Conferència “La Cova del Sardo de Boí i l’explotació prehistòrica de l’alta muntanya als Pirineus occidentals”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 d’abril de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Ermengol Gassiot, Laura Obea i Niccolò Mazzucco
Moderadora: Maria Saña

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d’alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l’Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 calANE. Junt amb d’altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d’aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

• Què és la Cova del Sardo de Boí i quina és la seva seqüència arqueològica?

La Cova del Sardo e Boí és una petita balma localitzada prop del fons de la vall de Sant Nicolau, a 1830 m d’altitud, de 19,2 m² a sota la cornisa i amb vestigis arqueològics també en el vessant exterior. El seu interior i part de l’exterior va ser excavat en extensió entre els anys 2006 i 2008. Aquesta actuació ha proporcionat una extensa seqüència d’ocupació que cobreix pràcticament tot el neolític i, posteriorment, moments puntuals d’època medieval i moderna. Les ocupacions prehistòriques, de les quals parlarem en aquesta sessió de la Tribuna, se seqüèncien en cinc fases d’ocupació datades entre 5610 i 5375 calBP, 4825-4370 calBP, 4000/3900-3500 calBP, 3400-3100 calBP, 2900-2500 calBP. En totes elles es documenta l’ús de la balma i de la seva entrada com una àrea d’hàbitat.

• Què en sabem de la vida dels i les habitants de la Cova del Sardo?

L’ocupació de la cavitat va anar variant al llarg del temps, tant amb la tipologia dels fogars i algunes estructures, el seu emplaçament dins la balma i la seva àrea d’accés i possiblement la durada i estabilitat de les permanències. En general, la imatge que predomina és la d’una successió d’estades de poca durada, possiblement estacionals. Aquestes ocupacions van tenir lloc en un medi que va experimentar certs canvis, passant d’un entorn més obert i deforestat en les fases més antigues a un altre amb més bosc i un major pes de les coníferes a les tres més recents. És possible que els espais deforestats responguin a la presència puntual de ramats. L’anàlisi de les eines lítiques ha permès documentar el processament de la carn, la cacera i una àmplia gama de treballs sobre vegetals, que van incloure tant tallar herba fresca com la sega de cereals. Si bé sobre aquest darrer aspecte no es te la certesa que els conreus fossin a les immediacions de la balma, la presència puntual de cereals en testimonia el seu consum. La procedència de les matèries primeres lítiques certifica l’explotació de roques principalment al·lòctones, majoritàriament de les conques exteriors dels Prepirineus i de la vall de l’Ebre. La disposició d’aquestes àrees d’aprovisionament fa pensar que les comunitats que van ocupar la balma estaven immerses en sistemes de mobilitat que, de les zones axials dels Pirineus, s’estenien cap el Sud fins el final de la serralada.

• I de l’explotació que aquestes poblacions feien de les àrees d’alta muntanya?

Les prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès identificar nombrosos vestigis arqueològics en una àrea que fins fa poc es considerava com molt poc modificada per l’acció humana. D’entre aquests hi ha com a mínim 6 abrics, a part de la Cova del Sardo, i una cabana a l’aire lliure amb ocupacions datades entre en 3400 i 2350 calANE, tots ells a alçades superiors als 1850 m, i la majoria per sobre dels 2100 m. Un d’aquests, l’Abric de l’Estany de la Coveta I va ser excavat en extensió l’any 2005 i, per sota de l’ocupació neolítica, se’n va documentar una de mesolítica, datada entre el 7000 i 6500 calANE. També és destacable la troballa de làmines de sílex en alguna carena per sobre dels 2.730 m d’altitud. En definitiva, les evidències arqueològiques assenyalen una presència humana creixent al llarg de la primera meitat de l’Holocè per sobre dels 1.700 m d’alçada. Els vestigis de la Cova del Sardo, així com algunes anàlisis paleoecològiques de sediments d’estanys i torberes apunten que aquestes poblacions van efectuar obertures del bosc a patir, com a mínim, del 4600 calANE, possiblement per crear pastures pel bestiar. A partir del 2350 calANE tots aquests abrics i balmes es van abandonar i pràcticament desapareixen fins a la protohistòria els hàbitats humans a tota l’àrea. Paradoxalment, si que es troben dispersos diversos amagatalls de grans recipients d’emmagatzematge del II Mil·lenni calANE. Les seqüències paleoecològiques mostren, també per aquest període de buit d’ocupacions humanes, un increment de l’impacte antròpic sobre la vegetació. A la conferència de la Tribuna tractarem també aquesta problemàtica i plantejarem com podem mirar de resoldre-la.