Categoria: Excavacions fora de Catalunya

Primera circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà

Blocs temàtics:

  • Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.  
  • Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat  
  • Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.  
  • Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.  
  • Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.  
  • Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.  
  • Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.  
  • Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.  
  • Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.  

Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu

Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Data límit de presentació: 25 de setembre

Idiomes: català, castellà, anglès i francés

Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.

Format: A0 en vertical

Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).

Inauguració de l’exposició «Oxirrinc. El llegat del nostre passat»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dimarts 7 de març, a les 19 hores, s’inaugurarà l’exposició «Oxirrinc. El llegat del nostre passat», organitzada per la Missió Arqueològica d’Oxirrinc (Institut del Pròxim Orient Antic-IPOA) i la Universitat de Barcelona, a través dels vicerectorats de Doctorat i Personal Investigador en Formació, Emprenedoria, Innovació i Transferència, Patrimoni i Activitats Culturals i Recerca.

Amb aquesta exposició, la Missió celebra els trenta anys de treballs arqueològics a Oxirrinc (Egipte) per part de la Universitat de Barcelona.

Oxirrinc va ser un destacat centre religiós des dels seus orígens faraònics, però també al llarg del període persa, grecoromà, així com per a les comunitats cristiana i musulmana. El jaciment arqueològic d’Oxirrinc, ubicat a la localitat egípcia d’al Bahnasa —l’antiga Per-Medjed—, es troba a 190 quilòmetres al sud del Caire, i actualment és un dels cinc jaciments més grans d’Egipte.

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, amb un equip de recerca consolidat, va començar l’any 1992 sota la direcció del Dr. Josep Padró, actualment catedràtic emèrit de la UB, i del Sr. Mahmud Hamza, amb la titularitat de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, i des de l’any 2019 la titularitat és de l’Institut del Pròxim Orient Antic d’aquesta universitat. Actualment dirigeixen la Missió, en la qual ja fa trenta anys que es treballa de manera ininterrompuda, la Dra. Maite Mascort i la Dra. Esther Pons.

L’exposició es podrà visitar al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona entre el 7 de març i el 21 d’abril de 2023.

Per a més informació consulteu la web de la Universitat de Barcelona

Resultats de la nova campanya d’excavacions a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA dirigida per la Dra. Maite Mascort Roca i la Dra. Esther Pons Mellado va començar el passat 10 de novembre els treballs arqueològics al jaciment, els quals han finalitzat el 10 de desembre.

Durant aquesta campanya s’ha estat treballant en el Sector 36, iniciat l’any 2019, on ja s’havia localitzat un total de set tombes d’època Saïto-persa i quatre tombes d’època romana, totes construïdes en pedra.

Aquest any 2021 s’han descobert cinc criptes bizantines construïdes amb voltes de canó fetes en tovot, en l’interior de les quals hi havia nombrosos individus inhumats; tres tombes més d’època romana amb individus momificats, alguns d’ells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmina d’or sobre la llengua, un ritual de protecció del difunt molt característic de la necròpolis romana d’Oxirrinc, ja que fins el moment s’han recuperat catorze d’aquestes llengües d’or. A més, sota una d’aquestes tombes romanes s’ha localitzat una estructura funerària d’època persa.

Prosseguint els treballs d’excavació a l’est d’aquesta última tomba s’han descobert dues tombes d’època Saïta (664-525 aC.).

Una d’elles estava oberta des de l’antiguitat, però al seu interior hi havia un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual es trobava una mica desplaçada i al seu interior es va trobar gran quantitat de denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria a la difunta, així com un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.

La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat al seu interior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors,…), un escarabeu de cor, i nombroses denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot l’aixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades al seu interior, 399 ushebtis de faiança, i una gerra de ceràmica amb restes de benes.

Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministerio de Cultura y Deporte, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), Fundación Palarq i Societat Catalana d’Egiptologia amb la col·laboració del Servei d’Antiguitats egipci i la Universitat d’El Caire amb el Dr. Hassan Amer.

Text de la notícia: Maite Mascort Roca

Fotografies: Missió arqueològica d’Oxirrinc

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de juny a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciant: Alexandra Livarda
Moderador: Josep Maria Solias

La producció agrícola excedentària i l’economia de subsistència han estat al centre dels debats sobre el desenvolupament de la complexitat social en la societat minoica. Un nou programa d’investigació, centrat en la ciutat minoica de Palaikastro, ha proporcionat noves dades i idees sobre aquest debat. El projecte va combinar un mostreig sistemàtic in situ amb anàlisis paleoambientals i geoarqueològiques al voltant de la ciutat, i una prospecció arqueològica dissenyada específicament per investigar la gestió de recursos vegetals i animals. Aquest enfocament holístic ha proporcionat informació única sobre l’organització socioeconòmica minoica. Els resultats mostren un sistema integrat d’agricultura, arboricultura, ramaderia, pesca i producció urbana, gestionat amb estratègies complexes arrelades en la història del paisatge cultural de la zona. Aquest sistema va facilitar el posicionament de la ciutat en xarxes econòmiques de llarga distància i va condicionar la desaparició de la pròpia ciutat. Els resultats rebaten teories anteriors sobre el desenvolupament de les societats palatines.

