Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 9 de març.

El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània

Conferenciant: Ferran Antolín

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània”

Us recordem que aquest proper dimecres 9 de març a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. Aquesta conferència es farà en línia i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat. NO ES FARÀ DE MANERA PRESENCIAL.

El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània

Conferenciant: Ferran Antolín

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.

La conferència es podrà veure en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat. NO ES FARÀ DE MANERA PRESENCIAL.

Els assistents podran participar fent comentaris i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Els Neandertals que van viure fa 50.000 anys a la Cova del Gegant s’adaptaven perfectament als diferents tipus d’habitats

Un nou treball sobre el jaciment de la Cova del Gegant revela l’alta mobilitat a la costa central catalana dels grups de neandertals i una gran capacitat per adaptar-se a diferents situacions.

Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i davant qualsevol tipus d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb mes restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat a la revista Quaternary i suggereix que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.

La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.

L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges (Garraf), conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.

La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya

La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.

L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l’estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l’estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d’algun dels individus que es va dipositar a la cova”.

La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals varen habitar la cova entre els 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant. 

Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors de l’IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i de l’ICP (A. Sánchez Marco).

Referència de l’article: https://www.mdpi.com/2571-550X/5/1/12

Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.

Text notícia: Ajuntament de Sitges

Període de preinscripcions 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC)

Fins a finals de juliol continua obert el període de preinscripció del curs 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, que imparteixen conjuntament la URV, la UAB i l’ICAC, amb només 20 places disponibles. És l’únic màster en arqueologia clàssica d’aquestes característiques en l’estat espanyol i oferta la doble vessant de recerca i professionalització.

El màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofereix una formació metodològica, tecnològica i avançada en les principals línies de recerca en arqueologia protohistòrica, grecoromana i de l’antiguitat tardana, centrades en els estudis de les societats mediterrànies antigues.

El programa compta amb tres línies prioritàries d’aprofundiment:

  • Arqueologia del paisatge i estudis de territori
  • Arqueologia de l’arquitectura antiga, ciutats i assentaments
  • Arqueologia de la cultura material i les produccions artístiques

A més de la formació acadèmica teòrica, es potencia també l’aprofundiment en les tècniques de laboratori i en els recursos informàtics. El caràcter interinstitucional del màster permet als i les alumnes accedir a diverses perspectives teòriques i pràctiques de l’arqueologia, en un entorn d’aprenentatge dinàmic i divers en què es pot familiaritzar amb la professió.

El màster contempla la possibilitat de fer un conveni Erasmus internacional i permet accedir a diferents programes de beques. En particular, l’ICAC ofereix anualment el Programa d’Iniciació a la Recerca, amb què els i les estudiants de segon curs poden introduir-se al món de la recerca arqueològica col·laborant amb els equips de recerca del centre.

La participació de l’ICAC en el màster ofereix també l’oportunitat de conèixer de prop un centre de recerca, formar part de treballs de camp, fer pràctiques i iniciar-se en la investigació a través de l’accés al Doctorat en Arqueologia Clàssica.

  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Lletres de la URV. Cliqueu a l’enllaç

Publicació de l’article “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, sobre la presència del linx ibèric a la cova del Gegant de Sitges pel linx ibèric en la prehistòria

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Recentment, ha estat publicat a Scientific Reports l’estudi “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, fruit de la recerca duta a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on es conclou que la cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític,

L’estudi, que obre noves perspectives per al coneixement del linx ibèric, s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, i assenyala que aquests animals van fer servir la cova del Gengant (Sitges, Garraf) com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41598-020-63908-6

Període de preinscripcions 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia (Arqueologia Analítica) de la UB

S’ha obert recentment el període de preinscripció del curs 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia i Prehistòria de la UB, amb únicament 20 places disponibles. És l’únic màster cronològicament transversal que oferta una formació completa en ciències i analítiques aplicades a l’arqueologia i que dotarà als assistents d’una formació diferencial amb un ampli recorregut laboral i investigador.

El màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, que permetrà als alumnes tenir una aproximació a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, aprofitant els darrers avenços metodològics i científics de què es disposa avui dia per respondre a qüestions relacionades amb l’arqueologia.

  • Per qualsevol consulta, adreceu-vos a: master.arqueologia@ub.edu
  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Geografia i Història, a través d’aquesta adreça web

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.

L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.

Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.

Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

V Workshop Internacional El Camp de les Lloses: paleogenètica i arqueologia

El proper dia 12 de desembre de 2019 es durà a terme a la sala de plens de l’Ajuntament de Tona el V Workshop Internacional El Camp de les Lloses: “Paleogenètica i arqueologia”.

La paleogenètica és un camp de recerca molt nou, iniciat fa menys de 30 anys, amb treballs molt puntuals, però que avui ha agafat una gran volada de la mà del desenvolupament de les eines biomoleculars i bioinformàtiques, i de l’interès que ha despertat en el món de la
Prehistòria i la Història.
Al 1984, any que es publiquen els dos primers estudis que estrenen aquest camp, pocs investigadors pensaven que es pogués obtenir informació genètica de material antic, restes esquelètiques o fossilitzades, i molt menys que es poguessin aconseguir genomes complets d’individus de diversa antiguitat i diferents localitats del món.
Però, sabem que ens aporten realment? Quines preguntes ens podem plantejar? Fins on poden arribar?…
Aquestes qüestions planen entre molts investigadors. Per això, volem comptar amb la presència de diferents especialistes de Catalunya, de l’estat espanyol i d’arreu d’Europa, perquè ens expliquin la seva recerca, les seves experiències i la visió que tenen del futur de la paleogenètica.
El Camp de les Lloses participarà a través dels estudis paleogenètics i arqueològics sobre les criatures perinatals documentades al jaciment.

| Descarregueu el díptic informatiu clicant aquí |