Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

X Cicle de Documentals Arqueològics a l’ICAC

Imatge del documental: "Els deus policroms", una producció alemanya que es projectarà el dijous 25
Imatge del documental: “Els deus policroms”, una producció alemanya que es projectarà el dijous 25.

Avui 23 de maig a les 17,00 hores començarà el X Cicle de Documentals Arqueològics, organitzat per l’ICAC en col·laboració amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa i el Museo Romano de Oiasso d’Irún (Guipúscoa). El cicle forma part dels actes de celebració del festival Tàrraco Viva 2017.

Les projeccions dels documentals arqueològics relacionats amb l’antiguitat, tindran lloc a la sala d’actes de l’ICAC  les tardes dels dies 24, 25 i 26 de maig. L’accés és lliure, però l’aforament és limitat.

Els documentals que es presentaran aquesta tarda són:

  • “Deméter, el mite, la llegenda, la tradició” 25’ (2007). Direcció: Ebe Giovannini, Maurizio Pellegrini.
  • “Història de l’antic teatre de Philippolis” 31’ (2007). Direcció: Jordan Detev.
  • “Gyptis: un vaixell grec de Massàlia del segle VI aC” 63’ (2014). Direcció: Antonie Chènè.

| Per descarregar el programa X Cicle de Documentals Arqueològics cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”

Conferència “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ignacio Soriano i Selina Delgado-Raack
Moderadora: Araceli Martín

La Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres es va descobrir l’any 2011 durant una prospecció geominera. El jaciment va ser excavat en tres campanyes successives (2012, 2013 i 2015) i l’any 2015, a més, va ser adequat perquè es pogués visitar. En total s’han recuperat més d’un centenar d’eines lítiques de miner (pics i percussors) i s’ha documentat un pou miner vertical i restes d’entre un i dos més. Paral·lelament s’han analitzat mostres minerals del jaciment mitjançant tècniques arqueomètriques (isòtops de plom, fluorescència de raigs X, difracció de raigs X) i els resultats s’han posat en relació amb anàlisis similars fetes en altres elements metal·lúrgics de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció). El conjunt de dades disponibles permet afirmar l’explotació de la mina entre el calcolític i el bronze antic-mitjà, de manera que és en l’actualitat l’única mina prehistòrica metàl·lica excavada a Catalunya. Aquest jaciment s’emmarca en un projecte de recerca en actiu des de l’any 2003 centrat en l’estudi de la mineria i la metal·lúrgia al Priorat durant la prehistòria i la protohistòria.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quina importància té aquest jaciment?

La importància se situa en què actualment es tracta de l’única mina metàl·lica prehistòrica excavada a Catalunya. Es tenien dades d’alguna altra explotació, com és el cas de la propera Solana del Bepo (Ulldemolins), però només estava documentada en prospecció. Així mateix teníem evidències indirectes de l’existència d’altres mines a través de la troballa aïllada de pics i masses de miner arreu del territori, tot i que la identificació d’estructures mineres se’ns resistia. La troballa de la Mina de la Turquesa ha permès, així, donar un pas de gegant en el coneixement sobre la mineria i la metal·lúrgia prehistòriques, obrint tot un ventall de possibilitats d’estudi.

  • Quines característiques té l’excavació d’una mina metàl·lica que la distingeixen d’altres jaciments arqueològics?

De forma comuna, les mines metàl·liques han estat explotades en moments històrics successius donat que el metall sempre ha estat un bé preuat. Això significa que les explotacions posteriors solen destruir les evidències més antigues, com rases, pous, galeries, etc. Aquesta situació és especialment greu quan hi ha hagut una explotació industrial que, literalment, esborra qualsevol traça de mineria antiga. Una qüestió relacionada amb l’anterior és la quasi total absència de materials in situ. L’estratigrafia normalment es troba molt alterada. Finalment els materials arqueològics que es documenten són pocs diagnòstics. Les eines lítiques són diacrònicament força similars, les ceràmiques sovint escasses i el material orgànic per realitzar datacions absolutes tampoc abunda. En síntesis podem dir que l’excavació d’aquest tipus de jaciments és enormement ingrata.

  • En què consisteix l’estudi arqueomètric que heu realitzat al jaciment?

El que hem tractat de fer és suplir l’escassetat de dades que aporten el tipus de jaciment i els materials recuperats mitjançant l’aplicació de diverses tècniques d’anàlisis. Aquestes tècniques aporten dades sobre les característiques del procés extractiu, els coneixements tècnics existents vinculats amb la metal·lúrgia o l’origen del metall emprat. Paral·lelament les mateixes tècniques les hem emprat en altres elements vinculats amb la metal·lúrgia procedents de jaciments de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció, mineral de coure). És precisament el creuament dels dos conjunts de dades allò que ens ha permès obtenir conclusions més rellevants.

  • El jaciment és actualment visitable?

Sí, la mina va ser adequada per la seva conservació i visita al desembre del 2015, gracies a un acord establert entre la propietat, l’ajuntament de Cornudella del Montsant i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment el jaciment es troba encerclat amb una tanca metàl·lica i presenta un rètol identificatiu. El camí que porta a la finca és obert i d’accés lliure.

Jornada sobre els projectes d’arqueologia de l’European Research Council, a l’ICAC

Logo de l'European Research CouncilDemà dimecres 15 de març, entre les 16,00 i les 19,00 hores, se celebrarà a la seu l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Pl. d’en Rovellat, s/n, de Tarragona), una jornada coorganitzada amb l’IPHES i l’ICRPC sobre els projectes d’arqueologia de l’ERC (European Research Council).

Aquesta jornada, que s’emmarca en els actes de celebració del 10è aniversari del ERC, se centrarà en l’àmbit de l’arqueologia per donar a conèixer les experiències del personal investigador que ha obtingut projectes finançats per l’European Research Council en els 10 anys del programa, i també per estimular la participació d’investigadors en les properes convocatòries.

L’ERC és un organisme, creat per la Comissió Europea, que finança la recerca d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins a 5 anys de durada amb dotacions que van d’1,5 a 2,5 milions d’euros. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

L’acte és obert a tothom però cal inscripció prèvia.

Contacte: cbadia@icac.cat  /  Tel. 977 24 91 33 (extensió 230)
| Per a més informació cliqueu aquí |

2a circular del V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental

V Congrés Internacional d’Arqueologia ExperimentalEls dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2017 se celebrarà a Tarragona el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental, que organitzen l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ICAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i la Asociación Experimenta.

El V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental vol reunir els investigadors en arqueologia que utilizen l’experimentació i l’actualisme per resoldre problemàtiques relacionats amb l’estudi de societats pretèrites des de diferents disciplines, abastant un ampli arc cronològic. El congrés pretén també aglutinar els darrers avenços en la didàctica i divulgació del patrimoni.

Al congrés es dedicaran dos días (25 i 26 de octubre) a presentacions teòriques, tant comunicacions orals com pòsters, i un dia pràctic (el 27 d’octubre), dedicat a la presentació d’experimentacions, demostracions i tallers. Las sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

| Vegeu la segona circular clicant aquí |
| Descarregeu la fitxa d’inscripció|

Conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”

Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.
Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.

El dissabte 21 de gener, amb ocasió de la diada de Sant Sebastià al municipi de Cunit, a les 18,00 hores, al saló de Plens de l’Ajuntament, els arqueòlegs Dani López i Alba Castellano impartiran la conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”. Un cop finalitzada la xerrada tindrà lloc la presentació de la publicació: “Història Gràfica de Cunit”, obra de Roger Benito Julià, editada per la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit.

La conferencia se centra en el jaciment del Corral del Castell (Cunit, Baix Penedès), un assentament ibèric del segle IV aC descobert l’estiu de 1982 i arrasat dos anys després per la construcció de dos passos elevats sobre el ffcc. En aquell moment es va recollir una part del material i també es va poder localitzar un camp de sitges i recuperar una gran quantitat de restes ceràmiques que van permetre de poder reconstruir diverses peces: tres àmfores, una gerra, un vaset i un ungüentari.

34 anys després, des de fa uns mesos, un equip d’arqueòlegs de les Universitats de Barcelona i Lleida està netejant, classificant, siglant i estudiant tots els fragments ceràmics més significatius. Això permetrà estudiar, per la seva morfologia, l’origen de moltes de les peces i, probablement, contingut d’aquests recipients.

En aquesta xerrada s’explicaran els primers resultats de les investigacions dutes a terme, i exposaran les conclusions prèvies que es poden extreure, fins al dia d’avui, del seu treball.

| Per a més informació descarregueu el fulletó de la conferència en pdf |

Avui comencen els actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Portada del programa dels actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCOEn aquesta data, de 30 de novembre, que s’ha declarat oficialment com a Dia del Patrimoni Mundial a Tarragona, s’inicia la celebració del 16è aniversari de la inscripció de la ciutat a la llista de Patrimoni Mundial sota el lema “Un passat ple de futur”. La celebració s’estendrà fins al dia 4 de desembre, amb una extensa proposta d’activitats adreçada a tot tipus de públics.

Els actes de celebració han començat amb la presentació de l’App oficial Tarragona Accessible, del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, per visitar Tarragona, que inclou diverses rutes temàtiques, amb tots els continguts adaptats a les persones amb discapacitat visual o auditiva, geolocalització dels punts d’interès, informació de recursos accessibles i moltes altres utilitats per avançar cap a un turisme per a tothom.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona se suma també a la celebració amb la programació d’un seguit d’activitats que podeu consultar clicant aquí.

| Descarrega el programa amb totes les activitats en pdf |
| Relació d’activitats programades |

II Seminari Internacional sobre conservació i restauració en arqueologia, a l’ICAC

Curs restauració ICACEl proper divendres 2 de desembre tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el II Seminari Internacional: “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”, coordinat per Anna Bertral (ICAC), Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC).

En aquesta segona edició, el seminari proposa tractar la relació entre restauració i arqueologia, a través de nous exemples de diferents jaciments de cronologies diverses. També abordarà la restauració com a disciplina auxiliar de l’arqueologia.

El seminari és obert a tots els professionals de les disciplines de l’arqueologia i conservació-restauració, i va especialment adreçat als estudiants de Grau i Màster en Arqueologia Clàssica, així com als estudiants de Grau de Conservació i Restauració.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta, però amb inscripció prèvia.

| Per descarregar el programa i la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

Resultats de la campanya de 2016 a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)

De l’11 al 28 d’octubre s’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions a l’assentament ibèric del Coll del Moro de Gandesa dins el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona: El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017.

Els treballs han suposat una continuïtat de la campanya realitzada el 2015, en què es va delimitar un edifici amb planta absidal, amb forma de bastió, al qual s’adossen diverses estances, una de les quals va permetre documentar un conjunt d’estructures interpretades com un trull. Datat del s. III aC, aquest seria el més antic documentat fins ara a Catalunya. A més, tant aquesta com una de les habitacions annexes va lliurar abundants llavors de raïm. S’hi han recollit mostres per a la realització d’anàlisis de química orgànica, amb l’objectiu d’ampliar la informació sobre la funció d’aquestes estructures.

L’excavació, enguany, d’una altra de les estances annexes al trull així com del bastió pròpiament dit ha confirmat i ampliat aquestes dades: d’una banda, es continuen documentat llavors de raïm (Vitis finifera) i, de l’altra, s’han recollit abundants pesos de teler i fusaioles, el que suggereix que aquesta zona estava dedicada a activitats artesanals, tant la producció de vi com de teixits. El bastió pròpiament dit contenia abundants tenalles i altres grans contenidors, el que suggereix que es tractaria d’un espai de magatzem alhora que un recinte defensiu.Read More »

Seminari sobre la funció social de l’arqueologia a l’ICAC

Arqueologia participativa ALeRT a la Bretanya (França)
Arqueologia participativa ALeRT a la Bretanya (França)

El proper dijous 27 d’octubre se celebrarà a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica-ICAC el seminari: “Arqueologia i ciutadania, la funció social de l’arqueologia”, que coordina Pau Olmos (ICAC).

La trobada servirà per difondre i donar a conèixer experiències d’arqueologia participativa que pretenen apropar l’arqueologia a la ciutadania des d’una vessant social. L’objectiu és que sigui un seminari obert per contrastar experiències i veure models de transferència de coneixement.

A la tarda hi ha prevista una sessió especial sobre el cas de Tarragona amb diverses experiències de models participatius, des del treball amb escoles d’educació especial (projecte Solcant la història) fins al festival Tàrraco Viva, un model d’èxit sorgit de la ciutadania i no del món acadèmic.

| per a més informació i inscripcions cliqueu aquí |