El Museu de Badalona incorporarà dos nous espais arqueològics a la Baetulo romana que es podran visitar

Vista aèria de l’excavació de 2006 on es veu la claveguera del carrer al centre. Fotografia: F. Antequera. Codex SL

Aquests dos espais, situats al carrer Pujol, permetran descobrir com funcionava l’abastament d’aigua a la ciutat romana i moderna, i conèixer la terrisseria més antiga de Baetulo (s. I aC), l’única situada dintre de la ciutat.

Amb aquesta intervenció la visita al conducte d’aigües romà, que fins ara estava limitada per barreres arquitectòniques, es podrà fer complint tots els criteris d’accessibilitat.

Ambdós espais estan protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, ja que es troben situats dins del perímetre del BCIN de la ciutat romana de Baetulo (Resolució 30.11.1995, DOGC 2146 de 22.12.1995).

Per a més informació consulteu la web del Museu de Badalona.

Magna Celebratio 2021. XVI Festival romà a Badalona

Del 20 al 25 d’abril de 2021, i després del parèntesi obligat de l’any passat, torna la Magna Celebratio, el festival romà de Badalona que en aquesta edició tindrà com a protagonista l’arquitecte i enginyer Marc Vitruvi (segle I aC).

XVI edició del festival

El festival, que aquest any s’ha adaptat a la nova situació de pandèmia, presenta al públic conferències, espectacles i demostracions de reconstrucció històrica, visites al patrimoni arqueològic i activitats i tallers per a tots els públics. Acosteu-vos al Museu o seguiu les diferents activitats de forma virtual a través de les xarxes i del web del Museu, i deixeu-vos transportar a Baetulo, la Badalona de fa més de dos mil anys.

La construcció de la Baetulo romana

Construir una ciutat del no-res no és una feina fàcil. Tampoc ho va ser per als romans que van decidir emplaçar una ciutat a la vessant d’un petit promontori costaner, Baetulo.

La ciutat romana, fundada al segle I aC., es va anar construint al llarg del segle. Les feines i el moviment constant de materials i obrers devien ser frenètics. Del món de la construcció tenim un destacat testimoni de l’època, l’escriptor Vitruvi, qui va deixar un llegat amb el seu tractat d’arquitectura. Coneixerem qui era i com es construïa en època romana.

Enguany, per garantir la seguretat de participants i de públic, caldrà inscriure’s i adquirir les entrades, prèviament, al web del Museu.

La venda i reserva d’entrades està operativa des del dijous 15 d’abril.

Consulteu el programa del festival en pdf

Per a més informació i inscripcions accediu a la pàgina web de Magna Celebratio

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de març a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Conferència virtual: Evolució Holocena de la línia de costa i els espais portuaris a Barcelona

En el marc de l’exposició “La línia de costa de Barcelona” en l’espai del Castell de Montjuïc, el dimecres 10 de març a les 18h s’organitzarà una conferència virtual, en la que Santiago Riera, comissari de l’exposició tractarà d’aprofundir en els estudis sobre l’evolució holocena del litoral barceloní i dels seus espais portuaris. Comptarà amb la col·laboració d’altres experts com Carme Miró del Servei d’Arqueologia de Barcelona i Ramon Julià, geòleg que ha col.laborat, a més, en estudis similars en l’entorn d’Empúries.

L’estudi de l’evolució del litoral a Barcelona té una llarga tradició historiogràfica i geològica, donat el destacat paper que el mar i els espais portuaris han tingut en la història de la ciutat. L’exposició “La línia de costa de Barcelona” descriu, en 4 grans àmbits, les principals fases de transformació d’aquest litoral barceloní, començant per l’ascens marí holocè, passant per l’estabilització de la costa i l’ocupació prehistòrica del litoral, l’expansió deltaica, els canvis portuaris des dels ibers fins a l’època moderna i la construcció contemporània del litoral.

Per poder rebre l’enllaç de connexió i accedir a la conferència virtual cal registrar-se primer emplenant un formulari d’inscripció. 

Enllaç de registre: https://bit.ly/3bIKkfj

Per a més informació sobre l’exposició cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us recordem que aquest proper dimecres 13 de gener a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 “El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, vint anys de la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial”

Us presentem el vídeo de la primera conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 18 de novembre de 2020.

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, vint anys de la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial

Conferenciant: Maria Teresa Miró i Alaix

Moderador: Ramon Ten i Carné

L’any 2000 la UNESCO va inscriure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial. Es tracta d’un bé en sèrie format per diversos elements romans de la ciutat de Tarragona (muralla, fòrum provincial, recinte de culte, circ, amfiteatre, teatre, fòrum de la colònia, necròpolis paleocristiana, aqüeducte de les Farreres, Torre dels Escipions, Pedrera del Mèdol) més l’arc de Berà, la vil·la dels Munts d’Altafulla i Centcelles a Constantí. Durant aquests vint anys s’han desenvolupat intervencions encaminades a acréixer el coneixement d’aquests béns i conservar-los, així com actuacions pensades per a la seva difusió i el gaudi de la ciutadania, amb la implicació de les institucions responsables de vetllar per aquest patrimoni.

Webinar sessió científica Workshop #TarracoPatrimoniMundial20Anys

El proper dimecres 25 de novembre a les 19 hores tindrà lloc el Webinar sessió científica Workshop #TarracoPatrimoniMundial20Anys. Protecció i Restauració del Patrimoni: com ha crescut la visibilització de Tàrraco, més excavacions, més espais que es poden visitar, monuments o noves zones que s’han obert al públic.

Aquest webinar, organitzat pel Museu d’Història de Tarragona, s’emmarca dins la programació especial Tàrraco al Món, 20 Anys de Patrimoni Mundial, que commemora els 20 anys de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

L’assistència al webinar és gratuïta, amb inscripció prèvia.

Intervenen:

Joan Menchón, cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona.

Maité Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Jordi Tresserras, consultor d’UNESCO i director del LABPATC-Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona.

Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Modera:

Cinta S. Bellmunt, periodista.

Per a més informació sobre aquest esdeveniment cliqueu aquí

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.