Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el passat dimecres 28 de juny.

Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.

Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies.  En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana”

Us recordem que aquest proper dimecres 28 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.

Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)

Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies.  En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 31 de maig.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us recordem que aquest proper dimecres 31 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Arriba la XVIII Magna Celebratio, el festival romà de Badalona

Del 27 al 30 d’abril de 2023 torna la Magna Celebratio, el festival romà que organitza el Museu de Badalona.

Un any més, el Museu de Badalona i el seu entorn s’ompliran d’activitats que recorden i reivindiquen el patrimoni i la història de la ciutat romana de Baetulo.

Recreacions històriques d’antics oficis, de gladiadors i de l’exèrcit, tallers per als més petits, portes obertes a espais arqueològics, xerrades… tot un seguit de propostes que permetran descobrir com vivien els baetulonenses.

Enguany les propostes giraran a l’entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, dos conceptes de rigorosa actualitat que els romans ja coneixien i, en molts sentits, practicaven.

Per a més informació i inscripcions podeu accedir a la pàgina web de Magna Celebratio.

 

Consulteu el programa del festival en pdf

Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) organitza les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia Urbana a Barcelona, que tindran lloc del 26 al 29 de juny de 2023 a l’auditori de l’edifici annex d’El Born CCM i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

El Born Centre de Cultura i Memòria proposa un cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria des de l’àmbit urbà.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El cicle formatiu es realitza en dos anys consecutius: l’any 2022 van tenir lloc les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i enguany s’organitzen les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia urbana a Barcelona.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web d’El Born CCM i el programa en pdf

Noves restes arqueològiques certifiquen l’origen de Castelló d’Empúries en època romana

Els recents treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han posat de manifest l’existència d’unes galeries soterrades, una important construcció que s’ha pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, les referències més antigues al municipi de Castelló d’Empúries eren fonts documentals del segle IX.

Es tracta d’unes intervencions incloses dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos i que en aquesta última campanya també ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontologic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els directors del projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, celebren la troballa i consideren que es tracta d’una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.

Les intervencions arqueològiques s’han realitzat a una de les tres galeries soterrades. Conèixer la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d’una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria. La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC. Dates que ens porten a l’època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi de Castellò d’Empúries.

Les galeries, disposades en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d’uns 40 metres. Per les seves característiques i el fet que les parets, la base i el sostre conserven restes d’un revestiment de morter hidràulic que tenia la funció d’impermeabilitzar, sembla que es tractaria d’unes grans cisternes amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua. Potser en orígens podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes, que rebien l’aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta.

Pel context militar del moment es considera que aquestes galeries foren usades com a cisternes responent a la necessitat de proveir d’aigua a un grup important de població. Per la posició estratègica en què es troba, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna (prop de l’Estany) podria tractar-se d’un espai de defensa, d’una fortificació.

Consulteu tota la informació a la Nota de Premsa del Departament de Cultura

L’Ajuntament de Tarragona atorga el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a Tarraco Biennal

El passat dimecres 30 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a l’esdeveniment Tarraco Biennal, en reconeixement de la seva destacada trajectòria per la important contribució amb els estudis realitzats de Tarraco i el seu patrimoni arqueològic, així com pels congressos organitzats, que han significat un avenç científic en benefici de la investigació arqueològica, amb Tarragona com a centre difusor.

El guardó es va lliurar el mateix dia de la celebració, ara fa 22 anys, de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tarraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Els congressos internacionals Tarraco Biennal varen néixer com una iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana i compten amb el suport de totes les institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat de Tarragona, l’antiga Tarraco: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Tarragona, Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Són reunions científiques celebrades cada dos anys amb l’objectiu de reunir experts en història antiga i arqueologia per potenciar els estudis d’una ciutat Patrimoni Mundial com és la Tarragona romana amb resultats acadèmics publicats en els anys intermedis. Aquests congressos es van iniciar l’any 2012 amb una primera reunió titulada “Govern i societat a la Hispània Romana. Novetats epigràfiques” que va servir d’homenatge a l’obra del professor Géza Alföldy, gran especialista en les inscripcions romanes de Tarraco. Cada dos anys els congressos s’han anat repetint entorn de diferents temàtiques sempre estudiades per especialistes de prestigi.

Consulteu la pàgina web de Tarraco Biennal clicant aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf