ésser un vehicle de difusió i coneixement per posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants els resultats de totes les intervencions arqueològiques i l’estat de la qüestió de l’arqueologia i la paleontologia a la Catalunya Central.

Les Actes de les segones jornades, que s’havien celebrat del 13 al 15 de desembre de 2012 a la ciutat de Vic, són un repàs de l’activitat arqueològica que es va  portar a terme a la Catalunya Central entre els anys de 2010 i 2011 i recullen tots el temes tractats durant les jornades. Estan estructurades en diversos blocs. El primer d’ells, dedicat al tema monogràfic “L’ocupació a la Plana de Vic del Neolític a l’Edat de Bronze”, mostra diferents exemples d’assentaments a l’aire lliure localitzats arran de les obres d’infraestructura dels darrers anys realitzades a la Plana de Vic (Eix Transversal, Eix Vic-Ripoll). El segon bloc de les actes el conformen les comunicacions sobre els resultats de les 39 intervencions arqueològiques més destacades, de les 205 portades a terme entre el 2010 i 2011 a la Catalunya Central El tercer bloc conté la resta d’intervencions, amb resultats poc significatius o, fins i tot, negatius, amb format és tipus fitxa. S’incorporen a les actes també els tres pòsters presentats durant les jornades a la segona planta del Museu Episcopal.

D’aquesta nova publicació del Departament de Cultura s’ha fet una edició limitada en suport paper i una més extensa en format CD. A més, la podeu descarregar del repositori CALAIX al l’enllaç que trobareu a sota.

| Per descarregar les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012 cliqueu aquí |

Exposició: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, al MNAC

xarxesDeixa un comentari

Image (1) histories-metal.jpg for post 17895El proper dijous 16 d’octubre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya- MNAC: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, que romandrà oberta fins l’octubre de 2015.

La medalla és un dels fruits artístics més reeixits de la fecunda fascinació que les elits de l’Europa moderna van sentir per l’Antiguitat. En la seva reduïda superfície metàl·lica era possible emular la Roma clàssica redescoberta intacta a través d’unes monedes que, en la terminologia de l’època, eren anomenades medalles. Els governants van ser conscients molt aviat del potencial que els oferia el seu camp per difondre entre els seus coetanis, però també a la posteritat, els fets que volien que fossin recordats. En definitiva, la medalla permetia modelar la història al gust del governant i tenir-la a la mà. Havia nascut la medalla commemorativa.

En aquest context cultural van aparèixer, justament amb aquest nom, les històries metàl·liques. Inicialment, es tractava de col·leccions factícies de medalles que, gràcies a la tasca del col·leccionisme i de l’erudició, constituïen la base objectiva i arqueològica ideal per bastir un relat històric que, gràcies a la impremta i a la calcografia, acabava recollit en belles edicions. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles editades expressament amb la voluntat que constituïssin una seqüència i que, sovint, també van acabar per ser editades en llibres. L’exemple emblemàtic del fenomen és, sens dubte, la Història metàl·lica de Lluís XIV de França. A partir d’aquesta, les històries i galeries metàl·liques van triomfar a l’Europa dels segles XVII-XIX tal com es pot veure en aquesta exposició que recupera la seva gènesi i en mostra una acurada selecció.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Inauguració de l’exposició: «El Prat del 1714» al Prat de Llobregat

xarxesDeixa un comentari

Image (1) expo-el-Prat.jpg for post 17636L’Ajuntament del Prat de Llobregat inaugura el proper dissabte 27 de setembre a les 12,00 hores, al Centre d’Art Torre Muntadas, l’exposició «El Prat del 1714», organitzada per l’Arxiu Històric del Prat de Llobregat. Aquest acte forma part de la programació de la festa major d’ enguany i la mostra romandrà oberta al públic fins el 30 de novembre de 2014.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura hi col·labora amb la cessió d’unes peces ceràmiques: set escudelles i un plat del segle XVII de ceràmica blava catalana que procedeixen de l’excavació realitzada l’any 2002 a la masia de Cal Monés, al mateix municipi,  i què actualment es troben sota la custodia del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

«Masia/Territori». 1r Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català

xarxesDeixa un comentari

Image (1) masies-territori.jpg for post 16901Els dies 11, 12 i 13 de març de 2015 està previst que se celebri el primer Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català, «Masia/Territori», organitzat per la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans  ICEA-IEC.

La masia i el mas han articulat des del s. XI el territori català i han configurat el nostre imaginari col·lectiu. A partir del s. XX la masia i l’entorn rural han experimentat profundes transformacions. Aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn des d’una visió pluridisciplinar, atenent a diferents vessants: tipologia de les edificacions, materials constructius, usos heretats en el marc de l’explotació agrària, usos incorporats com estratègia d’adaptació, impacte en el paisatge, referents socioculturals, etc.

Terminis:

  • Del 30 de maig al 15 de juny de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Del 10 al 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitiu.

| Per a més informació cliqueu aquí |