El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna es desenvoluparà el dia 19 d’octubre al Teatre Municipal de Roses (c/ Tarragona,81).
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat a “De l‘antiguitat a l’edat mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”.
En aquestes jornades s’aprofundirà en les novetats que als darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement d’un període de tanta complexitat com el que se situa entre la finalització de les estructures culturals, socials, econòmiques, polítiques i culturals que definien l’antiguitat fins a la configuració del món medieval.
El seminari pretén oferir una visió la més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Les comunicacions presentades cobreixen un ampli ventall d’aspectes diferents que van des del més concret a estudis regionals. Així, els estudis van des de l’anàlisi de conjunts de materials, necròpolis o edificis concrets, fins a les transformacions en el paisatge o en la configuració d’assentaments i ciutats, sempre amb una visió diacrònica.
La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de la Dra. Alexandra Chavarria (Università degli Studi di Padova) i vint-i-sis comunicacions.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu abans del dia 12 d’octubre.
Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.
Jaciment ibèric de Puig Castellar. Fotografia: Equip d’arqueòlegs de Puig Castellar
El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.
Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.
El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.
Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.
El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.
Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.
Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.
La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.
Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.
Ja es troba disponible el número 103 (juny-juliol 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
El Museu de Solsona, l’Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) de Cardona i el Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS) organitzen un congrés sobre el neolític mitjà a Catalunya, que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2023.
L’objectiu del congrés és orientar la recerca futura a partir dels continguts que es coneixen actualment. Fer una actualització del coneixement per saber quin és el punt de partida, posar sobre la taula tots els estudis i opcions que podrien ajudar a obtenir noves dades en tots els àmbits possibles i esperonar noves recerques i grups de treball.
La jornada de treball es dividirà en quatre grans blocs: POBLAMENT, ECONOMIA, SOCIETAT SIMBOLISME i ALTRES REALITATS. Cadascun d’ells s’iniciarà amb una ponència que exposarà l’estat de la qüestió actual, basant-se en els darrers estudis, no en la informació més antiga. Després d’aquesta primera intervenció es donarà pas a la presentació de recerques concretes més recents. Aquestes es faran mitjançant pòsters i una breu explicació. Finalment, cada bloc es tancarà amb un debat que s’enregistrarà i que és d’on han de sortir propostes de futur. Durant el congrés es duran a terme, també, diverses activitats de caràcter més lúdic i de difusió en general, com són dues xerrades o una visita guiada.
Des de l’organització del congrés es convida a totes aquelles persones i grups de recerca que estiguin interessats a participar en el congrés, a presentar el resultat de les seves investigacions més recents mitjançant pòsters. Aquesta és una fórmula que permet incloure el màxim d’estudis possible i afavoreix el procés d’intercanvi d’informació entre els participants. Es tractaria de documents on constin: títol, autor(s), centre d’investigació, introducció, hipòtesis, objectiu, metodologia, resultats i conclusions.
El termini d’inscripció de pòsters és el 15 de setembre.
Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu de Solsona
El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha publicat la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2019-2020.
Aquest nou volum de la revista compila els articles corresponents a les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que en aquesta edició va constar de 16 conferències que mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. També, en la línia històrica del cicle, es van donar a conèixer els resultats de treballs sobre bioarqueologia, en aquest cas en un projecte a Creta, unes reflexions sobre la utilitat de la paleontologia aplicada al món actual i una conferència del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic sobre els entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya.
ISSN: 1130-7781
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació a l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Un cop finalitzats els cicles de la Tribuna d’Arqueologia, els vídeos de les conferències es pengen i es poden visualitzar des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Quant a la revista Tribuna d’Arqueologia, aquesta compila els articles de les conferències de cada temporada. Tots els exemplars publicats de la revista es troben al dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX i es poden consultar i descarregar des d’aquest dipòsit digital o des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.
A continuació adjuntem els enllaços a CALAIX que donen accés al nou volum publicat de la revista:
S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs d’anàlisis bioarqueològiques de diferents tipus, paleobotànica, arqueofauna i anàlisis de residus de diversos jaciments arqueològics a realitzar durant el 2023.
Es tracta d’un concurs per lots.
Els licitadors podran presentar oferta per un, diversos o tots els lots, indicant la prioritat de cada lot, però només podran ser adjudicataris d’un lot, a no ser que en algun/s lot/s hi hagi manca de concurrència. En aquesta situació, un licitador podrà ser adjudicatari de més d’un lot.
La data límit per presentar oferta és el 24 de juliol de 2023 a les 12:00:00 hores.
Aquest matí s’ha fet pública la descoberta de restes humanes neandertals de més de 52.000 anys al jaciment de la Cova de les Teixoneres, en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Les restes, recuperades durant els treballs d’excavació arqueològica que duu a terme l’IPHES-CERCA, corresponen a dos fragments d’occipital (part posterior del crani) d’un individu neandertal juvenil. La troballa és extremadament singular ja que aquestes restes de crani corresponen al quart individu recuperat al jaciment des que el 2016 van aparèixer les primeres restes humanes.
A més, els estudis que es duen a terme han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns d’aquests ossos, fet que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme.
Treballs d’excavació en el nivell IIIb de la Cova de les Teixoneres de Moià on han aparegut les restes humanes neandertals. Foto: Florent Rivals /ICREA /IPHES-CERCA
Algunes de les restes humanes recuperades al nivell IIIb de la Cova de les Teixoneres, incloent els fragments d’occipital recuperats durant la campanya d’aquest any. Foto: Maria D. Guillén /IPHES-CERCA (peces dentals); Leandro Zilio / CONICET (fragments occipital i clavícula); Ruth Blasco / IPHES-CERCA (imatges amb microscopi i edició de la làmina).
La presentació d’aquest matí ha anat a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala Ramos. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES-CERCA, Anna Rufà, investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve, Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà” (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos” (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament de Moià.
Canibalisme entre els neandertals de les Coves del Toll
Segons els estudis efectuats fins ara, totes aquestes restes tenen una cronologia lleugerament superior als 52.000 anys d’antiguitat i es trobaven disperses per una mateixa superfície a l’entrada de la cavitat i barrejades amb els ossos i les dents d’altres animals caçats per aquests humans. Tot i que al seu inici es feia difícil esbrinar les causes concretes de la seva presència a la cova, la descoberta de marques de tall a una clavícula indica que van ser processats per altres neandertals i molt possiblement menjats pels seus congèneres.
A més a més, les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l’interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d’elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.
Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els Neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.
Els dies 16, 17 i 18 de juny de 2023 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.
Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).
Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.
Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees; Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.
Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu
Durant el seu vintè aniversari, el projecte de recerca del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè.
La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.
Treballs d’excavació en el nivell 10 del sector de Ca n’Argilera on han aparegut les restes esquelètiques de l’au. Fotografia: Gerard Campeny/IPHES-CERCATreballs d’excavació a les extremitats posteriors de l’au aquàtica recuperada en el Camp dels Ninots durant aquest mes de juny. Fotografia: Gerard Campeny/IPHES-CERCA
Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins al 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.
L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.
Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria 1 metre d’alçada i uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular, ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.
La campanya d’excavació s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, tots dos investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi ha pres part alumnat del Màster Interuniversitari d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, de la Universitat de Girona (UdG) i de les Escoles de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBNC) i Galícia (ECRBNG).
L’excavació al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca “El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III”, i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.
Ja es troba disponible el número 102 (maig 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Ja es troba disponible el 
Es tracta d’un concurs per lots.
