“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)” (en directe per internet)

Conferència: Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuña, Antonio Pineda, María Gema Chacón, Eudald Carbonell i Palmira Saladié
Moderador: Carlos Tornero

El proper dimecres dia 6 de novembre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les estratègies de mobilitat dels grups de neandertal s’estudien mitjançant la caracterització i l’anàlisi de jaciments arqueològics, i tradicionalment són comparades amb els tipus d’assentaments de grups de caçadors-recol·lectors actuals. El registre faunístic del nivell P de l’Abric Romaní és una font d’informació única per analitzar el comportament d’alimentació desenvolupat pels neandertals durant la MIS3. El conjunt es divideix en dos subnivells separats i ben definits: Pa i Pb. Mitjançant l’estudi tafonòmic de les restes i la seva distribució espacial, es van poder definir les característiques d’aquestes ocupacions humanes limitades en l’espai de la superfície de l’abric. Les anàlisis indiquen que les acumulacions són el resultat d’almenys dos tipus d’ocupació diferents: 1) Un campament residencial transitori durant parades curtes, centrat en l’explotació dels cérvols; 2) Un campament de caça / lloc intermediari de carnisseria per a la captura especialitzada de cavalls. La presència d’ocupacions centrades en l’oferta de recursos específics és típica de grups col·lectors. Els resultats de l’estudi zooarqueològic del nivell P caracteritzen els neandertals de l’Abric Romaní com a grups implicats en un sistema d’explotació del territori de mobilitat logística, i vinculen part dels seus desplaçaments en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

La conferència, a càrrec de Juan Marín, estarà moderada per Carlos Tornero. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

Des de quan s’excava l’Abric Romaní?

L’Abric Romaní va començar a ser excavat l’any 1909 per Amador Romaní. Ell va constatar la riquesa de materials paleolítics en el jaciment en una seqüència de gaire bé 18 m de profunditat. Al llarg del segle XX es va fer varies intervencions intermitents fins que el 1983 sota la direcció d’Eudald Carbonell i Rafael Mora es van iniciar les intervencions programades de forma anual. Actualment es continua excavant i fent recerca del jaciment des de l’IPHES. Sota la direcció de Gema Chacón, Palmira Saladié i Eudald Carbonell.  S’està excavant en una superfície de 300 m2 el nivell R a una profunditat de 10 m.

Com subsistien els Neandertals a l’Abric Romaní?

El registre de l’Abric Romaní és molt ric, i alhora la resolució i conservació estratigràfica del nivell és també excel·lent. Això ha permès que junt a les restes de fauna i eines de pedra, es conservin motlles de fusta, alguns interpretats com eines, altres simples restes de llenya, i abundants fogars. Tot junt ens informa sobre l’estil de vida neandertal. Ens trobem davant de grups que varien en nombre depenent de l’ús que fan d’aquest espai.  Hàbils caçadors de grans unglats, especialment cavalls i cérvols però també de Rinoceronts, urs i de tant, en tant cabres. Probablement el foc ajuda a reduir la presència dels carnívors en aquest entorn. Cacen selectivament els cavalls adults que són els que donen una major rendibilitat i els cérvols de mode més divers ja que també hi ha cert interès en les pells més mal·leables dels infantils.  Un cops caçats són traslladats i consumits. Això, indica que viuen en grups socials amb capacitat estratègica basada en la cooperació y repartició d’aliments.

Quina antiguitat tenen les restes del nivell P?

La seqüencia de l’Abric Romaní està datat entre 39.000 anys i 115.000 la seqüència complerta que ens és coneguda a través del pou Romaní i els sondejos. El nivell P té una edat aproximada de 56.000 anys d’antiguitat. Es situa en el estadi Isotòpic 3

Com gestionaven el macro-espai els Neandertals?

La resolució estratigràfica del Abric Romaní i del nivell P en concret ens ha permès observar una gestió diferents dels animals caçats amb caràcter estacional. Això junt amb una explotació de les matèries primeres autòctona i alóctona, suggereix l’ús alternat de l’abric com a campament de caça i com a lloc residència. Aquestes inferències ens permeten proposar un tipus de gestió logística del territori. En el que els Neandertals desplaçaren l’aliment a llocs de referència.

Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria” a Juneda (les Garrigues)

El Grup d’Investigació Prehistòrica del Departament d’Història de la Universitat de Lleida ha organitzat les Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria”, en el marc de la reunió científica “Aproximacions a les pràctiques agroalimentàries durant la prehistòria recent”, que tindran lloc a Juneda (les Garrigues).

Entre les diverses activitats programades, el proper divendres 27 de setembre, al Museu Arqueològic i Etnològic de Juneda s’inaugurarà l’exposició “A la taula d’una aldea de fa 4.000 anys! Productes alimentació i cuina a l’aldea de Minferri (Juneda)”. A les 20,00 hores tindrà lloc la xerrada “Alimentació i cuina a l’edat del bronze: noves dades sobre que i com menjava la població de Minferri ara fa 4.000 anys”, sa càrrec de Natàlia Alonso i Ariadna Nieto.

| Descarregueu el cartell amb totes les activitats en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Conferència: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Rosell, Ruth  Blasco i Florent Rivals
Moderador: Ramon Ten

El complex càrstic de les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) és, ara per ara, un dels millors indrets de Catalunya per entendre les relacions entre els grans carnívors i les darreres comunitats Neandertals. La troballa de restes humanes d’almenys tres individus d’aquesta espècie permet enfocar aquesta problemàtica des de noves perspectives.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Per què les Coves del Toll?

Les Coves del Toll representen un dels enclavaments clàssics de Catalunya. Des del seu descobriment com a jaciments arqueològics a finals dels anys 40 del segle passat, solament s’hi havia intervingut de manera intermitent. No obstant això, els resultats publicats pels diferents investigadors que hi van treballar, demostraven una qualitat excel·lent del seu registre en tots els períodes prehistòrics. L’any 2003, nosaltres estàvem desenvolupant un projecte de recerca en el camp de l’Ecologia Evolutiva que intentava esbrinar la influència dels grans carnívors en l’evolució del comportament humà. Les coves del Toll, tant Toll com Teixoneres, oferien les condicions idònies per tirar endavant aquest projecte. A més a més, retornar a obrir aquests jaciments clàssics de l’Arqueologia catalana permetia tornar a connectar amb els investigadors dels anys 50 i 70 al nostre país i revalorar les seves idees i col·leccions.

  • Quines són les principals novetats a les Coves del Toll i de les Teixoneres durant aquests darrers anys?

Durant els quinze anys que portem treballant en aquestes coves hem avançat un munt. S’ha confirmat la Cova del Toll com un indret d’hibernació habitual pels óssos de les cavernes, que per cert, és ara per ara, la col·lecció més gran d’aquests animals a l’Europa mediterrània. Els objectius en aquesta cova, ara mateix, passen per obtenir més dades sobre el comportament d’aquest animal tan icònic de la Prehistòria, entendre les dinàmiques ecològiques establertes entre els diferents carnívors en aquest tipus de jaciments i, sobretot, avaluar les possibilitats dels grups humans del Paleolític mig respecte a la cacera regular d’aquests animals. Respecte a la Cova de les Teixoneres, estem veient un canvi important en els patrons d’ocupació. Si bé els nivells estratigràfics superiors mostraven comunitats humanes que utilitzaven la cova com a refugi durant els seus desplaçaments pel territori, els nivells mitjos (unitat estratigràfica IIIb) semblen correspondre a ocupacions d’una major estabilitat, pròpia de grups amb una gran estabilitat territorial. Les troballes més importants, però, són quatre dents humanes de fa 52.000 anys corresponents a dos infants de menys de 7 anys d’edat i 1 adult, les quals, després de les primeres anàlisis, han estat classificades com a Neandertals.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors, sobretot óssos de les cavernes i hienes, però també hi ha indicis de lleons, llops i altres carnívors menors. Per tant, les coves enregistren principalment activitats dels óssos durant l’hivern i dels altres carnívors en els seus respectius períodes de cria. Aquesta dinàmica natural, però, sembla que es trencava de manera sobtada amb l’arribada de grups de neandertals. Els contactes amb els carnívors, però, era mínima, la qual cosa fa pensar que els animals intentaven evitar qualsevol tipus de confrontació. La unitat IIIb, però, mostra una dinàmica molt més antròpica. En aquest cas els grups humans semblen focalitzar-se en la cacera. Hi ha una col·lecció de puntes mosterianes important i una diversitat d’animals caçats molt gran. Les ocupacions són més llargues en aquesta unitat estratigràfica.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix hem endegat quatre línies diferents per tal de recopilar dades. La primera és de tipus paleoecològic i la seva finalitat és dibuixar el paisatge de l’entorn de les coves. La segona es basa en l’estudi del comportament humà a través de l’estudi de les restes deixades pels grups humans a les coves. La tercera és l’estudi de les restes humanes, tant des del punt de vista paleoantropológic com paleogenòmic. La quarta es basa en l’evolució del comportament dels carnívors, que també ha anat canviant amb el temps. Al final, les dades de totes les línies es posaran en comú per tal de poder efectuar models explicatius sobre els diferents fenòmens observats a les coves, tant pel que fa al desenvolupament del comportament humà, com la influència dels canvis climàtics en l’evolució dels ecosistemes circumdants. La nostra intenció és que tota aquesta informació pugui ser transmesa als visitants de les coves (o a les persones interessades). Un dels millors projectes que hi ha ara per acomplir aquesta fita s’està desenvolupant a través del Museu de de les Coves del Toll de Moià. Des d’aquí us animem a que les visiteu.

Presentació del llibre “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”

Portada del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”El proper dimarts 20 de març de 2018 a les 18,00 hores tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya la presentació del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”, de Assumpció Vila Mitjà, Jordi Estévez Escalera, Francesca Lugli i Jordi Grau Rebollo. L’acte s’inscriu en el cicle “Ciencia Editada”. 

La presentació comptarà amb la participació dels Drs. Jordi Estevez (UAB), Assumpció Vila (CSIC) i Jordi Grau (UAB) i l’obra serà presentada per la Dra. Dolors Molas Font, professora d’Arqueologia de la UB, i Eva Ros, màster en Arqueologia per la UAB.

Adreça de la residència d’Investigadors CSIC: C/ Hospital 64, Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Seminari “La Tecnología de la talla de lascas y su uso en la Prehistoria”

posterEl Grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la IMF-CSIC presenta un nou Seminari de Tecnologia Prehistòrica amb el títol “La tecnología de lascas y su uso en la Prehistoria“, que tindrà lloc a Barcelona els propers 20, 21 i 22 de novembre de 2017.

Com en anteriors edicions, el curs serà de caràcter teòric-pràctic, on s’alternaran sessions expositives amb demostracions pràctiques i participatives. A més, l’alumnat tindrà l’oportunitat de presentar el seus propis materials i investigacions al professorat i la resta de participants.

Aquest seminari va dirigit, especialment, a investigadors d’arqueologia en formació (persones en últims anys de grau universitari, estudiants de màster i persones que comencen la seva etapa de post-doctorat), tot i que, qualsevol estudiant o persona amb carrera d’investigació ho pot trobar del seu interès.

El període d’inscripció està obert fins el 9 de novembre de 2017.

| Per fer la inscripció cliqueu aquí |
| Per més informació i veure el programa, descarregueu aquest PDF |

Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |