Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

XXIV edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona

Del 15 al 29 de maig de 2022 se celebrarà a Tarragona la XXIV edició del festival Tarraco Viva, que enguany està dedicat a les Grans descobertes de l’antiguitat. Arqueologia i història per al segle XXI.

La programació de la XXIV edició del festival de recreació històrica de Tarragona, organitzat pel Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona, girarà a l’entorn d’algunes de les efemèrides més destacades de l’arqueologia de l’antiguitat. Els 100 anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon, els 100 anys de l’inici de les excavacions a les tombes reials d’Ur, els 200 anys del desxiframent dels jeroglífics o els 200 anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia; seran algunes de les efemèrides escollides amb la intenció de provocar una sèrie de reflexions sobre el paper que l’arqueologia i la història han o haurien de tenir en el nostre present.

El programa d’aquest any inclou prop de 300 activitats que tindran lloc en diferents espais durant 15 dies, la majoria en llocs monumentals i Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que seguiran mantenint una quantitat de propostes àmplia i diversa com ara exposicions, recreacions històriques, conferències, debats, monòlegs, propostes gastronòmiques, documentals, tallers, jocs participatius i visites guiades. 

Una edició que manté i enforteix col·laboracions estratègiques amb entitats com la Diputació de Tarragona, l’Agrupació de Càmpings Tarragona Ciutat, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el MNAT, l’ICAC, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Casa dels Clàssics o la Griffith Institute de la Universitat d’Oxford. Enguany el certamen recupera pràcticament al 100% les activitats presencials, sense abandonar els streamings que es retransmetran a través del canal Youtube de TGN Cultura, com l’acte inaugural i la cloenda.

Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva

Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”. Tarragona-Constantí, 28-30 de juny de 2022

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen el Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”, que se celebrarà els dies 28, 29 i 30 de juny de 2022 al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona i al mateix conjunt monumental de Centcelles.

Aquest Congrés vol plantejar de manera completa el tema de la naturalesa i funcions d’un monument difícil d’interpretar i explicar, i sobre el qual s’han proposat diverses hipòtesis. Segons els organitzadors, després del Congrés de Madrid del 2010, organitzat per l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i amb les dades del monument a disposició ofertes per les Actes d’aquest Congrés, ha arribat el moment d’analitzar els resultats fins ara assolits, amb la intenció d’avançar en el coneixement d’una temàtica complexa.

El congrés comptarà amb la presència activa dels màxims especialistes en les diverses disciplines (arqueològiques, històriques, artístiques, teològiques) que cal tenir en compte en l’estudi del monument i pretén ser obert i rigorós, caracteritzat per ponències innovadores i, sobretot, pels diàlegs científics entre tots els participants.

No es tracta de repassar una vegada més les diverses hipòtesis sobre Centcelles -d’altra banda, prou conegudes- sinó de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, els elements que aporten els diversos contextos històrics en què sembla inscriure’s el monument, i els diversos vectors arqueològics, iconogràfics i documentals, relatius a la seva decoració musiva i pictòrica actualment existent o bé presumible.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del congrés

El cicle d’activitats “Lluís Pons d’Icart. En digital” celebra la digitalització d’alguns dels seus manuscrits

Amb motiu de l’obertura de la consulta en línia dels manuscrits de Lluís Pons d’Icart, s’ha organitzat un cicle d’activitats, com ara visites, conferències i visites teatralitzades, que servirà per conèixer molt millor aquest personatge, del qual l’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del seu naixement.

Aquestes activitats, que es duran a terme entre el 3 i el 14 de maig de 2022, són gratuïtes i tenen l’aforament limitat, de manera que és indispensable realitzar reserva prèvia.

L’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del naixement de qui es considera el primer arqueòleg tarragoní, Lluís Pons d’Icart, posant en valor la seva figura i reivindicant el seu paper a Tarragona, des del segle XIX fins al present. La celebració dels XXI anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, l’any 2021, el tornà a tenir com a referent.

Ara es vol facilitar la difusió de la seva obra amb la digitalització i la consulta en línia dels manuscrits que se’n conserven, l’original català i castellà del “Llibre de les Grandeses de Tarragona” i un volum de vària.

Per acompanyar a aquesta acció, des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona i l’Institut d’Estudis Vallencs, s’ha organitzat aquest cicle d’activitats sota el nom de “Lluís Pons d’Icart. En digital” per reflexionar sobre la interacció entre el patrimoni escrit i el monumental, i sobre com es posa en valor per a cada generació, que l’integra a la seva realitat.

Descarregueu-vos el programa del cicle en pdf

Descarregueu-vos la Nota de premsa en pdf

Per a més informació i reserves consulteu el web del MNAT

Cicle Art i Prehistòria. Setmana dedicada a l’art prehistòric al CIAR Muntanyes de Prades (MCCB)

El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) de Montblanc, a través del Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR), organitza una setmana dedicada a l’art de la prehistòria.

El cicle Art i Prehistòria tindrà lloc del 29 de novembre al 5 de desembre, coincidint amb els dies en que es va celebrar l’any 1998 la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kioto (Japó), on s’aprovà la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial.

La major part de l’activitat d’aquest cicle es concentrarà al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR), a Montblanc, amb l’objectiu de posar en valor l’art prehistòric del territori i donar a conèixer les accions que es realitzen en la difusió, estudi i protecció d’aquest patrimoni.

El cicle es divideix en dos apartats. Del dilluns 29 de novembre al dijous 3 de desembre s’han programat un total de quatre conferències que es podran seguir en directe de forma presencial o bé a través d’Internet. Pel cap de setmana del 3 i 4 de desembre, hi ha programada una visita al barranc del Mas d’en Llort (Rojals) i dos tallers familiars al CIAR.

Les conferències es poden seguir clicant al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=0x2IdzEHBKM

 

Per a més informació consulteu el programa en pdf

Commemoració del 21è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 21 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Per celebrar aquest reconeixement, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats, que s’iniciaran aquest diumenge 28 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 5 de desembre.

Les activitats programades, adreçades a tots els públics, consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, itineraris, visites comentades i espectacles infantils.

Diumenge 28 s’ofereix l’itinerari “L’enigma de Centcelles” al Conjunt monumental de Centcelles, i la visita comentada “Del Fòrum al Teatre”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona, on es coneixerà l’antiga Tàrraco visitant el Fòrum de la Colònia, on es realitzaven les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i finalitzant al teatre, un edifici d’espectacles on confluïa oci i negoci. Aquesta visita es tornarà a realitzar el dissabte 4 de desembre.

Per al públic infantil destaca l’activitat “Marc Antoni i Cleòpatra”, un espectacle de titelles que es durà a terme al teatre romà de Tarragona el diumenge 5 de desembre, on coneixerem una història d’amor i lluites que va marcar la història de Roma, explicada a través de titelles articulats inspirats en la famosa Nina d’Ivori. L’activitat va a càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Així mateix, el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, els centres que depenen del MNAT oferiran jornada de portes obertes, dins dels seus horaris habituals.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa en pdf.

Per reservar les activitats consulteu l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 30 de juny de 2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de juny a les 18 hores tindrà lloc la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF