Presentació del llibre “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”

Portada del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”El proper dimarts 20 de març de 2018 a les 18,00 hores tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya la presentació del llibre: “la reproducción en la Prehistoria. Imágenes etno y arqueológicas sobre el proceso reproductivo”, de Assumpció Vila Mitjà, Jordi Estévez Escalera, Francesca Lugli i Jordi Grau Rebollo. L’acte s’inscriu en el cicle “Ciencia Editada”. 

La presentació comptarà amb la participació dels Drs. Jordi Estevez (UAB), Assumpció Vila (CSIC) i Jordi Grau (UAB) i l’obra serà presentada per la Dra. Dolors Molas Font, professora d’Arqueologia de la UB, i Eva Ros, màster en Arqueologia per la UAB.

Adreça de la residència d’Investigadors CSIC: C/ Hospital 64, Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Seminari “La Tecnología de la talla de lascas y su uso en la Prehistoria”

posterEl Grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la IMF-CSIC presenta un nou Seminari de Tecnologia Prehistòrica amb el títol “La tecnología de lascas y su uso en la Prehistoria“, que tindrà lloc a Barcelona els propers 20, 21 i 22 de novembre de 2017.

Com en anteriors edicions, el curs serà de caràcter teòric-pràctic, on s’alternaran sessions expositives amb demostracions pràctiques i participatives. A més, l’alumnat tindrà l’oportunitat de presentar el seus propis materials i investigacions al professorat i la resta de participants.

Aquest seminari va dirigit, especialment, a investigadors d’arqueologia en formació (persones en últims anys de grau universitari, estudiants de màster i persones que comencen la seva etapa de post-doctorat), tot i que, qualsevol estudiant o persona amb carrera d’investigació ho pot trobar del seu interès.

El període d’inscripció està obert fins el 9 de novembre de 2017.

| Per fer la inscripció cliqueu aquí |
| Per més informació i veure el programa, descarregueu aquest PDF |

Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

Conferència “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a Begues (Baix Llobregat)

Cartell de la xerrada: “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”El proper divendres 3 de març hi ha programada una nova conferència del cicle anual Divendres…Història, organitzat pel CIPAJ “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a càrrec de Christian Sánchez, membre del Grup de Recerca del Laboratori. La xerrada tindrà lloc al Petit Casal de Begues a les 19,30h.

El cicle anual de conferències de Divendres…Història s’emmarca dins del programa “Begues Arqueològic. Horitzó 30”, que agrupa totes les activitats realitzades pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal-CIPAG amb subvenció municipal com a denominador comú. Aquest cicle, d’altra banda, també està vinculat amb el projecte de recerca 2014-17 de CIPAG “Les comunitats prehistòriques del Massís de Garraf nord”.

Divendres…Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que treballen actualment en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

| Descarregueu el programa sencer del cicle Divendres…Història en pdf |

Exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”, al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova

Pòster de l'exposició: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”Des del passat dissabte 28 de gener i fins el proper 5 de juny de 2017 es podrà visitar al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova, una nova exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”.

A la mostra s’exposa per primera vegada la dent de l’anomenat “nen neandertal de Moià” trobada en una campanya d’excavació de l’IPHES-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb una cinquantena de peces més, entre eines de pedra i restes d’animals trobats a la Cova de les Toixoneres de Moià (Moianès).

L’exposició vol mostrar, a travès d’un recorregut amè i didàctic, els aspectes més significatius de la vida dels neandertals de fa milers d’anys, per aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie extinta: qui i com eren, com organitzaven l’entorn, com i de què s’alimentaven, com i amb què construïen les seves eines, on vivien, etc.

L’exposició ha estat coproduïda per l’IPHES,  l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (UdG) i la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad  Autónoma de Madrid (UAM). La iniciativa ha estat possible gràcies al finançament del Ministerio de  Economía, Industria y Competitividad (MINECO) i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Dirección General de Patrimonio Histórico de la Comunidad de Madrid i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.

Horari de visita:

  • Dijous, divendres i ponts: de 10.30 h a 14 h.
  • Dissabtes: 10.30 h a 14 h i 15.30 h a 18 h.
  • Diumenges i festius: matí de 10.30 a 15 h.