Per a més informació sobre el tema:
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0277379117308624
https://www.ajaonline.org/field-report/3677

1. El entorno de inmediato de Palaikastro, Fotografia: Alexandra Livarda
2. El paisaje de baja montaña que rodea la ciudad minoica de Palaikastro. Fotografia: Alexandra Livarda
3. Control remoto del dron para la captación de imágenes del territorio de la ciudad minoica de Palaikastro. Fotografia: Alexandra Livarda
4. Área excavada del nuevo sector de la ciudad de Palaikastro (1). Fotografia: Alexandra Livarda
5. Área excavada del nuevo sector de la ciudad de Palaikastro (2). Fotografia: Alexandra Livarda
6. Proceso de flotación de sedimento durante la excavación. Fotografia: Equipo del Proyecto PALAP
7. Experimento sobre la producción de tinte púrpura durante el proyecto PALAP. Fotografia: Equipo del Proyecto PALAP
Conferenciant, Alexandra Livarda i moderador, Josep M. Solias de la sessió del 19 de febrer de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Toni Martín
Conferenciant, Alexandra Livarda i moderador, Josep M. Solias de la sessió del 19 de febrer de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Toni Martín
Sessió del 19 de febrer de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Toni Martín

A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • La ciudad Minoica de Palaikastro había sido excavada varias veces en el pasado, ¿porque decidisteis volver a excavar esta ciudad una vez más?

A pesar de que la ciudad Minoica en Palaikastro se lleva excavando desde principios del siglo XX, seguimos sin comprender completamente el proceso de urbanización del este de Creta durante la Edad del Bronce. Además, todos los proyectos anteriores se han centrado más en el estudio de la ciudad, su arquitectura y desarrollo urbanístico y no tanto en el paleoambiente y los recursos vegetales y faunísticos. La ciudad Minoica en Palaikastro es bastante singular, ya que es la única ciudad de gran tamaño excavada extensivamente en la que, hasta el momento, no se ha detectado un edificio palaciego central. Durante nuestro nuevo proyecto (PALAP, financiado por la Escuela Británica de Atenas, el Instituto de Prehistoria del Egeo, el Consejo de Investigación de Ciencias Sociales y Humanidades de Canadá y donaciones privadas) queríamos explorar el territorio, excavar nuevas zonas de la ciudad (buscando también la existencia de un posible palacio), y conseguir nuevos datos, con nuevas ‘estrategias’ y metodologías, sobre la economía y sociedad del Bronce en el este de Creta.

  • ¿Cuáles son las nuevas estrategias y metodologías que habéis utilizado en vuestro proyecto?

Empleamos lo que llamamos un enfoque ‘inside out/outside in’. En otras palabras, para entender la ciudad, necesitábamos comprender el uso que esta hacía de su territorio y viceversa. Este fue el primer muestreo sistemático en Creta con recuperación de muestras bioarqueológicas en cada unidad excavada lo cual nos permitió documentar tanto la presencia como la ausencia de restos orgánicos, como semillas, huesos de animales, ictiofauna, conchas, etc. Además, nuestro estudio de paisaje fue combinado con un estudio palaeoambiental con dos registros sedimentarios multiproxy de alta resolución. El estudio de paisaje no pretendía localizar nuevos asentamientos sino identificar las estructuras paisajísticas dentro del territorio de la ciudad de la Edad de Bronce relacionadas con la gestión del paisaje, que pueden informar sobre estrategias de producción, actividades agrícolas en el área y su papel en la economía general.

  • ¿Cuáles son los resultados más destacados de este nuevo proyecto? Ha conseguido cambiar / avanzar nuestro conocimiento de la Edad del Bronce en Creta?

La investigación multidisciplinar en PALAP que, por primera vez en Creta, combinó estudios bioarqueológicos, análisis del paisaje productivo y datos palaeoambientales multiproxy demuestra la importancia de integrar distintas líneas de evidencia para comprender de un modo más holístico el pasado. Hemos conseguido identificar la base económica de la ciudad minoica en Palaikastro, los recursos que utilizaba la población para su alimentación y comercio, y quizás mas importante, la escala de las diferentes actividades. Asimismo, hemos conseguido documentar que estas actividades tenían su génesis en la época Neolítica, sobre la cual hasta ahora sabíamos poco en esta zona, demostrando la continuación de prácticas locales tradicionales. Finalmente, hemos propuesto un nuevo rol y importancia de los ‘ingredientes’ de la triada Mediterránea ‘olivo-vid-cereales’, que se consideraba la base de la economía de la Edad de Bronce, lo que demuestra que el sistema económico era muy complejo, y consecuentemente, hemos contribuido nuevas interpretaciones sobre la organización estatal / palacial de la época.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Ferran Borrell i Juan José Ibáñez
Moderadora: Maria Saña

En aquesta conferència es presenten els resultats de les excavacions als jaciments neolítics de Kharaysin (Jordania) i Nahal Efe (Israel), ambdós projectes recentment endegats des del grup de recerca Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Es tracta de dos jaciments d’una gran rellevància per a l’estudi del procés de neolitització a la Mediterrània Oriental i en un estat de conservació excepcional. El jaciment de Kharaysin, un gran poblat neolític amb una forquilla cronològica que avarca gairebé dos mil anys (10è-9è mil·lennis cal. BC), és un dels pocs de la regió on es pot estudiar in situ i amb detall l’aparició i evolució de les primeres comunitats pageses i ramaderes. Per altra banda, el projecte de Nahal Efe, ha posat al descobert un petit poblat de caçadors recol·lectors de mitjans del 9è mil·lenni cal. BC a la regió desèrtica del Neguev, evidenciant la continuïtat d’aquest sistema econòmic a les zones perifèriques (semidesèrtiques) en un moment de consolidació de l’agricultura per bona part del Llevant Mediterrani. Els resultats dels dos projectes permeten doncs contraposar dues realitats econòmiques i culturals ben diferents tot posant en evidència la variabilitat d’estratègies econòmiques vigents al llarg del període neolític a la Mediterrània Oriental.

Efe 1. Vista general de l’entorn i sector d’excavació del jaciment de Nahal Efe (Israel). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Efe 2. Cavana 2 del jaciment de Nahal Efe (Israel) completament excavada. Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Efe 3. Vista aèria del procés d’excavació de la cabana 6 del jaciment de Nahal Efe (Israel). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Efe 4. Procés d’excavació de la cabana 6 del jaciment de Nahal Efe (Israel). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Efe 5. Projectils trobats al jaciment de Nahal Efe (Israel). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Efe 6. Utillatge de molta recuperat al jaciment de Nahal Efe (Israel). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Kharaysin 1. Entorn del jaciment de Kharaysin (Jordania). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Kharaysin 2. Zona 95 del jaciment de Kharaysin (Jordania). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Kharaysin 3. Gogar enlluït a l’interior d’una casa del preceràmic B. Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
Kharaysin 4. ‘Figuretes’ fetes en sílex procedents del jaciment de Kharaysin (Jordània). Fotografia: Projecte Nahal Efe i Projecte Kharaysin
1. Sessió del 19 de juny de 2019 de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Magí Miret
2. Sessió del 19 de juny de 2019 de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Magí Miret
3. Sessió del 19 de juny de 2019 de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Magí Miret
4. Sessió del 19 de juny de 2019 de la Tribuna d’Arqueologia. Fotografia: Magí Miret

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada. 

  • El dos jaciments que ens presentareu, eren coneguts i/o havien estat excavats en anterioritat?

Tant el jaciment de Nahal Efe a Israel com el de Kharaysin a Jordania, eren coneguts abans que s’endeguessin els projectes de recerca que es troben actualment en curs, però no havien estat mai excavats. Apareixien sovint mencionats en la literatura acadèmica com a jaciments pertanyents al neolític preceràmic, però sense precisar més. En aquest sentit, els resultats que estem obtenint a ambdós jaciments són del tot novedosos i han despertat un gran interès en l’àmbit dels estudiosos del neolític a la Mediterrània Oriental.

  • En el petit resum inicial, deixeu entendre que Kharaysin i Nahal Efe presenten ocupacions contemporànies al voltant dels inicis del 9è mil·lenni cal. BC, durant el període neolític preceràmic B mig. Quines evidències hi ha de la interacció social i les relacions entre les comunitats agrícoles i les caçadores recol·lectores allà on eren veïnes?

Aquest és malauradament un aspecte força desconegut que, per altra banda, ens interessa molt desenvolupar. De manera general, sabem que hi ha una certa relació tal com indiquen la circulació de materials exògens (obsidiana de Turquia, turqueses i altres pedres verdes del nord d’Aràbia, petxines de la Mediterrània i Mar Roig) i, en segon lloc, la difusió d’algunes de les tecnologies més característiques d’aquest període, com és la talla laminar bidireccional, per tots els racons del Llevant, incloent les regions àrides on continua la cacera i recol·lecció. Però no passa el mateix amb altres tecnologies i coneixements tant vinculats al neolític com és el cas de l’arquitectura rectangular que, per exemple, trobem ben documentada en els nivells del preceràmic B de Kharaysin però que no es documenta a la regió del Neguev durant aquest mateix període. Apart d’això, dels grans trets, poc més en sabem. Una de les grans dificultats que afrontem és que la recerca a la Mediterrània Oriental durant aquest període, s’ha centrat en l’estudi de les comunitats pageses i per tant en el procés de neolitització, l’origen i difusió de l’agricultura i la ramaderia. L’estudi d’aquelles comunitats que varen continuar essent caçadores recol·lectores, principalment en regions àrides, ha rebut menys atenció i per tant les coneixem pitjor, cosa que dificulta identificar i establir aquesta interacció que de ben segur hi hauria entre aquests dos mons. En aquest sentit, el projecte de Nahal Efe, reprèn els estudis pioners d’Ofer Bar-Yosef als anys 70s a la regió del Neguev i Sinaí i té com objectiu principal conèixer bé aquestes comunitats caçadores-recol·lectores com a primer pas que ha de permetre en el futur conèixer en detall cóm es relacionaven amb les poblacions pageses veïnes.

  • Quin és el fet més rellevant que destacaríeu dels dos jaciments que esteu excavant?

Del jaciment de Kharaysin, el més destacable és, en primer lloc, la llarga seqüència d’ocupació que, com hem dit en el resum inicial, cobreix el 10è-9è mil·lenni cal. BC, just els moments inicials de la domesticació de plantes i animals en el Llevant Sud, durant la transició neolític precerámic A al B. En segon lloc, destacaríem el descobriment dels sols enlluïts amb més antics del Pròxim Orient, en arquitectura circular a finals del preceràmic A, una tecnologia que, per contra, ha estat tradicionalment associada en aquesta regió a l’arquitectura rectangular i el període posterior, el preceràmic B. Finalment, destacaríem les dimensions del poblat durant el neolític preceràmic B, a mitjans del 9è mil·lenni, estimat en unes 25 hectàrees i amb una arquitectura rectangular complexa i amb construccions terrassades, fet que posa de relleu la rellevància d’aquest assentament i que sigui considerat el que a la regió es coneix com a ‘mega-site’ i amb una forta influència regional.

Respecte al jaciment de Nahal Efe, part dels resultats obtinguts fins ara difereixen significativament del model de poblament tradicionalment acceptat per la regió, en que es proposa l’ocupació del Neguev per part de petits grups de caçadors recol·lectors nòmades. En aquest sentit, les dimensions del jaciment, el creixent nombre d’unitats domèstiques, tres excavades i com a mínim una dotzena més identificades en superfície (potencialment contemporànies), i la gran inversió de treball en la construcció de les cabanes (murs de pedra de més d’un metre d’alçada amb sols enlluïts amb cal o enllosats!) ens porten a interpretar Nahal Efe com un poblat d’un grup de caçadors recol·lectors relativament gran i totalment o, en bona mesura, sedentaris. En la mateixa direcció apunten altres indicis com ara la presència d’un petit nombre de fulles de falç amb llustre de cereal o els útils de molta trobats a l’interior de les cabanes. En aquest sentit, les dades recuperades fins al moment semblen indicar que entre els dos conceptes que tots tenim al cap ben diferenciats quan parlem de pagesos i de caçadors-recol·lectors, hi hauria situacions intermèdies, trencant una mica amb aquest concepte dicotòmic de món dels caçadors i món dels pagesos.

Nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019) a la UAB

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell del del Seminari d'Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià)El proper dijous 15 de novembre a les 10,00 hores tindrà lloc, a la Sala de Juntes de la Facultat de Filosofia i Lletres de Bellaterra – UAB, una nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià).

Entre les novetats que es presentaran cal destacar la conferencia de l’investigador Dlshad Mutalb, membre del Servei d’Arqueologia de la Direcció General d’Antiguitats, Regió del Soran (Iraq), que exposarà els treballs actuals a la Cova de Shanidar. Al llarg de la sessió, s’exposarà també l’estat de la recerca que el grup RAMPO/SAPPO/UAB efectua en la regió.

| Descarregueu el programa del seminari en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |