Troben restes humanes de fa 15.000 anys al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).

La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.

Una troballa excepcional

Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.

Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.

Un campament de caçadors-recol·lectors

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.

Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.

Finançament

La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació sobre la troballa consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Noves restes de mamut i d’un tigre de dents de sabre d’1 milió d’anys al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja)

Entre el 5 i el 30 de setembre de 2022 s’ha dut a terme la 16a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional pel coneixement de les primeres poblacions humanes d’Europa. Els treballs d’enguany han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna.

L’objectiu d’aquesta campanya era continuar amb els treballs d’excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. Els treballs d’excavació a la Cala 1 han permès ampliar el registre lític amb abundants eines de pedra fetes principalment de sílex. És molt probable que aquestes eines de pedra estiguin relacionades amb els treballs d’escorxament d’un mamut, les restes del qual van començar a aparèixer durant campanyes d’excavació anteriors.

En el cas de la Mina, s’han recuperat abundants eines de pedra, d’entre les quals destaca un “pic” fet d’esquist. És la primera vegada que es documenta aquest tipus d’eina en el jaciment, i permetrà a l’equip investigador conèixer en profunditat de la diversitat tecnològica d’aquest grup d’hominins de prop d’1 milió d’anys. També en el sector de la Mina són molt abundants les restes faunístiques de les quals se’n destaca la seva diversitat. Aquesta diversitat s’ha vist ampliada enguany amb la recuperació d’una mandíbula d’un tigre de dents de sabre. La presència d’aquest tipus d’animals en aquest entorn ara fa 1 milió d’anys, contribueix a obrir noves perspectives de recerca per part dels investigadors responsables del projecte, ja que permetrà establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. També s’han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs.

Els treballs d’excavació han comptat amb la participació d’unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors/es de l’IPHES-CERCA. A més, d’estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles i investigadors/es del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d’Història Natural de París.

La intervenció en el jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que alhora ha finançat la campanya juntament amb l’Ajuntament de la Canonja.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES

Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA

Prehistoscopi. Fira de didàctica de la prehistòria

El proper dissabte 11 de juny se celebrarà a l’equipament Seró Espai Transmissor, a la vila de Seró, la fira Prehistoscopi, una fira que vol apropar-se a la prehistòria des de la perspectiva, la diversitat, la força i la il·lusió que dona la didàctica.

Aquesta fira de didàctica de la prehistòria vol esdevenir un punt de trobada entre famílies, escoles, entitats i professionals i s’ha organitzat en dues parts molt diferenciades: al matí amb tallers i activitats per a famílies i escoles i amb visites en petits grups a l’equipament Seró Espai Transmissor, i a la tarda amb una jornada tècnica dirigida a professionals, en la qual es presentarà la programació didàctica dels organitzadors de la fira i la creació d’una xarxa d’entitats i professionals de la didàctica de la prehistòria.

Prehistoscopi és una iniciativa que promouen conjuntament l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el Museu de Suport Territorial de la Noguera i el Camp d’Aprenentatge de la Noguera, amb la col·laboració especial de l’Escola Els Planells d’Artesa de Segre, i s’emmarca dins els actes de celebració del 15è aniversari del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació consulteu el web del Museu de la Noguera.

Descarregueu-vos el fullet informatiu en pdf

Descarregueu-vos el díptic informatiu en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

Amb data 16 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/1426/2022, de 10 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i s’obre un període d’informació pública.

La Cinglera del Capelló és un penya-segat travertínic on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques per dues espècies humanes: Homo neandertalensis i Homo sapiens. La Cinglera es troba en el pas natural que connecta la Catalunya interior i la costa mediterrània, pas que va ser aprofitat per comunitats animals i humanes a la prehistòria.

La seqüència arqueològica de Capelló comprèn el paleolític mitjà, el paleolític superior, el mesolític, neolític i l’edat del bronze. La major part d’aquests jaciments contenen registres que es poden atribuir a la prehistòria recent (neolític-edat del bronze): Cova d’Antoni Zulueta, Cova dels Degotalls, Cova del Simeón, Cova de la Miranda, Cova d’en Vicenç Sellarès, Cova del Pàrano i Cova Maties Pallarès. Els horitzons arqueològics de l’Abric Agut són mesolítics. El paleolític superior final s’ha documentat a la Balma dels Pinyons i a la Balma de la Costa de Can Manel. El paleolític mitjà està representat principalment pels nivells de Romaní, a l’Abric de la Consagració i també podria estar present al fons de la Balma dels Pinyons.

Dels jaciments que trobem a la Cinglera del Capelló, el més conegut és l’Abric Romaní, un dels jaciments clàssics del paleolític de Catalunya, ja que fou el primer jaciment d’aquest període que es va conèixer en la regió i no pot faltar en cap de les revisions de la prehistòria de Catalunya i del nord-est de la península Ibèrica.

La quantitat de restes arqueològiques trobades a l’Abric Romaní, la bona preservació dels nivells i dels materials, l’excavació en superfície de 300 m2 i la singularitat dels elements conservats (indústria lítica, fauna junt amb restes vegetals o els seus negatius i una important col·lecció de fogars) explica aquest interès. És per aquest motiu que la història de les intervencions es remunta a principis de segle passat. Si bé durant el segle XX aquests treballs es veuen interromputs durant uns parèntesis de temps també amplis, a partir de l’any 1983 les intervencions han estat anuals i programades.

L’existència de jaciments prehistòrics a la Cinglera del Capelló és coneguda des de principis del segle XX quan l’empresari paperer i amant de les ciències naturals, natural del poble de Capellades, Amador Romaní i Guerra, va començar una sèrie de prospeccions a la zona.

A la Cinglera del Capelló s’hi han efectuat treballs intermitents des de fa més d’un segle. Els jaciments van cridar l’atenció d’alguns dels grans arqueòlegs del segle XX com Eduard Ripoll, Henry de Lumley o Leslie G. Freeman. A partir de l’any 1983 els treballs han estat ininterromputs i dirigits pel Dr. Eudald Carbonell. En aquest període s’han intervingut l’Abric Agut, la Balma dels Pinyons, la Balma de la Costa d’en Manel, l’Abric de la Consagració, i de forma regular l’Abric Romaní. Actualment hi ha un projecte de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i dirigit per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón i el Dr. Eudald Carbonell. L’equip d’investigació de l’IPHES als abrics de la Cinglera del Capelló està format per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, Raül Bartrolí i el Dr. Eudald Carbonell.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’IPHES per a la redacció de l’expedient de BCIN de la Cinglera del Capelló. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest conjunt arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Difusió i visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià)

El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla, que tindran lloc entre els mesos de març i setembre de 2022.

Aquest conjunt de pintures rupestres, situat dins del Parc Natural dels Ports, en el terme municipal de Mas de Barberans, és una mostra de l’art rupestre llevantí, té una antiguitat d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. El conjunt està format per un total de 69 figures que representen dues fileres d’arquers a la carrera, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual.

Seguint els objectius del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura també ha fet públic, a través del programa Giravolt, el model en 3D corresponent a aquestes pintures rupestres.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que quan s’arriba al lloc on es troben les pintures, no es pot entrar al jaciment i aquestes només es poden veure des del camí.

Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma ha organitzat dues opcions de visita guiada:

.Mitjançant 8 visites programades per a l’any 2022 en les dates següents: Diumenge 27 de març a les 10 h (aquesta visita es va suspendre a causa del mal temps), Divendres 15 d’abril a les 10 h, Diumenge 17 d’abril a les 10 h, Dissabte 21 de maig a les 16.30 h, Diumenge 22 de maig a les 10 h, Dissabte 13 d’agost a les 18 h, Dissabte 24 de setembre a les 16.30 h i Diumenge 25 de setembre a les 10 h. Per reservar les visites cal adreçar-se al Museu de la Pauma a través de la seva pàgina web, el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

.Mitjançant una visita guiada a la carta segons disponibilitat dels professionals. En aquest cas cal contactar amb el Museu de la Pauma mitjançant el correu electrònic info@cdrmuseudelapauma.cat o trucant al telèfon 977053778.

Per a més informació i reserves, contacteu amb el Museu de la Pauma.

Podeu consultar el programa de les visites guiades en pdf

Així mateix, en el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital de tots els abrics amb art rupestre de Catalunya. Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, s’ha fet públic a través del programa Giravolt el model en 3D corresponent al conjunt amb pintures rupestres del Cocó de la Gralla.

Podeu accedir al model 3D del Cocó de la Gralla clicant damunt la imatge.

Els Neandertals que van viure fa 50.000 anys a la Cova del Gegant s’adaptaven perfectament als diferents tipus d’habitats

Un nou treball sobre el jaciment de la Cova del Gegant revela l’alta mobilitat a la costa central catalana dels grups de neandertals i una gran capacitat per adaptar-se a diferents situacions.

Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i davant qualsevol tipus d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb mes restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat a la revista Quaternary i suggereix que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.

La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.

L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges (Garraf), conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.

La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya

La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.

L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l’estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l’estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d’algun dels individus que es va dipositar a la cova”.

La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals varen habitar la cova entre els 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant. 

Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors de l’IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i de l’ICP (A. Sánchez Marco).

Referència de l’article: https://www.mdpi.com/2571-550X/5/1/12

Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.

Text notícia: Ajuntament de Sitges

Cicle Art i Prehistòria. Setmana dedicada a l’art prehistòric al CIAR Muntanyes de Prades (MCCB)

El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) de Montblanc, a través del Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR), organitza una setmana dedicada a l’art de la prehistòria.

El cicle Art i Prehistòria tindrà lloc del 29 de novembre al 5 de desembre, coincidint amb els dies en que es va celebrar l’any 1998 la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kioto (Japó), on s’aprovà la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial.

La major part de l’activitat d’aquest cicle es concentrarà al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR), a Montblanc, amb l’objectiu de posar en valor l’art prehistòric del territori i donar a conèixer les accions que es realitzen en la difusió, estudi i protecció d’aquest patrimoni.

El cicle es divideix en dos apartats. Del dilluns 29 de novembre al dijous 3 de desembre s’han programat un total de quatre conferències que es podran seguir en directe de forma presencial o bé a través d’Internet. Pel cap de setmana del 3 i 4 de desembre, hi ha programada una visita al barranc del Mas d’en Llort (Rojals) i dos tallers familiars al CIAR.

Les conferències es poden seguir clicant al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=0x2IdzEHBKM

 

Per a més informació consulteu el programa en pdf

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |