Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquets refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Conferència: “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, al MUHBA

 

Vista de la muralla de Barcelona
Vista de la muralla romana de Barcelona. © MUHBA (Pep Herrero)

El proper dilluns 8 de maig, a les 19,00 hores, a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, tindrà lloc la conferència “La muralla romana de Barcino: noves perspectives”, a càrrec de l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

Ravotto ha dedicat gran part de la seva trajectòria investigadora a l’estudi de la muralla romana de Barcelona, un dels elements més emblemàtics del patrimoni cultural, al voltant del qual, des del segle XV fins als nostres dies, generacions de barcelonesos van percebre la identitat històrica de la ciutat.

El passat mes de febrer va defensar la seva tesi doctoral, on va poder aprofundir, des d’una perspectiva arqueològica, en els diversos aspectes implicats en la interpretació d’aquesta infraestructura urbana: les raons de la seva construcció en època augustal, la seva evolució al llarg de l’Alt Imperi, la cronologia i les característiques de la gran reforma del Baix Imperi, els aspectes funcionals, els models conceptuals en els quals s’inspirava i els missatges culturals que va transmetre.

Gràcies a l’homologació de la ingent quantitat de dades disponibles després d’una llarga tradició d’estudis i a la incorporació de nombrosos aspectes inèdits, els investigadors disposen avui en dia d’una minuciosa descripció d’una de les fortificacions més significatives de les províncies occidentals de l’Imperi romà.

L’entrada lliure amb aforament limitat; es recomana reserva prèvia a: reservesmuhba@bcn.cat

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |

Exposició: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, a la Casa de Cultura de Girona

Exposició: "Ferrers i Cavallers al Castell de Rocabruna"Del 21 de març al 27 de maig es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona (Pl. de l’Hospital, 6), la mostra: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, que exposa els materials recuperats a les darreres intervencions realitzades al castell de Rocabruna.

Per saber-ne més sobre el castell de Rocabruna, aneu a l’entrada de la xerrada de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 del 17 de desembre de 2014: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”, amb Bibiana Agustí i Dolors Codina, clicant aquí.

Descarregueu text explicatiu de l’exposició.
Descarregueu fulletó de l’exposició.

Horaris:

  • Dimarts a divendres, d’11,00 a 20,00 hores
  • Dissabtes, d’11,00 a 18,00 hores
  • Festius, tancat.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferència: dimecres, 22 de febrer de 2017, a les 19,00h, sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona)

“El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferenciants: Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno
Moderador: Joaquim Pera

Monteró 1 (Camarasa, Noguera) és el jaciment més destacat del conjunt arqueològic de la serra de Monteró, on s’han documentat fins a quatre jaciments diferents, amb cronologies que van des de l’edat del bronze fins al període andalusí, sense comptar les restes de la Guerra Civil espanyola. Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació, que ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la guerra de Sertori. Monteró 1 devia formar part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  • Des de quan es coneix el jaciment? Quan van començar les intervencions arqueològiques?

Sempre ha existit la tradició de que al cim del serrat de Monteró hi havia un castell (de fet, hi ha una entrada específica per a aquest terme a la GEC. Abans de la Guerra Civil sabem que encara s’hi veien estructures en alçada; estructures, d’altra banda, que van ser destruïdes durant les accions de guerra del 1938, que van afectar de manera molt evident tot el serrat.

La primera notícia “científica” del jaciment data del 1931; tot i així, durant tot el segle XX mai s’hi realitzaren excavacions arqueològiques. Això sí, a partir dels anys setanta, comença a ser regularment freqüentat per furtius, espoliadors i detectoristes, ja que es propagaren ràpidament els rumors sobre la riquesa i la varietat dels materials metàl·lics que hi apareixien. Aquestes actuacions il·legals es veieren, a més, afavorides pel fet que es tracta d’un lloc de difícil accés i control.  L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica, però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable. De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

Com ja hem dit, les intervencions arqueològiques començaren el 2002, sota la tutela científica de l’ICAC i amb el suport incondicional del Museu de la Noguera, però sobretot de l’Ajuntament de Camarasa, que ha anat garantint la continuïtat del projecte fins avui dia.

Actualment, les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadrienal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

  • Aquest espoli continuat ha condicionat d’alguna manera la recerca que heu anat plantejant?

En part sí. Tant a nivell patrimonial com científic. Des del vessant patrimonial podem parlar d’espais afectats i destruïts, no únicament per les accions bèl·liques del 1938, sinó per l’actuació dels furtius. Hem intentat intervenir-hi de manera prioritària donat que eren els que més riscos comportaven.

Des del vessant científic, hem de ser conscients del material robat sistemàticament (del qual hem pogut documentar només una petita part), de les dades que hem perdut. Igualment, aquest espoli continuat ha anat generant una mena de llegenda al voltant del jaciment i dels materials obtinguts suposadament en ell de manera il·legal, que fins i tot ha alimentat la creació, entre la mateixa comunitat investigadora, de clixés i hipòtesis difícils de superar, malgrat les excavacions arqueològiques dutes a terme en els darrers 15 anys demostrin tot el contrari.

  • Quines fases històriques s’han pogut documentar en el transcurs de la intervenció?

En el serrat de Monteró es localitzen fins a quatre jaciments. Monteró 2, és un conjunt de sitges, no estudiades, entre els dos elements muntanyosos principals del serrat; Monteró 3, situat en el cim més oriental i amb evidències en superfície probablement del període ibèric; el Txelis, petita fortificació andalusina situada en un enclavament aïllat a l’extrem nord-oest del conjunt; finalment, Monteró 1 és el jaciment que ha estat treballat sistemàticament en aquest projecte. Si ens centrem en Monteró 1, és un conjunt d’estructures assentades sobre la roca mare, que en moltes ocasions retallen aquest nivell per aconseguir nivells de circulació coherents. Sembla clar, després dels treballs realitzats, que ens trobem davant d’un assentament d’una única fase, de durada molt determinada, dins el període romà tardorepublicà. Es tractaria d’una cronologia  a l’entorn del 125-75 ane, a partir de l’estudi de la cultura material.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa a la primera implantació romana en el territori de Catalunya respecte del jaciment de Monteró?

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat des de fa 15 anys i de manera interrompuda, ens permet dir que Monteró és un dels castella més ben coneguts de la geografia catalana. Així aquesta llarga trajectòria investigadora ha permès que en els últims anys s’hagi pogut iniciar una interpretació sòlida dels diversos edificis definits, especialment a la zona central del tossal. En el transcurs d’aquests treballs s’han anat posant al descobert evidències que permeten plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com també d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi. Aquestes construccions singulars són especialment conegudes ja en el període imperial i, per tant, resulta prou rellevant la seva identificació en espais d’època republicana, com Monteró, per seguir avançant en el coneixement de l’arqueologia militar romana al nord-est peninsular, al llarg dels segles II i I ane.

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala
Moderador: Josep Manuel Rueda

En el marc del projecte de restauració i posada en valor del conjunt defensiu de la ciutat ibèrica d’Ullastret, coordinat per la Subdirecció General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, aquests darrers anys s’han fet diverses intervencions arqueològiques amb la voluntat de conèixer més extensament el monumental fossat descobert al vessant occidental del Puig de Sant Andreu l’any 2012. Aquestes actuacions, basades en prospeccions geofísiques i en l’obertura de diversos sondejos de grans dimensions, han permès definir amb una certa precisió el traçat i la morfologia d’aquesta estructura defensiva.

 

La conferència, a càrrec de Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala , estarà moderada per Josep Manuel Rueda. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin va ser el plantejament de la participació de SOT Prospecció Arqueològica al projecte de recerca entorn el sistema defensiu d’Ullastret?

En aquest cas, la idea va partir de l’equip del MAC-Ullastret que es plantejava com obtenir més informació entorn el gran fossat descrit en la primera excavació realitzada el 2013. En concret, es va partir de dues preguntes arqueològiques bàsiques: El sistema descrit en la primera excavació es podia extrapolar a tot el perímetre oest del Puig de Sant Andreu? i Es podia aproximar el traçat d’aquest fossat?

A partir d’aquests interrogants i de les dades aportades per la primera excavació, es va fer evident que calia dissenyar una metodologia adaptada a les preguntes, sobretot per les característiques de l’estructura a descriure: un fossat de grans dimensions, però a una profunditat considerable i en un context de relleu irregular.

En primer terme es va optar per la realització de tomografies elèctriques transversals per generar seccions de resistivitat en 4 punts. Aquest mètode permet un abast en profunditat suficient per descriure seccions del terreny, però ofereix poc detall en la descripció de la geometria dels objectes. Un segon mètode que semblava indicat per la descripció del traçat és la prospecció magnètica. Malauradament, la presència de tanques metàl·liques a bona part del perímetre oest i el relleu abrupte només van permetre l’aplicació d’aquest mètode als extrems nord i sud del clos.

  • A partir dels sondejos realitzats, s’ha pogut establir la cronologia de la construcció i de la posterior amortització del fossat?

Ara per ara, malgrat alguns indicis aportats en aquesta darrera campanya d’excavacions, la data de construcció no es pot precisar però s’ha de vincular o bé amb el primer recinte emmurallat aixecat a finals del segle VI aC, pel que fa al tram entre l’angle sud-oest i la porta 4, o bé a la reforma i ampliació de la fortificació al voltant del 400 aC. En qualsevol cas, el tram entre la porta 4 i la torre situada a l’extrem nord de la zona coneguda com a Istme ha de correspondre necessàriament a aquesta segona datació, per tant, és possible que el fossat també s’hagi excavat en diferents períodes.

Pel que fa a l’amortització, els primers nivells que cobreixen el fossat corresponen al moment d’abandonament massiu de la ciutat, que es data de finals del segle III o inicis del segle II aC. No obstant, els estrats immediatament superiors han aportat, en tots els sondejos realitzats, materials d’època tardoromana que semblen indicar una actuació de rebliment intencionada del que quedava visible d’aquesta estructura.

  • Quins aspectes destacaríeu dels resultats de les prospeccions i de les posteriors excavacions?

Els resultats de les tomografies i de les prospeccions magnètiques són extremadament interessants però, alhora, molt complexos.

Les seccions de tomografia elèctrica van revelar una estratigrafia amb canvis de propietats notables, que calia interpretar d’acord amb els precedents aportats pels treballs previs realitzats per l’equip del MAC-Ullastret. Es van generar esquemes d’interpretació que van interpretar correctament una part de la estratigrafia, però que van subestimar altres aspectes com la profunditat total del fossat.

La prospecció magnètica, sobretot en l’àrea explorada al nord-oest del Puig de Sant Andreu, van aportar una primera aproximació al traçat del fossat en aquesta àrea, però amb alguns aspectes tècnics inesperats, que posteriorment l’excavació va resoldre. Per una banda, el traçat del possible fossat detectat era clar, però la feblesa dels valors magnètics enregistrats resultava sorprenent. Degut a la massa de terres implicada en l’amortització del fossat s’esperava una resposta potent i clara. Gràcies a la posterior excavació en aquest sector, es va comprovar que els rebliments i el fossat mateix es trobaven a una profunditat considerable, fet que provocava aquests valors febles que referíem més amunt.

Una qüestió a destacar de l’excavació és que en tots els sondejos realitzats aquest 2016 es poden veure clarament les diferents marques i traces realitzades pels picapedrers durant els treballs d’extracció de la pedra. L’estudi detallat d’aquests elements permetrà conèixer amb més detall les tècniques de treball emprades en aquesta època. Tanmateix, un dels elements més sorprenents de la intervenció ha estat el de documentar un forn metal·lúrgic, així com diverses estructures associades, a l’interior del fossat i amb una cronologia del període ibèric final, fet que denota la pèrdua de la funcionalitat defensiva del mateix.

En resum, a nivell metodològic, creiem que el plantejament científic de la intervenció va proporcionar una estratègia de prospecció prou ajustada als objectius, però destaquem també la possibilitat de reinterpretar les dades obtingudes a partir de la nova informació aportada per les excavacions realitzades aquest 2016.

Presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre” i xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”

Portada de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre i a la xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores tindrà lloc, al Museu de Tortosa, la presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”. Al mateix acte, els editors de la publicació, Roc Salvadó Poy i Joan Martínez Tomàs impartiran la xerrada: “Setge i bloqueig de Tortosa”

El Congrés va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 a Tortosa, fruit de la col·laboració de diferents entitats públiques i privades, entre les quals, els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

El Congrés 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’ Ebre, va presentar una exposició temàtica al Museu de l’Ebre, una sèrie de ponències i comunicacions al Palau Oliver de Boteller, una visita guiada per les fortificacions de Tortosa i una cloenda al Museu de Tortosa.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).

Es tracta d’un assentament situat en un turó de clara importància estratègica que controlava directament l’accés a la plana cerdana i, a la vegada, el pas del riu Segre per l’estret d’Isòvol. Amb dues fases d’ocupació, la ibero-ceretana (ss. IV – III ane.) implica l’existència d’un petit assentament de control i guaita del territori, composat per diversos hàbitats dispersos, juntament a algun edifici singular. Per la fase republicana (s. II – segona meitat segle I ane.), es dóna una remodelació de l’assentament, el qual mantindrà la seva funcionalitat com a punt de control del territori, però afegint un component militar amb la creació d’una torre quadrada al voltant de la qual es reparteixen diferents hàbitats i edificis singulars. Tant el tipus d’assentament, com els materials recuperats fan pensar en l’existència d’una petita guarnició romana en aquest punt.

L’objectiu primordial la campanya d’aquest estiu era documentar noves zones amb potencialitat arqueològica a l’assentament. És per això que s’obrí un nou sector a la part superior del tossal, a la zona on es concentraven les estructures arqueològiques. A la vegada, es realitzaren diferents sondejos, amb mitjans mecànics, per tota la zona del coll del tossal, àrea a on els aficionats locals havien indicat la recuperació d’abundants materials d’època antiga. Davant d’aquestes dades, es realitzaren un total de quinze sondejos, els quals resultaren plenament negatius. Per tant, semblaria que l’assentament antic se situaria exclusivament a la zona elevada del tossal i que els materials recuperats al coll serien elements rodats des d’aquesta part superior.Read More »