Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

Vídeo de la conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

En aquesta entrada podeu gaudir del vídeo de la conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-20120: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat” que Judit Ciurana, moderada per Pilar Bravo, ens va oferir en línea ahir, dimecres 13 de maig de 2020.

A partir d’ara i mentre duri el confinament, continuarem oferint-vos les sessions de la Tribuna d’Arqueologia en línea a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

Aprofitem per emplaçar-vos a la següent xerrada en línia del cicle de la Tribuna, que hem programat pel proper 27 de maig a les 6 de la tarda: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del paleolític a la primera edat del ferro”.

En aquests moments estem reprogramant la resta de conferències que van quedar en suspens i, un cop tinguem fixat el nou calendari, us ho comunicarem puntualment.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.

10 Setmana de l’Arqueologia “l’Origen i Difusió de l’Urbanisme”

10 Setmana de l’Arqueologia a Lleida

El proper dilluns 9 de desembre començarà la 10 Setmana de l’Arqueologia que organitza el Grup d’Investigació Prehistòrica Universitat de Lleida, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de Ponent. Aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’origen i difusió de l’urbanisme, i les conferències tindran lloc a l’Arxiu Històric de Lleida (c/ Governador Montcada, s/n), a les 19,00 h.


Programa:

  • Dilluns, 9 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme al Pròxim Orient“, a càrrec de Miquel Molist (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Dimarts, 10 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme a Catalunya”, a càrrec de Carme Belarte (ICREA, Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
  • Dimecres, 11 de desembre de 2019 “L’urbanisme grec: el cas d’Empúries”, a càrrec de Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries)

| Descarregueu el díptic pdf |

Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

El proper dia 27 de novembre a les 19,00 hores, es farà la presentació del llibre “Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic / VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l’antiguitat tardana. Noves perspectives”.

Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1-C, Tarragona).

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, a Roses (Alt Empordà)

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Sala d’Exposicions de Ca l’Anita de Roses (Pl. Sant Pere,1) el III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna,  dedicat a l’estudi de “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i  ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

El III seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la casa urbana en època medieval, en el marc d’un espai ampli, però acotat, el nord-oest de la Mediterrània. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis a llarg del temps, a partir d’experiències i casos concrets, analitzant similituds i diferències a nivell local i regional.

Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.

L’activitat és oberta i gratuïta, però per raons d’espai es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologiadg.edu

| Per a més informació i programa cliqueu l’enllaç |

Cicle de conferències sobre Madîna Balaghí al Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera acollirà un cicle de conferències sobre Madîna Balaghí entre el proper dilluns 15 de juliol i el 27 de juliol, coorganitzat pel mateix museu i el Grup de Recerca Arqueològica Agrària de l’Edat Mitjana.

Les xerrades es realitzaran al Museu de la Noguera (plaça dels Comtes d’Urgell, 5, Balaguer) a les 17,00 hores, a excepció de la del dia 26 de juliol (Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà), que es farà al jaciment Pla d’Almatà, a les 19,00 hores.

Programa

  • 15 de juliol. “La recerca feta al Pla d’Almatà fins l’actualitat”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya). 16 de juliol. Ceràmica andalusina: repertoris i tècniques de fabricació. H. Kirchner (U. Autònoma de Barcelona).
  • 17 de juliol. “Ceràmica andalusina de Balaguer”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
  • 19 de juliol. “Arqueologia funerària i antropologia física a al-Àndalus”. J. Olivé (U. Autònoma de Barcelona) .
  • 22 de juliol. “Identifiquem les tècniques constructives andalusines a la vall de l’Ebre (segles VIII-XII)”. J. Brufal (U. Autònoma de Barcelona).
  • 23 de juliol. “El sistema hidràulic de la sèquia de Balaguer”. H. Kirchner i A. Cosa (U. Autònoma de Barcelona).
  • 26 de juliol. “Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà”. Equip d’excavació. Punt de reunió: pàrquing del Santuari.
  • 27 de juliol. “Paisajes de conquista: aproximaciones y métodos”. G. García-Contreras (U. de Granada), A. Pluskowski (U. of Reading) i R. Barnerjea (U. of Reading).

Les xerrades d’aquest cicle tindran una durada de 30-45 minuts.

Sessions formatives al Born “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”

El dimarts 2 de juliol començarà la primera de les sessions formatives que s’han programat enguany al Born Centre de Cultura i Memòria, amb ocasió de la represa de les tasques d’excavació arqueològica, que es desenvolupen des de fa 4 anys en el marc d’un conveni de pràctiques amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, plantejades com a camp d’aprenentatge per als futurs arqueòlegs.

En aquest marc, s’han programat unes sessions de formació per aprofundir en diversos aspectes relatius a la recerca arqueològica, dutes a terme per especialistes col·laboradors del projecte. Aquesta edició, titulada “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”, te un objectiu marcadament didàctic i divulgatiu, les sessions estaran obertes a tots aquells que estiguin interessats a saber i entendre, des del procés de recerca fins als resultats finals, tant de dades històriques com de valoració i museïtzació del patrimoni arqueològic de Barcelona.

Entrada gratuïta amb aforament limitat. Cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 566 850 o a reserveselbornccm@eicub.net
Lloc: sala Annex del Born Centre de Cultura i Memòria (carrer Comercial, 5)

| Descarregueu el díptic amb el programa complet i altres informacions en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”

Conferència: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Moisés Díaz i Josep Francesc Roig
Moderador: Josep Anton Remolà

Durant els darrers anys, un seguit d’intervencions arqueològiques realitzades dins de l’àrea compresa entre l’avinguda de Vidal i Barraquer i els carrers de Manuel de Falla i de Torres Jordi de la ciutat de Tarragona, han tret a la llum un sector -densament ocupat- del conegut suburbium del Francolí de l’antiga Tarraco. A més del gran volum de restes exhumades, en destaca també la seva cronologia, ja que s’han identificat una sèrie de fases ocupacionals, que van des del període tardorepublicà (segle I aC) fins a l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez, membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Què s’entén com a suburbium del Francolí?

Amb aquesta denominació ens referim a les troballes arqueològiques realitzades els darrers anys a un sector de la ciutat antiga situat a l’extrem occidental de la façana marítima portuària. És una zona urbanitzada que quedaria definida entre la Necròpoli paleocristiana i la línia de costa a nord i sud, i entre el riu Francolí i la via que hi circula paral·lela, fins aproximadament la desembocadura, a oest i est.

  • A quines èpoques pertanyen les troballes del suburbium del Francolí?

Les evidències més antigues corresponen a finals del període tardorepublicà, concretament estan relacionades amb un dipòsit votiu vinculat, possiblement, a una zona sacra vora el Tulcis (riu Francolí) que data del segon quart del segle I aC. També s’han localitzat evidències d’època flàvia que hem relacionat amb el condicionament d’aquest sector del port de Tàrraco, amb algunes evidències de necròpolis de poca densitat que es daten entre la segona meitat del segle III i el segle V.

Però les troballes més destacades corresponen als dos moments finals d’ocupació d’aquest suburbium en època visigòtica. Entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del VII s’hi construeixen un seguit de magatzems portuaris emprant tècniques com parets d’opus caementicium i paviments d’opus signinum. Posteriorment, cap a finals del segle VII o inicis del VIII, es produeix la darrera reforma urbanística, amb la construcció d’uns grans edificis que a nivell de planta baixa estaven destinats, principalment, a activitats artesanals i productives.

  • Què destacaríeu de les troballes realitzades en aquest sector del suburbi portuari?

Sens dubte, el que més ens ha cridat l’atenció de les restes que hi hem pogut documentar són els grans magatzems portuaris d’època visigòtica, que són un exemple d’implantació urbanística amb uns edificis de molta entitat en un moment molt avançat de l’antiguitat tardana. Sobta, a més, que unes tècniques constructives i uns materials que s’associen principalment al període imperial de la ciutat, s’estiguin utilitzant durant la segona meitat del segle VI i també al llarg de tot el segle VII.

També creiem que s’ha de destacar la gran reforma urbanística que es produeix a finals del segle VII o inicis del VIII, que denota encara en aquest període una important capacitat edilícia, productiva i artesanal, en el moment de trànsit entre el període visigot i l’arribada dels musulmans.

  • Quin tractament s’està donant de les informacions que treuen a la llum excavacions com les que heu realitzat al suburbium del Francolí?

A la llum de les troballes realitzades en diverses excavacions preventives, es va coordinar des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un equip per tal de desenvolupar el coneixement sobre aquest sector de la ciutat en àpoca tardoantiga, que porta diversos anys treballant en diversos aspectes com són les tècniques i els materials constructius, els estudis ceramològics i numismàtics, l’evolució urbanística i funcional, o les activitats comercials i productives: “Arqueologia tardoantiga i Cristiana”, i “Parámetros analístico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua”.

Conferència “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell

Casa sobre el Call de Castelló d'EmpúriesEl dijous que ve, 25 d’octubre, el Dr. en història Josep Maria Gironella Granés impartirà una conferència sobre “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell, dintre del cicle “els Calls Catalans 2018”.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles del museu (c/ Major, 11, Tàrrega).

| Descarregueu el targetó de la invitació en PDF |