El seminari es desenvoluparà els dies 7 i 8 d’octubre al Teatre Municipal de Roses.
Des de l’any 2018 la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.
El V Seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la problemàtica i casuística de l’emmurallament en època medieval de poblacions mitjanes i petites i pretén analitzar no solament els aspectes físics de l’emmurallament (tècniques constructives…) i les seves parts, sinó també aspectes com el context de la seva creació, la seva interrelació amb l’urbanisme (interrelació entre xarxa urbana i muralla), la seva evolució i la seva situació final en època moderna (transformació, adaptació, eliminació…).
El seminari s’inaugurarà amb una conferència inaugural a càrrec del professor Gian Pietro Brogiolo i en ella s’hi presentaran casos d’estudi que cobreixen des de zones més o menys àmplies, com l’estudi de la situació a territoris com les comarques tarragonines, les gironines o el Llenguadoc, a d’altres centrats de forma monogràfica en una sola vila com Besalú, Solsona, Elna, Ullastret o la pròpia Roses.
Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu: cat.rosesarqueologia@udg.edu
Per a més informació i programa cliqueu aquí
Entre els anys 2019 i 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques entorn de la catedral de Sant Pere de Vic, promogudes pel Bisbat de Vic, el Ministeri de Foment i la Fundació La Caixa, dins el marc del programa Episcopus 2015-2018. La intervenció arqueològica realitzada a la cruïlla entre el carrer del Cloquer i el carrer dels Dolors ha permès determinar l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici de l’Escrivania des del seu origen, l’any 1444, fins a l’actualitat; la presència d’una necròpolis entre el campanar romànic i l’Escrivania, on actualment es localitza la casa del campaner, i les restes de la porta gòtica de Sant Joan, erigida l’any 1579. A la banda sud-oest del conjunt episcopal s’ha portat a terme una segona intervenció arqueològica que ha permès localitzar les fonamentacions del claustre gòtic i part del romànic, desmuntat al segle XVIII per l’engrandiment de la catedral vers al sud, així com diferents construccions d’època romana sota l’edifici de la Canònica i la continuació de la necròpolis medieval de l’Albergueria, datada entre els segles VII i XII