La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, sobre la troballa al jaciment de Canyars, a Gavà, d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins.
La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.
Un grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la Universitat de Barcelona, han revelat el descobriment d’un suport per perforar el cuir. S’ha trobat al jaciment de Canyars, a Gavà. Aquest suport és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen 5 marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. La seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.
Les restes arqueològiques trobades al jaciment, atribuïdes al període aurinyacià, i les datacions per radiocarboni obtingudes indiquen que la tècnica de perforació observada la utilitzaven fa 39.600 anys els humans moderns que vivien a la costa est de la península Ibèrica. Així doncs, l’estudi revela que, 14.000 anys abans de la introducció de les agulles de cosir a Europa, els caçadors-recol·lectors paleolítics podien fabricar articles de cuir ajustats i utilitzar-los durant els episodis climàtics rigorosos. Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques —d’altra manera inaccessibles—, mitjançant l’estudi de les eines emprades per perforar la pell.
Les excavacions al jaciment de Canyars han estat a càrrec del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Gavà.
Font: Montserrat Sanz. Universitat de Barcelona.
Consulteu tot el text de la notícia publicada per la Universitat de Barcelona clicant aquí
Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.
El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.
