Seminari: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, a la UAB

Demà dimecres 18 de març de 2015 es durà a terme el seminari de recerca: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, que anirà a càrrec del Doctor Arnaud Blin de l’Institut National de Patrimonie de France, (Paris).

L’acte, que ha estat organitzat pel Grup de Recerca Arqueològica del Mediterrani i del Pròxim Orient-GRAMPO, tindrà lloc de 11,30 a 12,30 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona

Curs de formació adreçat al professorat sobre arqueologia de la infantesa

“Arqueologia de la infantesa. Vida i mort” és el curs de formació gratuïta del professorat que, per vuitena edició, organitza l’ICAC amb el Camp d’Aprenentatge de Tarragona (CdA). Aquest curs, que consta de 30 hores lectives i pràctiques, tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC del dilluns 2 al dissabte 7 de febrer del 2015. L’últim dia, a les instal·lacions del Complex Educatiu de Tarragona.

Està adreçat al professorat dels centres d’educació primària i secundària interessats tant en arqueologia com didàctica. També és un curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.

| Per descarregar el programa complet i accedir a les inscripcions, cliqueu aquí |

Conferència: “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega”, al MCUT

El proper dijous dia 1Image (1) invitació-conferència-ritual-funerari-tarrega.jpg for post 189618 de desembre s’impartirà la conferència: “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega”, que anirà a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. La sessió està programada dintre del cicle de conferències “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” que organitza el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega durant 2014.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles de Cal Perelló del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (c/ Major, 11, de Tàrrega).

“Rituals de mort i pràctiques funeràries”, una proposta del MAC-Barcelona per a la festivitat de Tots Sants

Image (1) tots-sants-MAC.jpg for post 18257Demà dissabte 1 de novembre al matí, de les 11,00 i a les 12,30h, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona proposa una singular visita per celebrar la festivitat de Tots Sants: “Rituals de mort i pràctiques funeràries”, que es desenvoluparà en diferents àmbits del museu i està centrada en el plantejament de diferents aspectes dels rituals de mort i les pràctiques funeràries des de la prehistòria fins l’època clàssica.

Els rituals que han acompanyat la mort han estat un dels trets que millor han definit la idiosincràsia de cada cultura i, per tant, els que més interès han suscitat a l’hora de relacionar-los amb els múltiples tipus d’enterraments documentats per l’arqueologia.

L’activitat consistirà en relacionar les representacions funeràries que inclou el museu en els seus diferents àmbits amb els rituals de mort que els van acompanyar en el seu dia. Les explicacions comptaran amb elements de suport de característiques diferent que s’aniran desvetllant durant el transcurs de l’activitat. El factor sorpresa està garantit.

  • Activitat inclosa en el preu de l’entrada
  • Aforament limitat, cal inscripció prèvia a:  93 423 21 49  /  infomac@gencat.cat

Presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”

Image (1) llibre-Oxyrhinchos.jpg for post 18283Demà divendres 31 de novembre, a les 18,00 hores, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), tindrà lloc l’acte de presentació del llibre: “Oxyrhinchos III. La tombe Nº 1 à la Nécropole Haute”, i del Conveni entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Montpeller.

Aquesta és la publicació dels treballs realitzats a la tomba saïta número 1 de la Necròpolis Alta del jaciment d’Oxirrinc (El Bahnasa, Minia, Egipte). En aquesta monografia es presenten també els treballs arqueològics portats a terme en zones adjacents d’aquest destacat monument funerari, corresponents a tombes saïtes i d’època grecorromana. Des de la UB, la missió arqueològica d’Oxirrinc està excavant en aquest jaciment des de l’any 1992, i ja des dels seus inicis ha comptat amb l’ajut i el recolzament de diverses institucions científiques.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Diploma de Postgrau en Arqueologia Funerària a la Universitat de Girona

Image (1) curs_arqueologia-funeraria.jpg for post 17818El dijous 20 de novembre a les 16,40 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, tindrà lloc la sessió informativa del Diploma de Postgrau sobre Arqueologia Funerària que organitza el Departament d’Història i Història de l’Art de l’UdG.

Aquest Curs de Postgrau d’Arqueologia Funerària ofereix una formació teòrica i pràctica que aporta el marc instrumental i conceptual necessari per a l’estudi i anàlisi d’estructures i espais funeraris i restes humanes arqueològiques.

El curs es realitzarà a la Facultat de Lletres, entre el 15 de gener i el 30 de setembre de 2015, els dijous de 17,00 a 20,00h i els divendres de 15,30 a 18,30, i inclou pràctiques curriculars d’excavació en una necròpolis, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Els objectius principals del curs són:

  • Conèixer els principals mètodes de l’osteologia aplicats al coneixement de les formes de vida en el passat a partir de l’anàlisi de restes humanes.
  • Conèixer les potencialitats i usos de les tècniques bioarqueològiques aplicades a les restes humanes en arqueologia.
  • Conèixer els sistemes d’excavació i registre d’espais funeraris i restes humanes arqueològiques.
  • Conèixer i identificar les principals característiques tipològiques de les estructures i espais funeraris arqueològics des de la prehistòria fins als nostres dies.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminari d’arqueometria: “La explotación y comercio de los recursos naturales al Norte de la Hispania romana: lapis, metalla, aqua”

Els propers dijous 9 i divendres 10 d’octubre del 2014 se celebrarà el seminari de final del projecte I+D HAR2011-25011. MINECO: “Seminari d’arqueometria. La explotación y comercio de los recursos naturales al Norte de la Hispania romana: lapis, metalla, aqua“, que coordinen Isabel Rodà (UAB-ICAC) i Ana de Mesa (ICAC-UAB).

Les jornades tindràn lloc a la seu de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, de Tarragona). Només la sessió del segon dia, que consta de cinc conferències, està oberta a tothom, per tant, encara que la inscripció és gratuïta, s’ha de tramitar seguint les indicacions del programa.

|

Segon Curs d’Especialització en Egiptologia 2014-2015

Image (1) curs-dEgiptologia.jpg for post 17328Dins de la seva oferta de cursos i activitats relacionades amb la cultura de l’Egipte faraònic, la Societat Catalana d’Egiptologia ha programat el segon any del Curs d’Especialització en Egiptologia 2014-2015.

L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació completa en el camp de l’Egiptologia a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte i als estudiants universitaris. La història, l’art, la religió, la llengua, la cultura material, etc, seran l’objecte d’estudi d’aquest curs que combinarà la formació teòrica de nivell amb formació pràctica, així com l’aprenentatge dels rudiments metodològics d’aquesta matèria.

Aquest 2n Curs d’Especialització en Egiptologia va adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte, hagin cursat o no abans estudis d’aquesta matèria. El Curs consta de 4 assignatures, que s’imparteixen anualment, i les assignatures poden ser cursades independentment o com a curs complet.

Les assignatures programades per aquest curs són: Història II, Llengua II, Art i Egipte Grecorromà.

| Descarregueu el díptic informatiu en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández

El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.

–   Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?

El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.

–   Quants jaciments arqueològics heu excavat?

Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.

–   Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?

En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.

Resultats de la nova campanya d’excavacions a Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte)

Vas canopi. Amset. Imatge: Missió Arqueològica d’Oxirrinc
Vas canopi. Amset. Imatge: Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Durant els passats mesos de març i abril de 2014 s’ha portat a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a l’antiga ciutat d’Oxirrinc. La Missió Catalana d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) es compon d’un equip internacional i multidisciplinari sota la direcció del Dr. Josep Padró, de la Universitat de Barcelona.

La campanya d’enguany s’ha realitzat en diferents sectors de la Necròpolis Alta, on s’ha excavat una petita tomba doble de pedra calcària de l’època Saïta (dinastia XXVI). Una de las cambres te el sostre voltat i l’altra, adossada, està coberta amb lloses planes. Tot i que la tomba havia estat saquejada en l’antiguitat, al costat s’hi ha trobat la tapa d’un vas canopi. Pertany a Amset, representat amb cap humà, el protector del fetge del difunt. Es curiós ressaltar que, durant les excavacions de l’any 2000, ja s’havia trobat en aquesta mateixa àrea altra tapa que pertanyia al mateix conjunt, que corresponia a Duamutef, el xacal.

Molt a prop s’han excavat 13 tombes-pou d’època romano-bizantina, que contenien cadascuna d’elles una inhumació. Els cossos estaven col·locats en decúbit dorsal i orientats est-oest. És interessant remarcar que una de les tombes pertanyia a un jove d’uns 16 anys que tenia al costat del cap una bossa de cuir amb dos càlams i un recipient de bronze amb tapadora cònica. Quan es va obrir, es va poder constatar que contenia restes de tinta negra. Probablement es tracti d’un escriba a qui es devia enterrar amb les seves eines de treball : el tinter i les plomes

Més cap al sud, s’ha prosseguit l’excavació d’unes tombes ptolemaiques  reutilitzades en època romana. Contenien mòmies en molt bon estat de conservació que presenten l’embenat característic d’aquest moment realitzat amb decoracions geomètriques.

S’hi ha intervingut també en un gran edifici públic en ruïnes, entre dos pòrtics paral·lels integrats cadascú per dues filades de columnes. L’any 2013 es va localitzar una cripta de planta quadrada amb les parets decorades amb pintures i inscripcions en copte. La excavació ha estat complicada pel fet d’estar la cripta colmatada amb elements arquitectònics de grans dimensions: capitells i columnes. En un dels murs s’ha de destacar la representació d’una figura humana representativa de les primeres fases bizantines del jaciment.

| Galeria d’imatges |