Commemoració del 21è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 21 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Per celebrar aquest reconeixement, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats, que s’iniciaran aquest diumenge 28 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 5 de desembre.

Les activitats programades, adreçades a tots els públics, consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, itineraris, visites comentades i espectacles infantils.

Diumenge 28 s’ofereix l’itinerari “L’enigma de Centcelles” al Conjunt monumental de Centcelles, i la visita comentada “Del Fòrum al Teatre”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona, on es coneixerà l’antiga Tàrraco visitant el Fòrum de la Colònia, on es realitzaven les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i finalitzant al teatre, un edifici d’espectacles on confluïa oci i negoci. Aquesta visita es tornarà a realitzar el dissabte 4 de desembre.

Per al públic infantil destaca l’activitat “Marc Antoni i Cleòpatra”, un espectacle de titelles que es durà a terme al teatre romà de Tarragona el diumenge 5 de desembre, on coneixerem una història d’amor i lluites que va marcar la història de Roma, explicada a través de titelles articulats inspirats en la famosa Nina d’Ivori. L’activitat va a càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Així mateix, el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, els centres que depenen del MNAT oferiran jornada de portes obertes, dins dels seus horaris habituals.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa en pdf.

Per reservar les activitats consulteu l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Tarraco Biennal. 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris

Del 24 al 27 de novembre de 2021 se celebrarà a Tarragona el 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”, sota la direcció de la Dra. Ada Lasheras, el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo i la Dra. Patricia Terrado.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els Museus Diocesans de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.

Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mutua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, FIATC Assegurances i el projecte europeu EuroTech (URV/ICAC).

Es pretén estudiar l’organització dels grans ports, entesos com a espais interconnectats a nivell local i regional mitjançant les xarxes de redistribució de cabotatge, així com les grans rutes marítimes, amb un paper essencial en el transport de tot tipus de persones, productes i idees al llarg del Mediterrani. L’objectiu és entendre els ports no només com una àrea construïda, sinó també analitzar el seu paper com a nodes dins una xarxa formada per altres ports i ancoratges del seu propi entorn – formant el que coneixem com “sistemes portuaris” – i, a gran escala, a dins les rutes de llarga distància mediterrànies però també atlàntiques.

Els treballs arqueològics que han afectat les àrees paleo-portuàries han contribuït al desenvolupament de tècniques específiques d’arqueologia nàutica, per tal d’enfrontar-se al desafiament dels derelictes enterrats i als abocaments de cultura material al fons de les dàrsenes. D’altres vegades han sigut també necessaris altres estudis per l’anàlisi d’aquests derelictes, com la sedimentologia o la restitució del paleoambient, o bé a través de nous estudis de cartografia històrica i de les fonts documentals. Però, a més, sempre esdevé necessari tornar a les fonts escrites, gregues i llatines, per cercar noves precisions o reinterpretacions dels textos.

La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar des de la pàgina web www.tarracobiennal.com.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Cicle de conferències sobre les novetats arqueològiques a Baetulo

El Museu de Badalona ha organitzat un cicle de conferències sobre les darreres novetats arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo. Les conferències se celebraran els dies 9, 16, 23 i 30 de novembre de 2021 a les 19 hores al Museu de Badalona.

Durant aquest cicle de conferències es donaran a conèixer les principals novetats en la recerca arqueològica dels últims dos anys a la ciutat romana.

En el camp de la recerca, la primera conferència destaca l’estudi de marbres procedents dels espais públics de la ciutat romana de Baetulo. A continuació es faran dues conferències que parlaran de dues noves intervencions lligades a l’evolució de la ciutat i a la transformació del seu paisatge. Finalment, i per tancar el cicle, es presentarà la nova hipòtesi urbana de Baetulo.

L’entrada a les conferències serà lliure amb inscripció prèvia al web.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del Museu de Badalona

El Museu de Badalona incorporarà dos nous espais arqueològics a la Baetulo romana que es podran visitar

Vista aèria de l’excavació de 2006 on es veu la claveguera del carrer al centre. Fotografia: F. Antequera. Codex SL

Aquests dos espais, situats al carrer Pujol, permetran descobrir com funcionava l’abastament d’aigua a la ciutat romana i moderna, i conèixer la terrisseria més antiga de Baetulo (s. I aC), l’única situada dintre de la ciutat.

Amb aquesta intervenció la visita al conducte d’aigües romà, que fins ara estava limitada per barreres arquitectòniques, es podrà fer complint tots els criteris d’accessibilitat.

Ambdós espais estan protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, ja que es troben situats dins del perímetre del BCIN de la ciutat romana de Baetulo (Resolució 30.11.1995, DOGC 2146 de 22.12.1995).

Per a més informació consulteu la web del Museu de Badalona.

Magna Celebratio 2021. XVI Festival romà a Badalona

Del 20 al 25 d’abril de 2021, i després del parèntesi obligat de l’any passat, torna la Magna Celebratio, el festival romà de Badalona que en aquesta edició tindrà com a protagonista l’arquitecte i enginyer Marc Vitruvi (segle I aC).

XVI edició del festival

El festival, que aquest any s’ha adaptat a la nova situació de pandèmia, presenta al públic conferències, espectacles i demostracions de reconstrucció històrica, visites al patrimoni arqueològic i activitats i tallers per a tots els públics. Acosteu-vos al Museu o seguiu les diferents activitats de forma virtual a través de les xarxes i del web del Museu, i deixeu-vos transportar a Baetulo, la Badalona de fa més de dos mil anys.

La construcció de la Baetulo romana

Construir una ciutat del no-res no és una feina fàcil. Tampoc ho va ser per als romans que van decidir emplaçar una ciutat a la vessant d’un petit promontori costaner, Baetulo.

La ciutat romana, fundada al segle I aC., es va anar construint al llarg del segle. Les feines i el moviment constant de materials i obrers devien ser frenètics. Del món de la construcció tenim un destacat testimoni de l’època, l’escriptor Vitruvi, qui va deixar un llegat amb el seu tractat d’arquitectura. Coneixerem qui era i com es construïa en època romana.

Enguany, per garantir la seguretat de participants i de públic, caldrà inscriure’s i adquirir les entrades, prèviament, al web del Museu.

La venda i reserva d’entrades està operativa des del dijous 15 d’abril.

Consulteu el programa del festival en pdf

Per a més informació i inscripcions accediu a la pàgina web de Magna Celebratio

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de març a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Conferència virtual: Evolució Holocena de la línia de costa i els espais portuaris a Barcelona

En el marc de l’exposició “La línia de costa de Barcelona” en l’espai del Castell de Montjuïc, el dimecres 10 de març a les 18h s’organitzarà una conferència virtual, en la que Santiago Riera, comissari de l’exposició tractarà d’aprofundir en els estudis sobre l’evolució holocena del litoral barceloní i dels seus espais portuaris. Comptarà amb la col·laboració d’altres experts com Carme Miró del Servei d’Arqueologia de Barcelona i Ramon Julià, geòleg que ha col.laborat, a més, en estudis similars en l’entorn d’Empúries.

L’estudi de l’evolució del litoral a Barcelona té una llarga tradició historiogràfica i geològica, donat el destacat paper que el mar i els espais portuaris han tingut en la història de la ciutat. L’exposició “La línia de costa de Barcelona” descriu, en 4 grans àmbits, les principals fases de transformació d’aquest litoral barceloní, començant per l’ascens marí holocè, passant per l’estabilització de la costa i l’ocupació prehistòrica del litoral, l’expansió deltaica, els canvis portuaris des dels ibers fins a l’època moderna i la construcció contemporània del litoral.

Per poder rebre l’enllaç de connexió i accedir a la conferència virtual cal registrar-se primer emplenant un formulari d’inscripció. 

Enllaç de registre: https://bit.ly/3bIKkfj

Per a més informació sobre l’exposició cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us recordem que aquest proper dimecres 13 de gener a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.