Tornen les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans

nits destiuEl proper dijous 7 de juliol comença la quarta edició de les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roïna (Montmeló – Montornès del Vallès). Aquest certamen va néixer l’any 2013 amb la voluntat d’oferir al públic activitats culturals inspirades en l’època clàssica que complementessin les visites i tallers que s’organitzen regularment al jaciment. La cuina romana, la fotografia nocturna, la novel·la històrica, l’astronomia i la  mitologia clàssiques han estat els eixos que han inspirat el programa de les Nits d’Estiu.

El programa de les Nits d’Estiu a la Romana 2016 començarà dijous que ve a les 19,00 hores amb la conferència de l’escriptora Ma Carme Roca, sobre la seva novel·la: “Escollida pels déus”, centrada en la ciutat greco-romana d’Empúries i el poblat iber d’Ullastret. La xerrada es clourà amb la nova visita teatralitzada ibera “La mirada d’Akais” que es va presentar el proppassat 28 de maig al recinte arqueològic de Mons Observans.

La novetat de les nits d’enguany arribarà de la mà del músic Santi Arisa, que aquest proper dissabte, 9 de juliol, a les 22,00h, oferirà un espectacle de dansa i percussió inspirat en els grans poetes clàssics. L’actriu Iris Arisa donarà veu a poemes d’Ovidi, Virgili i Horaci.

El dissabte 16 a les 21,30 hores se celebrarà el ja tradicional convivium, un sopar degustació de cuina romana que en les darreres edicions va aconseguir reunir a l’entorn d’un centenar de comensals. El sopar, format per diversos plats inspirats en el receptari d’Apici, un cuiner de l’antiga Roma Imperial, serà servit pel restaurant Can Major i estarà amenitzat amb les explicacions que oferiran els arqueòlegs Josep Ma Solies i Juana Huélamo (KuanUm) sobre la celebració d’aquest tipus de banquets a l’antiguitat. Un cop acabat el sopar i ja ben entrada la nit els assistents podran gaudir d’una visita teatralitzada nocturna al jaciment il·luminat.

Coincidint amb el sopar, s’ha organitzat una sortida fotogràfica per aprendre i practicar tots els secrets de la fotografia nocturna sobre les estructures arqueològiques il·luminades. La sortida, que serà dirigida pels fotògrafs Joel Mesas i Juanjo de la Rosa se centrarà en la tècnica de prendre imatges pintades amb llum (lightpainting) i en la fotografia de llarga exposició. El taller començarà a les 20,30h i s’allargarà fins a la mitja nit. Tal com ja és habitual, les fotografies resultants serviran per il·lustrar el programa de les Nits d’Estiu a la Romana de l’any vinent i per la promoció del jaciment.

Informació i inscripcions:
Ajuntament de Montmeló: 93 572 00 00
Ajuntament de Montornès: 93 572 11 70
Museu Municipal de Montmeló: 93 572 11 66
http://www.monsobservans.cat

| Descarregueu el díptic en pdf |

Noves activitats d’estiu a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina

ImprimirEl proper dissabte dissabte 28 de maig comença l’horari d’estiu a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina amb una nova visita teatralitzada que mostra el jaciment des del punt de vista de la població indígena que l’habitava als inicis de la romanització.

Amb el títol: “La mirada d’Akaïs”, la visita serà conduïda per l’actriu Elena Codó, en el paper d’una dona ibera de la tribu dels Laietans que fou entregada pel seu pare al magistrat romà que governava el praesidium de Mons Observans per garantir la pau amb l’oppidum ibèric on vivia quan van arribar els romans.

A partir de dissabte aquesta nova visita formarà part de l’oferta permanent del jaciment. Durant l’estiu es tornarà a representar el dia  25 de juny com a cloenda del programa de visites Mons Observans “Cap al tard” i el 7 de juliol dins les “Nits d’Estiu a la Romana”.

La visita s’iniciarà a les 19,30 i finalitzarà a les 21,00 hores amb una degustació de cuina romana servida pel restaurant Can Major de Montmeló. Ambdues activitats  s’han de reservar amb un mínim de tres dies d’antel·lació a la pàgina web http://www.monsobservans.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda a Riba-roja de Túria

díptic Riba-rojaDel 31 de juliol al 19 d’agost es desenvoluparà el I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, organitzat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’ICAC, adreçat a estudiants d’Arqueologia, que consistirà en una excavació al jaciment de València “la Vella” de Riba-roja de Túria, a la comarca del Camp de Túria (València). El termini d’inscripció estarà obert fins el dia 24 de juny.

El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El  programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.

València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, amb una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc  Natural  del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori  de Valentia entre el  període visigot i musulmà.

| Per a més informació descarregueu el díptic informatiu en pdf |

Inauguració de l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”

Vilars d'ArbecaEl proper dijous 19 de maig a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de Lleida  (C/ de Sant Crist, 1) l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”, que ha estat organitzada conjuntament pel Museu de Lleida, la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida, i es podrà visitar fins al 31 de juliol de 2016.

La mostra abasta més de trenta anys dels treballs d’arqueologia, recerca i recuperació patrimonial que s’han dut a terme a la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, des del seu descobriment (1974) i l’inici de les excavacions (1985) fins a l’actualitat.

