Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Presentació del llibre: Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018

Demà divendres 25 de novembre es farà l’acte de presentació del llibre Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni, Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018, amb edició a cura de Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella i Gemma Sabaté Piqué (Institut d’Estudis Penedesencs).

En el marc de la presentació es durà a terme la conferència Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, a càrrec de Joan Garcia Targa.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

El llibre compta amb les ponències i comunicacions següents:

Ponències 

. Muralles urbanes de Catalunya: una visió global, M. Teresa Miró i Alaix

. Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Garcia Targa, Carme Muntaner i Alsina

. Les muralles de Barcelona, Carme Miró i Alaix

. La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018, Josep M. Feliu Roca

. Les muralles de Tarragona (segles II aC – XIX dC). De fortificació a monument, Joan Menchon Bes

. La muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació, Carlos Brull, Josep M. Vila

. Les muralles de Calafell, Josep Pou Vallès

Comunicacions 

. Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic, Ramon Marrugat Cuyàs

. Les fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar, Magí Miret-Mestre, Òscar Valverde Moliné

. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona), Emiliano Hinojo García

. Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16, Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró i Alaix, Santiago Riera Mora 

. Els conjunts emmurallats: entre la posada en valor i l’habitabilitat, Isidre Pastor i Batalla

La presentació del llibre es farà el divendres 25 de novembre a les 19.30 hores a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú (c. Albert Virella, 15).

Commemoració del 22è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 22 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, i per celebrar-ho el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats gratuïtes, que s’iniciaran aquest dissabte 19 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 27 de novembre.

Les activitats programades consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, conferències, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades. Una llista d’activitats dirigida a diferents grups de públics, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquesta commemoració.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del MNAT

Per reservar les activitats cal dirigir-se a l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Conferència d’El Born CCM “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”

El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.

Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.

L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.

En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM

El Born CCM organitza les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria ha organitzat les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana, que tindran lloc del dilluns 20 al dijous 23 de juny de 2022 a l’auditori de l’edifici annex del Born i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El Born CCM proposa un doble cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria urbans. Els cicles es realitzaran en dos anys consecutius. Enguany, 2022, s’ofereixen les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i l’any 2023, les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Bioarqueologia urbana a Barcelona. 

Per a més informació, programa del curs i inscripcions consulteu la web del Born CCM

El Museu de Badalona programa un cicle de xerrades i visites guiades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia

La proposta de divulgació científica, que comença avui dimarts 31 de maig, se centra a analitzar els aspectes més destacats de les intervencions arqueològiques portades a terme durant els últims anys i a explicar com el seu estudi ha permès enriquir el coneixement sobre la ciutat romana de Baetulo i els seus habitants.

Aquesta tarda, a les 19 hores, el Museu de Badalona dona el tret de sortida a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) amb la programació d’un cicle de xerrades i visites guiades. S’avança d’aquesta manera a les activitats que s’organitzaran a tot el territori durant el cap de setmana del 18 i 19 de juny, dia en què el Museu tancarà el programa amb un seguit de visites guiades a un nou espai arqueològic, encara no museïtzat, situat al carrer de Coll i Pujol, 1-19.

 

CONFERÈNCIES

.Dimarts 31 de maig a les 19 hores: Documentació, extracció i restauració dels mosaics de les domus del lateral de la C-31. A càrrec d’Agustín Gamarra, Maria José García i Clara Forn.

.Dimarts 7 de juny a les 19 hores: El mosaic del carrer de Pujol. A càrrec de Sílvia Llovet i Esther Gurri.

.Dimarts 14 de juny a les 19 hores: La nova planta de la ciutat romana de Baetulo. A càrrec de Clara Forn, Pepita Padrós i Jacinto Sánchez, arqueòlegs.

VISITES GUIADES

.Diumenge 19 de juny en horari matinal: Visites guiades a la zona arqueològica on s’ha localitzat el suburbi de Baetulo.

L’accés a les conferències és lliure fins a completar l’aforament de la sala d’actes.

La participació a les visites és gratuïta però és imprescindible fer reserva a través del web del Museu.

Es poden consultar més detalls clicant aquí.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Telèfon: 934644911

 

 

El Museu de Badalona celebra el Dia Internacional dels Museus amb la presentació d’una nova instal·lació per alguns dels seus mosaics més destacats

A partir d’avui, dimecres 18 de maig, es podran veure al subsol del Museu de Badalona tres dels mosaics més representatius descoberts durant les intervencions arqueològiques portades a terme els últims anys.

Durant l’acte de presentació d’aquests mosaics, les arqueòlogues Clara Forn i Esther Gurri presentaran un acurat estudi comparatiu entre més de 30 paviments trobats a Baetulo.

El proppassat desembre van finalitzar els treballs de restauració del mosaic decorat amb la flor de la vida, l’últim gran mosaic que el Museu de Badalona ha incorporat als seus fons. Abans havien arribat el paviment amb motius bàquics i el d’opus scutulatum. Totes tres peces són resultat de les excavacions preventives portades a terme a la zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Baetulo romana o bé al seu entorn i, a partir d’avui, quedaran incorporades a l’exposició Baetulo ciutat romana.

Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, aquesta tarda a les 19 hores, les arqueòlogues del Museu de Badalona Clara Forn i Esther Gurri presentaran l’estudi resultat d’analitzar més de 30 paviments decorats i el context arqueològic en què es van localitzar.

Al treball ocupen un espai destacat les tres peces que ara es podran veure al subsol del Museu. I és que l’anàlisi dels motius decoratius, la qualitat del treball i la procedència dels marbres (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya) permeten confirmar que els edificis de Baetulo lluïen uns paviments d’excepcional singularitat, equiparable als mosaics pompeians, als de la capital de l’Imperi o als d’Empúries.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Tel. 934644911

També podeu consultar la web del Museu

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 6 d’abril.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us recordem que aquest proper dimecres 6 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Commemoració del 21è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 21 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Per celebrar aquest reconeixement, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats, que s’iniciaran aquest diumenge 28 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 5 de desembre.

Les activitats programades, adreçades a tots els públics, consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, itineraris, visites comentades i espectacles infantils.

Diumenge 28 s’ofereix l’itinerari “L’enigma de Centcelles” al Conjunt monumental de Centcelles, i la visita comentada “Del Fòrum al Teatre”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona, on es coneixerà l’antiga Tàrraco visitant el Fòrum de la Colònia, on es realitzaven les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i finalitzant al teatre, un edifici d’espectacles on confluïa oci i negoci. Aquesta visita es tornarà a realitzar el dissabte 4 de desembre.

Per al públic infantil destaca l’activitat “Marc Antoni i Cleòpatra”, un espectacle de titelles que es durà a terme al teatre romà de Tarragona el diumenge 5 de desembre, on coneixerem una història d’amor i lluites que va marcar la història de Roma, explicada a través de titelles articulats inspirats en la famosa Nina d’Ivori. L’activitat va a càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Així mateix, el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, els centres que depenen del MNAT oferiran jornada de portes obertes, dins dels seus horaris habituals.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa en pdf.

Per reservar les activitats consulteu l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/