Conferència: “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a Begues (Baix Llobregat)

Cartell de la xerrada: “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”El proper divendres 3 de març hi ha programada una nova conferència del cicle anual Divendres…Història, organitzat pel CIPAJ: “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a càrrec de Christian Sánchez, membre del Grup de Recerca del Laboratori. La xerrada tindrà lloc al Petit Casal de Begues a les 19,30h.

El cicle anual de conferències de Divendres…Història s’emmarca dins del programa “Begues Arqueològic. Horitzó 30”, que agrupa totes les activitats realitzades pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal-CIPAG amb subvenció municipal com a denominador comú. Aquest cicle, d’altra banda, també està vinculat amb el projecte de recerca 2014-17 de CIPAG “Les comunitats prehistòriques del Massís de Garraf nord”.

Divendres…Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que treballen actualment en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

| Descarregueu el programa sencer del cicle Divendres…Història en pdf |

Exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”, al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova

Pòster de l'exposició: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”Des del passat dissabte 28 de gener i fins el proper 5 de juny de 2017 es podrà visitar al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova, una nova exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”.

A la mostra s’exposa per primera vegada la dent de l’anomenat “nen neandertal de Moià” trobada en una campanya d’excavació de l’IPHES-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb una cinquantena de peces més, entre eines de pedra i restes d’animals trobats a la Cova de les Toixoneres de Moià (Moianès).

L’exposició vol mostrar, a travès d’un recorregut amè i didàctic, els aspectes més significatius de la vida dels neandertals de fa milers d’anys, per aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie extinta: qui i com eren, com organitzaven l’entorn, com i de què s’alimentaven, com i amb què construïen les seves eines, on vivien, etc.

L’exposició ha estat coproduïda per l’IPHES,  l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (UdG) i la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad  Autónoma de Madrid (UAM). La iniciativa ha estat possible gràcies al finançament del Ministerio de  Economía, Industria y Competitividad (MINECO) i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Dirección General de Patrimonio Histórico de la Comunidad de Madrid i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.

Horari de visita:

  • Dijous, divendres i ponts: de 10.30 h a 14 h.
  • Dissabtes: 10.30 h a 14 h i 15.30 h a 18 h.
  • Diumenges i festius: matí de 10.30 a 15 h.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”

Conferència: “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”
25 de gener de 2017, 19,00h
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona)

Conferenciants: Isaac Rufí, Alba Solés, Neus Coromina, Joaquim Soler i Bibiana Agustí
Moderador: Xavier Terradas

L’any 1972 Josep Maria Corominas va iniciar les excavacions a la cova Mollet III, i va posar al descobert diferents nivells arqueològics des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. Durant les excavacions va recuperar un nombre apreciable d’ornaments marins i terrestres i, al sostre dels nivells paleolítics, un crani humà que la comunitat científica va ressituar als nivells holocens. Una datació recent per carboni 14 AMS directa al crani va confirmar que és la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya, amb un resultat de 22.330 ± 90 BP. Aquesta dada va motivar un nou estudi d’aquesta resta i també del jaciment, on es van reprendre les excavacions l’any 2013. En les últimes tres campanyes s’han recuperat més objectes d’ornamentació personal i restes humanes paleolítiques que ens permeten endinsar-nos en les primeres pràctiques funeràries de la nostra espècie com mai abans no s’havia pogut fer a Catalunya.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Com arrenquen les investigacions a la cova de Mollet III?

Les primeres intervencions daten de 1972 i foren desenvolupades per Josep Maria Corominas, qui va posar al descobert l’interès del jaciment. L’any següent, mentre Corominas treballava a la veïna cova de l’Arbreda, l’equip de Ramon Salas, Anna Mir, Francesc Martí i Anna Fahr hi efectuaren una intervenció de poques setmanes que no va aportar gaire novetats. Després d’això no se n’efectuaren més excavacions fins l’any 2013 quan, arran de la confirmació pel radiocarboni que un crani descobert per Josep Maria Corominas era, efectivament, d’edat gravetiana, ens va semblar que calia excavar un testimoni que quedava de les intervencions anteriors per recuperar tota la informació que fos possible.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes noves restes humanes gravetianes a la cova de Mollet III?

Les restes humanes d’aquesta cronologia són molt escasses a la península Ibèrica i això ja les fa excepcionals. Tret de l’infant de Laghar Velho (Vall del Lapedo, Leiria, Portugal), un enterrament fantàsticament conservat, excavat i publicat, la resta de restes apareixen aïllades i es podrien comptar amb els dits d’una mà. Les de Mollet III, a més, apareixen en el context dels jaciments de Serinyà on darrerament estem reestudiant les troballes de Josep Maria Corominas a la veïna cova del Reclau Viver i estem identificant noves restes paleolítiques que fins ara havien passat per alt. Tot plegat ens fa ser optimistes en el sentit que podrem fer aportacions interessants pel que fa a les pràctiques funeràries, l’antropologia física, l’alimentació, la mobilitat i altres aspectes de les comunitats gravetianes del Mediterrani occidental.

  • A banda de la presència d’aquestes restes, què més poden aportar les actuals intervencions programades a Mollet III?

Bé, tal com és habitual a les coves de Serinyà, el jaciment conserva un bon tram de sediments postpaleolítics on apareixen nombroses restes humanes i altres evidències que de moment datem en el neolític final que, juntament amb el que està apareixent a l’Arbreda i el que proporcionaren les excavacions de la cova de Pau, de ben segur ens ajudaran a completar la imatge que tenim de les últimes fases de les ocupacions a les coves de Serinyà. Al mateix temps la cova de Mollet III conserva un potent tram del paleolític mitjà amb abundant indústria lítica i una fauna rica i variada a la qual estem esperant d’arribar amb delit!

  • Quins altres aspectes positius destacaríeu de la represa de les intervencions?

Sobretot el fet d’haver pogut incorporar Mollet III al recorregut que fan els visitants al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cosa que aporta més contingut a l’equipament. És molt accessible i ràpidament permet fer-se una idea del que és una cova enfonsada en procés d’excavació d’una manera propera i tangible sense l’esforç d’imaginació que es demana quan es visita l’Arbreda.

Conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, a la IMF-CSIC

Pòster de la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”El proper dimarts 24 de gener a les 12,00 hores està prevista, a la Institució Milá i Fontanals del CSIC, la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, que impartirà Adrian L. Burke, del Département d’Anthropologie, Université de Montréal, Canada.

La Prehistòria d’Amèrica del Nord abasta un període de 14.000 anys. Es tracta, en gran part d’una història de petits grups de caçadors-recol·lectors que explotaven vastos territoris en cicles anuals. Aquests grups feien servir una gran varietat de recursos lítics per fabricar utensilis, com ara denes i altres objectes ornamentals. En la majoria dels casos, les restes lítiques son els únics artefactes que ens permeten aproximar-nos als territoris explotats per aquests grups. Les anàlisis dels recursos lítics ens ajuden a reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups humans. També són indicatius dels intercanvis de matèries y productes entre grups (matèria primera, utensilis, denes…).

A la xerrada es presentaran varis exemples d’investigacions recents en Amèrica de Nord a partir d’un mètode basat en la geoarqueologia i l’anàlisis geològic regional per estudiar la disponibilitat de recursos lítics en el passat. També es mostraran algunes anàlisis arqueomètriques d’aquestes matèries primeres lítiques per explicar com des de l’arqueologia es poden construir models de mobilitat, territoris e intercanvis en base a dades científiques de naturalesa geològica y química.

Lloc: Institució Milá i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) C / Egipcíaques, 15. Barcelona

Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a la UB

posterEls dies 17 i 18 de gener a les 17,00 hores tindrà lloc a l’aula 205 de la Facultat de Geografia i Història de la Universiitat de Barcelona (Campus Raval) el Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a càrrec del professor de la Universitat de Montreal, Dr. Adrian. L. Burke.

En aquest seminari es parlarà de la història cultural del nord-est de Nord Amèrica. Es farà una presentació dels estils de vida d’aquests grups centrat en els territoris y la mobilitat. L’anàlisi dels recursos lítics permetrà reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups, així com l’intercanvi de materials lítics entre grups (matèria primera, estris, denes, etc).

A l’exposició s’aplicará un enfocament particular l’anàlisi geològica regional a nivell del sub-continent sobre els recursos lítics a disponibles. Es presenten també exemples de l’anàlisi arqueomètrica, utilitzant tècniques geoquímiques i petrogràfiques de las matèries primeres lítiques, mètodes per mostrar com l’arqueòleg pot assentar aquests models de mobilitat, territori e intercanvi sobre dades científiques geològics i químics.

Activitat gratuïta i oberta a tothom organitzada pel SERP.

Conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!” a la UAB

Cartell de la conferència: Les industries Plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!El proper dijous dia 1 de decembre a les 10,00 hores tindrà lloc a l’Aula 110 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!”, a càrrec de l’Ignacio Clemente Conte, científic titular del CSIC. Organitza aquest acte el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya – GAAM.

Les datacions antigues de Boqueiro Pedra Forada en la serra de Capivara de Piauí, al Brasil, van trencar els esquemes i els paradigmes tradicionals de les teories del poblament en el continent americà. Tant és així que s’ha vingut considerant els materials lítics realitzats en còdols de quars com a ecofactes . No obstants això, els últims estudis i les noves datacions de diversos jaciments a la zona han demostrat que es tracta, efectivament, d’artefactes tallats i utilitzats. A més, confirmen que les datacions són correctes i que coincideixen amb altres jaciments arqueològics registrats a Sud-amèrica.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Estratègies de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit

Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.

  • Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?

Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.

  • Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?

El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.

La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.

  • Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?

El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.

De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.

El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.

  • Quines són les perspectives de futur?

Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.

La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Jorge Martínez, Miquel Roy i Rafael Mora
Moderadora: Carme Alòs

Les serres del Prepirineu de la Noguera estan fortament vinculades a l’avançament de l’arqueologia prehistòrica a la península Ibèrica. De forma continuada des de l’any 2001, el CEPAP-UAB ha desenvolupat un programa d’investigació arqueològica que es concreta en l’excavació de diversos jaciments d’aquesta regió amb una diversitat de cronologies que van des del paleolític mitjà fins a la prehistòria recent. En paral·lel, s’ha impulsat un programa de prospeccions arqueològiques enfocat a detectar nous jaciments i analitzar la disponibilitat de recursos lítics essencials per a les societats que han habitat aquesta regió al llarg dels últims 50.000 anys. En aquesta presentació proposem una revisió dels elements més rellevants identificats després d’aquests 15 anys de treballs continuats en relació amb el poblament d’aquesta regió del Prepirineu català.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

  • Quins elements defineixen el vostre projecte de recerca?

D’ençà que varem començar el nostre projecte l’any 2001, varem veure la necessitat de combinar dues línies d’actuació en aquesta zona. Per un cantó, investigar l’important patrimoni arqueològic referit a les primeres fases del poblament humà en el Prepirineu Oriental, el qual  pensàvem devia existir als Aspres de la Noguera. Alhora érem conscients que la nostra recerca hauria igualment de tenir un impacte social de difusió de la recerca. En aquest sentit, pensem que els  dos objectius que varem dissenyar s’estan complint.

  • Quines aportacions arqueològiques són les més rellevants ?

Pensem que el projecte científicament està consolidat. Els jaciments com la Roca dels Bous i la Cova Gran de Santa Linya estan plenament integrats dins de les actuals discussions científiques a escala internacional sobre aspectes tan variats com la desaparició dels neandertals, l’aparició dels humans moderns o l’origen del pastoralisme en la vessant sud dels Pirineus. Per altra banda, nous jaciments, com el Forat de la Conqueta, que nodreixen aquest projecte hauran de ser valoritzats perquè aporten reflexions sobre els rituals funeraris a la prehistòria recent.

  • Quines perspectives de futur té el vostre projecte?

Actualment, la situació econòmica condiciona la recerca en tots els àmbits. A part d’aquest imponderable pensem que hem de reflexionar sobre el nostre paper com agents involucrats en la transmissió de coneixements i valors a la societat, en què destaca el respecte al patrimoni cultural, com una entitat material que conforma un bé comú de la societat. En aquest sentit, apostem per les accions de socialització dirigida a crear espais en els quals poder desenvolupar línies de transferència de coneixement adreçades  a tots els públics.

Ruta pels Conjunts d’Art Rupestre Patrimoni Mundial de la UNESCO a França

ruta-art-rupestre-a-francaDel dimecres 12 al diumenge 16 d’octubre de 2016 hi ha programada una ruta per visitar diversos jaciments francesos de pintures rupestres inscrits en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO amb la companyia del Dr. Ramon Viñas, especialista en art rupestre, director del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i investigador a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Aquest és un projecte de turisme cultural coordinat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, i comprèn un seguit de conjunts excepcionals que van ser creades, en alguns casos, fa més de 8.000 anys i que, degut a la per la seva singularitat, estan inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Els conjunts d’art rupestre francesos i altres centres culturals relacionats que es visitarà són: la Cova de Lascaux II, el Centre Internacional de la Prehistòria, l’Abric de Cap Blanc, el Museu Nacional de Prehistòria de Eyzies, l’Abric Pataud, el Museu de Cromanyó, la cova de Rouffignac i la cova del Castell de Commarque.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Les intervencions realitzades recentment dintre del Projecte de Recerca: “La Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”

Els treballs duts a terme durant el 2016 en el marc del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017), amb el títol: “la Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”, han constat de 5 intervencions arqueològiques, tres d’elles a la conca mitja del Segre a la comarca de la Noguera: Abric del Xicotó i Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i  Cova del Forat de l’Espluga Negra (Vilanova de Meià) i dues intervencions a la conca alta del Segre, a la comarca de Cerdanya: Montlleó (Prats i Sansor) i Tutes de Menús (Béixec, Montellà i Martinet).

El projecte, adscrit al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, compta amb el Dr. Xavier Mangado com a investigador principal, i està aprovat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia amb un pressupost de 24.463,86€.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La voluntat del projecte quadriennal és aprofundir en el coneixement que sobre el curs mitjà i alt del Segre tenim, pel que fa a l’ocupació del territori i usos del mateix durant la Prehistòria.  A partir d’uns jaciments emblemàtics del Paleolític superior català com són Cova del Parco i Montlleó, en els quals es treballa des de fa anys i que delimiten la zona d’estudi al sud i al nord respectivament, s’ha bastit un projecte que inclou diverses tipologies de jaciments tant per la seva ubicació: cova, abric, aire lliure, com per la seva funcionalitat: hàbitat, sepulcral, taller, etc, amb el propòsit d’ampliar el marc temporal d’anàlisi a cronologies del Neolític i posteriors.Read More »