Jornada Egiptològica: “Missions espanyoles a Egipte: arqueologia i altres disciplines”

jornada-egiptologicaEl dissabte 8 d’octubre de 2016, tindrà lloc a Barcelona la Jornada Egiptològica: “Missions espanyoles a Egipte: arqueologia i altres disciplines”, que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia per donar a conèixer les novetats de les missions d’excavació espanyoles a Egipte.

Al llarg del matí, els directors de les diverses missions vinculades a universitats espanyoles que es desenvolupen a Egipte: la de Barcelona a d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Minia), la de Sevilla a l’antiga Tebas i la de Jaén a Qubbet el-Hawa (Asuán), explicaran els resultats de les darreres campanyes. A les sessions de la tarda, professionals especialitzats en aquestes matèries parlaran de tècniques aplicades a les intervencions arqueològiques: momificació i fotografia aèria.

Lloc: Hotel Jazz, c/ Pelai, 3, Barcelona
Preu: 95€, inclou l’admissió a les xerrades, pauses-cafè i el dinar
Contacte: Societat Catalana d’Egiptologia. Telèfon: 93 457 81 20  / e-mail: info@egiptologia.cat

Inscripció a partir del dia 12 de setembre
Places limitades

| Descarregueu el programa en pdf |

I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda a Riba-roja de Túria

díptic Riba-rojaDel 31 de juliol al 19 d’agost es desenvoluparà el I Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, organitzat per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’ICAC, adreçat a estudiants d’Arqueologia, que consistirà en una excavació al jaciment de València “la Vella” de Riba-roja de Túria, a la comarca del Camp de Túria (València). El termini d’inscripció estarà obert fins el dia 24 de juny.

El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El  programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.

València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, amb una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc  Natural  del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori  de Valentia entre el  període visigot i musulmà.

| Per a més informació descarregueu el díptic informatiu en pdf |

Nou seminari de CaSEs: “¿Qué pasó realmente en la Isla de Pascua? Un enfoque paleoecológico” al Campus de la Ciutadella, UPF

Illa de PasquaEl proper dimarts 17 de maig està prevista la conferència: “¿Qué pasó realmente en la Isla de Pascua? Un enfoque paleoecológico”, a càrrec de Valentí Rull  (Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (ICTJA-CSIC) ), un dels seminaris que organitza CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics), el grup de recerca del Department d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Illa de Pasqua (Rapa Nui), el lloc habitat més remot del planeta, s’ha popularitzat per les seves imponents estàtues megalítiques (moai) construïdes per una enigmàtica civilització de la qual l’origen, desenvolupament i desaparició continuen sent objecte de controvèrsia científica. Segons les teories dominants, que han tingut àmplia repercussió en els mitjans durant dècades, els colonitzadors originals de l’illa eren polinesis i devien arribar entre AD 800 y AD 1200. El màxim esplendor de la civilització insular devia tenir lloc el segle XV i  la seva desaparició s’hauria produït poc després per la sobreexplotació dels recursos naturals, que devia causar un col·lapse ecològic i cultural més o menys ràpid (ecocidi). Tanmateix, hi ha evidències de presència ameríndia anterior que qüestionen l’exclusivitat de la influència polinèsica. També hi ha la proposta que la civilització ancestral va perdurar fins l’arribada del europeus (AD 1722) i col·lapsà posteriorment degut a les malalties introduïdes, el comerç de esclaus i l’aculturació (genocidi). La possible influència d’eventuals canvis climàtics en la historia recent de Pasqua ha estat sistemàticament descartada però les darreres investigacions han demostrat que aquest és un factor més a tenir en compte. Les noves troballes qüestionen la teoria clàssica sobre l’Illa de Pasqua, la historia climàtica, ecològica i cultural de la qual sembla que s’haurà de reescriure.

Hora: de 17,00 a 18,00 hores
Lloc: Aula 24.023. Edifici Mercè Rodoreda 24, UPF (Campus de la Ciutadella), Barcelona

2a campanya d’excavacions en la Coveta de la Foia (Vilafranca, Castelló)

coveta de la FoiaEl proper mes de juliol, del 4 al 31, tindrà lloc la segona campanya d’excavacions en la Coveta de la Foia (Vilafranca – Els Ports, Castelló), un jaciment del Paleolític superior final (Epimagdalenià). Aquesta excavació estarà sota la direcció dels membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques-SERP de la Universitat de Barcelona, Dídac Roman i Inés Domingo.

La manutenció i l’allotjament aniran per compte de l’excavació.

Els interessats i interessades a participar heu d’enviar el vostre CV a les adreces de correu electrònic: didacroman@ub.edu / ines.domingo@ub.edu

“Monuments and the ‘Mission civilisatrice’: French Encounters with Roman Lambaesis, 1844-1852”

El proper divendres 26 de febrer de 2016 a les 18,30 hores està programada la conferència: “Monuments and the ‘Mission civilisatrice’: French Encounters with Roman Lambaesis, 1844-1852”, que anirà a càrrec del Dr. Bonnie Effros (Department of History, University of Florida).

L’acte, organitzat pel Department de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, tindrà lloc a l’aula 212 de la Facultat de Geografia i Història (carrer de Montalegre 6, Barcelona).

Seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”, a la IMF-CSIC

El proper dimarts 2 de febrer se celebrarà a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, (c/ Egipcíaques, 15, de Barcelona), el seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”. A la tarda, de 17,30 a 18,15 tindrà lloc la presentació del llibre: “Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos” d’Ignacio Clemente, Ermengol Gassiot i Javier Rey (editors).

Serà una trobada dels diferents especialistes que participen en l’estudi de materials procedents de les excavacions del jaciment de Coro Trasito, als Pirineus aragonesos. Coro Trasito és una gran balma vinculada al sistema càrstic de la Cueva del Oso de Teia. Els sondejos que s’hi van efectuar els anys 2011 i 2013 han fet palesa l’existència d’una seqüència estratigràfica d’inicis del neolític (5300-4400 calANE) cobertes per una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1400-120o calANE). Des de l’any 2014 la part central de la balma s’excava en extensió per part del GAAM.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa” a la UPF

Image (1) xerrada-UPF.jpg for post 22945Demà dijous 21 de gener està previst el seminari, organitzat pel CaSEs Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa”, a càrrec de la Dra. Stefania Merlo de la University of the Witwatersrand (Johannesburg).

L’ocupació Tswana dels paisatges del sud d’Àfrica s’associa amb la presència de restes d’extensos murs de pedra que daten de finals del segon mil·lenni de la nostra era. Mentre que les primeres investigacions d’aquest tipus d’estructures es van concentrar en temes d’orígens i la identitat ètnica dels constructors, recentment s’han proposat enfocaments alternatius per a l’estudi d’aquestes estructures que tinguin en compte el paradigma de l’ecologia històrica.

La xerrada tindrà lloc a les 17,00 h a l’aula 24.023 de l’Edifici Mercè Rodoreda 24, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

| Descarregueu el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de desembre de 2015, 19,00h

Conferenciant: José Remesal
Moderador: Ramon Ten

El Testaccio está formado por los restos de millones de ánforas que llegaron a Roma, durante los tres primeros siglos de nuestra era, conteniendo aceite de oliva. De ellas más del 85 % proceden de la Bética, la actual Andalucía. Estas ánforas están frecuentemente selladas y, por fortuna, en el Testaccio se conservan también los “tituli picti”, las etiquetas pintadas sobre las ánforas que informan sobre la tara y el neto del ánfora, el personaje encargado de transportarlas y un control fiscal-aduanero que informa de numerosos aspectos, entre ellos destaca la fecha de expedición del ánfora. El Testaccio, un vertedero para los romanos, se ha convertido para nosotros en el mejor archivo, para conocer la economía de la Roma imperial.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb José Remesal sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

¿Por qué durante un siglo, desde Dressel hasta ahora, nadie se interesó por el Testaccio?

Siempre hubo un interés latente, pero el conocimiento de los datos del Testaccio exige una especialización previa. Por otra parte, el interés por la anforología, y su aportación a la historia económica nació mucho más tarde.

¿Qué significa lo que afirma usted de que gracias al Testaccio tenemos datos seriados?

El problema de la historia antigua es la falta de datos. Gracias al Testaccio, dado que las ánforas llevan escrito el año de expedición del ánfora, y dado que tenemos muchos documentos, podemos establecer series de documentos, cosa rara en historia antigua.

¿Tienen aún mucho por excavar en el Testaccio?
Si, en nuestros trabajos apenas si “arañamos” la superficie del monte. Dependerá del desarrollo futuro de nuestros proyectos.

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”

Vista de la tomba 14 de la Necròpolis Alta d'Oxirrinc. Fotografia: Missió Arqueològica d'Oxirrinc

Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”

Image (1) conferencies-orient-mitja.jpg for post 20673Aquesta tarda comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”, que organitza el Museu d’Arqueologia a Catalunya – Barcelona.

La primera d’aquestes conferències, que tindran lloc durant el mes de maig i la primera setmana de juny, i sempre coincidint amb dijous, és: “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)”,  que impartirà la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Maria Eugènia Aubet. La sessió començarà a les 19.30 hores.

Les excavacions a Tir des de 1997 han posat al descobert la principal necròpolis de la ciutat. L’estudi de les pràctiques funeràries durant l’època d’apogeu de la metròpoli (segles IX-VII aC) proporcionen informació significativa sobre l’estructura social i ideològica dels seus habitants en l’època en què aquesta ciutat fundava les colònies de Cartago i Cadiz.

Com l’aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a infomac@gencat.cat

Programa:

7 de maig a les 19,30h. “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)“, a càrrec de Maria Eugènia Aubet, professora de la Universitat Pompeu Fabra

14 de maig a les 19.30h. “El projecte arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, Universitat Barcelona, i de Maite Mascort, arqueòloga, Cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

21 de maig a les 19.30h. “Vida i mort en les primeres societats camperoles del Pròxim Orient (VIII-VII mil·lenni): aproximació a partir de les excavacions arqueològiques de Tell Halula (Síria) (10.000-5.500 a. de la n. e.)”, a càrrec del professor Miquel Molist, Universitat Autònoma de Barcelona

28 de maig a les 19.30h, “Les últimes societats caçadores-recol·lectores i les primeres agrícoles-ramaderes al Llevant central: treballs a Qarassa (Síria) i Labwe (Líban)”, a càrrec del Dr. Juan Jose Ibáñez, Institut Milà i Fontanals – CISC

4 de juny a les 19.30h. “La ruta de la seda a les estepes de l’Àsia central, cruïlla de cultures, d’Alexandre el Magne a l’imperi Kushan”, a càrrec de Josep M. Gurt i Verònica Martínez Eraaub, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |