Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez

Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans)  en la setmana de la ciència 2018

Cartell de la Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó - Turó d'en Roina (Mons Observans) en la setmana de la ciència 2018 El proper diumenge 18 de novembre l’assentament romà de Mons Observans, situat entre termes municipals de Montmeló i de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), celebrarà la Setmana de la Ciència amb una  jornada de portes obertes plena d’activitats científiques adreçades a tots els públics.

L’activitat central de la jornada serà la conferència “Romanitzant Lauro. La fase republicana del Puig del Castell de Samalús” que enguany impartirà l’arqueòleg Marc Guàrdia, dedicada al jaciment ibèric del Puig del Castell, en procés d’excavació des de l’any 2011. Al llarg de les vuit campanyes arqueològiques que s’hi ha dut a terme al llarg d’aquests anys s’ha tret a la llum una important fortificació que destaca tant per la troballa d’un sistema de defensa complex com pel seu bon estat de conservació.

La xerrada pretén fer una presentació genèrica de l’assentament, incidint especialment en la fase republicana, caracteritzada estructuralment per la construcció d’una nova muralla i per la reocupació de les torres defensives i del poblat en tota la seva extensió. D’altra banda, es presentaran els arguments que han portat a proposar la identificació d’aquest poblat laietà amb la ciutat de Lauro, que encunyà moneda ibèrica entre el 150 i el 90 a. de C.

A  les 12,30h del migdia es farà una visita teatralitzada al recinte arqueològic de Mons Observans que comptarà amb l’actuació especial de la colla d’Armats i Vestals de Martorelles. De forma paral·lela a aquestes activitats, durant tot el matí es faran tallers familiars que, sota el nom de “Ciència amb toga” i “Vine a fer d’arqueòleg”, permetran als més petits descobrir els principals invents científics de l’antiguitat i participar en una excavació arqueològica simulada.

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol

Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |

Visita guiada a l’excavació del fossat d’Ullastret

Vista del fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret El Museu d’Arqueologia de Catalunya en la seu d’Ullastret ha programat pel proper diumenge 25 de febrer de 2018 una visita guiada per visitar el fossat de la ciutat ibèrica d’Ullastret de la mà de Gabriel de Prado, responsable del jaciment. L’activitat començarà a les 12,00 hores.

L’any 2012 es va descobrir el monumental fossat defensiu que protegia la muralla occidental de la ciutat ibèrica d’Ullastret, mitjançant la metodologia de les prospeccions geofísiques aplicades a l’arqueologia, una tècnica capdavantera. En les darreres setmanes s’han reprès els treballs amb l’excavació d’una part del fossat dintre del projecte de restauració de la muralla.

Guiats per l’equip d’arqueòlegs del jaciment, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els primers i sorprenents resultats de la intervenció, entre els quals destaquem la troballa d’una petita peça de plom amb inscripció d’escriptura ibèrica apareguda recentment en les excavacions del fossat defensiu d’Ullastret.

La visita guiada és gratuita i tindrà una duració de 90 minuts.
Informació i reserves: Tel. 972 17 90 58  | macullastret.cultura@gencat.cat

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”

Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades

El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.

  • Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?

Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.

  • Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?

El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.

  • Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?

Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.

A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.

III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Cartell de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreEl dia 25 de novembre de 2017, dissabte, se celebrarà al Palau Oliver de Boteller, a Tortosa, la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.

Un any més, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre col·laboren per fer possible la difusió de les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la recuperació d’una part del patrimoni que la Guerra Civil va deixar a les Terres de l’Ebre.La III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre se centrarà novament en l’arqueologia del conflicte, donant veu als responsables d’algunes de les intervencions realitzades al territori durant els darrers anys.

L’excavació d’estructures defensives i llocs de comandament durant la batalla de l’Ebre ha esdevingut una font d’informació i coneixement que complementa i acompanya als estudis tradicionals de la història militar. Les restes materials, les pròpies infraestructures construïdes arran del conflicte, aporten dades que corroboren o invaliden hipòtesis basades en la documentació o la memòria dels combatents i, alhora, obren noves línies d’investigació sobre aspectes poc coneguts de la vida al front.

Les intervencions, a més, en alguns casos sumen a l’objectiu científic la voluntat de conservació i retorn a la societat dels conjunts excavats. Aquests esdevenen actius patrimonials i turístics que requereixen d’una gestió adient. És per això que en aquesta edició s’incorporen algunes experiències en aquest camp, que requereix d’eines específiques que van més enllà de l’arqueologia o la història.

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu el díptic informatiu |

Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »