Mes: juny de 2025

Publicació de la monografia “Les àmfores de la Ciutadella de Roses (Alt Imperi, Baix Imperi i Antiguitat Tardana)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic publica el segon volum de la col·lecció de Monografies de la Càtedra (MonCRAPA). El volum Les àmfores de la Ciutadella de Roses (Alt Imperi, Baix Imperi i Antiguitat Tardana)  és obra dels arqueòlegs Marc Bouzas, Josep Casas i Josep Maria Nolla.

Aquesta publicació analitza el material amfòric d’època romana i tardoantiga  recuperat a les excavacions arqueològiques desenvolupades al solar de la Ciutadella de Roses al llarg de bona part del segle XX. No solament realitza un estudi formal acurat dels materials (amb un complet catàleg de les peces) sinó que aprofundeix en la seva cronologia, procedència i usos, contextualitzant les troballes en el marc de la circulació d’aquesta mena de materials al territori.

Així mateix l’estudi també aprofundeix en altres aspectes com el paper de Roses en les rutes comercials de l’època i reestudia, -presentant una nova interpretació- el conegut com a “edifici A” i que constitueix encara avui el complex millor conservat d’època romana i tardoantiga a Roses.

Consulteu l’índex de la publicació en pdf

El volum està disponible en línia i es pot descarregar de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 25 de juny.

El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana

Conferenciants: Clara Forn Perramon (Museu de Badalona) i Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.Cat SL)

Moderador: Magí Miret Mestre (arqueòleg)

La intervenció arqueològica preventiva al carrer del Temple núm. 43 de Badalona (2023-2024) ha permès documentar restes vinculades al fòrum de la ciutat romana de Baetulo datades entre el canvi d’era i el segle II dC. Dels elements identificats, en destaca un edifici de grans dimensions i dues plantes, i una font monumental associada al sistema públic d’abastament d’aigua. A partir del segle III dC, es documenta una progressiva degradació i transformació de l’espai, amb l’abandonament de les estructures anteriors o la seva reutilització per a activitats productives, com ara una premsa vinícola. Aquest procés de canvi es va perllongar fins als segles V i VI dC, durant els quals es produeix una reocupació parcial de l’edifici del fòrum, quan aquest ja es trobava abandonat i enderrocat. A l’època altmedieval (segles IX-X), la zona es transforma en una necròpolis de la sagrera de l’església de Santa Maria, formada per tombes antropomorfes amb cobertes de lloses de pedra. La importància de les troballes és cabdal, ja que és la primera excavació en extensió que s’ha fet a l’espai del fòrum de la ciutat. Així doncs, ens permet conèixer alguns dels edificis públics de la ciutat i posar en context els diferents elements que coneixem del fòrum de Baetulo proposant una primera evolució cronològica d’aquest espai central de la vida civil i pública romana.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

La Canonja inaugura el Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, Espai Mammuthus

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat divendres 20 de juny es va celebrar la inauguració oficial de l’Espai Mammuthus, el nou Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, un centre de referència arqueològica i científica amb projecció internacional.

El centre neix de la voluntat de preservar, estudiar i divulgar les troballes del jaciment del Barranc de la Boella, un dels més importants d’Europa per la seva antiguitat —datada fa més d’1 milió d’anys— i pel valor de les seves troballes, que han fet canviar el paradigma de la dispersió humana al continent europeu.

El jaciment, excavat de manera sistemàtica des de l’any 2007, està dirigit per la Dra. Palmira Saladié i el Dr. Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA, que han liderat durant gairebé dues dècades els treballs científics i de conservació del lloc.

L’acte d’inauguració de l’Espai Mammuthus va comptar amb una àmplia representació institucional, encapçalada pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, acompanyats de la directora de l’IPHES-CERCA, Marina Mosquera, la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Marina Miquel, i altres representants del Govern de la Generalitat, del Govern espanyol, del Congrés dels Diputats, del Parlament de Catalunya i de les principals institucions del territori.

Després de la rebuda institucional a l’Ajuntament, les autoritats es van desplaçar a peu fins a l’Espai Mammuthus, on es va descobrir la placa commemorativa i es va fer una primera visita guiada al nou equipament. La cerimònia, presentada pel periodista Josep Suñé, va continuar amb una xerrada del reconegut arqueòleg i paleontòleg Eudald Carbonell que va fer un repàs de la història del jaciment i va insistir en la importància de continuar les excavacions.

L’Ajuntament de la Canonja ha liderat aquest projecte conjuntament amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la col·laboració d’empreses museístiques de primer nivell, amb l’objectiu de consolidar un espai dedicat al coneixement científic i a la divulgació.

L’Espai Mammuthus és un centre d’interpretació interactiu, pensat per a famílies, centres educatius i públic especialitzat. Incorpora pantalles tàctils, recursos audiovisuals i vitrines amb peces originals de gran valor paleontològic com defenses de mamut, restes d’hipopòtam i eines de pedra atribuïdes als primers homínids.

Consulteu la notícia de la inauguració publicada a la web de l’IPHES.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana”. Dimecres 25 de juny a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 25 de juny a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana

Conferenciants: Clara Forn Perramon (Museu de Badalona) i Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.Cat SL)

Moderador: Magí Miret Mestre (arqueòleg)

La intervenció arqueològica preventiva al carrer del Temple núm. 43 de Badalona (2023-2024) ha permès documentar restes vinculades al fòrum de la ciutat romana de Baetulo datades entre el canvi d’era i el segle II dC. Dels elements identificats, en destaca un edifici de grans dimensions i dues plantes, i una font monumental associada al sistema públic d’abastament d’aigua. A partir del segle III dC, es documenta una progressiva degradació i transformació de l’espai, amb l’abandonament de les estructures anteriors o la seva reutilització per a activitats productives, com ara una premsa vinícola. Aquest procés de canvi es va perllongar fins als segles V i VI dC, durant els quals es produeix una reocupació parcial de l’edifici del fòrum, quan aquest ja es trobava abandonat i enderrocat. A l’època altmedieval (segles IX-X), la zona es transforma en una necròpolis de la sagrera de l’església de Santa Maria, formada per tombes antropomorfes amb cobertes de lloses de pedra. La importància de les troballes és cabdal, ja que és la primera excavació en extensió que s’ha fet a l’espai del fòrum de la ciutat. Així doncs, ens permet conèixer alguns dels edificis públics de la ciutat i posar en context els diferents elements que coneixem del fòrum de Baetulo proposant una primera evolució cronològica d’aquest espai central de la vida civil i pública romana.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

El projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II ha rebut el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat dilluns 16 de juny el projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II, liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), va rebre el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO pel període 2025-2028, en un acte celebrat a la seu central de l’organització a París.

En la mateixa reunió, la senyora Rut Geli Mauri, responsable del CASC, va ser nomenada membre del STAB, Consell Consultiu Científic i Tècnic de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001.

La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001 de la UNESCO designa programes, projectes i activitats realitzades sobre el Patrimoni Cultural Subaquàtic a nivell mundial amb el distintiu d’Exemples de Millors Pràctiques (“Best Practices”).

L’objectiu és promocionar l’accés al patrimoni cultural subaquàtic mitjançant l’intercanvi de les millors pràctiques entre els Estats Part de la Convenció, cercant respostes específiques als heterogenis i múltiples desafiaments que planteja la protecció i la promoció del patrimoni cultural subaquàtic. Dels projectes presentats es valoren els següents punts:

  • Fomentar l’accés responsable i no intrusiu del públic al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Augmentar la sensibilització, el reconeixement i la protecció del patrimoni cultural subaquàtic per part de la població.
  • Promoure la Convenció i l’establiment de marcs jurídics nacionals de protecció.
  • Donar suport a la investigació científica de conformitat amb la Convenció i les Normes relatives a les activitats dirigides al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Promoure la conservació adequada del patrimoni.

Aquest reconeixement de bones pràctiques per part de la UNESCO és fruit de l’esforç i el treball dut a terme pel conjunt de tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i posa en valor la gran importància d’aquest derelicte romà, que es troba en un excel·lent estat de conservació i constitueix un bé cultural de valors excepcionals, tant des del punt de vista científic i històric, com social i institucional.

Consulteu la web Underwater Cultural Heritage 2001 Convention de la UNESCO.

Consulteu la pàgina web Illes Formiques II del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

També podeu veure el vídeo de la conferència sobre el derelicte Illes Formigues II que va tenir lloc el passat 26 de març en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Jornades de Museografia Arqueològica Catalana

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza les primeres Jornades de Museografia Arqueològica Catalana, en el marc de la commemoració dels 90 anys de l’obertura de la seu de Barcelona del MAC.

Les Jornades de Museografia Arqueològica Catalana es duran a terme els dies 17, 18 i 19 de setembre de 2025 a la seu del MAC a Barcelona i hi participaran directors i directores dels principals museus arqueològics del país, responsables de museus i monuments de la Generalitat i professionals del sector. Josep Manuel Rueda és el comissari dels actes del 90è aniversari del MAC i de les jornades.

Els darrers anys han estat especialment intensos en la renovació del relat expositiu als museus d’arqueologia del nostre país. Entre 2020 i 2024 s’han inaugurat fins a deu noves propostes museogràfiques i actualment n’hi ha sis més en fase de desenvolupament. Des de l’inici del segle XXI, ja en són unes 45 les intervencions museogràfiques dutes a terme, la majoria d’elles, reformes profundes d’antics discursos expositius.

La irrupció de noves tècniques més immersives, participatives i contextualitzadores ha transformat profundament la manera com s’expliquen les narratives arqueològiques. Aquest canvi de paradigma ens convida a reflexionar sobre les oportunitats i els límits d’aquesta nova manera de fer museografia, tant des del punt de vista de la transmissió del coneixement com des de la seva eficàcia comunicativa.

