Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”

Conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres
Moderador: Josep Maria Gurt

El projecte iniciat l’any 2006 a la ciutat númido-romana d’Althiburos (governorat del Kef, Tunísia) i el seu entorn ha permès excavar per primera vegada de manera sistemàtica els nivells preromans d’una ciutat del Magrib oriental i ha mostrat una continuïtat d’ocupació fluida durant tot el primer mil·lenni aC., així com un important desenvolupament de les estructures urbanes des del segle VI aC, inclosa una important muralla, l’única documentada a la zona fins al moment. Els treballs de prospecció han permès documentar també les restes de diferents assentaments urbans preromans, i d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenni aC, que és la primera estudiada sistemàticament en aquesta zona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • En què consisteix la missió arqueològica catalana a Althiburos?

És un projecte de recerca sobre la societat númida, en el marc del qual es desenvolupen, des de 2006, treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos (situada al nord-oest de Tunísia, dins la província del Kef) i al seu territori. És el fruit d’una col·laboració internacional, on participen investigadors catalans i tunisians. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • Quins han estat els principals resultats de la recerca sobre la ciutat?

A Althiburos hem pogut documentar una seqüència d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Fins al moment, és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries, ja que l’excavació es realitza en forma de sondejos, però des de les fases més antigues es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Pel que fa a l’economia, les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses combinat amb la cerealicultura des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc; també des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.

  • I, en relació al territori, quina seria la principal aportació del projecte?

Les prospeccions que hem realitzat han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual fins ara hem registrat uns 800 monuments. Si bé l’existència de monuments funeraris en el territori era coneguda, no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquests ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació, ja que no se n’havia excavat cap amb anterioritat. En el marc del nostre projecte s’han excavat tres monuments funeraris, i un quart està en curs d’estudi. Fins al moment, els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga.

Presentació del llibre: ‘Iberos del Ebro’ a Alcanyís

Image (1) iberos-del-ebro.jpg for post 12416El proper divendres 31 de maig de 2013 a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del llibre “Iberos del Ebro” al Palacio Ardid d’Alcanís (carrer Major, 13-15), d’Alcanyís (Baix Aragó).

Aquest volum recull les intervencions presentades en el II Congrés Internacional “Iberos del Ebro”, que va tenir lloc a Alcanyís i Tivissa el novembre del 2011. El congrés va néixer de la necessitat d’analitzar els resultats obtinguts de les intervencions a la conca de l’Ebre durant els deu anys transcorreguts d’ençà de la celebració del congrés de Tivissa “Ibers a l’Ebre”.

L’obra ha estat editada conjuntament per Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC), José Antonio Benavente, Luis Fatás, Jordi Diloli, Pierre Moret i Jaume Noguera, organitzadors del col·loqui.

VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

Image (1) calafell.jpg for post 10097Del 7 al 9 de març de 2013 tindrà lloc la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, centrada en “Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i Ibèria”.

Les jornades esdevindran un homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons i estaran organitzades en 6 sessions dedicades a:

– Sessió 1: El món cèltic continental.

– Sessió 2: La Gàl·lia mediterrània I.

– Sessió 3: La Gàl·lia mediterrània II.

– Sessió 4: El món ibèric I.

– Sessió 5: El món ibèric II.

– Sessió 6: Més enllà del món ibèric: les societats complexes de la Celtibèria i la perifèria de Tartessos.

El comitè organitzador el formen Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC), Dominique Garcia (Universitat d’Ais-Marsella) i Joan Sanmartí (Universitat de Barcelona). Els principals espònsors són l’Ajuntament de Calafell, la Universitat de Barcelona, l’IUF (Institut Universitaire de France), el Centre Camille Jullian i ICREA.

Es poden realitzar les inscripcions fins al 28 de febrer del 2013.

Per a més informació, cliqueu aquí.

| Descarregueu tríptic i butlleta d’inscripció en PDF |

Presentació del llibre “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat”

Image (1) llibre_paisatge_periurbà.jpg for post 11796El proper dimarts dia 30 d’abril a les 19:00h es presentarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona) el llibre “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat” al Museu d’Arqueologia de Catalunya, que publica l’ICAC dins la col·lecció Documenta i ha estat editat per M. Carme Belarte (ICAR/ICAC) i Rosa Plana Mallart (Université Paul-Valéry Montpellier 3, França). La presentació anirà a càrrec de Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’estudi de l’espai periurbà, punt d’unió entre la ciutat i l’espai rural, aporta informació fonamental sobre l’estructura i el sistema de funcionament de les aglomeracions de la protohistòria recent i de l’antiguitat. Des d’aquesta òptica, l’obra aborda la definició del concepte des de les fonts clàssiques i recull els treballs realitzats en els darrers anys en els espais periurbans a l’entorn de les grans aglomeracions de la Mediterrània occidental, amb casos d’exemple a la Gàl·lia, Ibèria, el món grec i el món romà.

Aquesta publicació, que ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya i, és la compilació de les intervencions presentades en el col·loqui internacional “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat / Le paysage périurbain en Méditerranée occidentale pendant la Protohistoire et l’Antiquité”, celebrat a Tarragona del 6 al 8 de maig del 2009.

Lectura de la tesi doctoral “L’aigua i la Protohistòria des de l’Ebre fins a l’Hérault. Sistemes d’abastiment i evacuació (segles XI-II ane)”, de Meritxell Oliach

Image (1) tesi.jpg for post 11004El proper dijous 14 de març a les 11 hores tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC la lectura de tesi doctoral “L’aigua i la Protohistòria des de l’Ebre fins a l’Hérault. Sistemes d’abastiment i evacuació (segles XI-II ane)” realitzada per la investigadora en formació Meritxell Oliach Fàbregas i dirigida per la Dra. Carme Belarte (ICREA-ICAC).

El tribunal estarà format per Sandrine Agusta-Boularot (Université de Montpelier), Enriqueta Pons Brun (Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona) i Jordi Diloli Fons (URV)

Aquesta tesi té per objectiu ampliar el coneixement sobre les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l’aigua, amb l’examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria als diferents territoris del nord-est peninsular, Catalunya i Aragó, i terres litorals de la Gàl·lia meridional.

El treball se centra en l’estudi detallat –des del punt de vista morfològic, espacial i funcional- de les estructures d’abastiment (basses, pous i cisternes), de distribució i d’evacuació de les aigües (clavegueres, canals, fosses de drenatge i barbacanes). També situa els diferents elements i estructures dins del sistema de funcionament global dels poblats, per poder avaluar la significació social i utilitària de les obres destinades a la gestió de l’aigua i seguir el seu procés de desenvolupament en els diferents territoris al llarg del pas d’aquests primers temps.

Defensa de la tesi doctoral “Cocinar, Comer y Beber en la Iberia Protohistórica: Espacios y Contextualización de los Actos Alimentarios en el Mundo Ibérico Septentrional (ss. VI- II a.n.e.)” de Pilar Camañés, investigadora en formació de l’ICAC

Image (1) Tesi-ICAC.jpg for post 9435El proper dijous 13 de desembre de 2012, a les 11h,i a la Sala d’Actes de l’ICAC, la investigadora en formació, Pilar Camañés, farà la defensa de la seva tesi doctoral “Cocinar, Comer y Beber en la Iberia Protohistórica: Espacios y Contextualización de los Actos Alimentarios en el Mundo Ibérico Septentrional (ss. VI- II a.n.e.)”.

Aquesta tesi ha estat codirigida pe la la Dra. Carme Belarte (ICREA-ICAC) i el  Dr. Jordi Principal (MAC). El tribunal estarà format per: Consuelo Mata (Universitat de València)- presidenta, Jordi Diloli (URV)- secretari i Penelope M. Allison- vocal (University of Leicester).

L’objectiu de la tesi és contextualitzar el consum d’aliments en la Ibèria protohistòrica. En un pla teòric, es reflecteix la seva complexitat a través dels estudis generals de l’alimentació, la seva importància com a element identitari i la seva transcendència en la gestió de la quotidianitat. Posteriorment aquests aspectes s’han traslladat al pla arqueològic per comprendre les particularitats pròpies de l’organització del consum, des d’un enfocament micro, dins de cada unitat constructiva, i també macro, amb una visió de la totalitat dels assentaments.

Moltes activitats no han quedat fossilitzades en les restes materials, però algunes sí, com l’elaboració de productes, el consum o l’emmagatzematge. És a partir d’aquestes tres accions que s’ha fet l’estudi. La composició de l’escenari, els conjunts d’equipaments i artefactes, comportaran la caracterització de cada espai i amb això, el coneixement de les accions s’hi duien a terme. Tot això per concloure amb la comprensió de quina és la configuració d’aquest procés de manera global, l’existència de zones especialitzades en algunes d’aquestes activitats i la distribució d’altres.

Reunió sobre “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries

Image (1) dipòsitsrituals.jpg for post 5669Els dies 12 i 14 de març tindrà lloc la Reunió “Els dipòsits i el paper de la fauna en les pràctiques rituals” a Empúries, on hi participaran diversos experts en el tema, tant de l’àmbit nacional com internacional.

La Reunió, promoguda pel projecte PRISME (Pratiques Rituelles et Symbologiques en Méditerranée nord-occidentale, VIIIe- Ier siècles avant notre ère), el MAC-Empúries, l’UMR 5140 Archéologie des sociétés méditerranées-CNRS i l’Agence nationale de la recherche, analitzarà les practiques rituals relacionades amb la fauna a través dels diversos exemples estudiats en jaciments de l’àmbit català i europeu.

Les sessions són obertes al públic en general, però cal notificar l’assistència a través d’un correu electrònic a l’adreça cbelarte@icac.net (Carme Belarte, investigadora de l’ICAC), ja que les places són limitades.

| Vegeu programa |

Finalitzats els treballs de consolidació de restes arqueològiques al jaciment Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre)

Image (1) Gafols.jpg for post 8299

La intervenció d’adequació i consolidació del jaciment Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) s’ha planificat i desenvolupat en quatre fases successives durant els mesos de juliol i agost de 2012 sota la direcció arqueològica de Josep Maria Pérez Suñé (Rams Domenech SC Arqueologia i turisme) i Jose Miguel Gallego (Artifex – Conservació i recreació del patrimoni arqueològic). Aquests treballs de consolidació i restauració estan inclosos dins del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics, desenvolupat pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, amb pressupost del Servei d’Arqueologia i Paleontologia  de la Generalitat de Catalunya.

Els agents climàtics i la abundant proliferació de la vegetació local, havien donat com a resultat unes estructures en greu perill de desaparèixer definitivament. El seu precari estat de conservació requeria una intervenció urgent per evitar més pèrdues en els murs. El jaciment protohistòric de Barranc de Gàfols ocupa una àrea d’uns 600 m2 sobre una terrassa situada al costat mateix del torrent homònim, al terme municipal de Ginestar  a la comarca de la Ribera d’Ebre. Durant les successives campanyes d’excavació arqueològica, els investigadors varen diferenciar dos períodes d’ocupació, corresponent la majoria de les estructures arquitectòniques conservades al període més recent (datat dins del segon quart del segle VI aC); en total, un conjunt de tretze cases, o recintes de planta rectangular (bastides amb murs de toves rectangulars col·locades verticalment sobre sòcols o basaments fets amb cairons de pedra calcària i còdols lligats amb argamassa de fang), organitzades a l’entorn de tres carrers de traçat rectilini, d’una amplada lleugerament superior a 1 metre, aproximadament paral·lels i perpendicular entre ells, que defineixen al menys quatre agrupacions o blocs constructius diferents, separats per almenys tres carrers de traçat rectilini. El conjunt és completat pels recintes XIX i XVIII, i per una cisterna o bassa.

Al llarg de dita intervenció, s’ha prioritzat la consolidació de la part més representativa de les estructures muràries del jaciment, concretament tots els murs del bloc constructiu A, a més dels murs més orientals: l’anomenat recinte XII del bloc constructiu B, i els murs dels recintes 1, 2 i 4 del període més antic. Dissortadament, la resta de murs conservats s’han deixat per intervenir en properes campanyes, per tant queda pendent de completar el procés de consolidació.

L’excavació del jaciment de Barranc de Gàfols es va emprendre dins del marc del projecte de recerca titulat «Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat», dirigit per Joan Sanmartí, i del projecte PB86-078, que va permetre desenvolupar un treball de prospecció intensiva a les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre, que, entre molts altres, va permetre descobrir el jaciment de Barranc de Gàfols. L’excavació es va iniciar el 1990 i es perllongà fins el 1998, sota la direcció de D. Asensio, M.C. Belarte, M.T. Mascort, J. Noguera, J. Sanmartí i J.Santacana.

Galeria d’imatges

Seminari Internacional “L’Arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar” a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Cratera de terracota (Metroppolitan Museum of Art)
Cratera de terracota (Metroppolitan Museum of Art)

Els dies 20 i 21 de març de 2012 tindrà lloc el segon seminari de la Vuitena edició dels Seminaris Internacionals de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica titulat “L’arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar”.

El seminari, coordinat pels doctors Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Jesús Carruesco (URV/ICAC), tindrà com a convidat principal el professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield, que presentarà diverses lliçons sobre l’arqueologia de la mort i la informació que els rituals i pràctiques funeràries aporten sobre les societat que les han generades.

En aquestes lliçons es combinaran les aproximacions teòriques i els estudis de casos. El seminari compta amb la participació de set especialistes més, que tractaran aspectes metodològics i presentaran estudis de casos.

Ambdues sessions tindran lloc a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona) i estan obertes a tots els públics.

IV Jornades del Patrimoni Històric a Flix (Ribera d’Ebre)

El proper dilluns 3 de setembre s’inauguren les IV Jornades del Patrimoni Històric i l’exposició “Per bruixa i metzinera” al Ca Don Ventura de Flix (Ribera d’Ebre). Les jornades, que finalitzen el 30 de setembre, estan organitzades per La Cana i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Al llarg de tot el mes de setembre, Flix acull les IV Jornades del Patrimoni Històric que enguany ofereixen, de nou, diverses activitats relacionades amb el món de l’arqueologia.

–  Dilluns de setembre a les 20:00h. Inauguració de les Jornades i de l’Exposició “Per bruixa i metzinera” a càrrec de Pere Muñoz, professor d’Història.

–  Dissabte 8 de setembre a les 19:00h. Conferència sobre les llegendes i el paisatge de la zona a través dels llibres “Llegendes i territori d’Arnes” i “La metgessa de Barcelona”. La xerrada anirà a càrrec de David Martí, autor dels llibres.

–  Divendres 14 de setembre a les 19:00h. Conferència “L’evolució del carlisme a Flix des de la Primera Guerra Carlista a la Guerra Civil (1833-1936)” a  càrrec de Josep Sànchez Cervelló, Catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

Llegeix més »