Noves restes arqueològiques certifiquen l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Els recents treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han posat de manifest l’existència d’unes galeries soterrades, una important construcció que s’ha pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, les referències més antigues al municipi de Castelló d’Empúries eren fonts documentals del segle IX.

Es tracta d’unes intervencions incloses dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos i que en aquesta última campanya també ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontologic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els directors del projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, celebren la troballa i consideren que es tracta d’una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.

Les intervencions arqueològiques s’han realitzat a una de les tres galeries soterrades. Conèixer la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d’una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria. La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC. Dates que ens porten a l’època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi de Castellò d’Empúries.

Les galeries, disposades en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d’uns 40 metres. Per les seves característiques i el fet que les parets, la base i el sostre conserven restes d’un revestiment de morter hidràulic que tenia la funció d’impermeabilitzar, sembla que es tractaria d’unes grans cisternes amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua. Potser en orígens podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes, que rebien l’aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta.

Pel context militar del moment es considera que aquestes galeries foren usades com a cisternes responent a la necessitat de proveir d’aigua a un grup important de població. Per la posició estratègica en què es troba, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna (prop de l’Estany) podria tractar-se d’un espai de defensa, d’una fortificació.

Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura

L’Ajuntament de Tarragona atorga el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a Tarraco Biennal

El passat dimecres 30 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a l’esdeveniment Tarraco Biennal, en reconeixement de la seva destacada trajectòria per la important contribució amb els estudis realitzats de Tarraco i el seu patrimoni arqueològic, així com pels congressos organitzats, que han significat un avenç científic en benefici de la investigació arqueològica, amb Tarragona com a centre difusor.

El guardó es va lliurar el mateix dia de la celebració, ara fa 22 anys, de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tarraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Els congressos internacionals Tarraco Biennal varen néixer com una iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana i compten amb el suport de totes les institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat de Tarragona, l’antiga Tarraco: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Tarragona, Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Són reunions científiques celebrades cada dos anys amb l’objectiu de reunir experts en història antiga i arqueologia per potenciar els estudis d’una ciutat Patrimoni Mundial com és la Tarragona romana amb resultats acadèmics publicats en els anys intermedis. Aquests congressos es van iniciar l’any 2012 amb una primera reunió titulada “Govern i societat a la Hispània Romana. Novetats epigràfiques” que va servir d’homenatge a l’obra del professor Géza Alföldy, gran especialista en les inscripcions romanes de Tarraco. Cada dos anys els congressos s’han anat repetint entorn de diferents temàtiques sempre estudiades per especialistes de prestigi.

Consulteu la pàgina web de Tarraco Biennal clicant aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Presentació del llibre: Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018

Demà divendres 25 de novembre es farà l’acte de presentació del llibre Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni, Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018, amb edició a cura de Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella i Gemma Sabaté Piqué (Institut d’Estudis Penedesencs).

En el marc de la presentació es durà a terme la conferència Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, a càrrec de Joan Garcia Targa.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

El llibre compta amb les ponències i comunicacions següents:

Ponències 

. Muralles urbanes de Catalunya: una visió global, M. Teresa Miró i Alaix

. Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Garcia Targa, Carme Muntaner i Alsina

. Les muralles de Barcelona, Carme Miró i Alaix

. La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018, Josep M. Feliu Roca

. Les muralles de Tarragona (segles II aC – XIX dC). De fortificació a monument, Joan Menchon Bes

. La muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació, Carlos Brull, Josep M. Vila

. Les muralles de Calafell, Josep Pou Vallès

Comunicacions 

. Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic, Ramon Marrugat Cuyàs

. Les fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar, Magí Miret-Mestre, Òscar Valverde Moliné

. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona), Emiliano Hinojo García

. Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16, Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró i Alaix, Santiago Riera Mora 

. Els conjunts emmurallats: entre la posada en valor i l’habitabilitat, Isidre Pastor i Batalla

La presentació del llibre es farà el divendres 25 de novembre a les 19.30 hores a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú (c. Albert Virella, 15).

Commemoració del 22è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 22 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, i per celebrar-ho el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats gratuïtes, que s’iniciaran aquest dissabte 19 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 27 de novembre.

Les activitats programades consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, conferències, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades. Una llista d’activitats dirigida a diferents grups de públics, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquesta commemoració.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del MNAT

Per reservar les activitats cal dirigir-se a l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Conferència d’El Born CCM “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”

El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.

Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.

L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.

En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM

El Born CCM organitza les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria ha organitzat les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana, que tindran lloc del dilluns 20 al dijous 23 de juny de 2022 a l’auditori de l’edifici annex del Born i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El Born CCM proposa un doble cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria urbans. Els cicles es realitzaran en dos anys consecutius. Enguany, 2022, s’ofereixen les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i l’any 2023, les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Bioarqueologia urbana a Barcelona. 

Per a més informació, programa del curs i inscripcions consulteu la web del Born CCM

El Museu de Badalona programa un cicle de xerrades i visites guiades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia

La proposta de divulgació científica, que comença avui dimarts 31 de maig, se centra a analitzar els aspectes més destacats de les intervencions arqueològiques portades a terme durant els últims anys i a explicar com el seu estudi ha permès enriquir el coneixement sobre la ciutat romana de Baetulo i els seus habitants.

Aquesta tarda, a les 19 hores, el Museu de Badalona dona el tret de sortida a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) amb la programació d’un cicle de xerrades i visites guiades. S’avança d’aquesta manera a les activitats que s’organitzaran a tot el territori durant el cap de setmana del 18 i 19 de juny, dia en què el Museu tancarà el programa amb un seguit de visites guiades a un nou espai arqueològic, encara no museïtzat, situat al carrer de Coll i Pujol, 1-19.

 

CONFERÈNCIES

.Dimarts 31 de maig a les 19 hores: Documentació, extracció i restauració dels mosaics de les domus del lateral de la C-31. A càrrec d’Agustín Gamarra, Maria José García i Clara Forn.

.Dimarts 7 de juny a les 19 hores: El mosaic del carrer de Pujol. A càrrec de Sílvia Llovet i Esther Gurri.

.Dimarts 14 de juny a les 19 hores: La nova planta de la ciutat romana de Baetulo. A càrrec de Clara Forn, Pepita Padrós i Jacinto Sánchez, arqueòlegs.

VISITES GUIADES

.Diumenge 19 de juny en horari matinal: Visites guiades a la zona arqueològica on s’ha localitzat el suburbi de Baetulo.

L’accés a les conferències és lliure fins a completar l’aforament de la sala d’actes.

La participació a les visites és gratuïta però és imprescindible fer reserva a través del web del Museu.

Es poden consultar més detalls clicant aquí.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Telèfon: 934644911

 

 

El Museu de Badalona celebra el Dia Internacional dels Museus amb la presentació d’una nova instal·lació per alguns dels seus mosaics més destacats

A partir d’avui, dimecres 18 de maig, es podran veure al subsol del Museu de Badalona tres dels mosaics més representatius descoberts durant les intervencions arqueològiques portades a terme els últims anys.

Durant l’acte de presentació d’aquests mosaics, les arqueòlogues Clara Forn i Esther Gurri presentaran un acurat estudi comparatiu entre més de 30 paviments trobats a Baetulo.

El proppassat desembre van finalitzar els treballs de restauració del mosaic decorat amb la flor de la vida, l’últim gran mosaic que el Museu de Badalona ha incorporat als seus fons. Abans havien arribat el paviment amb motius bàquics i el d’opus scutulatum. Totes tres peces són resultat de les excavacions preventives portades a terme a la zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Baetulo romana o bé al seu entorn i, a partir d’avui, quedaran incorporades a l’exposició Baetulo ciutat romana.

Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, aquesta tarda a les 19 hores, les arqueòlogues del Museu de Badalona Clara Forn i Esther Gurri presentaran l’estudi resultat d’analitzar més de 30 paviments decorats i el context arqueològic en què es van localitzar.

Al treball ocupen un espai destacat les tres peces que ara es podran veure al subsol del Museu. I és que l’anàlisi dels motius decoratius, la qualitat del treball i la procedència dels marbres (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya) permeten confirmar que els edificis de Baetulo lluïen uns paviments d’excepcional singularitat, equiparable als mosaics pompeians, als de la capital de l’Imperi o als d’Empúries.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Tel. 934644911

També podeu consultar la web del Museu