Exposició: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”, al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova

Pòster de l'exposició: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”Des del passat dissabte 28 de gener i fins el proper 5 de juny de 2017 es podrà visitar al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova, una nova exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”.

A la mostra s’exposa per primera vegada la dent de l’anomenat “nen neandertal de Moià” trobada en una campanya d’excavació de l’IPHES-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb una cinquantena de peces més, entre eines de pedra i restes d’animals trobats a la Cova de les Toixoneres de Moià (Moianès).

L’exposició vol mostrar, a travès d’un recorregut amè i didàctic, els aspectes més significatius de la vida dels neandertals de fa milers d’anys, per aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie extinta: qui i com eren, com organitzaven l’entorn, com i de què s’alimentaven, com i amb què construïen les seves eines, on vivien, etc.

L’exposició ha estat coproduïda per l’IPHES,  l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (UdG) i la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad  Autónoma de Madrid (UAM). La iniciativa ha estat possible gràcies al finançament del Ministerio de  Economía, Industria y Competitividad (MINECO) i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Dirección General de Patrimonio Histórico de la Comunidad de Madrid i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.

Horari de visita:

  • Dijous, divendres i ponts: de 10.30 h a 14 h.
  • Dissabtes: 10.30 h a 14 h i 15.30 h a 18 h.
  • Diumenges i festius: matí de 10.30 a 15 h.

Presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret al MAC-Ullastret

Portada Monografies. 3 UllastretEl proper diumenge dia 22 de gener a les 12,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret la presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret, que compila els resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac, en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Prèviament a l’acte de presentació de la monografia, a les 10,30 h, l’arqueòleg Ferran Codina  oferirà una visita guiada al jaciment de l’Illa d’en Reixac.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Exposició: “Abans de la Vinya”, al Vinseum (Vilafranca del Penedès)

expo_vinseumFins al dia 22 de març de 2017 es podrà visitar al Museu de les Cultures del Vi (Vinseum) de Vilafranca del Penedès, l’exposició temporal “Abans de la vinya”, comissariada per Jordi Farré, a travès de la qual s’explica l’evolució del poblament a l’Alt Penedès des del paleolític fins a l’època romana. Amb la mostra també es pretèn donar visibilitat al ric patrimoni arqueològic custodiat al Vinseum des dels anys trenta del segle passat.

“Abans de la vinya” exposa 166 peces de tipologia molt diversa: eines de sílex, collarets, destrals de pedra polida, puntes de sageta, recipients ceràmics a mà i a torn, elements de decoració arquitectònica, etc. A través d’aquests objectes s’expliquen els canvis en el paisatge, l’evolució tecnològica i les transformacions de les cultures i les relacions humanes existents al territori abans de la generalitació del conreu de la vinya, l’element que conforma el paisatge actual del Penedès. Es tracta d’un viatge de 150.000 anys que transcorre pel paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat del bronze, la primera edat del ferro –quan es produeix l’aparició de la vinya-, l’època ibèrica -durant la qual s’estén el seu cultiu- i l’època romana, que va suposar la seva plena consolidació. L’exposició compta amb una esplèndida maqueta orogràfica del territori peendesenc i amb el testimoni fílmic de les excavacions realitzades a mitjan segle passat a la cova de la Vall de Cerves (la Llacuna).

A l’entorn de l’exposició s’han programat tot un seguit d’activitats complementàries: visites guiades, tallers, conferències d’experts, concerts de música i sortides. El proper diumenge 22 de gener a les 12,30 hores, comencen aquestes activitats amb una visita guiada a càrrec de Jordi Farré.

La data de cloenda de la mostra ha estat escollida de forma expressa, ja que coincideix amb la de naixement de l’arqueòloga vilafranquina Maria Rosa Senabre Juncosa, que va morir l’any 2005 i que, malgrat la seva joventut, va dur a terme una important tasca d’investigació al Museu i al Penedès.

Seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”

seminari_pagesosEls dies 19 i 20 de gener de 2017 se celebrarà al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n) el seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”, que s’integra en els darrers actes científics programats a l’entorn de la mostra: “Primers Pagesos BCN La gran innovació fa 7500 anys” exposada actualment al MUHBA fins el proper 12 de febrer.

El seminari, que comptarà amb la participació, entre altres, de prestigiosos investigadors internacionals com J. Guilaine, M. Mineo, I. Sénepart, tractarà sobre les novetats de la recerca de les societats neolítiques del Mediterrani Occidental i la seva relació amb el mar.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del VI mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques se centraran, d’una banda, en les descobertes d’època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis. D’altra banda, s’analitzaran les principals línies de recerca existents amb l’objectiu d’aportar nova informació sobre els mecanismes de transmissió adoptats per les primeres comunitats pageses del Mediterrani Occidental i la serva relació amb el mar.

| Descarregueu el programa en pdf |

Inauguració de l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi” a Tortosa

Imatge de l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi”Demà divendres 16 de desembre a les 19,00 hores s’inaugurarà al Palau Oliver de Boteller, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre (c/ Jaume Ferran, 4, Tortosa), l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi”, una mostra que pretén apropar el públic a una història real, a través d’un jaciment singular, excavat i estudiat per l’arqueologia subaquàtica.

El jaciment Deltebre I era un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813.

Dos-cents anys després, el 2008, un pescador local, el Sr. Carles Somolinos, va comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la troballa d’aquest vaixell. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha estat l’encarregat d’excavar i estudiar aquest vaixell. Les diverses campanyes d’excavacions han permès un acostament històric a l’embarcació.

| Descarregueu el catàleg de l’exposició editat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-CASC en PDF |

Taller: “Svaviter Olens”, al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses de Tona (Osona)

Cartell del Taller: “Svaviter Olens” del joc dels gustos i olors de l’antiga Roma a càrrec de KUAN UM!.El proper diumenge 27 de novembre, dintre de les activitats de la Fira Jocjoc que se celebra anualment a Tona, el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses de Tona (Osona) ha programat el taller: “Svaviter Olens”, adreçat a públic familiar. L’activitat es desenvolupa basant-se en un joc sobre els gustos i olors de l’antiga Roma, i estarà conduit pels arqueòlegs de a càrrec de KUAN UM!.

Hora: 12,30 hores
Lloc: Camp de les Lloses. C/ Pau Casals, 2, Tona

Places limitades. Informació: 938 125 234

Activitats a l’entorn del sireni de Santa Maria de Miralles: Exposició i Jornada d’Història Natural, a Igualada

El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de la Pell d’Igualada l’exposició: “Un mamífer aquàtic de 45 milions d’anys: El sireni de Santa Maria de Miralles”, que romandrà oberta al públic fins el 8 de gener de 2017. El dissabte 19 de novembre se celebrarà, a Adoberia Bella d’Igualada, de 10,00 a 14,00 h, la Jornada d’història Natural: “El sireni de Santa Maria de Miralles i els altres prototeris de Catalunya”. Les activitats han estat organitzades per l’Ajuntament d’Igualada, el Museu de la Pell, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

El Museu de la Pell ha incorporat a la seva col·lecció les restes d’un exemplar de sireni trobat en una excavació paleontològica realitzada al jaciment dels Compassos, a Santa Maria de Miralles (Anoia) pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada-CECI. Aquest gran mamífer herbívor va viure en les aigües tropicals que negaven l’actual Anoia fa 45 milions d’anys.

A la Jornada d’història Natural del dia 19, que es planteja a l’entorn de la qüestió: “Què és un sireni? Quants sirenis més hi ha a Catalunya?” es vol donar a conèixer aquest mamífer marí de l’Eocè, del qual s’han trobat restes en llocs com l’Anoia, Montserrat o Osona.

| Per descarregueu el targetó amb el programa de les activitats cliqueu aquí |

Activitats programades per l’ICP a la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!

cartell_setmana_de_la_cienciaAmb motiu de la 21a Setmana de la Ciència. Viu la Ciència!, que tindrà lloc de l’11 al 20 de novembre, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha planificat tot un seguit d’activitats al seu Museu.

Entre les propostes, s’inclou la presentació de l’escultura de la Laia (Pliobates cataloniae) i una conferència sobre la seva biologia i el seu rol en l’arbre de l’evolució humana que serà el 16 de novembre a les 19,00h, i un taller d’il·lustració científica programat pel dissabte 19 de novembre a les 11,30h.

Totes les activitats són gratuïtes i l’aforament de les activitats és limitat.

| Per a més informació cliqueu aquí |