Nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019) a la UAB

Cartell del del Seminari d'Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià)El proper dijous 15 de novembre a les 10,00 hores tindrà lloc, a la Sala de Juntes de la Facultat de Filosofia i Lletres de Bellaterra – UAB, una nova edició del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (2018-2019), que, en aquesta ocasió se centrarà en les novetats de la recerca prehistòrica a la zona del Zagros (Kurdistà Iraquià).

Entre les novetats que es presentaran cal destacar la conferencia de l’investigador Dlshad Mutalb, membre del Servei d’Arqueologia de la Direcció General d’Antiguitats, Regió del Soran (Iraq), que exposarà els treballs actuals a la Cova de Shanidar. Al llarg de la sessió, s’exposarà també l’estat de la recerca que el grup RAMPO/SAPPO/UAB efectua en la regió.

| Descarregueu el programa del seminari en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |

Conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a l’IMF-CSIC


Pòster de la xerrada: “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille UniversitéEl proper dimarts 6 de juny de 2017 a les 12:30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille Université [MMSH/LAMPEA – UMR 7269] (Francia), dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El neolític mitjà es troba en aquests moments en un període en constant renovació degut a les nombroses revisions i projectes d’investigació que hi ha actualment en curs. Els nous treballs estan portant a qüestionar la mateixa definició d’aquest període, avui dia en l’epicentre de la discussió. Si bé la cronologia s’estableix principalment a través de la ceràmica, la indústria lítica te també un paper determinant en el marc de l’estudi del neolític mitjà. De fet, les produccions en sílex bédoulien procedent de les mines del Sud-Est de França es van difondre a grans distàncies. L’interès de l’estudi de la regió és la presència de les mines a prop de les zones d’hàbitat, ja que d’aquesta manera ha estat possible estudiar la industria lítica des de la seva extracció fins a l’abandonament.

Adreça: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

Col·loqui “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays” a Agde, França

cartell del col·loqui: “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays”Els dies 20 i 21 d’octubre de 2017 se celebrarà a Agde (Hérault, França) el col·loqui “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays”, organitzat per Societat Prehistòrica Francesa en col·laboració amb l’Associació per a la Promoció de la Investigació sobre l’Edat del Bronze.

El col·loqui se centrarà sobre l’ocupació dels territoris litorals, estuaris i franges costaneres durant  l’edat del bronze de l’Europa Occidental. Es tractaran jaciments, vestigis materials, tecnologies d’excavació en jaciments subaquàtics o no, etc.  L’objectiu d’aquesta trobada és avançar en el coneixement dels diferents  tipus d’ocupacions, de les possibles diferencies entre els habitants de les zones litorals i de l’interior i de les seves relacions i dependències, així com reflexionar sobre la problemàtica d’aquestes instal·lacions en zones humides, dels models d’assentaments i de les formes de vida.

El col·loqui s’adreça als arqueòlegs, bioarqueòlegs, geomorfòlegs i de paleoambient que treballin el període de l’edat del bronze a l’Europa occidental.

| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |

Conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, a la IMF-CSIC

Pòster de la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”El proper dimarts 24 de gener a les 12,00 hores està prevista, a la Institució Milá i Fontanals del CSIC, la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, que impartirà Adrian L. Burke, del Département d’Anthropologie, Université de Montréal, Canada.

La Prehistòria d’Amèrica del Nord abasta un període de 14.000 anys. Es tracta, en gran part d’una història de petits grups de caçadors-recol·lectors que explotaven vastos territoris en cicles anuals. Aquests grups feien servir una gran varietat de recursos lítics per fabricar utensilis, com ara denes i altres objectes ornamentals. En la majoria dels casos, les restes lítiques son els únics artefactes que ens permeten aproximar-nos als territoris explotats per aquests grups. Les anàlisis dels recursos lítics ens ajuden a reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups humans. També són indicatius dels intercanvis de matèries y productes entre grups (matèria primera, utensilis, denes…).

A la xerrada es presentaran varis exemples d’investigacions recents en Amèrica de Nord a partir d’un mètode basat en la geoarqueologia i l’anàlisis geològic regional per estudiar la disponibilitat de recursos lítics en el passat. També es mostraran algunes anàlisis arqueomètriques d’aquestes matèries primeres lítiques per explicar com des de l’arqueologia es poden construir models de mobilitat, territoris e intercanvis en base a dades científiques de naturalesa geològica y química.

Lloc: Institució Milá i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) C / Egipcíaques, 15. Barcelona

Una troballa arqueológica de singular importància a Noruega: el mausoleu del rei Olaf Haraldson

Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim
Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim. Fotografia: NIKU

Un equip internacional d’arqueòlegs que treballen per la NIKU, l’Institut Noruec per a la Investigació del Patrimoni Cultural, on participa l’arqueòloga catalana Cristina Belmonte, han descobert recentment a la ciutat de Trondheim (Noruega) l’església i l’altar del rei víking Olaf II, un dels primers reis cristians de Noruega, i patró del país.

En el decurs de la intervenció arqueológica que es duu a terme a Trondheim han quedat al descobert els fonaments d’una església de fusta, en la qual va ser enterrat el cos del rei viking Olaf Haraldsson després de patir martiri i on, possiblement a ser consagrat just després que fos declarat sant.

Aquesta és la troballa més important que s’ha produït al país escandinau després de la II guerra Mundial i, segons la directora de l’excavació Anna Petersén, es tracta d’un jaciment únic a Noruega en termes religiosos, culturals i polítics. Bona part de la identitat noruega s’ha establert a partir del culte a la santedat d’Olaf II.

| Per saber més sobre la noticia cliqueu aquí |

 

Conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!” a la UAB

Cartell de la conferència: Les industries Plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!El proper dijous dia 1 de decembre a les 10,00 hores tindrà lloc a l’Aula 110 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!”, a càrrec de l’Ignacio Clemente Conte, científic titular del CSIC. Organitza aquest acte el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya – GAAM.

Les datacions antigues de Boqueiro Pedra Forada en la serra de Capivara de Piauí, al Brasil, van trencar els esquemes i els paradigmes tradicionals de les teories del poblament en el continent americà. Tant és així que s’ha vingut considerant els materials lítics realitzats en còdols de quars com a ecofactes . No obstants això, els últims estudis i les noves datacions de diversos jaciments a la zona han demostrat que es tracta, efectivament, d’artefactes tallats i utilitzats. A més, confirmen que les datacions són correctes i que coincideixen amb altres jaciments arqueològics registrats a Sud-amèrica.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Estratègies de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits”

Conferència ” Estratègia de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-Àfrica): les anàlisis de fitòlits”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit

Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.

  • Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?

Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.

  • Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?

El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.

La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.

  • Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?

El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.

De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.

El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.

  • Quines són les perspectives de futur?

Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.

La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.

Oportunitat predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra per realitzar recerca arqueobotànica al jaciment de Çatalhöyük, Turquia

cases_upfLa Universitat Pompeu Fabra ofereix una oportunitat de recerca predoctoral, sota la supervisió del Dr. Marco Madella i la Dra Carla Lancelotti, per a l’anàlisi de mostres arqueobotàniques del jaciment de Çatalhöyük, (Turquia).

Els candidats han de tenir titulació en Història, Arqueologia o Humanitats amb una nota final de 8,5 com a mímin i hauran de sol·licitar un FI a través de la UPF.

És imprescindible un nivell alt d’anglès, ja que és el idioma de treball del Projecte i Investigació Çatalhöyük. L’estudiant haurà de passar un temps a Çatalhöyük (Turquia) per fer el treball de camp.

| Per a més informació descarregueu el pdf |