La Fortalesa és una construcció única en el món ibèric català i europeu. Es va fundar com a poblat fortificat cap al 775 ane, i esdevingué un centre de poder del territori al llarg de 500 anys d’història. Va ser un poble d’agricultors i ramaders, però també de guerrers i, cap als segles VI i V, els seus descendents ja eren culturalment ibers, integrants del poble ilerget.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 d’abril de 2016, 19,00h

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 s’ha desenvolupat un projecte de recerca arqueològica i de restauració monumental al Castell de València d’Àneu que ha culminat amb la seva obertura al públic. L’actuació és fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alt Àneu.  Des del punt de vista arqueològic la intervenció ha permès recuperar tota la muralla nord est del recinte sobirà del castell que també ha estat objecte d’importants treballs de consolidació. A la banda meridional s’ha identificat i delimitat el camí original d’accés, amb restes del paviment primitiu i de tota l’estructura defensiva (torres, portes…) que protegia l’entrada a la fortificació. El conjunt d’estructures arqueològiques han estat consolidades i s’ha fixat un circuit de visita reforçat per una sèrie de plafons explicatius dels diferents espais que conformaven la fortificació.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb J. M. Vila sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  •   Des de quan s’excava al castell de València d’Àneu?

Les intervencions arqueològiques al castell de València d’Àneu es van iniciar ja fa 25 anys en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Durant aquella etapa, que va durar fins l’any 2000, un equip de la UB encapçalat pel recentment desaparegut professor José I. Padilla Lapuente, va portar a terme una sèrie de campanyes d’excavació amb estudiants universitaris i mitjançant camps de treball d’estiu que van començar a posar en valor l’interès científic d’aquest monument. Bona prova d’això va ser la publicació d’una primera monografia sobre el jaciment el 1996. Un cop finalitzat el projecte de recerca, la intervenció al castell va estar aturada gairebé una dècada, fins que el 2010 es va reprendre l’actuació, ara vinculada, com a intervenció preventiva, amb una sèrie de projectes d’intervenció arquitectònica en el castell i de manera especial, del Pla Director redactat el 2011.

  • Quines són les dimensions del jaciment i quines parts són les que s’han pogut excavar fins ara?

El jaciment està configurat en dues grans parts, a la part més alta trobem la fortificació pròpiament dita, que podem dividir en dos àmbits: el recinte sobirà, que ocupa la totalitat de la part més alta del promontori i el recinte jussà, situat al peu i a l’entorn del primer, que configura un segon nivell, situat a una cota més baixa. Read More »

Conferència: “Les armes de l’assalt al call de Tàrrega de 1348. Ganivets, dagues, espases i altres armes a la Catalunya del segle XIV”

targeto-CONFERENCIA-14-ABRILDemà dijous 14 d’abril a les 20,30 hores tindrà lloc al museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la conferència: “Les armes de l’assalt al call de Tàrrega de 1348. Ganivets, dagues, espases i altres armes a la Catalunya del segle XIV”, que s’emmarca dins del cicle Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

Els conferenciants que impartiran la xerrada són Lluïsa Amenós, doctora en història medieval i especialista en patrimoni metàl·lic, i Marc Gener, investigador del CSIC i especialista en armament medieval.

Aquesta sessió tractarà l’armament medieval i especialment del segle XIV així com les possibles armes utilitzades durant l’avalot al call jueu de Tàrrega de 1348.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19,00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.Read More »

23è Cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda: “Els visigots, uns grans desconeguts?”

El Museu Arqueològic de l’Esquerda organitza el 23è Cicle de Conferències/Any 2016, que en aquesta edició porta el títol: “Els visigots, uns grans desconeguts?”. Les sesions es realitzaran a a la sala d’actes del Museu.

El cicle començarà el proper dissabte, 20 de febrer, amb la xerrada: “Més enllà de la llista dels reis gots. Una aproximació als visigots des de l’arqueologia”, a càrrec d’Albert Pratdesaba i Sala, arqueòleg i membre de l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda. La conferència serà a les 19,00 hores.

La 2a xerrada: “Barcino, seu règia del visigots”, a càrrec de Júlia Beltrán Heredia Bercero, arqueòloga i Conservadora en cap del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, serà el dissabte, 27 de febrer a les 18,30h a la d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La 3a xerrada: “Tarragona visigòtica”, a càrrec de Joan Menchón i Bes, arqueòleg municipal de la ciutat de Tarragona, tindrà lloc el  5 de març, a les 19,00h, a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda

Finalment, s’ha programat una visita guiada a la Seu d’Ègara, Esglésies de Sant Pere de Terrassa pel diumenge 6 de març a les 11 del matí, a càrrec de Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa.

Les inscripcions es poden efectuar fins el dia 27 de febrer al  Museu Arqueològic de l’Esquerda. Places limitades (30 persones). Consulteu el preu de la visita (gratuït Amics de l’Esquerda).

Per a més informació: tel. 93 854 02 71  /   m.a.esquerda@rodadeter.cat

Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”

El dimarts 12 de gener de 2016 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3, de Barcelona), la Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals i el Parlament.

En aquesta jornada es tractaran diferents aspectes de les polítiques públiques de memòria de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme, i en matèria d’identificació, dignificació i excavació de les fosses comunes d’aquest període.

| Descarregueu el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II a.C. a l’interior de Catalunya” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de novembre de 2015, 19,00h

Conferenciants: Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo i Núria Romaní
Moderador: Jordi Principal

Les darreres campanyes d’excavació han posat al descobert  les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L’establiment ocupa el cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d’un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s’obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s’ubica el jaciment. En relació a la muralla s’han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S’ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d’importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC.

Galeria d’imatges |


 

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

–   En quin projecte de recerca s’inscriu aquesta excavació?

El projecte marc és un projecte nacional MINECO coordinat, conjuntament amb la Universitat d’ Alacant i el CSIC-Mèrida “Arqueología de la conquista e implantación romana en Hispania. Estrategias y modelos de control territorial”; també es troba dins un dels projectes quadriennals de la Generalitat “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (s. II-I aC.)”. Puig Castellar de Biosca és un jaciment excepcional per poder avançar en el coneixement de com va evolucionar  el control romà del NE peninsular.Read More »