Anunci de licitació per a la contractació de treballs d’anàlisis antropològiques

Amb data 30 de juny de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació del contracte de Treballs d’anàlisis antropològiques corresponents de les restes arqueològiques recuperades dels jaciments de Castell de la Bleda, Can Pa i Figues, Cementiri vell del Castell de Gelida, la Cantorella, Roques de Sant Formatge, Cases de la Catedral, Castell de Berga i Morulls de Gerb.

 

El contracte està dividit en vuit lots, un per jaciment, i els licitadors poden optar pel nombre de lots que desitgin, indicant l’ordre de prioritat. Els licitadors només seran adjudicataris d’un dels lots pels quals optin, tret que optin per un lot per al qual hagin estat l’únic licitador.

El termini per presentar oferta finalitza el 18 de juliol de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci i les dades del contracte accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

Jornades Europees d’Arqueologia 2022

Els dies 17, 18 i 19 de juny de 2022 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Durant les jornades s’organitzaran tota una sèrie d’activitats per tal que les famílies, les escoles, els estudiants, els amants de la història i tots els interessats puguin descobrir el patrimoni arqueològic: visites a llocs no oberts al públic (excavacions, centres d’investigació, col·leccions arqueològiques, etc.), trobades amb professionals de l’arqueologia (arqueòlegs, investigadors, etc.) que presentaran el seu treball al públic, activitats lúdiques i pedagògiques (introducció a l’excavació, demostracions, tallers), etc.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a la pàgina web journees-archeologie.fr

El Born CCM organitza les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria ha organitzat les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana, que tindran lloc del dilluns 20 al dijous 23 de juny de 2022 a l’auditori de l’edifici annex del Born i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El Born CCM proposa un doble cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria urbans. Els cicles es realitzaran en dos anys consecutius. Enguany, 2022, s’ofereixen les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i l’any 2023, les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Bioarqueologia urbana a Barcelona. 

Per a més informació, programa del curs i inscripcions consulteu la web del Born CCM

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia

Aquest proper dilluns 13 de juny de 2022 tindrà lloc la presentació de TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Arqueoxarxa han liderat el projecte de conceptualització d’una base de dades adreçada a la difusió digital dels objectes més rellevants de les col·leccions arqueològiques catalanes: TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia. Un projecte per a compartir en línia el patrimoni arqueològic de Catalunya.

La base de dades inclou 752 objectes d’onze equipaments museístics i presenta 1.215 imatges i 104 models 3D dels 11 equipaments que integren l’Arqueoxarxa.

La presentació es farà a les 17:45 hores al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i cal confirmar l’assistència a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública per al període 2022-2023

Avui, dia 9 de juny de 2022, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1730/2022, de 30 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria, en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2022-2023 (ref. BDNS 631174).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juny del 2022. El dia 28 de juny es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper dissabte 11 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració d’un nou equipament museístic al Camp de les Lloses, al c. Pau Casals, 2 de Tona.

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l’any 2006 juntament amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

El jaciment del Camp de les Lloses va ser declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica amb data 27 de juny de 1995 (DOGC núm. 2077 de 19.7.1995).

Podríem afirmar que és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2.100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon iber al romà. Això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

És un jaciment situat en un solar de 9.000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creixen a mesura que es van fent els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos. El projecte d’ampliació va començar a finals del 2020 i aquest 2022 s’ha finalitzat la seva construcció, que culmina amb aquesta inauguració.

Per a més informació contacteu amb: 93 812 5234 / 615 872 245 / tona.campdeleslloses@tona.cat

 

 

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.