10 Setmana de l’Arqueologia "l’Origen i Difusió de l’Urbanisme"

10 Setmana de l’Arqueologia a Lleida

El proper dilluns 9 de desembre començarà la 10 Setmana de l’Arqueologia que organitza el Grup d’Investigació Prehistòrica Universitat de Lleida, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de Ponent. Aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’origen i difusió de l’urbanisme, i les conferències tindran lloc a l’Arxiu Històric de Lleida (c/ Governador Montcada, s/n), a les 19,00 h.


Programa:

  • Dilluns, 9 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme al Pròxim Orient“, a càrrec de Miquel Molist (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Dimarts, 10 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme a Catalunya”, a càrrec de Carme Belarte (ICREA, Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
  • Dimecres, 11 de desembre de 2019 “L’urbanisme grec: el cas d’Empúries”, a càrrec de Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries)

| Descarregueu el díptic pdf |

IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria “Arqueologia de trinxera”, a l’ICAC

Demà divendres, 31 de maig, se celebrarà a la sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona), el IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria, i comptarà, entre altres prestigiosos professionals, amb Núria Rafel, Ignacio Montero, Marta Campo. En aquest seminari participen també Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, les companyes arqueòlogues dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Maria Adserias i Imma Teixell, i Josep Gallart, arqueòleg dels ST LLeida. En aquesta edició, el seminari retrà homenatge a Rosa M. Mercado, que havia estat becària recentment als ST de Lleida i Tarragona i ens va deixar l’estiu de l’any passat per causa d’un accident de cotxe.

L’acte, obert a tots els públics començarà, a les 09:20 h, amb la benvinguda i presentació del Seminari, a càrrec de Josep Maria Palet, director e. f. de l’ICAC, Diana Gorostidi (URV-ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC) i Carme Belarte (ICAC).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Programa |

II Seminari Internacional sobre conservació i restauració en arqueologia, a l’ICAC

Curs restauració ICACEl proper divendres 2 de desembre tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el II Seminari Internacional: “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”, coordinat per Anna Bertral (ICAC), Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC).

En aquesta segona edició, el seminari proposa tractar la relació entre restauració i arqueologia, a través de nous exemples de diferents jaciments de cronologies diverses. També abordarà la restauració com a disciplina auxiliar de l’arqueologia.

El seminari és obert a tots els professionals de les disciplines de l’arqueologia i conservació-restauració, i va especialment adreçat als estudiants de Grau i Màster en Arqueologia Clàssica, així com als estudiants de Grau de Conservació i Restauració.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta, però amb inscripció prèvia.

| Per descarregar el programa i la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

Resultats de la campanya de 2016 a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)

De l’11 al 28 d’octubre s’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa dins el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona: El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017.

Els treballs han suposat una continuïtat de la campanya realitzada el 2015, en què es va delimitar un edifici amb planta absidal, amb forma de bastió, al qual s’adossen diverses estances, una de les quals va permetre documentar un conjunt d’estructures interpretades com un trull. Datat del s. III aC, aquest seria el més antic documentat fins ara a Catalunya. A més, tant aquesta com una de les habitacions annexes va lliurar abundants llavors de raïm. S’hi han recollit mostres per a la realització d’anàlisis de química orgànica, amb l’objectiu d’ampliar la informació sobre la funció d’aquestes estructures.

L’excavació, enguany, d’una altra de les estances annexes al trull així com del bastió pròpiament dit ha confirmat i ampliat aquestes dades: d’una banda, es continuen documentat llavors de raïm (Vitis finifera) i, de l’altra, s’han recollit abundants pesos de teler i fusaioles, el que suggereix que aquesta zona estava dedicada a activitats artesanals, tant la producció de vi com de teixits. El bastió pròpiament dit contenia abundants tenalles i altres grans contenidors, el que suggereix que es tractaria d’un espai de magatzem alhora que un recinte defensiu.Read More »

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Conferència: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 d’abril de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Maria Carme Belarte i Joan Canela
Moderador: Josep Pou

El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita.
Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.


A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera  xerrada.

  • Per què Rabassats es defineix com un establiment rural?

El jaciment de Rabassats no és el que normalment coneixem com a “poblat”. És a dir, no és un conjunt de cases separades per carrers o espais de circulació. Consisteix en un sol edifici organitzat entorn de patis o espais oberts, acompanyat d’algunes estructures que es vinculen amb activitats agrícoles, sobretot sitges, però també un sistema de tres dipòsits o basses per recollir aigua. Ho interpretem com una granja habitada per un grup reduït de persones.

  • En quin context territorial i polític hem de situar aquest assentament rural?

Rabassats formaria part del territori adscrit a l’ètnia dels cossetans. A la Cossetània (territori costaner entre el Garraf i el sud del camp de Tarragona), a grans trets, podem diferenciar entre nuclis de poblament concentrat i nuclis de poblament dispers.

En el primer grup situem les ciutats, que articulen, gestionen i organitzen el territori políticament i econòmicament, i on resideix una part important de la població. El més gran és el que se situa al subsòl de Tarragona, seguit de nuclis urbans més petits: Vilar de Valls, Masies de Sant Miquel, Olerdola i Darró. Un tercer tipus de poblament concentrat menor estaria format per vilatges fortificats, el que tradicionalment es coneix com “poblat ibèric”, amb dimensions més modestes i ben defensats: Santa Anna, Garràfols, Pla de Santa Bàrbara, El Castellar, Alorda Park…

Pel que fa al poblament rural, està format per un seguit d’assentaments ibèrics oberts, dispersos, ubicats preferentment a la plana amb gran diversitat de nuclis agrícoles i/o artesanals, amb evidents diferenciacions d’extensió i funcionalitat.

  • Què en sabem del poblament rural d’època ibèrica?

A partir de l’ibèric ple (V-III aC) és quan coneixem aquest tipus d’assentaments, especialment en el segle III aC. Això es deu en part a la necessitat que genera una població que va en augment i que necessita més recursos per ser alimentada, i en part al fet que l’intercanvi comercial és cada cop més intens i requereix de més matèria primera pel comerç, és a dir, una major quantitat de cereal.

  • Com es situa Rabassats dins d’aquest context del poblament rural ibèric?

Si bé aquests jaciments són força nombrosos, són relativament mal coneguts perquè solen estar molt afectats per l’erosió antròpica o natural, ja que s’ubiquen en zones planes avui en dia intensament conreades. Afortunadament, en el cas de Rabassats, una part de l’assentament conservava una potència important i permet entendre com funcionaria una granja del segle III aC. El seu sector més occidental s’organitzava a partir de tres habitacions que formen una planta en “u”, comunicades per un pati obert comú. El ric registre material ha permès saber quina funció tenia cada una d’elles, i per tan podem veure clarament com s’organitzaria un típic assentament rural ibèric.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Portada de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2013-2014 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El quarter nord de la vila fortificada de baixmedieval Sabadell i el barri artesà d’època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 p.11
Jordi Roig i Joan M. Coll

La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès)  p. 38
Lluís Palahí, Josep Maria Nolla i David Vivó

Darreres intervencions al jaciment ibèric de les Maleses: excavacions i procés de museïtzació p. 60
Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Daniel Moly

Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment. L’episodi sepulcral del neolític postcardial p. 81
Manuel Edo, Ferran Antolín, Pablo Martínez, Concepció Castellana, Remei Bardera, Maria Saña, Maria Mercè Bergadà, M. Jesús Barrio, Trini Castillo, Elicínia Fierro i Eva Fornell

Reinici dels treballs als jaciments del pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): campanyes 2009-2013 p. 106
Joan Madurell-Malapeira i Bienvenido Martínez-Navarro

De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la primera edat del ferro i l’edat mitjana p. 115
Natàlia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno

El Puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana p. 135
Joan Garcia Targa, Magí Miret i Pere Izquierdo 

El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)  p. 152
David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula i Natàlia Alonso

Intervencions arqueològiques a la pedrera del Mèdol (Tarragona) p. 177
Anna Gutiérrez i Jordi López

Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa) (2006-2013): del neolític antic al bronze final p. 196
J Gabriel Alcalde, Lídia Colominas, Vanessa Navarrete, Enriqueta Pons, Jordi Revelles, Rafel Rosillo, Roger Sala, Maria Saña, Carlos Tornero i Oriol Vila

Era arqueologia aplicada ena restauracion e consolidacion deth temple e es entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran) p.210
Pèir Còts

Deu anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell) p.236
Àngel Galobart i Josep Peralba

Santa Creu de Rodes. Un poble medieval a la serra de Verdera p. 248
Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona p. 271
Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

Control i excavacions arqueològiques fetes durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric p. 313
Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina i Jordi Ramos

El projecte de recerca arqueològica a Althiburos i els seus encontorns (El Kef, Tunísia) p.345
Joan Sanmartí, Nabil Kallala, Maria Carme Belarte, Joan Ramon, Bouthéina Maraoui-Telmini, Moncef Ben Moussa, Núria Tarradell, Zakia Bel Haj Nasr Loum, Víctor Revilla, Rafel Jornet, Jordi Campillo, David Montanero, Sarhane Chérif, Thaïs Fadrique, Daniel López, Marta Portillo, Sílvia Valenzuela, Francisco Cantero, Mounir Torchani, Moufida Jenène i Mondher Hatmi

Història de l’arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975) p. 365
Francisco Gracia

 

Canvis en la programació de les properes conferencies de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Per necessitats específiques dels nostres conferenciants hem hagut d’introduir certs canvis al programa de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, que afecten a les següents conferències:

Se suspèn la conferència programada per al proper dia 7 de maig: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”, a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig. Aquesta conferència es farà el 18 de juny.

La propera sessió de la Tribuna serà el dia 14 de maig amb la conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

El calendari de les properes conferències queda de la següent manera:

14 de maig: “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

21 de maig: “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”, a càrrec de Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

4 de juny: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram Sud Martorell-Hostalric (Atics, S.L.)” , a càrrec de Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.

18 de juny: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013” , a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

25 de juny: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”, a càrrec de Francisco Gracia

Preneu bona nota d’aquests canvis, si us plau!

Presentació del llibre: ‘Iberos del Ebro’ a Alcanyís

Image (1) iberos-del-ebro.jpg for post 12416El proper divendres 31 de maig de 2013 a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del llibre “Iberos del Ebro” al Palacio Ardid d’Alcanís (carrer Major, 13-15), d’Alcanyís (Baix Aragó).

Aquest volum recull les intervencions presentades en el II Congrés Internacional “Iberos del Ebro”, que va tenir lloc a Alcanyís i Tivissa el novembre del 2011. El congrés va néixer de la necessitat d’analitzar els resultats obtinguts de les intervencions a la conca de l’Ebre durant els deu anys transcorreguts d’ençà de la celebració del congrés de Tivissa “Ibers a l’Ebre”.

L’obra ha estat editada conjuntament per Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC), José Antonio Benavente, Luis Fatás, Jordi Diloli, Pierre Moret i Jaume Noguera, organitzadors del col·loqui.