Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

Conferència “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a Begues (Baix Llobregat)

Cartell de la xerrada: “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”El proper divendres 3 de març hi ha programada una nova conferència del cicle anual Divendres…Història, organitzat pel CIPAJ “Els últims caçadors recol·lectors de Garraf. Especialització en la caça dels lagomorfs”, a càrrec de Christian Sánchez, membre del Grup de Recerca del Laboratori. La xerrada tindrà lloc al Petit Casal de Begues a les 19,30h.

El cicle anual de conferències de Divendres…Història s’emmarca dins del programa “Begues Arqueològic. Horitzó 30”, que agrupa totes les activitats realitzades pel Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal-CIPAG amb subvenció municipal com a denominador comú. Aquest cicle, d’altra banda, també està vinculat amb el projecte de recerca 2014-17 de CIPAG “Les comunitats prehistòriques del Massís de Garraf nord”.

Divendres…Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que treballen actualment en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

| Descarregueu el programa sencer del cicle Divendres…Història en pdf |

Exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”, al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova

Pòster de l'exposició: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”Des del passat dissabte 28 de gener i fins el proper 5 de juny de 2017 es podrà visitar al Museu de Moià-Casa Rafael Casanova, una nova exposició temporal: “Neanderlife. Moments de la Vida Neandertal”.

A la mostra s’exposa per primera vegada la dent de l’anomenat “nen neandertal de Moià” trobada en una campanya d’excavació de l’IPHES-Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb una cinquantena de peces més, entre eines de pedra i restes d’animals trobats a la Cova de les Toixoneres de Moià (Moianès).

L’exposició vol mostrar, a travès d’un recorregut amè i didàctic, els aspectes més significatius de la vida dels neandertals de fa milers d’anys, per aprofundir en el coneixement d’aquesta espècie extinta: qui i com eren, com organitzaven l’entorn, com i de què s’alimentaven, com i amb què construïen les seves eines, on vivien, etc.

L’exposició ha estat coproduïda per l’IPHES,  l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (UdG) i la Facultad de Filosofia y Letras de la Universidad  Autónoma de Madrid (UAM). La iniciativa ha estat possible gràcies al finançament del Ministerio de  Economía, Industria y Competitividad (MINECO) i ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Dirección General de Patrimonio Histórico de la Comunidad de Madrid i la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria.

Horari de visita:

  • Dijous, divendres i ponts: de 10.30 h a 14 h.
  • Dissabtes: 10.30 h a 14 h i 15.30 h a 18 h.
  • Diumenges i festius: matí de 10.30 a 15 h.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”

Conferència “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciants: Isaac Rufí, Alba Solés, Neus Coromina, Joaquim Soler i Bibiana Agustí
Moderador: Xavier Terradas

L’any 1972 Josep Maria Corominas va iniciar les excavacions a la cova Mollet III, i va posar al descobert diferents nivells arqueològics des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. Durant les excavacions va recuperar un nombre apreciable d’ornaments marins i terrestres i, al sostre dels nivells paleolítics, un crani humà que la comunitat científica va ressituar als nivells holocens. Una datació recent per carboni 14 AMS directa al crani va confirmar que és la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya, amb un resultat de 22.330 ± 90 BP. Aquesta dada va motivar un nou estudi d’aquesta resta i també del jaciment, on es van reprendre les excavacions l’any 2013. En les últimes tres campanyes s’han recuperat més objectes d’ornamentació personal i restes humanes paleolítiques que ens permeten endinsar-nos en les primeres pràctiques funeràries de la nostra espècie com mai abans no s’havia pogut fer a Catalunya.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Com arrenquen les investigacions a la cova de Mollet III?

Les primeres intervencions daten de 1972 i foren desenvolupades per Josep Maria Corominas, qui va posar al descobert l’interès del jaciment. L’any següent, mentre Corominas treballava a la veïna cova de l’Arbreda, l’equip de Ramon Salas, Anna Mir, Francesc Martí i Anna Fahr hi efectuaren una intervenció de poques setmanes que no va aportar gaire novetats. Després d’això no se n’efectuaren més excavacions fins l’any 2013 quan, arran de la confirmació pel radiocarboni que un crani descobert per Josep Maria Corominas era, efectivament, d’edat gravetiana, ens va semblar que calia excavar un testimoni que quedava de les intervencions anteriors per recuperar tota la informació que fos possible.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes noves restes humanes gravetianes a la cova de Mollet III?

Les restes humanes d’aquesta cronologia són molt escasses a la península Ibèrica i això ja les fa excepcionals. Tret de l’infant de Laghar Velho (Vall del Lapedo, Leiria, Portugal), un enterrament fantàsticament conservat, excavat i publicat, la resta de restes apareixen aïllades i es podrien comptar amb els dits d’una mà. Les de Mollet III, a més, apareixen en el context dels jaciments de Serinyà on darrerament estem reestudiant les troballes de Josep Maria Corominas a la veïna cova del Reclau Viver i estem identificant noves restes paleolítiques que fins ara havien passat per alt. Tot plegat ens fa ser optimistes en el sentit que podrem fer aportacions interessants pel que fa a les pràctiques funeràries, l’antropologia física, l’alimentació, la mobilitat i altres aspectes de les comunitats gravetianes del Mediterrani occidental.

  • A banda de la presència d’aquestes restes, què més poden aportar les actuals intervencions programades a Mollet III?

Bé, tal com és habitual a les coves de Serinyà, el jaciment conserva un bon tram de sediments postpaleolítics on apareixen nombroses restes humanes i altres evidències que de moment datem en el neolític final que, juntament amb el que està apareixent a l’Arbreda i el que proporcionaren les excavacions de la cova de Pau, de ben segur ens ajudaran a completar la imatge que tenim de les últimes fases de les ocupacions a les coves de Serinyà. Al mateix temps la cova de Mollet III conserva un potent tram del paleolític mitjà amb abundant indústria lítica i una fauna rica i variada a la qual estem esperant d’arribar amb delit!

  • Quins altres aspectes positius destacaríeu de la represa de les intervencions?

Sobretot el fet d’haver pogut incorporar Mollet III al recorregut que fan els visitants al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cosa que aporta més contingut a l’equipament. És molt accessible i ràpidament permet fer-se una idea del que és una cova enfonsada en procés d’excavació d’una manera propera i tangible sense l’esforç d’imaginació que es demana quan es visita l’Arbreda.

Conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, a la IMF-CSIC

Pòster de la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”El proper dimarts 24 de gener a les 12,00 hores està prevista, a la Institució Milá i Fontanals del CSIC, la conferència: “Circulación de materias líticas en la prehistoria norteamericana. Aportes de los métodos geoarqueológicos y arqueométricos”, que impartirà Adrian L. Burke, del Département d’Anthropologie, Université de Montréal, Canada.

La Prehistòria d’Amèrica del Nord abasta un període de 14.000 anys. Es tracta, en gran part d’una història de petits grups de caçadors-recol·lectors que explotaven vastos territoris en cicles anuals. Aquests grups feien servir una gran varietat de recursos lítics per fabricar utensilis, com ara denes i altres objectes ornamentals. En la majoria dels casos, les restes lítiques son els únics artefactes que ens permeten aproximar-nos als territoris explotats per aquests grups. Les anàlisis dels recursos lítics ens ajuden a reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups humans. També són indicatius dels intercanvis de matèries y productes entre grups (matèria primera, utensilis, denes…).

A la xerrada es presentaran varis exemples d’investigacions recents en Amèrica de Nord a partir d’un mètode basat en la geoarqueologia i l’anàlisis geològic regional per estudiar la disponibilitat de recursos lítics en el passat. També es mostraran algunes anàlisis arqueomètriques d’aquestes matèries primeres lítiques per explicar com des de l’arqueologia es poden construir models de mobilitat, territoris e intercanvis en base a dades científiques de naturalesa geològica y química.

Lloc: Institució Milá i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) C / Egipcíaques, 15. Barcelona

Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a la UB

posterEls dies 17 i 18 de gener a les 17,00 hores tindrà lloc a l’aula 205 de la Facultat de Geografia i Història de la Universiitat de Barcelona (Campus Raval) el Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a càrrec del professor de la Universitat de Montreal, Dr. Adrian. L. Burke.

En aquest seminari es parlarà de la història cultural del nord-est de Nord Amèrica. Es farà una presentació dels estils de vida d’aquests grups centrat en els territoris y la mobilitat. L’anàlisi dels recursos lítics permetrà reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups, així com l’intercanvi de materials lítics entre grups (matèria primera, estris, denes, etc).

A l’exposició s’aplicará un enfocament particular l’anàlisi geològica regional a nivell del sub-continent sobre els recursos lítics a disponibles. Es presenten també exemples de l’anàlisi arqueomètrica, utilitzant tècniques geoquímiques i petrogràfiques de las matèries primeres lítiques, mètodes per mostrar com l’arqueòleg pot assentar aquests models de mobilitat, territori e intercanvi sobre dades científiques geològics i químics.

Activitat gratuïta i oberta a tothom organitzada pel SERP.

Conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!” a la UAB

Cartell de la conferència: Les industries Plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!El proper dijous dia 1 de decembre a les 10,00 hores tindrà lloc a l’Aula 110 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!”, a càrrec de l’Ignacio Clemente Conte, científic titular del CSIC. Organitza aquest acte el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya – GAAM.

Les datacions antigues de Boqueiro Pedra Forada en la serra de Capivara de Piauí, al Brasil, van trencar els esquemes i els paradigmes tradicionals de les teories del poblament en el continent americà. Tant és així que s’ha vingut considerant els materials lítics realitzats en còdols de quars com a ecofactes . No obstants això, els últims estudis i les noves datacions de diversos jaciments a la zona han demostrat que es tracta, efectivament, d’artefactes tallats i utilitzats. A més, confirmen que les datacions són correctes i que coincideixen amb altres jaciments arqueològics registrats a Sud-amèrica.