El passat mes de novembre va finalitzar el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Amb el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2022 hem iniciat una nova etapa en la qual cada cicle de conferències se celebrarà anualment, de febrer/març a novembre, de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Enguany s’han realitzat 16 conferències repartides al llarg de tota la temporada, que han presentat resultats d’intervencions, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com pel que fa a intervencions preventives, i que mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. En una de les conferències del cicle també s’han donat a conèixer els resultats d’un treball sobre bioarqueologia.
D’entre les conferències realitzades, algunes han destacat per la gran assistència de públic i el nombre de visualitzacions dels vídeos, tant en directe durant la realització de la conferència com en visualitzacions posteriors.
Algunes de les conferències també han presentat resultats d’intervencions que han estat de gran importància i han tingut un ampli ressò a la premsa. En aquest sentit, cal dir que la troballa de la tortuga marina gegant del jaciment fòssil de Cal Torrades, a l’Alt Urgell, ha permès descriure una nova espècie de tortuga del cretaci superior i aquesta troballa va ser publicada a la revista Nature. Quant a la conferència del mes de juny on es van presentar els resultats del projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tàrraco, el passat novembre es va publicar a la premsa la notícia de la troballa de nous trams de l’aqüeducte romà del Francolí en el terme municipal de Perafort i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica també ho va publicar a la seva web.
Vídeos de les conferències
Tots els vídeos de les conferències han quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Fins al moment, s’han fet més de 5.000 visualitzacions d’aquests vídeos, que més endavant també es podran trobar en el dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC.
Revista Tribuna d’Arqueologia 2022
Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2022 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències. Esperem que el volum corresponent al 2022 es pugui publicar durant el 2023.
Moltes gràcies a tothom
Finalment, volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2022 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització. Us donem les gràcies a tots i us convidem a participar en el proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.
