Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us recordem que aquest proper dimecres 7 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que la conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Recinte defensiu d’època republicana annexat a la muralla.

Els propers dimecres 15 i 22 de juliol de 9,30 a 13 hores, el Museu de Granollers ha programat unes sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), guiada per l’arqueòleg Marc Guàrdia.


Al poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús hi ha les restes arqueològiques ben conservades d’un important poblat ibèric fortificat ubicat al cim i els vessants del puig, amb una posició estratègica ideal tant pel seu difícil accés com per la visió privilegiada de la plana vallesana que ofereix l’indret.

Les excavacions que s’hi han realitzat han posat al descobert seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. La fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars.  Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 Altre aspecte significatiu d’aquest jaciment és la gran probabilitat d’identificació amb la desapareguda ciutat de Lauro, ja que se sap que a l’indret hi havia una ciutat on s’encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC. El topònim de Llerona, derivat de Lauro, n’és un altre indici i, tenint en compte la gran quantitat de monedes trobades a la zona, com ara el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les fonts històriques, tot sembla indicar que el jaciment te un alt potencial per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cal inscripció prèvia al telèfon: 93 842 68 40 o al correu electrònic: museu@granollers.cat

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals”

Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants

Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals

Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.

  • Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?

 Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.

  • Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?

En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.

  • Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?

Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”

Conferència: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Eduard Píriz i González i Juan José Cortés García
Moderadora: Maite Miró

El castell de Canals està ubicat dins l’àmbit administratiu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, al municipi de Sant Cugat del Vallès. Les últimes intervencions realitzades al castell de Canals han posat en valor les restes d’un edifici romànic, de planta rectangular construït possiblement cap al segle XII, que va ser habitat fins al segle XV. Hem pogut constatar que el castell està format per un conjunt d’edificacions que s’articulaven des d’un pati interior que donava accés als diferents espais que el componien. Les primeres notícies documentals que es conserven del castell estan datades al segle XI. Va ser propietat d’una família que va prendre el nom de Canals com a propi i que l’any 1160 va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. A mitjans del segle XIII van aconseguir la jurisdicció sobre la fortalesa i el terme de Canals del rei Jaume I, i l’any 1306 va passar a ser propietat de l’abat del monestir de Sant Cugat.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quin ha estat l’inici dels estudis al castell de Canals?

Valldoreix és una Entitat Municipal Descentralitzada depenent de Sant Cugat del Vallés. Des de l’administració local van impulsar tot un seguit d’actuacions que es van traduir en diferents campanyes de sondejos arqueològics. En paral·lel, les notícies històriques conegudes donaven a entendre que el castell de Canals es trobava en el centre d’un possible inici de l’articulació del territori que actualment conforma Valldoreix.

En aquest sentit la Entitat Municipal Descentralitzada va apostar per la redacció d’un Pla director del castell de Canals per així gestionar de forma endreçada les actuacions d’estudi, consolidació i conservació del monument. Al mateix temps es posava en valor i s’estudiava la possibilitat de generar una visita pública al jaciment.

  • Quina importància té el castell de Canals dins el territori del Vallés a l’edat mitjana?

El castell de Canals va ser un dels centres articuladors del territori de segon ordre que va servir de base d’una família de la baixa noblesa catalana entre el segle XI i els inicis del XIV. Possiblement en comptes de castell hauríem de parlar d’una domus fortificada, tot i que va arribar a tenir un estatus jurídic i administratiu similar a un castell. La família establerta va prendre el nom del lloc i l’any 1160 Bertran de Canals va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. Posteriorment, al segle XIII Adelaida de Canals va rebre del rei Jaume I la jurisdicció sobre la domus i el terme de Canals, aconseguint per al seu domini un estatus equiparable a un castrum. Finalment, a inicis del segle XIV, la domus de Canals passà a mans del monestir de Sant Cugat del Vallès.

  • Quina informació hem aconseguit amb les darreres campanyes?

Seguint les traces marcades pel Pla Director, hem pogut excavar aproximadament la meitat de l’interior del conjunt. Hem constatat que el castell de Canals era un centre administratiu per la quantitat de sitges que hem localitzat i una residència senyorial donada la qualitat del material recuperat amb elements de luxe. Es tracta d’un conjunt d’edificis adjacents que envolten un pati central que articula les diferents connexions i accessos a l’interior de cada un d’ells. Exteriorment els edificis presenten una factura defensiva amb espitlleres a planta baixa, mentre que a l’interior del pati s’obren amb grans arcades. Amb el conjunt de totes les actuacions realitzades al castell podem determinar que va ser abandonat cap al segle XV.

  • Quin element singular ens ha facilitat informació en alçada?

En tot moment, des de que es té memòria, ha estat visible un gran mur amb una alçada aproximada de 10 m. Un cop realitzades les campanyes arqueològiques, tornant a mirar aquest mur, podem determinar que el volum edilici al que pertanyia estava format per una planta baixa destinada a quadres, una planta primera on, per l’alçada del sostre, possiblement es trobava la sala de representació i un espai sota coberta. Aquest mur ha estat característic i representatiu del castell de Canals durant molts anys i finalment ens ha completat la informació que ens ha facilitat l’excavació mitjançant dades en alçada. La seva dimensió conservada és realment singular i ens facilita molt l’estudi de les dimensions i la construcció d’edificis de la seva època.

IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

13a Trobada de les Egipcíaques “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”

Els dies 10 i 11 d’octubre de 2019 tindrà lloc a la residència d’investigadors, (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la 13a Trobada de les Egipcíaques que, en aquesta edició, se centrarà en la temàtica de “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”.

Bona part dels castells, torres, fars… d’aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l’arribada de l’artilleria, bona part d’ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d’abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d’aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement de l’origen de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l’interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat.

El seminari és obert a totes les persones interessades en el tema però l’aforament és reduït, per tant, cal confirmació d’assistència prèvia a info@egipciaques.info

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Llegeix més »

Curs teoricopràctic d’arqueologia ibèrica 2019: Excavacions als jaciments dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i Gebut (Soses, el Segrià)

En el marc del nou projecte quadriennal 2018-2021, que subvenciona l’OSIC : La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget (CLT009/18/00039) i amb el suport dela Universitat de Lleida i dels Ajuntaments d’Arbeca i Soses, s’ha organitzat un nou curs teoricopràctic d’arqueologia que es desenvoluparà a Arbeca i Soses del l’1 al 19 de juliol, amb l’objectiu d’introduir els participants en el conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny. Els curs s’integra també dins de les activitats de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida.

La participació implica l’excavació pràctica i la formació en el conjunt de tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat, tria i classificació de materials mobles. Integra igualment les tasques derivades del sistema de mostratge, rentat de terres per flotació o columna, tria i classificació de les mostres recuperades.

Paral·lelament, s’impartiran altres classes teòriques relacionades amb la metodologia arqueològica i amb la problemàtica de la primera edat del ferro i el procés d’iberització en l’àrea ilergeta i el nord-est de la península Ibèrica, que complementaran la formació adquirida sobre el terreny.

Aquest curs s’adreça especialment a l’alumnat dels graus d’Història o d’Arqueologia, amb interès per conèixer la metodologia arqueològica pràctica de camp, complement essencial de les classes bàsicament teòriques impartides en les aules universitàries. Així mateix, el curs està obert a totes les persones interessades en l’arqueologia en general o en la problemàtica arqueològica de la primera edat del ferro i el sorgiment i desenvolupament de la cultura ibèrica. Tot i així, en cas que la demanda del curs sigui superior a les places ofertes, la selecció es farà en funció dels criteris establerts pel Grup d’Investigació Prehistòrica.

Llengua del curs: Català i castellà
Coordinació: Joan B. López Melcion (Departament d’Història de la UdL)
Equip docent: Natàlia Alonso Martínez (UdL), Mònica Bouso García (UdL), Emili Junyent Sánchez (UdL), Joan B. López Melcion (UdL) i Miguel Tarongi Chavarri (UdL). Les sessions pràctiques comptaran amb la col·laboració de: Joan Bernal Capdevila, Alba Castellano Aragonés, Jordi Martínez Majoral, Georgina Prats, Sergi González, Andreu Moya Garra, Josep Antoni Oliva Rialp i Sílvia Vila Moreiras (Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL)
Durada: 130 hores lectives
Espai: Jaciments arqueològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i oppidum de Gebut (Soses, Segrià)
Preu: matrícula gratuïta. El curs assumeix l’allotjament i manutenció de tots els participants
Places: 20

Llegeix més »