Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferència: dimecres, 22 de febrer de 2017, a les 19,00h, sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona)

“El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferenciants: Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno
Moderador: Joaquim Pera

Monteró 1 (Camarasa, Noguera) és el jaciment més destacat del conjunt arqueològic de la serra de Monteró, on s’han documentat fins a quatre jaciments diferents, amb cronologies que van des de l’edat del bronze fins al període andalusí, sense comptar les restes de la Guerra Civil espanyola. Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació, que ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la guerra de Sertori. Monteró 1 devia formar part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  • Des de quan es coneix el jaciment? Quan van començar les intervencions arqueològiques?

Sempre ha existit la tradició de que al cim del serrat de Monteró hi havia un castell (de fet, hi ha una entrada específica per a aquest terme a la GEC. Abans de la Guerra Civil sabem que encara s’hi veien estructures en alçada; estructures, d’altra banda, que van ser destruïdes durant les accions de guerra del 1938, que van afectar de manera molt evident tot el serrat.

La primera notícia “científica” del jaciment data del 1931; tot i així, durant tot el segle XX mai s’hi realitzaren excavacions arqueològiques. Això sí, a partir dels anys setanta, comença a ser regularment freqüentat per furtius, espoliadors i detectoristes, ja que es propagaren ràpidament els rumors sobre la riquesa i la varietat dels materials metàl·lics que hi apareixien. Aquestes actuacions il·legals es veieren, a més, afavorides pel fet que es tracta d’un lloc de difícil accés i control.  L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica, però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable. De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

Com ja hem dit, les intervencions arqueològiques començaren el 2002, sota la tutela científica de l’ICAC i amb el suport incondicional del Museu de la Noguera, però sobretot de l’Ajuntament de Camarasa, que ha anat garantint la continuïtat del projecte fins avui dia.

Actualment, les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadrienal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

  • Aquest espoli continuat ha condicionat d’alguna manera la recerca que heu anat plantejant?

En part sí. Tant a nivell patrimonial com científic. Des del vessant patrimonial podem parlar d’espais afectats i destruïts, no únicament per les accions bèl·liques del 1938, sinó per l’actuació dels furtius. Hem intentat intervenir-hi de manera prioritària donat que eren els que més riscos comportaven.

Des del vessant científic, hem de ser conscients del material robat sistemàticament (del qual hem pogut documentar només una petita part), de les dades que hem perdut. Igualment, aquest espoli continuat ha anat generant una mena de llegenda al voltant del jaciment i dels materials obtinguts suposadament en ell de manera il·legal, que fins i tot ha alimentat la creació, entre la mateixa comunitat investigadora, de clixés i hipòtesis difícils de superar, malgrat les excavacions arqueològiques dutes a terme en els darrers 15 anys demostrin tot el contrari.

  • Quines fases històriques s’han pogut documentar en el transcurs de la intervenció?

En el serrat de Monteró es localitzen fins a quatre jaciments. Monteró 2, és un conjunt de sitges, no estudiades, entre els dos elements muntanyosos principals del serrat; Monteró 3, situat en el cim més oriental i amb evidències en superfície probablement del període ibèric; el Txelis, petita fortificació andalusina situada en un enclavament aïllat a l’extrem nord-oest del conjunt; finalment, Monteró 1 és el jaciment que ha estat treballat sistemàticament en aquest projecte. Si ens centrem en Monteró 1, és un conjunt d’estructures assentades sobre la roca mare, que en moltes ocasions retallen aquest nivell per aconseguir nivells de circulació coherents. Sembla clar, després dels treballs realitzats, que ens trobem davant d’un assentament d’una única fase, de durada molt determinada, dins el període romà tardorepublicà. Es tractaria d’una cronologia  a l’entorn del 125-75 ane, a partir de l’estudi de la cultura material.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa a la primera implantació romana en el territori de Catalunya respecte del jaciment de Monteró?

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat des de fa 15 anys i de manera interrompuda, ens permet dir que Monteró és un dels castella més ben coneguts de la geografia catalana. Així aquesta llarga trajectòria investigadora ha permès que en els últims anys s’hagi pogut iniciar una interpretació sòlida dels diversos edificis definits, especialment a la zona central del tossal. En el transcurs d’aquests treballs s’han anat posant al descobert evidències que permeten plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com també d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi. Aquestes construccions singulars són especialment conegudes ja en el període imperial i, per tant, resulta prou rellevant la seva identificació en espais d’època republicana, com Monteró, per seguir avançant en el coneixement de l’arqueologia militar romana al nord-est peninsular, al llarg dels segles II i I ane.

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala
Moderador: Josep Manuel Rueda

En el marc del projecte de restauració i posada en valor del conjunt defensiu de la ciutat ibèrica d’Ullastret, coordinat per la Subdirecció General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, aquests darrers anys s’han fet diverses intervencions arqueològiques amb la voluntat de conèixer més extensament el monumental fossat descobert al vessant occidental del Puig de Sant Andreu l’any 2012. Aquestes actuacions, basades en prospeccions geofísiques i en l’obertura de diversos sondejos de grans dimensions, han permès definir amb una certa precisió el traçat i la morfologia d’aquesta estructura defensiva.

 

La conferència, a càrrec de Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala , estarà moderada per Josep Manuel Rueda. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin va ser el plantejament de la participació de SOT Prospecció Arqueològica al projecte de recerca entorn el sistema defensiu d’Ullastret?

En aquest cas, la idea va partir de l’equip del MAC-Ullastret que es plantejava com obtenir més informació entorn el gran fossat descrit en la primera excavació realitzada el 2013. En concret, es va partir de dues preguntes arqueològiques bàsiques: El sistema descrit en la primera excavació es podia extrapolar a tot el perímetre oest del Puig de Sant Andreu? i Es podia aproximar el traçat d’aquest fossat?

A partir d’aquests interrogants i de les dades aportades per la primera excavació, es va fer evident que calia dissenyar una metodologia adaptada a les preguntes, sobretot per les característiques de l’estructura a descriure: un fossat de grans dimensions, però a una profunditat considerable i en un context de relleu irregular.

En primer terme es va optar per la realització de tomografies elèctriques transversals per generar seccions de resistivitat en 4 punts. Aquest mètode permet un abast en profunditat suficient per descriure seccions del terreny, però ofereix poc detall en la descripció de la geometria dels objectes. Un segon mètode que semblava indicat per la descripció del traçat és la prospecció magnètica. Malauradament, la presència de tanques metàl·liques a bona part del perímetre oest i el relleu abrupte només van permetre l’aplicació d’aquest mètode als extrems nord i sud del clos.

  • A partir dels sondejos realitzats, s’ha pogut establir la cronologia de la construcció i de la posterior amortització del fossat?

Ara per ara, malgrat alguns indicis aportats en aquesta darrera campanya d’excavacions, la data de construcció no es pot precisar però s’ha de vincular o bé amb el primer recinte emmurallat aixecat a finals del segle VI aC, pel que fa al tram entre l’angle sud-oest i la porta 4, o bé a la reforma i ampliació de la fortificació al voltant del 400 aC. En qualsevol cas, el tram entre la porta 4 i la torre situada a l’extrem nord de la zona coneguda com a Istme ha de correspondre necessàriament a aquesta segona datació, per tant, és possible que el fossat també s’hagi excavat en diferents períodes.

Pel que fa a l’amortització, els primers nivells que cobreixen el fossat corresponen al moment d’abandonament massiu de la ciutat, que es data de finals del segle III o inicis del segle II aC. No obstant, els estrats immediatament superiors han aportat, en tots els sondejos realitzats, materials d’època tardoromana que semblen indicar una actuació de rebliment intencionada del que quedava visible d’aquesta estructura.

  • Quins aspectes destacaríeu dels resultats de les prospeccions i de les posteriors excavacions?

Els resultats de les tomografies i de les prospeccions magnètiques són extremadament interessants però, alhora, molt complexos.

Les seccions de tomografia elèctrica van revelar una estratigrafia amb canvis de propietats notables, que calia interpretar d’acord amb els precedents aportats pels treballs previs realitzats per l’equip del MAC-Ullastret. Es van generar esquemes d’interpretació que van interpretar correctament una part de la estratigrafia, però que van subestimar altres aspectes com la profunditat total del fossat.

La prospecció magnètica, sobretot en l’àrea explorada al nord-oest del Puig de Sant Andreu, van aportar una primera aproximació al traçat del fossat en aquesta àrea, però amb alguns aspectes tècnics inesperats, que posteriorment l’excavació va resoldre. Per una banda, el traçat del possible fossat detectat era clar, però la feblesa dels valors magnètics enregistrats resultava sorprenent. Degut a la massa de terres implicada en l’amortització del fossat s’esperava una resposta potent i clara. Gràcies a la posterior excavació en aquest sector, es va comprovar que els rebliments i el fossat mateix es trobaven a una profunditat considerable, fet que provocava aquests valors febles que referíem més amunt.

Una qüestió a destacar de l’excavació és que en tots els sondejos realitzats aquest 2016 es poden veure clarament les diferents marques i traces realitzades pels picapedrers durant els treballs d’extracció de la pedra. L’estudi detallat d’aquests elements permetrà conèixer amb més detall les tècniques de treball emprades en aquesta època. Tanmateix, un dels elements més sorprenents de la intervenció ha estat el de documentar un forn metal·lúrgic, així com diverses estructures associades, a l’interior del fossat i amb una cronologia del període ibèric final, fet que denota la pèrdua de la funcionalitat defensiva del mateix.

En resum, a nivell metodològic, creiem que el plantejament científic de la intervenció va proporcionar una estratègia de prospecció prou ajustada als objectius, però destaquem també la possibilitat de reinterpretar les dades obtingudes a partir de la nova informació aportada per les excavacions realitzades aquest 2016.

Presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre” i xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”

Portada de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre i a la xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores tindrà lloc, al Museu de Tortosa, la presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”. Al mateix acte, els editors de la publicació, Roc Salvadó Poy i Joan Martínez Tomàs impartiran la xerrada: “Setge i bloqueig de Tortosa”

El Congrés va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 a Tortosa, fruit de la col·laboració de diferents entitats públiques i privades, entre les quals, els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

El Congrés 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’ Ebre, va presentar una exposició temàtica al Museu de l’Ebre, una sèrie de ponències i comunicacions al Palau Oliver de Boteller, una visita guiada per les fortificacions de Tortosa i una cloenda al Museu de Tortosa.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).

Es tracta d’un assentament situat en un turó de clara importància estratègica que controlava directament l’accés a la plana cerdana i, a la vegada, el pas del riu Segre per l’estret d’Isòvol. Amb dues fases d’ocupació, la ibero-ceretana (ss. IV – III ane.) implica l’existència d’un petit assentament de control i guaita del territori, composat per diversos hàbitats dispersos, juntament a algun edifici singular. Per la fase republicana (s. II – segona meitat segle I ane.), es dóna una remodelació de l’assentament, el qual mantindrà la seva funcionalitat com a punt de control del territori, però afegint un component militar amb la creació d’una torre quadrada al voltant de la qual es reparteixen diferents hàbitats i edificis singulars. Tant el tipus d’assentament, com els materials recuperats fan pensar en l’existència d’una petita guarnició romana en aquest punt.

L’objectiu primordial la campanya d’aquest estiu era documentar noves zones amb potencialitat arqueològica a l’assentament. És per això que s’obrí un nou sector a la part superior del tossal, a la zona on es concentraven les estructures arqueològiques. A la vegada, es realitzaren diferents sondejos, amb mitjans mecànics, per tota la zona del coll del tossal, àrea a on els aficionats locals havien indicat la recuperació d’abundants materials d’època antiga. Davant d’aquestes dades, es realitzaren un total de quinze sondejos, els quals resultaren plenament negatius. Per tant, semblaria que l’assentament antic se situaria exclusivament a la zona elevada del tossal i que els materials recuperats al coll serien elements rodats des d’aquesta part superior.Read More »

Resultats de la 40a Campanya d’Excavacions a l’Esquerda

Entre el 22 d’agost i el 3 de setembre s’ha desenvolupat la quarantena campanya d’excavacions al jaciment Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter- Les Masies de Roda, Osona) sota la direcció d’Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera i Oriol Amblàs. Els treballs formen part del Projecte de Recerca quadriennal “L’Esquerda i el seu territori entorn del Ter, des d’època antiga fins a la medieval” impulsat des de la Universitat de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Roda de Ter, aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura. Les excavacions d’enguany s’han centrat a la zona ran de muralla, al nord del poblat, en diversos sectors.

A la recentment finalitzada campanya s’han excavat els nivells més antics de les cambres rere la muralla ibèrica, on es confirma una ocupació prehistòrica (s. X-VIII aC), amb successives reocupacions del lloc (primer ferro- s. VIII aC, ibèric antic, s.VI-V aC), fins arribar a la construcció de la gran fortalesa en el període ibèric ple (s. V-IV aC).

També s’ha excavat l’entrada del poblat ibèric, que presentava segurament una entrada complexa, potser fins i tot monumental. S’ha descobert el paviment i tot un conjunt d’estructures al voltant. Destaca el pany de paret visible de la torre oest, amb la rasa de fonamentació.

Igualment s’ha treballat en la localització d’una quarta torre ibèrica, situada a ponent de l’anterior, de la qual ja se’n coneix el reompliment i part de la cara exterior. Altres estructures excavades són evidències molt malmeses del període ibèric recent (s. II-I aC), que corresponen a la reocupació del poblat després de la destrucció de la fortalesa en el segle III aC.Read More »

Tornen les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans

nits destiuEl proper dijous 7 de juliol comença la quarta edició de les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roïna (Montmeló – Montornès del Vallès). Aquest certamen va néixer l’any 2013 amb la voluntat d’oferir al públic activitats culturals inspirades en l’època clàssica que complementessin les visites i tallers que s’organitzen regularment al jaciment. La cuina romana, la fotografia nocturna, la novel·la històrica, l’astronomia i la  mitologia clàssiques han estat els eixos que han inspirat el programa de les Nits d’Estiu.

El programa de les Nits d’Estiu a la Romana 2016 començarà dijous que ve a les 19,00 hores amb la conferència de l’escriptora Ma Carme Roca, sobre la seva novel·la: “Escollida pels déus”, centrada en la ciutat greco-romana d’Empúries i el poblat iber d’Ullastret. La xerrada es clourà amb la nova visita teatralitzada ibera “La mirada d’Akais” que es va presentar el proppassat 28 de maig al recinte arqueològic de Mons Observans.

La novetat de les nits d’enguany arribarà de la mà del músic Santi Arisa, que aquest proper dissabte, 9 de juliol, a les 22,00h, oferirà un espectacle de dansa i percussió inspirat en els grans poetes clàssics. L’actriu Iris Arisa donarà veu a poemes d’Ovidi, Virgili i Horaci.

El dissabte 16 a les 21,30 hores se celebrarà el ja tradicional convivium, un sopar degustació de cuina romana que en les darreres edicions va aconseguir reunir a l’entorn d’un centenar de comensals. El sopar, format per diversos plats inspirats en el receptari d’Apici, un cuiner de l’antiga Roma Imperial, serà servit pel restaurant Can Major i estarà amenitzat amb les explicacions que oferiran els arqueòlegs Josep Ma Solies i Juana Huélamo (KuanUm) sobre la celebració d’aquest tipus de banquets a l’antiguitat. Un cop acabat el sopar i ja ben entrada la nit els assistents podran gaudir d’una visita teatralitzada nocturna al jaciment il·luminat.

Coincidint amb el sopar, s’ha organitzat una sortida fotogràfica per aprendre i practicar tots els secrets de la fotografia nocturna sobre les estructures arqueològiques il·luminades. La sortida, que serà dirigida pels fotògrafs Joel Mesas i Juanjo de la Rosa se centrarà en la tècnica de prendre imatges pintades amb llum (lightpainting) i en la fotografia de llarga exposició. El taller començarà a les 20,30h i s’allargarà fins a la mitja nit. Tal com ja és habitual, les fotografies resultants serviran per il·lustrar el programa de les Nits d’Estiu a la Romana de l’any vinent i per la promoció del jaciment.

Informació i inscripcions:
Ajuntament de Montmeló: 93 572 00 00
Ajuntament de Montornès: 93 572 11 70
Museu Municipal de Montmeló: 93 572 11 66
http://www.monsobservans.cat

| Descarregueu el díptic en pdf |

Noves activitats d’estiu a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina

ImprimirEl proper dissabte dissabte 28 de maig comença l’horari d’estiu a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina amb una nova visita teatralitzada que mostra el jaciment des del punt de vista de la població indígena que l’habitava als inicis de la romanització.

Amb el títol: “La mirada d’Akaïs”, la visita serà conduïda per l’actriu Elena Codó, en el paper d’una dona ibera de la tribu dels Laietans que fou entregada pel seu pare al magistrat romà que governava el praesidium de Mons Observans per garantir la pau amb l’oppidum ibèric on vivia quan van arribar els romans.

A partir de dissabte aquesta nova visita formarà part de l’oferta permanent del jaciment. Durant l’estiu es tornarà a representar el dia  25 de juny com a cloenda del programa de visites Mons Observans “Cap al tard” i el 7 de juliol dins les “Nits d’Estiu a la Romana”.

La visita s’iniciarà a les 19,30 i finalitzarà a les 21,00 hores amb una degustació de cuina romana servida pel restaurant Can Major de Montmeló. Ambdues activitats  s’han de reservar amb un mínim de tres dies d’antel·lació a la pàgina web http://www.monsobservans.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda a Riba-roja de Túria

díptic Riba-rojaDel 31 de juliol al 19 d’agost es desenvoluparà el I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, organitzat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’ICAC, adreçat a estudiants d’Arqueologia, que consistirà en una excavació al jaciment de València “la Vella” de Riba-roja de Túria, a la comarca del Camp de Túria (València). El termini d’inscripció estarà obert fins el dia 24 de juny.

El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El  programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.

València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, amb una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc  Natural  del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori  de Valentia entre el  període visigot i musulmà.

| Per a més informació descarregueu el díptic informatiu en pdf |

Inauguració de l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”

Vilars d'ArbecaEl proper dijous 19 de maig a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de Lleida  (C/ de Sant Crist, 1) l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”, que ha estat organitzada conjuntament pel Museu de Lleida, la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida, i es podrà visitar fins al 31 de juliol de 2016.

La mostra abasta més de trenta anys dels treballs d’arqueologia, recerca i recuperació patrimonial que s’han dut a terme a la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, des del seu descobriment (1974) i l’inici de les excavacions (1985) fins a l’actualitat.

La Fortalesa és una construcció única en el món ibèric català i europeu. Es va fundar com a poblat fortificat cap al 775 ane, i esdevingué un centre de poder del territori al llarg de 500 anys d’història. Va ser un poble d’agricultors i ramaders, però també de guerrers i, cap als segles VI i V, els seus descendents ja eren culturalment ibers, integrants del poble ilerget.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu la invitació en pdf |