Un grup d’espeleòlegs descobreix un conjunt de gravats prehistòrics a una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp

Aquest matí s’ha presentat la descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp.

El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben.

La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.

La presentació ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.

Un conjunt de gravats singular i excepcional

El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.

En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.

Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.

Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.

La protecció, clau per la seva conservació

L’estat de conservació dels gravats de la Cova de la Vila és excepcional alhora que molt delicat per la inestabilitat del suport en el qual es troben. Es tracta d’una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. Per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta per dur a terme el tancament tan exterior con interior de la cova, i garantir-me la seva conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés a la gatera, que dona pas directe a la sala dels gravats per garantir les mateixes condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. Els membres de l’IPHES, secundats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació. El període de sequera en el qual ens trobem immersos, pot produir canvis importants en el mitjà subterrani que caldrà mesurar i controlar.

En el marc del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, del Departament de Cultura, s’estan duent a terme les tasques per la seva protecció i documentació. El primer pas ha estat la protecció del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. En paral·lel, l’equip tècnic del Departament de Cultura ha estat treballant en la documentació digital mitjançant la fotogrametria i l’escaneig làser que permetran crear un model 3D de la cavitat. Una documentació que completa la ja realitzada de forma prèvia pel grup d’espeleòlegs descobridors dels gravats. Com es tracta d’un espai al qual no hi haurà un accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats a la ciutadania, alhora que fer-los accessibles als especialistes i investigadors. El Departament de Cultura també ha encarregat la documentació exhaustiva dels gravats, segons el protocol establert al Pla de Gestió.

Des de l’any 2012 i en el marc dels Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura i amb el suport de l’Ajuntament de La Febró, un equip d’investigadors de l’IPHES duu a terme un projecte de recerca en aquest punt de les muntanyes de Prades: “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

L’IPHES ja estava explorant arqueològicament la zona, amb l’estudi d’una sèrie de reompliments inèdits. Gràcies al desenvolupament del projecte LEADER de l’Ajuntament de la Febró es van iniciar uns treballs d’excavació sistemàtica dins la cova que “permetran recuperar materials arqueològics corresponents a la cultura material de les societats del passat”. Un dels aspectes a destacar és el fet que la sala dels gravats conserva nivells estratigràfics, al contrari del que trobem habitualment, que podran ajudar a conèixer el context dels gravats.

Paral·lelament, mitjançant una ajuda de la Fundació Palarq aquest any s’està duent a terme el projecte Imatges digitals per luminescència UV-Vis i dates per radiocarbó de les manifestacions gràfiques prehistòriques de la Sala dels Gravats de la Cova de Vila (la Febró, Tarragona), el qual permetrà també acotar l’antiguitat del mural descobert.

Per a més informació consulteu tota la Nota de Premsa en pdf.

A continuació adjuntem el vídeo on s’explica el descobriment del conjunt de gravats.

Commemoració del centenari de la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona

L’any 2023 es commemora el centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Amb motiu d’aquesta commemoració, i durant tot l’any, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) organitzarà tot un seguit d’activitats que es presentaran aquest diumenge 26 de febrer.

Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!

Per a més informació sobre l’acte consulteu la web del MNAT

També podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura

Els Serveis Territorials de Cultura inauguren una mostra sobre les darreres poblacions caçadores recol·lectores i els inicis de l’agricultura a Montsant

Aquest dimarts 14 de febrer, a les 19:30 hores, s’inaugura a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura l’exposició Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores al l’inici de l’agricultura.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El paisatge que avui observem quan visitem el Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Des del neolític, aquesta modelació del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca- i en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps: l’agricultura, la ramaderia, la cacera… El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit contribueixen de manera clara a la conservació de la biodiversitat. La divulgació d’aquest patrimoni arqueològic ajuda a comprendre l’evolució d’aquest paisatge, així com la petjada humana que hi ha quedat registrada.

L’exposició s’estructura en 12 plafons en els quals s’explica el registre arqueològic de Montsant i el seu patrimoni, el passat i present de la investigació en l’estudi de la prehistòria i els resultats que s’han obtingut per a la reconstrucció d’aquesta  fascinant etapa de la història humana. També hi ha dos murals de gran rigor històric que recreen escenes de vida quotidiana a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el neolític. 

Aquests plafons s’acompanyen de reproduccions i rèpliques fidedignes del material més destacat recuperat durant aquests anys d’intervenció  arqueològica, així com de vídeos explicatius sobre les tasques de camp i de laboratori en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera.

També s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 6 d’abril i posteriorment continuarà la itinerància a Barcelona,  Margalef, Ulldemolins, Reus i a altres municipis del Priorat i comarques veïnes.

Podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura en pdf

Presentació de la publicació: Vil·la romana dels Munts (Tarraco)

El dijous 9 de febrer, a les 19 hores, es presentarà la publicació Vil·la romana dels Munts (Tarraco), una edició científica a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador de l’àrea de Col·lecció i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La presentació es farà als Serveis Territorials del Departament de Cultura (Carrer Major, 14) de Tarragona i anirà a càrrec del Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

La monografia presenta una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa, i posa a l’abast de la comunitat científica i al públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).

El resultat és una obra de síntesi i de referència, que aborda el jaciment dels Munts en la seva globalitat i sintetitza tot el coneixement generat al seu voltant.

Entre els temes tractats s’hi poden trobar la pintura, la decoració arquitectònica, els mosaics, l’estatuària, els tituli picti o la figura de Caius Valerius Avitus, entre d’altres, que són tractats per especialistes de cada matèria.

Aquesta monografia permetrà aprofundir en alguns coneixements, avançar en la recerca i alhora obrir noves línies d’investigació.

La Vil·la romana dels Munts

La Vil·la dels Munts és el resultat d’una complexa successió d’edificacions generades al llarg de vuit segles d’ocupació. En els prop de dos-cents anys d’existència de la vil·la altoimperial, el seu període de màxim esplendor i desenvolupament arquitectònic, l’edificació va patir successives transformacions, que li confereixen una realitat arquitectònica de complexa interpretació i articulació.

La seva excepcionalitat podria posar-se en relació amb un fet, com va ser l’estada a Tarraco de l’emperador Adrià l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

La Vil·la dels Munts forma part del conjunt arqueològic de Tarraco, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.

Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura i el MNAT en pdf

Per a més informació sobre el jaciment dels Munts cliqueu aquí

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.

El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.

El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.

El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.

El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.  

Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

L’Ajuntament de Tarragona atorga el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a Tarraco Biennal

El passat dimecres 30 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a l’esdeveniment Tarraco Biennal, en reconeixement de la seva destacada trajectòria per la important contribució amb els estudis realitzats de Tarraco i el seu patrimoni arqueològic, així com pels congressos organitzats, que han significat un avenç científic en benefici de la investigació arqueològica, amb Tarragona com a centre difusor.

El guardó es va lliurar el mateix dia de la celebració, ara fa 22 anys, de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tarraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Els congressos internacionals Tarraco Biennal varen néixer com una iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana i compten amb el suport de totes les institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat de Tarragona, l’antiga Tarraco: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Tarragona, Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Són reunions científiques celebrades cada dos anys amb l’objectiu de reunir experts en història antiga i arqueologia per potenciar els estudis d’una ciutat Patrimoni Mundial com és la Tarragona romana amb resultats acadèmics publicats en els anys intermedis. Aquests congressos es van iniciar l’any 2012 amb una primera reunió titulada “Govern i societat a la Hispània Romana. Novetats epigràfiques” que va servir d’homenatge a l’obra del professor Géza Alföldy, gran especialista en les inscripcions romanes de Tarraco. Cada dos anys els congressos s’han anat repetint entorn de diferents temàtiques sempre estudiades per especialistes de prestigi.

Consulteu la pàgina web de Tarraco Biennal clicant aquí

Presentació de les Actes del 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal “Ports Romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”

El proper dimecres 23 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació de les Actes del 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que es va celebrar a Tarragona del 24 al 27 de novembre de 2021 amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”.

Presidirà l’acte la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Sra. Lurdes Malgrat, amb assistència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Sr. Saül Garreta, el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Hernán Pinedo, i el vicerector de compromís social i sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Jordi Diloli.

Presentarà les Actes el catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de la Comissió Acadèmica dels congressos Tarraco Biennal, Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo.

Tarraco Biennal és una activitat científica organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Diocesà de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona.

L’acte es farà el dimecres 23 de novembre a les 19:30 hores a la sala d’actes dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, carrer Major 14, 43003 de Tarragona.

Arqueotònic, I Jornades d’Arqueologia i Arquitectura del Patrimoni de Tarragona

El 25 i el 26 de novembre de 2022 arriba la primera edició d’Arqueotònic, les jornades d’arqueologia i d’arquitectura del patrimoni de Tarragona, que tindran lloc a Tarragona i a Forès.

Les jornades estan organitzades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Forès.

En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Els objectius són donar a conèixer el patrimoni cultural des del punt de vista del patrimoni arqueològic i del patrimoni arquitectònic, mostrar el treball integrat en arqueologia i arquitectura en béns patrimonials i experimentar vivencialment espais patrimonials.

Les inscripcions estan obertes a través del següent enllaç: https://forms.office.com/r/cchJ39ThfA

 

Per a més informació i inscripcions consulteu el programa de les Jornades

Commemoració del 22è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 22 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, i per celebrar-ho el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats gratuïtes, que s’iniciaran aquest dissabte 19 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 27 de novembre.

Les activitats programades consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, conferències, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades. Una llista d’activitats dirigida a diferents grups de públics, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquesta commemoració.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del MNAT

Per reservar les activitats cal dirigir-se a l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Troben restes humanes de fa 15.000 anys al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).

La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.

Una troballa excepcional

Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.

Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.

Un campament de caçadors-recol·lectors

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.

Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.

Finançament

La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació sobre la troballa consulteu la nota de premsa de l’IPHES