Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 3 de maig.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Maria Adserias Sans (Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.

XXV edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona

Del 8 al 21 de maig de 2023 se celebrarà a Tarragona la XXV edició del festival Tarraco Viva, que enguany celebra els seus 25 anys amb el títol Poder i vida en una capital romana.

Aquest any el festival Tarraco Viva arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant aquest temps, el festival ha procurat fer la millor divulgació, sempre a partir del coneixement científic de la història i utilitzant una gran quantitat de formats.

Enguany també se celebra el centenari de l’inici de les excavacions del suburbi i necròpolis del Francolí. Unes excavacions realment importants per a la descoberta de l’antiga Tarraco. Milers de tombes amb els seus objectes que parlen de la vida i la mort de molts avantpassats. En l’edició d’enguany s’ha preparat, juntament amb el MNAT, una programació especial per donar a conèixer aquesta fita arqueològica.

Aquestes dues celebracions han fet que el tema central de la present edició de Tarraco Viva sigui la mateixa ciutat de Tarraco, fixant-se en com eren les ciutats romanes, el seu urbanisme i també la vida diària de la seva gent.

El festival comptarà amb nombroses activitats realitzades en diferents espais: exposicions, conferències, recreacions històriques, tallers, audiovisuals, visites, monòlegs, jocs de taula, lectures dramatitzades, etc., entre les quals destaca l’activitat Gent de Tàrraco, una novetat en la programació d’enguany que té com a objectiu apropar el coneixement sobre la gent de la ciutat de fa dos mil anys.

Les entrades es posaran a la venda a partir de demà, dimecres 3 de maig.

Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us recordem que aquest proper dimecres 3 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Marina Miquel Vives (Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Un grup d’espeleòlegs descobreix un conjunt de gravats prehistòrics a una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp

Aquest matí s’ha presentat la descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp.

El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben.

La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.

La presentació ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.

Un conjunt de gravats singular i excepcional

El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.

En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.

Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.

Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.

La protecció, clau per la seva conservació

L’estat de conservació dels gravats de la Cova de la Vila és excepcional alhora que molt delicat per la inestabilitat del suport en el qual es troben. Es tracta d’una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. Per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta per dur a terme el tancament tan exterior con interior de la cova, i garantir-me la seva conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés a la gatera, que dona pas directe a la sala dels gravats per garantir les mateixes condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. Els membres de l’IPHES, secundats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació. El període de sequera en el qual ens trobem immersos, pot produir canvis importants en el mitjà subterrani que caldrà mesurar i controlar.

En el marc del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, del Departament de Cultura, s’estan duent a terme les tasques per la seva protecció i documentació. El primer pas ha estat la protecció del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. En paral·lel, l’equip tècnic del Departament de Cultura ha estat treballant en la documentació digital mitjançant la fotogrametria i l’escaneig làser que permetran crear un model 3D de la cavitat. Una documentació que completa la ja realitzada de forma prèvia pel grup d’espeleòlegs descobridors dels gravats. Com es tracta d’un espai al qual no hi haurà un accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats a la ciutadania, alhora que fer-los accessibles als especialistes i investigadors. El Departament de Cultura també ha encarregat la documentació exhaustiva dels gravats, segons el protocol establert al Pla de Gestió.

Des de l’any 2012 i en el marc dels Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura i amb el suport de l’Ajuntament de La Febró, un equip d’investigadors de l’IPHES duu a terme un projecte de recerca en aquest punt de les muntanyes de Prades: “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

L’IPHES ja estava explorant arqueològicament la zona, amb l’estudi d’una sèrie de reompliments inèdits. Gràcies al desenvolupament del projecte LEADER de l’Ajuntament de la Febró es van iniciar uns treballs d’excavació sistemàtica dins la cova que “permetran recuperar materials arqueològics corresponents a la cultura material de les societats del passat”. Un dels aspectes a destacar és el fet que la sala dels gravats conserva nivells estratigràfics, al contrari del que trobem habitualment, que podran ajudar a conèixer el context dels gravats.

