El Servei d’Arqueologia i Paleontologia incorpora tres noves declaracions d’EPA, repartides pels Serveis Territorials de Lleida, Catalunya Central i Terres de l’Ebre

Els jaciments que han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica recentment són: la vil·la romana del Vilet, al terme municipal de Sant Martí de Riucorb (Urgell), la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès), i el del Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta).

El passat 20 de març la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil·la romana del Vilet (Riucorb, Urgell). La vil·la romana es va descobrir de forma casual l’any 1876, però fins l’any 1912 no es dur a terme una intervenció arqueològica de salvament, atès que havien quedat al descobert uns mosaics. El jaciment del Vilet és una de les típiques explotacions agropecuàries tardo-romanes (s. III – IV dC), la majoria d’elles descobertes a principi de segle, que varen patir intervencions més aviat de salvament que no pas de documentació d’estructures, i que en gran part es desconeix l’extensió i entitat, atès que no han estat objecte de cap intervenció arqueològica sistemàtica.

El 26 de març es va declarar EPA la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès). El jaciment integra un sepulcre corresponent tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia, a partir de la cultura material que fa pensar que va des del calcolític fins el neolític mitjà i final,  amb una possible continuïtat de l’ús del sepulcre fins l’edat del bronze tardà, per altres restes localitzades. S’intervé a la galeria catalana del Collet de Su l’any 1915, de la mà de P. Bosch Gimpera i el mateix Mn. J. Serra i Vilaró, qui proporcionà dades suficients per continuar la investigació l’any 1986 per J. Castany i Ll. Guerrero. Finalment, es va realitzar una segona actuació de restauració per I. Guitart el mateix any 1986.

L’últim EPA declarat, el 9 d’abril, és el jaciment arqueològic Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta), que integra un tossal amb una primera fase durant el bronze final i un segon moment durant el primer ferro, sense sobrepassar el segle V aC. La segona fase es relaciona amb la formació de la cultura ibèrica en el territori de l’actual Catalunya.

Amb aquestes darreres declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 72 expedients de declaració d’EPA.

Notícia: Tània Álvarez

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”

Conferència: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Alessandra Pecci
Moderador: Francesc Burjachs

El vi és un producte molt important a la Mediterrània antiga. Fins fa poc era possible reconèixer les instal·lacions productives a partir de la seva organització i, en casos afortunats, de la presència de restes botàniques conservades; tanmateix moltes vegades allò que queda de les instal·lacions productives no és suficient per a determinar-ne la funció.

El desenvolupament de metodologies d’anàlisi específiques, ha permès identificar residus de vi o de derivats seus en diversos tipus de materials arqueològics: ceràmica, argamassa/morter, pedra). Això ha obert la possibilitat d’identificar estructures productives per a vi de diverses cronologies i, a més, d’identificar vi en ceràmiques emprades per a conservar-lo i transportar-lo (àmfores i dolia), així como per a preparar-lo i consumir-ne com a beguda o com a condiment (saboritzant) de menjars. Aquí es presenten alguns dels darrers d’estudis realitzats en jaciments arqueològics de diversos períodes, tant de Catalunya com d’altres zones geogràfiques.



Us oferim, a continuació, una petita entrevista a Alessandra Pecci que ens anticiparà els aspectes mes destacats de la seva conferència.

  • ¿Qué potencialidades tiene el análisis de residuos para el estudio del vino en arqueología?

La aplicación de análisis de residuos permite identificar si un material ha estado en contacto con una sustancia líquida o semilíquida, lo que ayuda a identificar, con cierta aproximación, los contenidos de las cerámicas y si éstas tienen un recubrimiento orgánico. El mismo tipo de análisis se puede aplicar a pavimentos para estudiar el uso y la función de los ambientes y a los depósitos/cubetas de estructuras productivas para entender su función.

El vino se encuentra (con cierta limitación) entre las sustancias que se pueden identificar gracias a la aplicación de análisis químicos específicos. Por lo tanto, analizando diferentes materiales arqueológicos es posible saber si han estado en contacto con el vino.

Lo anterior proporciona un método “directo” para confirmar hipótesis sobre la producción y el consumo de vino en los yacimientos arqueológicos. Algunas veces se pueden encontrar residuos de vino incluso en materiales donde no se esperaba, lo que abre nuevas líneas de investigación. Sin embargo, hay que subrayar que es importante trabajar en proyectos interdisciplinarios en los que se integren datos de las diferentes disciplinas y en particular se tomen en cuenta los datos arqueobotánicos.

  • ¿Qué materiales arqueológicos son susceptibles de análisis?

Se pueden analizar cerámicas, morteros y en algunos casos incluso materiales líticos.

