Conferència “Darreres campanyes d’excavació dels nivells prehistòrics de la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 d’abril de 2015, 19:00h
Conferenciants: Artur Cebrià, Josep Mestres, Juan Ignacio Morales, F. Xavier Oms, Mireia Pedro i Susana Mendiela
Moderadora: Ma. Àngels Petit
Des de l’any 1988 un equip de la Universitat de Barcelona fa excavacions que han permès identificar nivells d’ocupació epipaleolítics i del neolític antic evolucionat, nivells sepulcrals del neolític final i del calcolític, i ocupacions puntuals del bronze final i època iberomana, medieval i moderna. Les darreres campanyes s’han centrat al vestíbul de la cova, on s’han documentat nivells del neolític postcardial i cardial i una rica fase del neolític final – calcolític.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.
- Per què s’han fet 27 campanyes a la Cova de la Guineu de Font-rubí, amb el SERP de la UB?
Aquest jaciment s’obre en una dolina, que inicialment percebirem únicament com una cova, presenta unes grans possibilitats en l’estat actual del coneixement dels seus paquets sedimentaris, així com del coneixement de la seva evolució Karstica. L’interacció entre el registre i la dinàmica evolutiva de la dolina i de la cavitat, amb perspectiva d’excavació en extensió i estratigràfica han possibilitat la seva permanència durant décades en el programa universitari del Seminari d’Estudis i Recerques Orehistòriques de la UB.
- Quin coneixement pot aportar l’estudi del seu registre?
Tot i la brutal acció de l’AECCM, de 1979 a 1982, que buidà el gruix del paquet holocé dins la cavitat, el que ha restat és pioner en el coneixement del neolític català. La vistositat del seu material arqueològic, una de les primeres identificacions del dipòsit derivat de l’estabulació d’ovicaprins ( fumier ) i els estudis aplicats a criteris estratigràfic-cronològics, l’imprimeixen un fort caràcter i personalitat. A això cal afegir les interessants dades recollides entorn el món funerari del període del 3er al 1er mileni.
- Quina és l’estratègia a seguir els propers anys?
L’excavació en extensió, les fortes pendents i les característiques del reblert sedimentari, amb predomini de blocs de sostre i parets. han dificultat la identificació i separació minuciosa dels nivells i dels seus materials. Malgrat això, l’aportació del jaciment en vàries tesis doctorals, congressos i varis articles ( un d’ells de gran impacte ) han mantingut l’excavació dins el circuit. Per altra banda, l’assoliment del tancat i senyalització del jaciment (gràcies a la col·laboració municipal), a la primavera del 2011, permet plantejar-nos la seva inclusió segura en circuits d’eco-turisme i rutes patrimonials.
