Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”

Conferència: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de desembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto
Moderador: Jordi Nadal

La ramaderia és una activitat econòmica clau a Europa des de la introducció dels animals domèstics durant el neolític. Les pràctiques ramaderes estan estretament lligades amb les estratègies de producció i, com a tals, reflecteixen canvis socials i econòmics. L’anàlisi de les restes de fauna dels jaciments arqueològics permet conèixer la gestió ramadera en el passat i a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de l’esmalt dentari podem inferir patrons de mobilitat i estacionament.
En aquest treball es presenten els canvis en la ramaderia de diferents indrets d’Europa i el nord d’Àfrica (Anglaterra, Catalunya, nord-centre d’Itàlia i Tunísia, entre d’altres) entre el primer mil·lenni aC i l’època romana, fruit de les darreres investigacions d’aquest any. Més enllà de les dades arqueozoològiques, veurem que la ramaderia està molt vinculada als sistemes econòmics i socials -a voltes per sobre de les condicions ecològiques de cada zona- i la manera en què els canvis en els patrons de mobilitat i intercanvi determinen les pràctiques ramaderes.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els temes destacats de la propera xerrada.

  • Per què la mobilitat de la cabana ramadera té un paper tan rellevant al projecte?

Els camins per on transcorren els ramats són també vies de comunicació i d’intercanvi, i han vertebrat els territoris des de fa milers d’anys. L’èxit de la supervivència humana i la viabilitat de les societats depèn en gran part de la capacitat de moure’s pel territori i la capacitat d’adaptació. Per superar l’escassedat estacional de pastures és essencial que els ramats es puguin moure pel territori. Però la decisió de permetre o denegar drets de pas a les persones i al bestiar depèn de decisions polítiques directament relacionades amb l’organització i el control territorial, així com del sistema econòmic existent en cada període. En conseqüència, la mobilitat és un element crucial en la recerca històrica i arqueològica, perquè d’una banda reflecteix el sistema socioeconòmic i, de l’altra, condiciona la producció agropecuària i la circulació de persones, idees i mercaderies.

  • Quin és el principal objectiu del projecte i com l’assolireu?

El principal objectiu és caracteritzar i entendre el sistema socioeconòmic a cada període, i determinar fins a quin punt les decisions sobre la gestió del territori i la mobilitat condicionen la producció agropecuària. La combinació de diferents línies de recerca és el que ens permet establir, d’una banda, quina era la composició i característiques de la cabana ramadera (proporció entre espècies, morfologia dels animals, incidència de patologies, etc.) i, de l’altra, els patrons de mobilitat del bestiar a partir dels resultats proporcionats per les anàlisis d’isòtops estables i d’ADN antic en diferents cultures i períodes. En concret, hem escollit tres zones –suroest peninsular, nordest peninsular i l’antiga Etrúria– i una forquilla cronològica prou àmplia (del bronze final fins al final de l’antiguitat tardana) per veure diferents nivells de complexitat social i d’integració econòmica en una zona ecològica similar.

  • Quines són les principals novetats respecte als estudis fets anteriorment?

Normalment els/les arqueòlegs/es treballem sobre períodes concrets, o sobre territoris específics, un fet que ens limita i dóna una imatge parcial dels processos històrics de més ampli abast. Gràcies a una trajectòria professional que ha permès dur a terme estudis en diferents zones geogràfiques i cronologies ens vam adonar que, en zones ecològicament i culturalment molt diferents –p. ex. Dinamarca, Anglaterra o Tunísia–, els processos de canvi en la ramaderia eren molt similars. Això ens va permetre superar la barrera inicial de zona geogràfica i cronologia. A aquest primer aspecte clau i innovador del projecte s’afegeix la combinació, per primera vegada, de les diferents disciplines que integren aquesta recerca (arqueozoologia, etnografia, isòtops estables d’oxigen i estronci, ADN antic, i anàlisi espaciotemporal amb l’ajuda d’un sistema d’informació geogràfica on les restes de fauna són el centre de la recerca). La contrastació de les dades arqueològiques d’isòtops d’estronci amb dades procedents de ramats i vegetació actual també suposa un aspecte mai tractat fins al moment. El nostre treball permetrà disposar dels senyals isotòpics d’estronci de les diferents formacions geològiques presents al llarg de les rutes i territoris estudiats. Això constitueix un marc químic de referència fonamental per interpretar correctament els resultats obtinguts a les mostres arqueològiques. Així mateix, és una informació útil per altres estudis de traçabilitat de procedència geogràfica (p. ex, productes amb Denominació d’Origen). A més, el treball amb els i les pastores permetrà disposar d’informació directa sobre aspectes com la gestió, la mobilitat, el saber fer i els costums tradicionals relacionats amb l’activitat pastoral. Un últim aspecte innovador destacable és considerar la mobilitat com a agent fonamental que afecta les pràctiques ramaderes.

  •  Quina creieu que serà l’aportació més important del projecte a la recerca europea i a la societat?

 El projecte contribuirà a l’excel·lència de la recerca europea en diferents aspectes: en primer lloc, l’enfocament metodològic interdisciplinari i innovador, que és una aportació en si mateixa per la comprensió de les societats del passat. En segon lloc, l’enorme corpus de dades que el projecte sistematitzarà per oferir una primera visió de síntesi de com els processos socioeconòmics modifiquen i determinen la producció ramadera a escala europea. Des d’un punt de vista més social, l’equip de recerca està compromès a transmetre els resultats a diferents col·lectius de la societat, incloent-hi els més desatesos.
D’altra banda, i veient com el paper professional dels pastors i ramaders va perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària esperem contribuir a la posada en valor, preservació i reivindicació del gran patrimoni material i immaterial que suposa l’activitat ramadera a Europa com a element vertebrador i dinamitzador dels nostres territoris. Per això volem que el projecte pugui tenir un impacte directe en la societat a través de la sensibilització i la col·laboració amb diversos grups de recerca, associacions i fundacions (Obrador Xisqueta, mOntanyanes, Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya (EPC), Fundació del Món Rural (FMR), Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Petjada, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, etc.). Aquestes entitats estan vetllant per la recuperació, revalorització i difusió de la ramaderia tradicional. És un treball constant de tècnics/es, pastors/es i artesans/es que estan teixint una xarxa de continguts, coneixements i recursos que guiaran i sustentaran una bona part del treball de recerca d’aquest projecte.

II Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI”, a El Born CCM

II Simposi Internacional d’Arqueologia: "El Rec Comtal, l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I - XXI"Els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que se centrarà en l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més significatives de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, si bé se sap que en la seva gènesi es troba l’aqüeducte romà del segle I, que va ser operatiu fins al segle XX.

El rec era un canal a cel obert que discorria creuant el pla de Barcelona al llarg de 13 km de recorregut, des de les fonts de Montcada fins al mar, i al seu pas es van anar creant diferents nuclis, que han conformat alguns barris de Barcelona; el Rec passa actualment per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El simpòsium abordarà diversos conceptes i activitats amb una visió transversal del Rec: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement, etc. Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Barcelona treballa actualment en un projecte de recuperació i posada en valor del Rec, i al II Simposi Internacional d’Arqueologia “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI” es vol donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, permetin entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

| Per descarregar la primera circular cliqueu  aquí |

Conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a l’IMF-CSIC


Pòster de la xerrada: “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille UniversitéEl proper dimarts 6 de juny de 2017 a les 12:30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille Université [MMSH/LAMPEA – UMR 7269] (Francia), dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El neolític mitjà es troba en aquests moments en un període en constant renovació degut a les nombroses revisions i projectes d’investigació que hi ha actualment en curs. Els nous treballs estan portant a qüestionar la mateixa definició d’aquest període, avui dia en l’epicentre de la discussió. Si bé la cronologia s’estableix principalment a través de la ceràmica, la indústria lítica te també un paper determinant en el marc de l’estudi del neolític mitjà. De fet, les produccions en sílex bédoulien procedent de les mines del Sud-Est de França es van difondre a grans distàncies. L’interès de l’estudi de la regió és la presència de les mines a prop de les zones d’hàbitat, ja que d’aquesta manera ha estat possible estudiar la industria lítica des de la seva extracció fins a l’abandonament.

Adreça: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia 2017

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia

Demà comença la IV Reunió Oikos de Bioarqueologia, coorganitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Pompeu, que serà un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La reunió tindrà lloc els dies divendres 26 i dissabte 27 de maig de 2017 a la sala Mercè Rodoreda (Edifici Mercè Rodoreda) de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

Jornada sobre els projectes d’arqueologia de l’European Research Council, a l’ICAC

Logo de l'European Research CouncilDemà dimecres 15 de març, entre les 16,00 i les 19,00 hores, se celebrarà a la seu l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Pl. d’en Rovellat, s/n, de Tarragona), una jornada coorganitzada amb l’IPHES i l’ICRPC sobre els projectes d’arqueologia de l’ERC (European Research Council).

Aquesta jornada, que s’emmarca en els actes de celebració del 10è aniversari del ERC, se centrarà en l’àmbit de l’arqueologia per donar a conèixer les experiències del personal investigador que ha obtingut projectes finançats per l’European Research Council en els 10 anys del programa, i també per estimular la participació d’investigadors en les properes convocatòries.

L’ERC és un organisme, creat per la Comissió Europea, que finança la recerca d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins a 5 anys de durada amb dotacions que van d’1,5 a 2,5 milions d’euros. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

L’acte és obert a tothom però cal inscripció prèvia.

Contacte: cbadia@icac.cat  /  Tel. 977 24 91 33 (extensió 230)
| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a la UB

posterEls dies 17 i 18 de gener a les 17,00 hores tindrà lloc a l’aula 205 de la Facultat de Geografia i Història de la Universiitat de Barcelona (Campus Raval) el Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a càrrec del professor de la Universitat de Montreal, Dr. Adrian. L. Burke.

En aquest seminari es parlarà de la història cultural del nord-est de Nord Amèrica. Es farà una presentació dels estils de vida d’aquests grups centrat en els territoris y la mobilitat. L’anàlisi dels recursos lítics permetrà reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups, així com l’intercanvi de materials lítics entre grups (matèria primera, estris, denes, etc).

A l’exposició s’aplicará un enfocament particular l’anàlisi geològica regional a nivell del sub-continent sobre els recursos lítics a disponibles. Es presenten també exemples de l’anàlisi arqueomètrica, utilitzant tècniques geoquímiques i petrogràfiques de las matèries primeres lítiques, mètodes per mostrar com l’arqueòleg pot assentar aquests models de mobilitat, territori e intercanvi sobre dades científiques geològics i químics.

Activitat gratuïta i oberta a tothom organitzada pel SERP.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

Conferència “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, Jordi Morer i Laro Sánchez
Moderador: Toni Caballé

 

Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), una iniciativa d’afeccionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s’iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès, sinó també en altres comarques com el Berguedà, l’Urgell, la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament, aquesta conferència se centrarà en l’exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans, atès el propòsit inicial de la secció d’arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l’arqueologia catalana, mossèn Joan Serra i Vilaró.

 


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la xerrada.

  • Per què es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans?

El CEL es funda a finals del 1995 com una associació científica i cultural sense finalitat de lucre dins l’àmbit territorial del Solsonès seguint l’exemple d’altres institucions semblants a les comarques veïnes, com el Centre d’Estudis del Bages o l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Es pretén fer recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès, col·laborar amb altres entitats comarcals i d’àmbit català, peninsular i europeu. Un altre objectiu clar és la protecció del patrimoni històric,cultural i natural, divulgant el seu coneixement i valor, i impulsant la seva restauració o conservació. El Centre d’Estudis Lacetans va fixar de seguida la seva seu social a una sala del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), cedida per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El CEL compta amb diverses seccions. La d’arqueologia és la primera que es funda.

  • Com ha funcionat la Secció d’arqueologia del CEL?

En aquests vint anys la secció d’arqueologia ha acumulat una nombrosa activitat arqueològica no només al Solsonès, sinó a altres indrets de Catalunya. Entre 1996 s’inicia el projecte principal que es duu a terme a la comarca del Solsonès i que encara segueix actiu avui dia titulat “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la Comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l’antiguitat” que inclou el jaciment del Camp dels Moros, amb el qual el CEL inicia la seva activitat arqueològica entre 1996 i 2006. En el mateix projecte entre 1998 i 2007 s’excava el graner fortificat ibèric de Sant Esteve d’Olius. Actualment estan en fase d’estudi des de l’any 2007 el poblat ibèric del Castellvell (Olius) i des del 2010, el jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Tots dos jaciments va ser excavats als anys ’20 del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró.

  • Pel que fa a l’evolució sobre l’estratègia d’ocupació en el territori del Solsonès durant la Protohistòria, quines serien les primeres ocupacions?

Castellvell evidencia l’aparició del primer urbanisme en aquesta zona. Es tracta d’un urbanisme força senzill: poblats ovalats delimitats per un mur de tanca amb estructura de carrers i arquitectura de plantes rectilínies i amb materials duradors. A la lacetània de l’ibèric antic, hi evidenciem diversos nuclis de poblament concentrat de dimensions modestes: Castellvell 8000m²; Cogulló 6000m² o Enseresa 2000m². Poblament que versemblantment controlaria uns territoris limitats o més reduïts, denotant-ne una estructuració del territori de caire heteràrquic, a diferència de la zona costanera, on evidenciem una jerarquització d’assentaments i unes capitalitats més pronunciades, com ara la zona Cossetana, Indiqueta o Laietana

Tot plegat, a aquesta zona de la Catalunya interior, i segons el patrons d’assentament, sembla derivar-se un elevat nivell de fragmentació política, en contraposició als patrons d’assentaments de la costa.

  • Quina seria la seva evolució vers el moment de l’ibèric ple?

Pel que fa al moment de l’ibèric ple III, hem excavat com a paradigma el jaciment de Sant Esteve d’Olius, en el qual varem desenvolupar 10 campanyes d’excavació arqueològica. Es tracta d’un camp de sitges que funciona en tot el decurs del segle III aC. L’interpretem, segons la tipologia d’assentaments ibèrics proposada per l’equip de Joan Sanmartí, com un nucli d’activitat econòmica especialitzada. Es tracta d’un tipus d’assentaments caracteritzats pel fet que en ells predominen les evidencies relacionades amb una activitat econòmica especialitzada, mentre que les evidències d’hàbitat presenten un pes específic menor. En el cas de sant Esteve l’activitat econòmica especialitzada seria magatzematge i gestió d’excedents cerealístics (principalment ordi vestit i blat nu, segons les restes carpològiques), destinats a la activitat comercial.

Es tracta d’un tipus d’assentament que es dóna principalment a la zona costanera (Indiquetes, Laietans i cossetans), mentre que a la Catalunya interior són més aviat excepcionals (Sant Esteve i Sorba). Per a aquest moment cronològic de l’ibèric ple al Solsonès, es proposa una explicació a aquest fenomen, que es basa en considerar la integració de les comunitats ibèriques lacetanes de l’interior en l’estructura econòmica pròpia de les zones costaneres.

  • Com es presenta la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana al Solsonès?

Aquesta fase la coneixem a partir de les excavacions dutes a terme als jaciments del Castellvell (Olius) i de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Podem dir que en aquesta part de la Catalunya Central amb l’arribada de contingents itàlics després de la fi de la Segona Guerra Púnica i les campanyes posteriors de pacificació de Cató el territori presenta una sèrie de característiques que cal tenir en compte i que defineixen l’inici de la romanització d’aquesta part de la Catalunya Central. Així doncs s’ha documentat un canvi respecte la fase anterior pel que fa a l’ocupació d’aquests dos jaciments. Per una banda a Sant Miquel de Sorba es construeix una nova cisterna de planta rectangular i bastida amb carreuons, que anul·la l’anterior. Tal vegada la seva funció pot estar lligada a l’aprovisionament de contingents militars. També s’amplia l’ocupació del turó vers la vessant sud, on es construeix una nova muralla, més potent respecte la fase anterior, flanquejada per un bastió. Per altra banda s’han documentat estructures complexes al Castellvell que remeten a paral·lels d’altres jaciments fundats ex novo per contingents itàlics. Tant al Castellvell com a Sant Miquel de Sorba s’ha documentat un camp de sitges, fet que ens permet dir que s’està acumulant excedent agrícola, és a dir, les noves elits itàliques o locals fidels a roma estant acumulant excedent agrícola com en la fase ibèrica, per tant controlen el sistema socioeconòmic indígena. Amb tot, ens permet plantejar que es tracta de dos jaciments vinculats a la implantació romana d’aquesta part de la Catalunya Central entre el segle II i I aC.

  • Podríeu destacar la principal activitat arqueològica fora del Solsonès?

L’any 2002 s’inicia un projecte de recerca a la comarca de l’Urgell en col·laboració amb el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquest projecte inclou un poblat ibèric a Verdú, els Estinclells, excavat entre els anys 2002-2015, i una vil·la romana, en el mateix complex dels Estinclells de Verdú en procés d’excavació. Gràcies a l’activitat del CEL en aquest jaciment, la propietat ha pogut passar a mans municipals i just enguany els Estinclells han entrat a formar part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Igualment el CEL ha creat en un camp annex al jaciment ibèric dels Estinclells un camp d’experimentació de la protohistòria anomenat CEP, amb diverses línies d’investigació experimental sobre arquitectura, artesania ceràmica i agricultura en època protohistòrica. La recerca agrícola es fa en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb un equip d’investigadors dirigit per la professora Natàlia Alonso i que ha fet possible destinar durant el 2011 i 2012 un Recercaixa al jaciment dels Estinclells i a les instal·lacions del CEP. La recerca a l’Urgell inclou des de l’any 2010 un altre poblat ibèric, en aquest cas, de grans dimensions, a la Pleta/Castellsalvà (Belianes). Un altre dels projectes del CEL, el més recent, es desenvolupa a l’Alt Penedès amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEL participa en l’excavació des del 2008 dels jaciment de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou  (Pontons), consistent en una terrisseria ibèrica dels segles V-IV aC i des del 2011 en el jaciment de les Valls del Foix/els Casalots (Torrelles de Foix), també un jaciment terrisser d’època ibèrica. El proper mes de maig de 2017 es presentarà a la Tribuna d’Arqueologia per primer cop la terrisseria d’Hortes de Cal Pons.

 

Exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, al MAC-Barcelona

ossos_inviEl proper dijous 3 de novembre de 2016 s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, en el marc de la festivitat de tots Sants.

L’exposició s’apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV mitjançant l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics principalment de la Catalunya Central. Al llarg de la mostra s’explica com vivien i morien els pobladors de Catalunya de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat. Una part important dels monuments i necròpolis presentades en aquesta exposició van ser estudiades en col·laboració per membres del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya i foren excavats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i per altres empreses i centres d’investigació.

Oportunitat predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra per realitzar recerca arqueobotànica al jaciment de Çatalhöyük, Turquia

cases_upfLa Universitat Pompeu Fabra ofereix una oportunitat de recerca predoctoral, sota la supervisió del Dr. Marco Madella i la Dra Carla Lancelotti, per a l’anàlisi de mostres arqueobotàniques del jaciment de Çatalhöyük, (Turquia).

Els candidats han de tenir titulació en Història, Arqueologia o Humanitats amb una nota final de 8,5 com a mímin i hauran de sol·licitar un FI a través de la UPF.

És imprescindible un nivell alt d’anglès, ja que és el idioma de treball del Projecte i Investigació Çatalhöyük. L’estudiant haurà de passar un temps a Çatalhöyük (Turquia) per fer el treball de camp.

| Per a més informació descarregueu el pdf |

Disponible online a Guia del jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

guia-arqueologica-font-de-la-canyaDes del passat dimarts 20 de setembre està disponible online la versió en digital, oberta i gratuïta de la guia de la Font de la Canya: “Guia Arqueològica. Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies  a la Cossetània ibèrica origen de la vinya”. Aquesta publicació és fruit d’un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Fundació Mútua Catalana i la Font de la Canya.

Resum: La Font de la Canya va ser un centre de mercaderies de l’època dels ibers, habitat entre els segles VII-I aC, situat al bell mig del Penedès. L’emmagatzematge i distribució de cereals, base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època va ser l’activitat principal a la Font de la Canya. Ho demostren l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treballs destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana. Això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014), ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica al nostre país.

| Descarregueu la Guia de la Font de la Canya clicant aquí|