Ja teniu disponibles les Actes de les Dissetenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que tindran lloc els dies 18 i 19 d’octubre a Blanes.
Aquest volum, editat en format digital pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Documenta Universitària, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.
Podeu descarregar-vos la publicació des del dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX.
El Castellot de la Roca Roja és un bon exemple, gairebé un model, del tipus d’assentament característic en el curs inferior del riu Ebre durant l’ibèric ple. La seva situació, sobre un abrupte esperó rocallós a 40 m sobre el riu, permet una gran visibilitat i control d’un tram d’uns 2,5 km de l’estret de Barrufemes. És un assentament petit, de 1.000 m2, dels quals uns 200 m2 són ocupats per una muralla dotada d’una torre quadrangular i d’un bastió rectangular. Per tant, som davant d’un sistema defensiu desproporcionat envers la superfície ocupada pels espais d’habitació. Les darreres intervencions arqueològiques en el jaciment han identificat la fase més antiga d’ocupació. Es tracta d’una gran depressió artificial i irregular situada a uns 6-8 m al sud de la muralla de finals del segle V aC, actualment visible, i amb un traçat gairebé paral·lel. Els materials ceràmics recuperats en el fons d’aquest possible fossat, que en alguns punts assoleix els 3 m de profunditat, es daten en els segles VI-V aC. També ha estat possible documentar el parament extern d’una probable muralla, de la mateixa cronologia, molt arrasada, però que assoleix un mínim d’1,5 m d’amplada, i un alçat conservat de gairebé 1 m. Actualment, el Castellot de la Roca Roja entra en una nova etapa de revalorització patrimonial i d’accés als visitants, ja que els treballs d’excavació pràcticament han finalitzat, i s’han executat importants treballs de consolidació i museïtzació sobre unes restes excepcionalment ben conservades, amb murs de gairebé 4 m d’alçada.
La recerca arqueològica al massís del Garraf (litoral central català, Barcelona) han posat al descobert nombrosos jaciments arqueològics que formen una seqüència cronològica contínua que abraça tot el plistocè superior. El registre arqueològic, faunístic, vegetal, i de restes humanes és ric i abundant i permet reconstruir tant les societats del passat com la resposta de la comunitat biòtica enfront dels canvis climàtics. La seqüència plistocena està formada per un total de sis jaciments tant a l’aire lliure com en cova i inclou entre les troballes més significatives restes humanes neandertals i registres faunístics de moments climàtics molt rigorosos, així com temperats poc representats a la península Ibèrica, com l’esdeveniment de Heinrich 4 i l’estadi isotòpic 5.
Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona neixen el 1992 amb la voluntat de ser un fòrum de discussió en el que tenen cabuda totes les intervencions fetes, tant les de gran envergadura com les més modestes i segueixen essent-ho amb un nou format introduït ja en les darreres que es van celebrar.
L’estudi dels mol·luscs marins i terrestres dels jaciments ha estat sovint negligit en la recerca arqueològica, des dels biaixos produïts per una manca de recollida sistemàtica fins al desinterès en la seva anàlisi posterior. Malgrat això, la potencialitat interpretativa dels resultats que aporta l’Arqueomalacologia és gran i diversa: reconstruccions paleoclimàtiques i paleopaisatgístiques, estudi de l’alimentació d’origen animal, tècniques d’explotació dels recursos marítims, xarxes d’intercanvi d’elements exòtics, usos simbòlics i ornamentals de les conquilles o reaprofitament com a primera matèria. S’exposen aquí els resultats d’estudis arqueomalacològics realitzats sobre el material recuperat en diverses intervencions arqueològiques fetes a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, que permeten obtenir una visió diacrònica de l’aprofitament dels mol·luscs marins, i d’altres invertebrats, des de les fases d’ocupació prehistòrica (Caserna de Sant Pau del Camp), passant per l’època romana (carrer Ample i plaça del Duc de Medinaceli), durant l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana (carrer del Sotstinent Navarro), fins a arribar a la baixa edat mitjana i l’època moderna (El Born Centre de Cultura i Memòria).
