Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.
La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.
Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.
Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.
S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà
Blocs temàtics:
- Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.
- Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat
- Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.
- Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.
- Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.
- Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.
- Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.
- Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.
- Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.
Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu
Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com
Data límit de presentació: 25 de setembre
Idiomes: català, castellà, anglès i francés
Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.
Format: A0 en vertical
Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).
L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.
Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.
El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.
