Categoria: Arqueologia militar

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 15 de març.

Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació

Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)

Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de març a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació

Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)

Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicació de les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.

Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.

Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.

Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí

V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El dissabte 8 d’octubre de 2022 se celebrarà a Tortosa la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Després d’una llarga pausa motivada per la pandèmia, aquesta jornada està pensada per reprendre totes les intervencions dutes a terme des de l’any 2019, especialment aquelles realitzades en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també amb la participació d’altres treballs de recerca que s’han fet fora del nostre territori.

Són temes d’aquesta jornada: els treballs d’exhumació de fosses de soldats als espais de la batalla de l’Ebre, l’inventari de recerca de fortificacions defensives, la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics preventius motivats per infraestructures com els parcs eòlics de la Terra Alta, així com els treballs de millora d’espais de la batalla de l’Ebre malmesos pels temporals de llevant. També s’hi inclouen, amb un punt de curiositat, aquelles petjades que varen deixar els soldats participants a la Batalla de l’Ebre mitjançant la inscripció de grafits en moltes parets i murs de les nostres comarques.

La protecció d’aquest ric patrimoni i la complexitat de gestionar-ne el manteniment és clau a l’hora de garantir-ne la conservació. Aquesta problemàtica ha animat als organitzadors a incloure en la jornada d’enguany un espai de diàleg entre els especialistes i el públic assistent per debatre el tractament, la conservació i la protecció dels espais històrics de la Guerra Civil, tant des d’una visió general, que englobaria la península, com particular, ajustada al nostre territori.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4 de Tortosa, el dissabte 8 d’octubre de 2022.

La jornada és gratuïta prèvia inscripció obligatòria abans del 5 d’octubre.

Per descarregar el programa, més informació i inscripcions cliqueu aquí.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest proper dimecres 4 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 20 d’abril.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que demà dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el proper dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.