Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.
El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837
Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)
Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)
Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf
S’han publicat les Actes de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre. 
L’activitat arqueològica vinculada als espais del conflicte no s’atura a les Terres de l’Ebre, es continua amb la tasca de donar a conèixer els nous treballs arqueològics al territori i es torna a celebrar una nova Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic des dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Aquesta és una col·laboració que ja porta onze anys fent possible la difusió dels treballs d’arqueologia realitzats a les Terres de l’Ebre i dona a conèixer els resultats de les últimes intervencions, amb la finalitat de promoure les eines de difusió, protecció i conservació d’aquest patrimoni arqueològic.
Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.
