Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, es va presentar a la premsa la troballa de les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure als prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes d’aquesta Homo sapiens van ser trobades pels investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) durant la campanya d’excavacions de l’any passat a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació del govern Espanyol, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

La Cova Gran (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB), que estudia la Cova Gran des de l’any 2002, hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que es van donar a conèixer ahir, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall

Amb data 30 de març de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 1 d’abril de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El conjunt d’abrics d’Ermites i Esquarterades es localitzen al vessant SE de la Serra de Godall, per on passa el termenal entre Ulldecona i Godall, situada al nord del nucli d’Ulldecona, a la comarca del Montsià. Aquesta Serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW, i configura un dels relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada amb nombroses cavitats, entre les quals es localitzen els abrics amb pintures. Concretament, els abrics amb pintures es localitzen a ambdós costats de l’ermita de la Verge de la Pietat, al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant. Els jaciments es troben situats dins l’àrea natural protegida del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.

Al SW de l’ermita es localitzen els 10 conjunts dels Abrics d’Ermites (I, II, IIIa, IIIb, IV o Cova Fosca, V i V exterior, VI, VII, VIII i IX). La majoria d’aquests abrics no són accessibles directament des del peu de la cinglera, i es situen a una alçada de 4-5 m del terra. Al NE de l’ermita, una mica més allunyats i situats a peu de cingle, trobem els altres 2 conjunts; l’Abric d’Esquarterades I i l’Abric d’Esquarterades II.

Dels 12 abrics que formen part d’aquest entorn compartit, l’abric més destacable és l’Abric I d’Ermites. Les pintures d’aquest abric constitueixen el conjunt més notable i espectacular tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d’estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica, que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d’una autèntica representació en clau narrativa; els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, envoltats d’arquers amb grans arcs que disparen fletxes –es comptabilitzen 44 arquers a tot el fris-.

Del conjunt d’Ermites també destaca l’Abric d’Ermites IV o Cova Fosca. Presenta un total de 47 figures conservades, agrupades en dos panells, situats cadascun en un extrem de la boca de la cavitat; la zona sud o paret esquerra, amb 14 figures conservades, i la zona nord o paret dreta, amb 33 figures conservades. Les figures d’aquest abric s’inclouen dins l’estil esquemàtic-abstracte, a diferència de la resta d’abrics d’Ermites, que s’inclouen dins l’estil naturalista llevantí. Així, trobem un primer grup de figures realitzat amb la tècnica de la digitació, de difícil interpretació, tot i que la majoria de figures del panell representen animals d’estil esquemàtic.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades s’inclouen dins dels models d’abrics que se situen en llocs que es configuren com a punts de referència territorial, amb una visibilitat molt gran.

Com s’ha indicat, es localitzen al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant de llevant de la Serra de Godall, i que s’obre a la gran vall o foia d’Ulldecona. Aquesta vall es configura com una gran depressió longitudinal d’orientació NE-SW, que s’escola entre la Serra de Godall a l’oest i la Serra de Montsià a l’est, i que ha esdevingut al llarg de la història una via de pas o corredor natural de gran importància. L’entorn de protecció delimitat inclou bona part del vessant de la Serra de Godall, en el seu tram més costerut, des de la carena situada a la seva part alta fins a la cota on s’inicia la depressió o vall d’Ulldecona.

El polígon configura una àrea irregular configurat per 102 vèrtexs, que presenta una morfologia rectangular inclinada en direcció NE-SW. Aquest entorn, que inclou les tres zones delimitades com a BCIN-ZA dels abrics rupestres, comprèn una àrea d’unes 72,42 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant SE de la Serra de Godall on es situa la cinglera amb els dotze abrics rupestres, així com l’ermita de la Verge de la Pietat, la Cova de Santa Magdalena i el camí ramader classificat del Cordel del Ligallo Real. L’entorn de protecció afecta els municipis d’Ulldecona i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 16 de desembre de 2020.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de desembre de 2020.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Publicació de l’article “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, sobre la presència del linx ibèric a la cova del Gegant de Sitges pel linx ibèric en la prehistòria

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Recentment, ha estat publicat a Scientific Reports l’estudi “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, fruit de la recerca duta a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on es conclou que la cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític,

L’estudi, que obre noves perspectives per al coneixement del linx ibèric, s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, i assenyala que aquests animals van fer servir la cova del Gengant (Sitges, Garraf) com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41598-020-63908-6

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.