Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.
El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista
Conferenciant: Anna Augé Santeugini
Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger
Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.
Entre els anys 2019 i 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques entorn de la catedral de Sant Pere de Vic, promogudes pel Bisbat de Vic, el Ministeri de Foment i la Fundació La Caixa, dins el marc del programa Episcopus 2015-2018. La intervenció arqueològica realitzada a la cruïlla entre el carrer del Cloquer i el carrer dels Dolors ha permès determinar l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici de l’Escrivania des del seu origen, l’any 1444, fins a l’actualitat; la presència d’una necròpolis entre el campanar romànic i l’Escrivania, on actualment es localitza la casa del campaner, i les restes de la porta gòtica de Sant Joan, erigida l’any 1579. A la banda sud-oest del conjunt episcopal s’ha portat a terme una segona intervenció arqueològica que ha permès localitzar les fonamentacions del claustre gòtic i part del romànic, desmuntat al segle XVIII per l’engrandiment de la catedral vers al sud, així com diferents construccions d’època romana sota l’edifici de la Canònica i la continuació de la necròpolis medieval de l’Albergueria, datada entre els segles VII i XII
La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.