Les intervencions realitzades recentment dintre del Projecte de Recerca: “La Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”

Els treballs duts a terme durant el 2016 en el marc del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017), amb el títol: “la Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”, han constat de 5 intervencions arqueològiques, tres d’elles a la conca mitja del Segre a la comarca de la Noguera: Abric del Xicotó i Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i  Cova del Forat de l’Espluga Negra (Vilanova de Meià) i dues intervencions a la conca alta del Segre, a la comarca de Cerdanya: Montlleó (Prats i Sansor) i Tutes de Menús (Béixec, Montellà i Martinet).

El projecte, adscrit al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, compta amb el Dr. Xavier Mangado com a investigador principal, i està aprovat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia amb un pressupost de 24.463,86€.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La voluntat del projecte quadriennal és aprofundir en el coneixement que sobre el curs mitjà i alt del Segre tenim, pel que fa a l’ocupació del territori i usos del mateix durant la Prehistòria.  A partir d’uns jaciments emblemàtics del Paleolític superior català com són Cova del Parco i Montlleó, en els quals es treballa des de fa anys i que delimiten la zona d’estudi al sud i al nord respectivament, s’ha bastit un projecte que inclou diverses tipologies de jaciments tant per la seva ubicació: cova, abric, aire lliure, com per la seva funcionalitat: hàbitat, sepulcral, taller, etc, amb el propòsit d’ampliar el marc temporal d’anàlisi a cronologies del Neolític i posteriors.Read More »

Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler