Els recents treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han posat de manifest l’existència d’unes galeries soterrades, una important construcció que s’ha pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, les referències més antigues al municipi de Castelló d’Empúries eren fonts documentals del segle IX.
Es tracta d’unes intervencions incloses dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos i que en aquesta última campanya també ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontologic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els directors del projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, celebren la troballa i consideren que es tracta d’una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.
Les intervencions arqueològiques s’han realitzat a una de les tres galeries soterrades. Conèixer la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d’una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria. La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC. Dates que ens porten a l’època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi de Castellò d’Empúries.
Les galeries, disposades en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d’uns 40 metres. Per les seves característiques i el fet que les parets, la base i el sostre conserven restes d’un revestiment de morter hidràulic que tenia la funció d’impermeabilitzar, sembla que es tractaria d’unes grans cisternes amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua. Potser en orígens podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes, que rebien l’aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta.
Pel context militar del moment es considera que aquestes galeries foren usades com a cisternes responent a la necessitat de proveir d’aigua a un grup important de població. Per la posició estratègica en què es troba, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna (prop de l’Estany) podria tractar-se d’un espai de defensa, d’una fortificació.
Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.
L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.
Aquesta tarda, a les 19 hores, el Museu de Badalona dona el tret de sortida a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) amb la programació d’un cicle de xerrades i visites guiades. S’avança d’aquesta manera a les activitats que s’organitzaran a tot el territori durant el cap de setmana del 18 i 19 de juny, dia en què el Museu tancarà el programa amb un seguit de visites guiades a un nou espai arqueològic, encara no museïtzat, situat al carrer de Coll i Pujol, 1-19.
