Primera circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà

Blocs temàtics:

  • Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.  
  • Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat  
  • Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.  
  • Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.  
  • Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.  
  • Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.  
  • Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.  
  • Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.  
  • Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.  

Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu

Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Data límit de presentació: 25 de setembre

Idiomes: català, castellà, anglès i francés

Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.

Format: A0 en vertical

Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 14 de juny.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us recordem que aquest proper dimecres 14 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Un nou estudi revela com els ‘Homo sapiens’ feien roba fa 39.000 anys

La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, sobre la troballa al jaciment de Canyars, a Gavà, d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins.

La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.

El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon

Un grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la Universitat de Barcelona, han revelat el descobriment d’un suport per perforar el cuir. S’ha trobat al jaciment de Canyars, a Gavà. Aquest suport és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen 5 marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. La seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.

Les restes arqueològiques trobades al jaciment, atribuïdes al període aurinyacià, i les datacions per radiocarboni obtingudes indiquen que la tècnica de perforació observada la utilitzaven fa 39.600 anys els humans moderns que vivien a la costa est de la península Ibèrica. Així doncs, l’estudi revela que, 14.000 anys abans de la introducció de les agulles de cosir a Europa, els caçadors-recol·lectors paleolítics podien fabricar articles de cuir ajustats i utilitzar-los durant els episodis climàtics rigorosos. Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques —d’altra manera inaccessibles—, mitjançant l’estudi de les eines emprades per perforar la pell.

Les excavacions al jaciment de Canyars han estat a càrrec del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Gavà.

Font: Montserrat Sanz. Universitat de Barcelona.

Consulteu tot el text de la notícia publicada per la Universitat de Barcelona clicant aquí

Les poblacions neolítiques que van arribar a la península per mar i vivien a prop seu a penes consumien peix

Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.

Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 9 de març.

El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània

Conferenciant: Ferran Antolín

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània”

Us recordem que aquest proper dimecres 9 de març a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. Aquesta conferència es farà en línia i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat. NO ES FARÀ DE MANERA PRESENCIAL.

El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània

Conferenciant: Ferran Antolín

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.

La conferència es podrà veure en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat. NO ES FARÀ DE MANERA PRESENCIAL.

Els assistents podran participar fent comentaris i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Els Neandertals que van viure fa 50.000 anys a la Cova del Gegant s’adaptaven perfectament als diferents tipus d’habitats

Un nou treball sobre el jaciment de la Cova del Gegant revela l’alta mobilitat a la costa central catalana dels grups de neandertals i una gran capacitat per adaptar-se a diferents situacions.

Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i davant qualsevol tipus d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb mes restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat a la revista Quaternary i suggereix que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.

La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.

L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges (Garraf), conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.

La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya

La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.

L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l’estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l’estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d’algun dels individus que es va dipositar a la cova”.

La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals varen habitar la cova entre els 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant. 

Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors de l’IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i de l’ICP (A. Sánchez Marco).

Referència de l’article: https://www.mdpi.com/2571-550X/5/1/12

Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.

Text notícia: Ajuntament de Sitges