Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us recordem que aquest proper dimecres 13 de gener a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 16 de desembre de 2020.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Ja teniu disponible la publicació digital de les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, celebrades a Tremp els dies 31 de maig i 1 de juny de 2019.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, recull els resultats de les intervencions i investigacions que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers anys a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

 

Podeu descarregar la publicació del dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX clicant aquí.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Noves troballes al complex arqueològic ibèric de Mas Castellar, Pontós (Alt Empordà)

Aquest any 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l’oest, i l’altra la troballa d’un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.

Els treballs arqueològics han estat dirigits per l’empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte “El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L’entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica”.

A la zona occidental d’extramurs del poblat fortificat s’ha identificat una nova entrada. Fins ara només se’n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l’entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l’igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental (MR16) de 1,30 m d’amplada i per un altre mur (MR584) d’amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d’antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d’espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l’entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats (imatge 3).

L’altra troballa correspon a la descoberta d’unes estructures murals que es troben sota el bastió d’avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l’edifici senyorial d’influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l’edifici senyorial es va construir l’entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d’aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l’entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d’una activitat metal·lúrgica formava part d’un nivell d’ocupació de l’edifici senyorial. En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites (imatge 4); a l’altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d’uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l’altre cantó, encara en estat prematur. L’aspecte, no obstant sembla la d’una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d’un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment (imatge 5).

Aquesta troballa urbana de l’ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar és una notícia molt important per al coneixement de l’ocupació definitiva i sòlida de l’Empordà, i els canvis radicals en l’organització i l’estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d’una població amb una dinàmica d’inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera.

Notícia: Enriqueta Pons i Brun

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de desembre de 2020.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

Conjunt Arqueològic de Tàrraco. Tal dia com avui, vint anys enrere…

Tal dia com avui de l’any 2000, a la ciutat australiana de Cairns, Tarragona es situava en el panorama internacional: el Conjunt Arqueològic de Tàrraco entrava en la prestigiosa Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. 

Aquell dia, la 24a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco es va tancar amb noves inscripcions a la Llista, entre elles la de Tàrraco. En representació de la Direcció General del Patrimoni Cultural, hi havia el cap del Servei d’Arqueologia, el nostre company Ramon Ten i Carné.

Avui es compleixen 20 anys d’aquella data, i gairebé tothom coneix o ha visitat alguns dels emblemàtics monuments que formen part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco: la muralla, el fòrum provincial, el recinte de culte, el circ, l’amfiteatre, el teatre, el fòrum de la colònia, la necròpolis paleocristiana, l’aqüeducte de les Farreres, la Torre dels Escipions, la Pedrera del Mèdol, l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts d’Altafulla i Centcelles a Constantí.

 

Però, què hi ha darrera d’aquestes candidatures? Darrera d’aquesta fita, hi ha un llarg procés de tramitació, hores de feina i esforç. L’expedient de Patrimoni Mundial tramitat per la Direcció General del Patrimoni Cultural al Ministeri de Cultura, es va treballar conjuntament amb tècnics del Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament de Tarragona en una cursa a contrarellotge que va culminar el dia 2 de desembre de 2000.

Durant aquests dies de celebracions i actes institucionals, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, volem fer el nostre petit homenatge a les persones que van treballar en la realització de l’expedient per a la inclusió de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial. Sense aquestes persones avui no seria possible aquesta celebració. Especialment als nostres companys i companyes del Servei, començant pels coordinadors, Gemma Hernàndez Herrero i Ramon Ten i Carné,  Isabel Yebra i Buyreu com a secretària, i com a redactors Maria Sardà Vilardaga i des de Tarragona Maite Miró i Alaix i el company del Servei de Patrimoni Arquitectònic Ramon Aloguín i Pallach. Tanmateix, no era la primera vegada que des del Servei es feia aquesta feina, dos anys abans ja s’havia treballat perquè l’art rupestre també entrés a la Llista de Patrimoni Mundial.

Des d’aquí volem fer un reconeixement de la feina tècnica i visualitzar a l’equip de gent que fan possible la gestió, conservació i protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic del nostre país.                              Moltes gràcies a totes i tots.

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Unesco. World Heritage List. Archaeological Ensemble of Tarraco

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.