Paral·lelament, mitjançant una ajuda de la Fundació Palarq aquest any s’està duent a terme el projecte Imatges digitals per luminescència UV-Vis i dates per radiocarbó de les manifestacions gràfiques prehistòriques de la Sala dels Gravats de la Cova de Vila (la Febró, Tarragona), el qual permetrà també acotar l’antiguitat del mural descobert.

Per a més informació consulteu tota la Nota de Premsa en pdf.

A continuació adjuntem el vídeo on s’explica el descobriment del conjunt de gravats.

Commemoració del centenari de la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona

L’any 2023 es commemora el centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Amb motiu d’aquesta commemoració, i durant tot l’any, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) organitzarà tot un seguit d’activitats que es presentaran aquest diumenge 26 de febrer.

Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!

Per a més informació sobre l’acte consulteu la web del MNAT

També podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura

Els Serveis Territorials de Cultura inauguren una mostra sobre les darreres poblacions caçadores recol·lectores i els inicis de l’agricultura a Montsant

Aquest dimarts 14 de febrer, a les 19:30 hores, s’inaugura a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura l’exposició Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores al l’inici de l’agricultura.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El paisatge que avui observem quan visitem el Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Des del neolític, aquesta modelació del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca- i en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps: l’agricultura, la ramaderia, la cacera… El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit contribueixen de manera clara a la conservació de la biodiversitat. La divulgació d’aquest patrimoni arqueològic ajuda a comprendre l’evolució d’aquest paisatge, així com la petjada humana que hi ha quedat registrada.

L’exposició s’estructura en 12 plafons en els quals s’explica el registre arqueològic de Montsant i el seu patrimoni, el passat i present de la investigació en l’estudi de la prehistòria i els resultats que s’han obtingut per a la reconstrucció d’aquesta  fascinant etapa de la història humana. També hi ha dos murals de gran rigor històric que recreen escenes de vida quotidiana a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el neolític. 

Aquests plafons s’acompanyen de reproduccions i rèpliques fidedignes del material més destacat recuperat durant aquests anys d’intervenció  arqueològica, així com de vídeos explicatius sobre les tasques de camp i de laboratori en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera.

També s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 6 d’abril i posteriorment continuarà la itinerància a Barcelona,  Margalef, Ulldemolins, Reus i a altres municipis del Priorat i comarques veïnes.

Podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura en pdf

Presentació de la publicació: Vil·la romana dels Munts (Tarraco)

El dijous 9 de febrer, a les 19 hores, es presentarà la publicació Vil·la romana dels Munts (Tarraco), una edició científica a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador de l’àrea de Col·lecció i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La presentació es farà als Serveis Territorials del Departament de Cultura (Carrer Major, 14) de Tarragona i anirà a càrrec del Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

La monografia presenta una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa, i posa a l’abast de la comunitat científica i al públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).

El resultat és una obra de síntesi i de referència, que aborda el jaciment dels Munts en la seva globalitat i sintetitza tot el coneixement generat al seu voltant.

Entre els temes tractats s’hi poden trobar la pintura, la decoració arquitectònica, els mosaics, l’estatuària, els tituli picti o la figura de Caius Valerius Avitus, entre d’altres, que són tractats per especialistes de cada matèria.

Aquesta monografia permetrà aprofundir en alguns coneixements, avançar en la recerca i alhora obrir noves línies d’investigació.

La Vil·la romana dels Munts

La Vil·la dels Munts és el resultat d’una complexa successió d’edificacions generades al llarg de vuit segles d’ocupació. En els prop de dos-cents anys d’existència de la vil·la altoimperial, el seu període de màxim esplendor i desenvolupament arquitectònic, l’edificació va patir successives transformacions, que li confereixen una realitat arquitectònica de complexa interpretació i articulació.

La seva excepcionalitat podria posar-se en relació amb un fet, com va ser l’estada a Tarraco de l’emperador Adrià l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

La Vil·la dels Munts forma part del conjunt arqueològic de Tarraco, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.

Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura i el MNAT en pdf

Per a més informació sobre el jaciment dels Munts cliqueu aquí

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.

El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.

El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.

El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.

El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.  

Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf