Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

Període de preinscripcions 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC)

Fins a finals de juliol continua obert el període de preinscripció del curs 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, que imparteixen conjuntament la URV, la UAB i l’ICAC, amb només 20 places disponibles. És l’únic màster en arqueologia clàssica d’aquestes característiques en l’estat espanyol i oferta la doble vessant de recerca i professionalització.

El màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofereix una formació metodològica, tecnològica i avançada en les principals línies de recerca en arqueologia protohistòrica, grecoromana i de l’antiguitat tardana, centrades en els estudis de les societats mediterrànies antigues.

El programa compta amb tres línies prioritàries d’aprofundiment:

  • Arqueologia del paisatge i estudis de territori
  • Arqueologia de l’arquitectura antiga, ciutats i assentaments
  • Arqueologia de la cultura material i les produccions artístiques

A més de la formació acadèmica teòrica, es potencia també l’aprofundiment en les tècniques de laboratori i en els recursos informàtics. El caràcter interinstitucional del màster permet als i les alumnes accedir a diverses perspectives teòriques i pràctiques de l’arqueologia, en un entorn d’aprenentatge dinàmic i divers en què es pot familiaritzar amb la professió.

El màster contempla la possibilitat de fer un conveni Erasmus internacional i permet accedir a diferents programes de beques. En particular, l’ICAC ofereix anualment el Programa d’Iniciació a la Recerca, amb què els i les estudiants de segon curs poden introduir-se al món de la recerca arqueològica col·laborant amb els equips de recerca del centre.

La participació de l’ICAC en el màster ofereix també l’oportunitat de conèixer de prop un centre de recerca, formar part de treballs de camp, fer pràctiques i iniciar-se en la investigació a través de l’accés al Doctorat en Arqueologia Clàssica.

  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Lletres de la URV. Cliqueu a l’enllaç

Vídeo de la conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

En aquesta entrada podeu gaudir del vídeo de la conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-20120: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat” que Judit Ciurana, moderada per Pilar Bravo, ens va oferir en línea ahir, dimecres 13 de maig de 2020.

A partir d’ara i mentre duri el confinament, continuarem oferint-vos les sessions de la Tribuna d’Arqueologia en línea a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

Aprofitem per emplaçar-vos a la següent xerrada en línia del cicle de la Tribuna, que hem programat pel proper 27 de maig a les 6 de la tarda: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del paleolític a la primera edat del ferro”.

En aquests moments estem reprogramant la resta de conferències que van quedar en suspens i, un cop tinguem fixat el nou calendari, us ho comunicarem puntualment.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.

Acord de delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres Cabra Feixet

El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998,  per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.

Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.

| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |

Notícia: Tània Álvarez

“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

L’adequació del teatre romà de Tarragona ha rebut el premi de la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona

Estructura metàl·lica que reconstrueix el volum de la part inferior de la cavea. Foto: Gemma Jove Llopis

L’obra guardonada és el resultat del projecte d’arranjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, realitzat per l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, per a posar en valor les restes arqueològiques del teatre romà de Tarraco. L’esmentat projecte arrencava amb la intervenció arqueològica realitzada l’any 2017, la qual va ser objecte d’una de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia de la passada temporada: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”.

D’aquesta obra premiada a la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona en l’apartat d’espais exteriors, el jurat ha destacat el gran valor que representa la intervenció, en especial la recreació de la càvea, realitzada mitjançant estructures lineals de ferro, que ressegueixen el traçat la graderia que devia tenir el teatre en època romana i que mostra al visitant la reconstrucció volumètrica original del monument, executada d’una manera respectuosa i ben integrada amb les restes arqueològiques.

|Per a més informació sobre cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”

Conferència: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Moisés Díaz i Josep Francesc Roig
Moderador: Josep Anton Remolà

Durant els darrers anys, un seguit d’intervencions arqueològiques realitzades dins de l’àrea compresa entre l’avinguda de Vidal i Barraquer i els carrers de Manuel de Falla i de Torres Jordi de la ciutat de Tarragona, han tret a la llum un sector -densament ocupat- del conegut suburbium del Francolí de l’antiga Tarraco. A més del gran volum de restes exhumades, en destaca també la seva cronologia, ja que s’han identificat una sèrie de fases ocupacionals, que van des del període tardorepublicà (segle I aC) fins a l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez, membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Què s’entén com a suburbium del Francolí?

Amb aquesta denominació ens referim a les troballes arqueològiques realitzades els darrers anys a un sector de la ciutat antiga situat a l’extrem occidental de la façana marítima portuària. És una zona urbanitzada que quedaria definida entre la Necròpoli paleocristiana i la línia de costa a nord i sud, i entre el riu Francolí i la via que hi circula paral·lela, fins aproximadament la desembocadura, a oest i est.

  • A quines èpoques pertanyen les troballes del suburbium del Francolí?

Les evidències més antigues corresponen a finals del període tardorepublicà, concretament estan relacionades amb un dipòsit votiu vinculat, possiblement, a una zona sacra vora el Tulcis (riu Francolí) que data del segon quart del segle I aC. També s’han localitzat evidències d’època flàvia que hem relacionat amb el condicionament d’aquest sector del port de Tàrraco, amb algunes evidències de necròpolis de poca densitat que es daten entre la segona meitat del segle III i el segle V.

Però les troballes més destacades corresponen als dos moments finals d’ocupació d’aquest suburbium en època visigòtica. Entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del VII s’hi construeixen un seguit de magatzems portuaris emprant tècniques com parets d’opus caementicium i paviments d’opus signinum. Posteriorment, cap a finals del segle VII o inicis del VIII, es produeix la darrera reforma urbanística, amb la construcció d’uns grans edificis que a nivell de planta baixa estaven destinats, principalment, a activitats artesanals i productives.

  • Què destacaríeu de les troballes realitzades en aquest sector del suburbi portuari?

Sens dubte, el que més ens ha cridat l’atenció de les restes que hi hem pogut documentar són els grans magatzems portuaris d’època visigòtica, que són un exemple d’implantació urbanística amb uns edificis de molta entitat en un moment molt avançat de l’antiguitat tardana. Sobta, a més, que unes tècniques constructives i uns materials que s’associen principalment al període imperial de la ciutat, s’estiguin utilitzant durant la segona meitat del segle VI i també al llarg de tot el segle VII.

També creiem que s’ha de destacar la gran reforma urbanística que es produeix a finals del segle VII o inicis del VIII, que denota encara en aquest període una important capacitat edilícia, productiva i artesanal, en el moment de trànsit entre el període visigot i l’arribada dels musulmans.

  • Quin tractament s’està donant de les informacions que treuen a la llum excavacions com les que heu realitzat al suburbium del Francolí?

A la llum de les troballes realitzades en diverses excavacions preventives, es va coordinar des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un equip per tal de desenvolupar el coneixement sobre aquest sector de la ciutat en àpoca tardoantiga, que porta diversos anys treballant en diversos aspectes com són les tècniques i els materials constructius, els estudis ceramològics i numismàtics, l’evolució urbanística i funcional, o les activitats comercials i productives: “Arqueologia tardoantiga i Cristiana”, i “Parámetros analístico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua”.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez