Disponible online a Guia del jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

guia-arqueologica-font-de-la-canyaDes del passat dimarts 20 de setembre està disponible online la versió en digital, oberta i gratuïta de la guia de la Font de la Canya: “Guia Arqueològica. Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies  a la Cossetània ibèrica origen de la vinya”. Aquesta publicació és fruit d’un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Fundació Mútua Catalana i la Font de la Canya.

Resum: La Font de la Canya va ser un centre de mercaderies de l’època dels ibers, habitat entre els segles VII-I aC, situat al bell mig del Penedès. L’emmagatzematge i distribució de cereals, base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època va ser l’activitat principal a la Font de la Canya. Ho demostren l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treballs destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana. Això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014), ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica al nostre país.

| Descarregueu la Guia de la Font de la Canya clicant aquí|

Congrés: “IBERCRONO Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica”

ibercronoDel 17 al 19 d’octubre de 2016 tindrà lloc el congrés: “IBERCRONO Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica” a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El congrés: “Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica” neix de la necessitat de sistematitzar i integrar de manera exhaustiva milers de datacions cronomètriques existents i els seus contextos associats. Aquesta reunió científica pretén oferir un espai de debati sobre temes teòrics, metodològics, substantius y pràctics sobre la datació d’esdeveniments històrics. Malgrat l’ús del mètode C14 es més freqüent pels contextos posteriors a 50.000 BP, es vol tractar tots els mètodes físico-químics que aviu dia estan en pràctica, o en fase d’ús experimental, com ara l’urànium-tòrium, termoluminiscència, geomagnetisme, dendrocronologia.

El C14 i altres mètodes cronomètrics han demostrat la seva utilitat en la investigació arqueològica del passat de la península Ibèrica, així com en els arxipèlags de les Balears, Canàries i Madeira. Des de 1950 s’han acumulat milers de datacions de contextos arqueològics. Tanmateix, l’accés a les mateixes és difícil, degut al format de la seva presentació, a la inconsistència en la presentació dels contextos associats i a la dispersió extrema de les publicacions. En 1978 (Almagro-Gorbea i Fernández-Miranda) i en 1996 (Lull, Castro y Risch) es van presentar esforços sintetitzadors d’enorme valor per al seu temps. Des de llavors s’han publicat alguns treballs sintètics sobre períodes concrets, però falta una visió general crítica de la potencialitat de la cronometria per datar la història de les societats que varen viure en la península Ibèrica y arxipèlegs.

Ha arribar doncs el moment d’integrar esforços i crear una base de dades exhaustiva per a la Península Ibèrica, sense distinció de fronteres polítiques modernes que, a més de la datació pròpiament  dita i la seva referència bibliogràfica, inclogui una descripció adient i dades tècniques del context arqueològic analitzat, en general, i del lloc de procedència de las mostres datades, en particular. Es objectiu prioritari d’aquesta reunió construir una eina d’accés obert i, per aquesta raó els/les professionals de l’arqueologia, història i història de l’art de Espanya, Portugal, Gibraltar, Andorra i de arxipèlags Balears, Canàries i Madeira, sense oblidar les àrees adjacents amb les quals varen existir en el passat estretes relacions (Sud de França, nord del Marroc), són convidats, amb el propòsit de debatre enfocaments i incrementar la base de dades amb nous resultats que encara puguin restar inèdits, conèixer els resultats de les datacions 14C efectuades en els últims anys.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Finalitza la desena edició del Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso a Guissona

curs_Guissona_2016El passat divendres 15 de juliol, vigília del Mercat Romà, va tenir lloc la cloenda de la desena edició del Curs d’Arqueologia Ciutat Romana de Iesso, a Guissona.

Un total de 14 estudiants, procedents d’Universitats catalanes (UAB, UB), espanyoles (Universidad de Castilla la Mancha) y internacionals (University of Leiden dels Països Baixos, Universidade de Sao Paulo de Brasil i Université Rennes II de França) han participat en aquesta edició, que ha deixat al descobert alguns avenços arqueològics importants.

El curs ha estat estructurat en dues parts; cada matí els estudiants han realitzat pràctiques de camp al Parc Arqueològic de la ciutat de Iesso, distribuïts en dos sectors. Un grup ha treballat a la zona de les termes on han pogut excavar les cases de l’època fundacional de la ciutat. Aquests habitatges formaven part d’un barri que va ser enderrocat posteriorment per ampliar l’edifici termal i construir-hi un espai enjardinat (segle I). L’altre grup, s’ha centrat en l’edifici construït fora de les muralles de la ciutat, on han aparegut tres esquelets: dos d’infants de pocs mesos de vida i un d’entre 3 i 4 anys acompanyat d’un petit aixovar format per una llàntia de ceràmica i un objecte metàl·lic indeterminat.

A les tardes, els estudiants han participant en diverses activitats com la conferència de Marta Santos (MAC-Empúries) que va inaugurar les tardes del curs parlant de les novetats de la recerca sobre la ciutat grega i romana d’Empúries; la Dra. Ada Cortés (ICAC-UAB) amb l’anàlisis de l’arquitectura domèstica a les ciutats romanes de Catalunya i el Dr. Josep Maria Macias (ICAC) amb la ponència sobre la ciutat tardoantiga a l’antic Conventus Tarraconensis. Com a complement a la formació impartida durant el curs s’hi han realitzat també visites culturals i pràctiques d’excavació i de ceràmica.

 X Curs d’Arqueologia: Ciutat Romana de Iesso 2016

 

X curs IessoDel 4 al 15 de juliol de 2016 tindrà lloc a Guissona la desena edició del Curs d’Arqueologia: Ciutat Romana de Iesso, situada sota l’actual vila de Guissona, a la comarca de la Segarra. El curs està adreçat a estudiants, llicenciats o persones interessades en l’arqueologia que volen aprofundir en el coneixement de la recerca arqueològica d’una ciutat romana i en el procés de romanització de la Catalunya interior.

Des de l’any 1990 s’hi desenvolupen treballs de recerca arqueològica per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, que sempre han comptat amb la participació d’estudiants universitaris. En el curs estan previstos també uns dies d’excavació per convertir el jaciment en una extensió de les aules universitàries, on es pot posar en pràctica els coneixements assolits durant el curs a fi de completar l’aprenentatge dels estudiants.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Actes de les XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

XIII Comarques GironinesJa teniu disponible la publicació de les Actes de les XIII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, celebrades al Museu Darder de Banyoles durant els passats dies 10 i 11 de juny de 2016.

Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines, se celebren bianualment. Estan organitzades conjuntament pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona. En aquesta edició han comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

I Jornada de Dibuix i Arqueologia al MAC – Barcelona

ARQgraphos_cursEl dijous 30 de juny de 2016 tindrà lloc la Primera Jornada de Dibuix i Arqueologia a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona 39 – 41), organitzada per l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El curs és gratuït i obert a tots els públics, però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la sala, per tant, és necessària la inscripció prèvia al curs.

| Descarregueu el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de juny de 2016, 19,00h

Conferenciants: Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto
Moderador: Joandomènec Ros

La progressiva utilització de la tecnologia digital i les potencialitats dels sistemes d’informació geogràfica han portat a la Comissió Internacional TIR-FOR a plantejar un nou desenvolupament de gran abast d’aquest projecte històric promogut per la Union Académique Internationale (UAI), consistent en la digitalització de la informació fonamental sobre els jaciments i la documentació cartogràfica de tot el món romà, en una gran base de dades realitzada sota criteris unificats i amb visibilitat en un portal digital únic, d’accés lliure. El sistema permetrà la visualització de les dades en mapes amb diferents bases (Google Maps, AWMC, DARE). La finalitat és crear un mapa interactiu, amb informació i enllaços addicionals, en accés obert. Es treballarà la connexió dels jaciments amb altres recursos informàtics (com Pelagios, GAP, ORBIS o Europeana) i la dotació d’informació addicional, com fotografies, vídeos, enllaços amb webs de museus, informació de jaciments visitables, etc. Això representarà la creació d’una eina de treball, on els investigadors podran trobar el mapa de l’Imperi Romà (mapes temàtics, tipològics i cronològics) amb tots els jaciments i els recursos corresponents.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quines són les realitzacions del projecte TIR-FOR, fins ara?

Aquest projecte ha tingut un ampli recorregut durant el segle XX, i les seves publicacions en paper cobreixen la quasi totalitat d’Europa i algunes parts del Nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. A Catalunya, J. de C. Serra Rafols va publicar ja el 1928 un primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis, i el 1997 l’IEC en col·laboració amb el CSIC va publicar el volum TIR K/J-31 (Tarraco-Baliares). Aquests darrers anys, partir de la base de dades que es va crear per a l’elaboració dels projectes de la Cossetània Oriental i més tard de l’Ager Tarraconensis, s’ha creat una base de dades en línia, que s’ha anat perfeccionant d’acord amb la Comissió Internacional TIR-FOR per tal que sigui vàlida per a tots els països de l’Imperi Romà. Actualment està preparada per produir la TIR. Per a Catalunya ja s’hi ha entrat totes les dades de la TIR publicada el 1997.

  • Quins països participen en el projecte i com es gestiona?

La gestió del projecte corre a càrrec de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR, creada per la UAI. Tots els països interessats a formar part de la Comissió, hi són admesos a través dels seus representats en aquesta institució internacional. En la darrera reunió de la Comissió, celebrada a Barcelona el maig de 2016, van assistir representats de Bèlgica, França, Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària, Grècia, Àustria i Turquia.

  • Quina utilitat ha de tenir aquest projecte?

La digitalització de la TIR representa un mapa dels jaciments més significatius del món romà, en línia, d’accés obert, connectats a una fitxa amb les dades bàsiques sobre cada un d’ells. Això significa la unificació metodològica de tota la informació i permet fer cerques cronotipològiques complexes. A més, cada jaciment podrà estar connectat a enllaços que portin a informacions addicionals tant de tipus científic com divulgatiu. Es tracta doncs, d’una eina informàtica d’alt valor per a la investigació i amb un alt potencial de cara a la divulgació.

  • Quines perspectives te la TIR-FOR per al futur immediat?

El projecte està cristal·litzant en una prova pilot des de Catalunya en col·laboració amb els equips dels altres països participants en el projecte. Al mateix temps que s’afina la metodologia comuna, es proposa dotar els jaciments i monuments arqueològics de Catalunya d’un valor afegit que els cohesioni, que en permeti una entesa més profunda i que els faci més visibles i atractius, tot englobant-los dins d’una “Xarxa de ciutats romanes intel·ligents”, en base al mapa interactiu de la TIR.

Recull bibliogràfic, maig 2016

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 38, corresponent al mes de maig de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana” a la UPF

CaSEs seminars SabanaEl proper divendres 3 de juny a les 17,00h està programat el seminari: “El Origen de las Sabanas Neotropicales: pistas del pasado de la Gran Sabana”, a càrrec de Encarni Montoya i Valentí Rull, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC). La sessió s’emmarca dintre dels Seminaris organitzats per CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics), el grup de recerca del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

En l’actualitat, el 44% del volum de COemès a l’atmosfera ve de focs originats en sabanes, havent-hi una relació directa entre clima-vegetació-home. Entendre l’origen i les dinàmiques ecològiques de les sabanes tropicals i els factors de canvi naturals o antropogènics que influeixen pot ser crucial per a l’estudi de diferents disciplines, com ara la conservació. Aquesta xerrada presenta l’estudi pilot sobre la Gran Sabana (SE Venezuela), una vasta extensió de Sabana entre els boscos plujosos de l’Orinoco i l’Amazonas. A dia d’avui és habitada pels indígenes Pemón, la cultura dels quals està estretament lligada a l’ús del foc. Aquesta regió és ideal, ja que registra un canvi de vegetació irreversible de manera simultània a la presència de diversos factors de canvi. D’aquesta manera, l’establiment de la sabana es va produir junt a un increment en el règim de focs durant la transició entre el Tardiglaciar i l’Holocè. S’ha proposat l’origen dels focs com a resultat del canvi climàtic, de l’arribada dels primers pobladors a Sudamèrica o de la interacció entre, al menys, aquests dos factors. Els actuals habitants, tanmateix, no devien haver arribat a la regió fins a l’Holocè tardà, quan la sabana ja hi era present, contribuint així al seu manteniment.

Lloc: Aula 24.023 de l’edifici Mercè Rodoreda, UPF (Campus de la Ciutadella)

Exposició: “Abans de l’Alba. Recerca i patrimoni”

Sincrotró Alba
Vista del Sincrotró Alba

Des del passat 6 d’abril fins el proper 12 de juny de 2016 es pot visitar al Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Pl. De l’Om, 1), la mostra: “Abans de l’Alba. Recerca i patrimoni”, a l’entorn del Parc del Sincrotró Alba.

Aquesta exposició mostra la vinculació entre els treballs de recuperació del patrimoni històric i l’expansió de les infraestructures i equipaments que actualment configuren el Parc de l’Alba. Avui, després de més de 30 anys de treballs arqueològics i de 57 intervencions és possible reconstruir la història del territori situat entre les serres de Collserola i Galliners i les poblacions de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, per apropar-se a la vida de les comunitats que hi van viure.

Properes activitats programades:

Dimecres, 4 de maig
Conferència: “El Sincrotró Alba. Estructura, funcionament i principals aplicacions a l’estudi del patrimoni”, a càrrec de Glòria Molina, Doctora en Física Aplicada de la UPC i en Història de l’Art per la UAB.

Diumenges 24 d’abril, 22 de maig i 12 de juny,
Visites guiades a càrrec del Servei Educatiu dels Museus de Sant Cugat,  a les 12,00h

| Descarregueu el fulletó en pdf |