Una de las primeras aplicaciones del análisis de residuos, que se remonta a los años setenta, ha sido identificar los contenidos de las ánforas romanas. Sin embargo, este tema se dejó de lado durante mucho tiempo debido a la imposibilidad de identificar marcadores de vino (uno de los contenido preferentes de las ánforas) en materiales arqueológicos. Y no ha sido hasta principios del siglo XXI cuando ha sido posible enfrentar nuevamente este tema gracias al desarrollo de técnicas específicas de análisis. Aunque el número de materiales analizados hasta ahora es relativamente escaso, cada vez estamos más cerca de conocer mejor el contenido de las ánforas y también de abordar la cuestión de su uso y reutilización. Además, ya no se estudian sólo ánforas romanas, sino también ánforas de otras épocas.

Al igual que las ánforas, también pueden ser analizados otros tipos de recipientes de cerámicas, como son dolia, pithoi o recipientes usados para servir o consumir la bebida, como las copas.

Un tema muy importante que se puede abordar realizando análisis de residuos es el de la producción del vino. En muchos casos no se encuentran suficientes datos arqueológicos que permitan indicar cuál era la función de las instalaciones productivas. En estos casos, los análisis de residuos de los depósitos/cubetas de las instalaciones, permiten resolver el problema. Esto se puede hacer porque la argamasa, al igual que la cerámica, absorbe los residuos de las sustancias con las que entra en contacto.

  • ¿El vino era sólo una bebida?

No, como hoy en día, el vino se utilizaba también para sazonar otros alimentos. Además hay recetas que indican el uso de vino para hacer salsas. Probablemente, por esta razón, se encuentran residuos de vino también en cerámicas de cocina. En algunos casos éstos están mezclados con residuos de otras sustancias como las grasas animales.

  • ¿Qué es lo más importante que expondrás en la conferencia?

Mostrar las potencialidades de la aplicación del estudio de residuos de vino, pero también sus limitaciones. Por esta razón, en la conferencia se mostrarán ejemplos de yacimientos de diferentes cronologías y culturas que he venido estudiando desde hace unos años en Italia y, sucesivamente, en la Universidad de Barcelona, en el ERAAUB, primero como Marie Curie Fellow y ahora como Investigadora Ramón y Cajal.

En algunos casos, los resultados de los análisis han confirmado las hipótesis arqueológicas, y en otros nos han brindado elementos para reflexionar.

También voy a subrayar lo importante que es trabajar siempre dentro de un equipo interdisciplinario para poder acercarse al estudio de la historia del vino, y la importancia de la bioarqueología para entender mejor el consumo de los alimentos en el pasado.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval”

Conferència: La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Neus Coromina i Jordi Sagrera
Moderador: Pere Castanyer

La recerca endegada els darrers vuit anys per la universitat de Girona a la muntanya de Sant Julià de Ramis, s’ha concentrat  en el recinte de l’antic cementiri parroquial del veïnat de l’església. A banda de restes de l’oppidum ibèric cal destacar l’excavació d’un establiment visigòtic dels segles V- VII dC  i d’una notable fase funerària dels segles VIII al XII que aporta dades rellevants sobre les característiques de la població del període.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Les referències arqueològiques sobre la muntanya de Sant Julià de Ramis no se centraven principalment en un oppidum ibèric?

Sí, certament, al segle VI aC es fundava un poblat ibèric que es va establir resseguint la carena de la muntanya. Va assolir un extensió d’unes tres hectàrees i no es va abandonar fins a la segona dècada del segle I aC.

  • I l’establiment visigot?

La muntanya va restar abandonada fins al segle IV dC, moment en el qual, s’instal·lava una caserna militar estable que va funcionar fins als inicis del segle VIII.  Contenia un edifici principal envoltat per una muralla que, en part, aprofitava les d’època republicana de l’oppidum. Tenia capacitat per hostatjar puntualment un nodrit contingent de tropes. Tanmateix, les dades arqueològiques apunten que el manteniment l’assegurava una petita guarnició fixa.

  • Així perquè no es parla directament d’una caserna?

A uns tres-cents metres al sud-est de la caserna, al voltant de l’actual església dels Sant Metges, s’han descobert diverses estructures d’habitació de caire domèstic. Els materials estratigràfics asseguren una cronologia dels segles V al VII. Formaven cases senzilles amb sòcols de pedra, paviments de terra compactada i llars obrades amb solera d’argila. Pensem que  hi vivia la guarnició amb les seves famílies, ja que es van abandonar al mateix moment que la caserna.

  • El cementiri s’hi relaciona?

No, els enterraments mes antics se situen vers la segona meitat avançada del segle VIII. Es van disposar damunt les ruïnes de les cases visigòtiques, les quals, ja estaven amortitzades de feia dècades.

  • Així es relacionen amb l’església dels Sants Metges?

Inicialment amb una església precedent, damunt la qual, es va erigir cap a l’any 1000 l’actual. Cal aclarir que l’advocació dels Sants Metges és molt recent. La dedicació original era la de Sant Julià que ja apareix documentada així el 1019. L’any 1940 la parròquia es va traslladar a un nou temple erigit al pla. Aleshores, l’antiga es va convertir en sufragània sota l’advocació actual.

  • Com és la necròpolis i quin és el perfil de la població enterrada?

És un cementiri cristià amb les tombes orientades d’est a oest distribuïdes de manera imperfecta en filades i amb moltes superposicions. Les més antigues, les dels segles VIII al XII, presenten majoritàriament caixa d’obra i coberta de lloses de pedra. Les dels segles IX i X solen destacar per perfil antropomorf amb el característic ressalt del crani en planta.

En canvi, a partir del segle XIII en endavant, predomina la tomba de fossa simple que, amb poques variacions, va perdurar fins a mitjan segle XX.

Pel que fa a la població enterrada, podem afirmar que tenim representades la majoria de franges d’edat i sexe. També comencem a poder dibuixar diferents perfils de població segons la forquilla cronològica en la que ens movem, observant canvis en les alçades, els marcadors d’estrès i les patologies. Per últim, també podem endinsar-nos en la dieta i l’origen d’aquestes persones gràcies als anàlisis d’isòtops estables i de l’ADN.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”

Conferència: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Moisés Díaz i Josep Francesc Roig
Moderador: Josep Anton Remolà

Durant els darrers anys, un seguit d’intervencions arqueològiques realitzades dins de l’àrea compresa entre l’avinguda de Vidal i Barraquer i els carrers de Manuel de Falla i de Torres Jordi de la ciutat de Tarragona, han tret a la llum un sector -densament ocupat- del conegut suburbium del Francolí de l’antiga Tarraco. A més del gran volum de restes exhumades, en destaca també la seva cronologia, ja que s’han identificat una sèrie de fases ocupacionals, que van des del període tardorepublicà (segle I aC) fins a l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez, membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Què s’entén com a suburbium del Francolí?

Amb aquesta denominació ens referim a les troballes arqueològiques realitzades els darrers anys a un sector de la ciutat antiga situat a l’extrem occidental de la façana marítima portuària. És una zona urbanitzada que quedaria definida entre la Necròpoli paleocristiana i la línia de costa a nord i sud, i entre el riu Francolí i la via que hi circula paral·lela, fins aproximadament la desembocadura, a oest i est.

  • A quines èpoques pertanyen les troballes del suburbium del Francolí?

Les evidències més antigues corresponen a finals del període tardorepublicà, concretament estan relacionades amb un dipòsit votiu vinculat, possiblement, a una zona sacra vora el Tulcis (riu Francolí) que data del segon quart del segle I aC. També s’han localitzat evidències d’època flàvia que hem relacionat amb el condicionament d’aquest sector del port de Tàrraco, amb algunes evidències de necròpolis de poca densitat que es daten entre la segona meitat del segle III i el segle V.

Però les troballes més destacades corresponen als dos moments finals d’ocupació d’aquest suburbium en època visigòtica. Entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del VII s’hi construeixen un seguit de magatzems portuaris emprant tècniques com parets d’opus caementicium i paviments d’opus signinum. Posteriorment, cap a finals del segle VII o inicis del VIII, es produeix la darrera reforma urbanística, amb la construcció d’uns grans edificis que a nivell de planta baixa estaven destinats, principalment, a activitats artesanals i productives.

  • Què destacaríeu de les troballes realitzades en aquest sector del suburbi portuari?

Sens dubte, el que més ens ha cridat l’atenció de les restes que hi hem pogut documentar són els grans magatzems portuaris d’època visigòtica, que són un exemple d’implantació urbanística amb uns edificis de molta entitat en un moment molt avançat de l’antiguitat tardana. Sobta, a més, que unes tècniques constructives i uns materials que s’associen principalment al període imperial de la ciutat, s’estiguin utilitzant durant la segona meitat del segle VI i també al llarg de tot el segle VII.

També creiem que s’ha de destacar la gran reforma urbanística que es produeix a finals del segle VII o inicis del VIII, que denota encara en aquest període una important capacitat edilícia, productiva i artesanal, en el moment de trànsit entre el període visigot i l’arribada dels musulmans.

  • Quin tractament s’està donant de les informacions que treuen a la llum excavacions com les que heu realitzat al suburbium del Francolí?

A la llum de les troballes realitzades en diverses excavacions preventives, es va coordinar des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un equip per tal de desenvolupar el coneixement sobre aquest sector de la ciutat en àpoca tardoantiga, que porta diversos anys treballant en diversos aspectes com són les tècniques i els materials constructius, els estudis ceramològics i numismàtics, l’evolució urbanística i funcional, o les activitats comercials i productives: “Arqueologia tardoantiga i Cristiana”, i “Parámetros analístico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua”.

Presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII dC”

Presentació del llibre: "In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC)"El proper 22 de gener de 2019 a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, la presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII (Barcelona 2018)” dels autors Carles Buenacasa i Jordina Sales, que ha estat editat per la Societat Catalana d’Arqueologia.

La presentació anirà a càrrec de Marta Sancho, professora titular d’Història Medieval de la UB i, un cop finalitzada, els autors del llibre adreçaran també unes breus paraules als assistents.

El monacat és un fenomen històric universal de primer ordre que es va desenvolupar a l’antiguitat tardana i que, des del primer moment, va conèixer un extraordinari floriment. Són moltes les monografies que, al llarg dels temps, s’han dedicat a l’estudi del monacat antic, sobretot, per a explicar els seus aspectes literaris i filosòfics, però encara resten molts interrogants als quals no s’ha donat resposta, com ara: El monacat va néixer realment a Egipte? És un fet purament cristià? Quines altres influències, externes a la ideologia cristiana, podrien haver propiciat la seva aparició? Quines foren les grans figures del primer monacat? Com es va difondre per la conca mediterrània? Com va arribar a Hispània? i, sobretot, Com va arrelar en el territori peninsular i sota quines formes?

En aquest llibre, els autors han volgut donar resposta a algunes d’aquestes preguntes mitjançant una fructífera interpel·lació als testimonis literaris i als arqueològics, des d’una visió sintètica, però profunda, que permetrà comprendre als no iniciats en la matèria com és que un moviment inicialment desenvolupat com a moviment de renúncia al món i d’aïllament a les zones interiors dels deserts d’Egipte es va difondre tan extraordinàriament.

 

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez

Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans)  en la setmana de la ciència 2018

Cartell de la Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó - Turó d'en Roina (Mons Observans) en la setmana de la ciència 2018 El proper diumenge 18 de novembre l’assentament romà de Mons Observans, situat entre termes municipals de Montmeló i de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), celebrarà la Setmana de la Ciència amb una  jornada de portes obertes plena d’activitats científiques adreçades a tots els públics.

L’activitat central de la jornada serà la conferència “Romanitzant Lauro. La fase republicana del Puig del Castell de Samalús” que enguany impartirà l’arqueòleg Marc Guàrdia, dedicada al jaciment ibèric del Puig del Castell, en procés d’excavació des de l’any 2011. Al llarg de les vuit campanyes arqueològiques que s’hi ha dut a terme al llarg d’aquests anys s’ha tret a la llum una important fortificació que destaca tant per la troballa d’un sistema de defensa complex com pel seu bon estat de conservació.

La xerrada pretén fer una presentació genèrica de l’assentament, incidint especialment en la fase republicana, caracteritzada estructuralment per la construcció d’una nova muralla i per la reocupació de les torres defensives i del poblat en tota la seva extensió. D’altra banda, es presentaran els arguments que han portat a proposar la identificació d’aquest poblat laietà amb la ciutat de Lauro, que encunyà moneda ibèrica entre el 150 i el 90 a. de C.

A  les 12,30h del migdia es farà una visita teatralitzada al recinte arqueològic de Mons Observans que comptarà amb l’actuació especial de la colla d’Armats i Vestals de Martorelles. De forma paral·lela a aquestes activitats, durant tot el matí es faran tallers familiars que, sota el nom de “Ciència amb toga” i “Vine a fer d’arqueòleg”, permetran als més petits descobrir els principals invents científics de l’antiguitat i participar en una excavació arqueològica simulada.

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

“El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal

Programa de “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d'Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco BiennalDel 21 al 24 de novembre de 2018 tindrà lloc a Tarragona la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, en el marc del IV Congrès Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el tema “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives” com a eix central.

Les reunions Tarraco Biennal es venen celebrant a Tarragona des de l’any 2012. Impulsades per diferents institucions implicades en la tutela i la recerca arqueològica del patrimoni monumental romà tarraconí, compten també amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. Enguany se celebraran conjuntament la VII Reunió d’Arqueologia christiana Hispànica, en col·laboració la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis catalans i la càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona, fent coincidir en aquesta ocasió ambdós congressos.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35, Tarragona).

Per formalitzar les inscripcions cal fer-ho a través de la pàgina web http://www.tarracobiennal.com/ca/pagina/2014/inscripcio abans del dia 14 de novembre

| Descarregueu el programa del congrés en PDF |

Recordatori: propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’octubre de 2018 encetem la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Obrirà la sessió la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que presentarà el nou cicle de la Tribuna 2018-2019 i, tot seguit, començarà la primera de les xerrades d’enguany “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

Com sempre, les conferències són a les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura, (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona).

Us hi esperem!