Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |

Conferència: ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”El proper dissabte 10 de juny a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència: ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, a càrrec del Dr. Eduard Ble.

Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències “A l’entorn de l’Arqueologia 2017”, que organitza anualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (c/ Pau Casals, 2, Tona).

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquets refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Conferència: “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, al MUHBA

 

Vista de la muralla de Barcelona
Vista de la muralla romana de Barcelona. © MUHBA (Pep Herrero)

El proper dilluns 8 de maig, a les 19,00 hores, a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, tindrà lloc la conferència “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, a càrrec de l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

Ravotto ha dedicat gran part de la seva trajectòria investigadora a l’estudi de la muralla romana de Barcelona, un dels elements més emblemàtics del patrimoni cultural, al voltant del qual, des del segle XV fins als nostres dies, generacions de barcelonesos van percebre la identitat històrica de la ciutat.

El passat mes de febrer va defensar la seva tesi doctoral, on va poder aprofundir, des d’una perspectiva arqueològica, en els diversos aspectes implicats en la interpretació d’aquesta infraestructura urbana: les raons de la seva construcció en època augustal, la seva evolució al llarg de l’Alt Imperi, la cronologia i les característiques de la gran reforma del Baix Imperi, els aspectes funcionals, els models conceptuals en els quals s’inspirava i els missatges culturals que va transmetre.

Gràcies a l’homologació de la ingent quantitat de dades disponibles després d’una llarga tradició d’estudis i a la incorporació de nombrosos aspectes inèdits, els investigadors disposen avui en dia d’una minuciosa descripció d’una de les fortificacions més significatives de les províncies occidentals de l’Imperi romà.

L’entrada lliure amb aforament limitat; es recomana reserva prèvia a: reservesmuhba@bcn.cat

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |

Exposició: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, a la Casa de Cultura de Girona

Exposició: "Ferrers i Cavallers al Castell de Rocabruna"Del 21 de març al 27 de maig es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona (Pl. de l’Hospital, 6), la mostra: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, que exposa els materials recuperats a les darreres intervencions realitzades al castell de Rocabruna.

Per saber-ne més sobre el castell de Rocabruna, aneu a l’entrada de la xerrada de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 del 17 de desembre de 2014: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”, amb Bibiana Agustí i Dolors Codina, clicant aquí.

Descarregueu text explicatiu de l’exposició.
Descarregueu fulletó de l’exposició.

Horaris:

  • Dimarts a divendres, d’11,00 a 20,00 hores
  • Dissabtes, d’11,00 a 18,00 hores
  • Festius, tancat.