Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 16 de desembre de 2020.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de desembre de 2020.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de desembre a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Publicació de l’article “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, sobre la presència del linx ibèric a la cova del Gegant de Sitges pel linx ibèric en la prehistòria

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Recentment, ha estat publicat a Scientific Reports l’estudi “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, fruit de la recerca duta a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on es conclou que la cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític,

L’estudi, que obre noves perspectives per al coneixement del linx ibèric, s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, i assenyala que aquests animals van fer servir la cova del Gengant (Sitges, Garraf) com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41598-020-63908-6

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)”

Conferència: Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Juan Marín
Moderador: Carlos Tornero

Les estratègies de mobilitat dels grups de neandertal s’estudien mitjançant la caracterització i l’anàlisi de jaciments arqueològics, i tradicionalment són comparades amb els tipus d’assentaments de grups de caçadors-recol·lectors actuals. El registre faunístic del nivell P de l’Abric Romaní és una font d’informació única per analitzar el comportament d’alimentació desenvolupat pels neandertals durant la MIS3. El conjunt es divideix en dos subnivells separats i ben definits: Pa i Pb. Mitjançant l’estudi tafonòmic de les restes i la seva distribució espacial, es van poder definir les característiques d’aquestes ocupacions humanes limitades en l’espai de la superfície de l’abric. Les anàlisis indiquen que les acumulacions són el resultat d’almenys dos tipus d’ocupació diferents: 1) Un campament residencial transitori durant parades curtes, centrat en l’explotació dels cérvols; 2) Un campament de caça / lloc intermediari de carnisseria per a la captura especialitzada de cavalls. La presència d’ocupacions centrades en l’oferta de recursos específics és típica de grups col·lectors. Els resultats de l’estudi zooarqueològic del nivell P caracteritzen els neandertals de l’Abric Romaní com a grups implicats en un sistema d’explotació del territori de mobilitat logística, i vinculen part dels seus desplaçaments en funció de la disponibilitat de grans ungulats.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

Des de quan s’excava l’Abric Romaní?

L’Abric Romaní va començar a ser excavat l’any 1909 per Amador Romaní. Ell va constatar la riquesa de materials paleolítics en el jaciment en una seqüència de gaire bé 18 m de profunditat. Al llarg del segle XX es va fer varies intervencions intermitents fins que el 1983 sota la direcció d’Eudald Carbonell i Rafael Mora es van iniciar les intervencions programades de forma anual. Actualment es continua excavant i fent recerca del jaciment des de l’IPHES. Sota la direcció de Gema Chacón, Palmira Saladié i Eudald Carbonell.  S’està excavant en una superfície de 300 m2 el nivell R a una profunditat de 10 m.

Com subsistien els Neandertals a l’Abric Romaní?

El registre de l’Abric Romaní és molt ric, i alhora la resolució i conservació estratigràfica del nivell és també excel·lent. Això ha permès que junt a les restes de fauna i eines de pedra, es conservin motlles de fusta, alguns interpretats com eines, altres simples restes de llenya, i abundants fogars. Tot junt ens informa sobre l’estil de vida neandertal. Ens trobem davant de grups que varien en nombre depenent de l’ús que fan d’aquest espai.  Hàbils caçadors de grans unglats, especialment cavalls i cérvols però també de Rinoceronts, urs i de tant, en tant cabres. Probablement el foc ajuda a reduir la presència dels carnívors en aquest entorn. Cacen selectivament els cavalls adults que són els que donen una major rendibilitat i els cérvols de mode més divers ja que també hi ha cert interès en les pells més mal·leables dels infantils.  Un cops caçats són traslladats i consumits. Això, indica que viuen en grups socials amb capacitat estratègica basada en la cooperació y repartició d’aliments.

Quina antiguitat tenen les restes del nivell P?

La seqüencia de l’Abric Romaní està datat entre 39.000 anys i 115.000 la seqüència complerta que ens és coneguda a través del pou Romaní i els sondejos. El nivell P té una edat aproximada de 56.000 anys d’antiguitat. Es situa en el estadi Isotòpic 3

Com gestionaven el macro-espai els Neandertals?

La resolució estratigràfica del Abric Romaní i del nivell P en concret ens ha permès observar una gestió diferents dels animals caçats amb caràcter estacional. Això junt amb una explotació de les matèries primeres autòctona i alóctona, suggereix l’ús alternat de l’abric com a campament de caça i com a lloc residència. Aquestes inferències ens permeten proposar un tipus de gestió logística del territori. En el que els Neandertals desplaçaren l’aliment a llocs de referència.