Així doncs, aquestes jornades, les primeres dedicades específicament a la museografia arqueològica catalana, volen obrir un espai de trobada entre professionals per compartir experiències, idees i propostes de futur. 

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web del MAC

Jornades Europees d’Arqueologia 2025

Tribuna d'Arqueologia1 comentari

A partir d’avui i durant tot el cap de setmana se celebren les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Els dies 13, 14 i 15 de juny, i com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.

Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees; Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 11 de juny.

Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya

Conferenciant: Alejandro Gil Delgado (investigador associat Museu de la Conca Dellà)

Moderador: Àngel Galobart Lorente (investigador Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà)

Al Montsec de Meià (la Noguera) hi afloren uns estrats geològics de gra molt fi, que originàriament van ser utilitzades per a la industria de la impressió litogràfica i que es coneixen com a calcàries litogràfiques. Aquestes van ser descobertes per l’insigne enginyer de mines i geòleg Lluís Marià Vidal, a finals del segle XIX, i ell mateix va impulsar l’explotació comercial d’aquesta pedra a l’any 1898. Durant els pocs anys que va durar dita explotació es va fer palesa la riquesa fossilífera d’aquestes roques. Vidal va descriure-hi els primers holotips de peixos i rèptils, als quals els hi va atribuir una edat del Juràssic; tot i que estudis posteriors han certificat una edat del cretaci inferior (uns 125 milions d’anys). Durant tot el segle XX aquest jaciment es va convertir en un “supermercat del fòssil”, amb campanyes fetes per investigadors d’arreu d’Europa i molts aficionats de proximitat. El resultat són més de 8.000 fòssils de plantes, insectes i vertebrats, que han permès descriure més de 100 noves especies, repartides en una dotzena d’institucions europees. Això sense comptar els fòssils que es troben en col·leccions particulars. La implicació de la Diputació de Lleida en les campanyes d’excavació, que es van iniciar l’any 1975 i perllongar fins la dècada dels 90, va permetre que més de 4.000 d’aquests fòssils es conservin a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. A partir de l’any 2018, un equip de recerca, composat pel Museu de la Conca Dellà, l’ICP, la UAB i la UB, va iniciar un pla d’actuacions que ha culminat amb la realització d’una tesi doctoral, sobre la gènesi del jaciment, alhora que s’ha pogut reunir virtualment tots els fòssils coneguts, mitjançant un recurs web (pedrerademeia.geoparcorigens.cat).

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicada la convocatòria per a la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2025-2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2084/2025, de 2 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2025-2026 (ref. BDNS 836988).

L’objectiu de les beques és donar una formació complementària pràctica a aquelles persones que han finalitzat recentment la formació acadèmica i que, per tant, no han tingut temps d’adquirir gaire experiència laboral, amb la finalitat de facilitar-los la incorporació al món laboral.

D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.

El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 26 de juny de 2025. El dia 26 de juny de 2025 es poden presentar les sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya”. Dimecres 11 de juny a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que demà dimecres 11 de juny a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya

Conferenciant: Alejandro Gil Delgado (investigador associat Museu de la Conca Dellà)

Moderador: Àngel Galobart Lorente (investigador Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà)

Al Montsec de Meià (la Noguera) hi afloren uns estrats geològics de gra molt fi, que originàriament van ser utilitzades per a la industria de la impressió litogràfica i que es coneixen com a calcàries litogràfiques. Aquestes van ser descobertes per l’insigne enginyer de mines i geòleg Lluís Marià Vidal, a finals del segle XIX, i ell mateix va impulsar l’explotació comercial d’aquesta pedra a l’any 1898. Durant els pocs anys que va durar dita explotació es va fer palesa la riquesa fossilífera d’aquestes roques. Vidal va descriure-hi els primers holotips de peixos i rèptils, als quals els hi va atribuir una edat del Juràssic; tot i que estudis posteriors han certificat una edat del cretaci inferior (uns 125 milions d’anys). Durant tot el segle XX aquest jaciment es va convertir en un “supermercat del fòssil”, amb campanyes fetes per investigadors d’arreu d’Europa i molts aficionats de proximitat. El resultat són més de 8.000 fòssils de plantes, insectes i vertebrats, que han permès descriure més de 100 noves especies, repartides en una dotzena d’institucions europees. Això sense comptar els fòssils que es troben en col·leccions particulars. La implicació de la Diputació de Lleida en les campanyes d’excavació, que es van iniciar l’any 1975 i perllongar fins la dècada dels 90, va permetre que més de 4.000 d’aquests fòssils es conservin a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. A partir de l’any 2018, un equip de recerca, composat pel Museu de la Conca Dellà, l’ICP, la UAB i la UB, va iniciar un pla d’actuacions que ha culminat amb la realització d’una tesi doctoral, sobre la gènesi del jaciment, alhora que s’ha pogut reunir virtualment tots els fòssils coneguts, mitjançant un recurs web (pedrerademeia.geoparcorigens.cat).

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf