Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”

Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades

El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.

  • Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?

Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.

  • Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?

El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.

  • Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?

Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.

A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |

Inauguració de l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi” a Tortosa

Imatge de l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi”Demà divendres 16 de desembre a les 19,00 hores s’inaugurarà al Palau Oliver de Boteller, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre (c/ Jaume Ferran, 4, Tortosa), l’exposició itinerant: “Deltebre I. La història d’un naufragi”, una mostra que pretén apropar el públic a una història real, a través d’un jaciment singular, excavat i estudiat per l’arqueologia subaquàtica.

El jaciment Deltebre I era un vaixell de transport militar d’una flota anglesa que, junt amb alguns altres vaixells del mateix comboi, es va enfonsar a la desembocadura de l’Ebre, en el marc del conflicte bèl·lic de la Guerra del Francès, l’estiu de 1813.

Dos-cents anys després, el 2008, un pescador local, el Sr. Carles Somolinos, va comunicar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la troballa d’aquest vaixell. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha estat l’encarregat d’excavar i estudiar aquest vaixell. Les diverses campanyes d’excavacions han permès un acostament històric a l’embarcació.

| Descarregueu el catàleg de l’exposició editat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-CASC en PDF |

Curs: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, al GN-MNAC

Cartell del curs: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, al GN-MNACEls dies 23 i 24 de novembre de 2016, el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, han programat el curs monogràfic: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, que forma part del cicle XX Curs d’història monetària hispànica.

Aquest curs està dedicat a la medalla en una de les seves projeccions més particulars: la medalla de devoció, que serà analitzada des de punts de vista diversos. Es tracta d’un element d’aparença modesta i d’una llarga tradició que va tenir una àmplia difusió a l’època moderna dins de les formes de manifestació i divulgació més genuïnes de la religiositat del barroc. El seu fàcil transport i el caràcter d’element associat a la vida i a la devoció privada van fer que la seva extensió fos ràpida arreu, incloent les missions més remotes, com un eficaç mitjà de difusió de creences i devocions. A més, va tenir una llarga vigència fins als anys setanta del segle XX, quan va entrar en una ràpida decadència.

Catalunya, com la resta de l’Europa de la Contrareforma, ha estat un territori ric en aquesta manifestació: punt de recepció de medalles foranes i de producció de peces per a ús de grans centres de pelegrinatge; el cas més paradigmàtic és el monestir de Montserrat.

La bateria d’intervencions del curs permetrà fer una aproximació integral en aquest fenomen des dels seus orígens fins a la contemporaneïtat tot repassant els actors implicats, així com les seves tècniques, l’evolució artística seguint els gustos, les necessitats i les demandes de la societat en cada moment.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat.

Informació i inscripcions: Gabinet Numismàtic de Catalunya, tel. 93 622 03 60

| Descarregueu el tríptic amb el programa i altres informacions clicant aquí |

Presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre” i xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”

Portada de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre i a la xerrada Setge i bloqueig de Tortosa”El proper dijous 17 de novembre a les 19,30 hores tindrà lloc, al Museu de Tortosa, la presentació de les actes del Congrés d’Història i Arqueologia: “200 anys de la fi de guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”. Al mateix acte, els editors de la publicació, Roc Salvadó Poy i Joan Martínez Tomàs impartiran la xerrada: “Setge i bloqueig de Tortosa”

El Congrés va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 a Tortosa, fruit de la col·laboració de diferents entitats públiques i privades, entre les quals, els Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

El Congrés 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’ Ebre, va presentar una exposició temàtica al Museu de l’Ebre, una sèrie de ponències i comunicacions al Palau Oliver de Boteller, una visita guiada per les fortificacions de Tortosa i una cloenda al Museu de Tortosa.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història” a Tiana

la_cartoixa_de_montalegre_El proper dijous 9 de Juny a les 19,00 hores tindrà lloc a la biblioteca Can Baratau de Tiana (Cr. Lola Anglada, 10), la inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història”, que es podrà visitar fins el dia 18 de juny de 16,00 a 20,00 en dies feiners, i d’11,00 a 13,00 hores els dissabtes.

Un cop finalitzats els parlaments, l’Associació d’Amics de Sentromà, com a cloenda de les seves activitats, farà el lliurament simbòlic del seu arxiu a l’Ajuntament de Tiana.

Acte seguit, a la mateixa biblioteca, està programada la taula rodona: “El patrimoni històric de Tiana”, amb Xavier Galceran president de l’Associació d’Amics de Sentromà , Josep Ma Tóffoli  cronista de Tiana, i Josep Ma Padrós, acadèmic corresponent de Belles Arts de Sant Jordi.

A continuació s’iniciarà el torn de paraula amb Ferran Almeida, promotor del primer catàleg de Monuments Històrics de Tiana, com a moderador.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”

Conferència “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de maig de 2016, 19,00h

Conferenciants: Josep Cruells i Miquel Gea
Moderador: Josep Pujades

La remodelació de l’espai de la sabana africana (elefants, girafes, lleons) del Parc Zoològic de Barcelona, ha permès documentar restes arqueològiques de gran interès històric corresponents a la muralla de la ciutat i Baluard de Llevant del s. XVI, a la Ciutadella militar borbònica del segle XVIII i a l’Exposició Universal de 1888. Entre totes les estructures destaca la localització de les dependències interiors del Baluard de Llevant del segle XVI, el qual conserva bona part de l’alçat dels seus murs i en algun cas fins i tot l’arrencament de les voltes que el cobrien.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada. 

  • Quin context arqueològic trobem en aquest indret i on es centra l’actuació?

Els terrenys que ocupen en l’actualitat el Parc de la Ciutadella i el Parc Zoològic s’assenten sobre espais i edificacions antigues d’una gran transcendència històrica per la ciutat de Barcelona i per Catalunya.

La reforma integral de l’espai de la Sabana africana dins el recinte del Parc Zoològic ha permès localitzar i documentar nombroses restes relacionades amb l’Esperó de Llevant del segle XV, el Baluard de Llevant del segle XVI, la ciutadella militar borbònica del segle XVIII i l’Exposició Universal de 1888.

  • Quin són els resultats més destacats de la intervenció?

Les troballes més significatives són, sens dubte, la localització de la Punta de l’esperó de Llevant, estructura que tancava la ciutat en aquest indret entorn el segle XV, i la localització dels soterranis interiors originals del Baluard de Llevant (inicis del segle XVI – fins a 1714).

  • En quin estat de conservació es troben les restes?

La majoria de les estructures documentades es conserven entorn als 70 o 80 cm d’alçada, però els àmbits soterrats originals de l’època es mantenen a l’alçada dels 3 metres, conservant-se perfectament per exemple, l’arrencament de les voltes de canó d’alguns àmbits del baluard del segle XVI, o fins i tot un arc sencer de pedra.

  • Què aporta aquesta intervenció al coneixement de la història de Barcelona?

En poc més de 350 metres quadrats es concentra l’evolució històrica d’un espai estratègic militar del qual, fins a dia d’avui, només es coneixia gràcies a les fonts documentals i sobretot per la gran quantitat de mapes i plànols que es van generar al llarg dels segles. De fet, una de les tasques més importants a realitzar és contrastar tota aquesta informació amb la recerca documental.

A partir d’aquí, es generen multitud de preguntes: Com era la línia de costa en aquest punt? Realment s’hi va construir el primer moll de la ciutat al segle XV? El Baluard de Llevant de 1535 es construí sobre un edifici militar previ? Perquè la Ciutadella Borbònica es dissenya a partir d’aquest indret i aprofita part de les estances del propi baluard? Si fos així, els àmbits soterrats tant ben conservats pervisqueren dempeus més de 350 anys?

Nou seminari de CaSEs: “¿Qué pasó realmente en la Isla de Pascua? Un enfoque paleoecológico” al Campus de la Ciutadella, UPF

Illa de PasquaEl proper dimarts 17 de maig està prevista la conferència: “¿Qué pasó realmente en la Isla de Pascua? Un enfoque paleoecológico”, a càrrec de Valentí Rull  (Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (ICTJA-CSIC) ), un dels seminaris que organitza CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics), el grup de recerca del Department d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

L’Illa de Pasqua (Rapa Nui), el lloc habitat més remot del planeta, s’ha popularitzat per les seves imponents estàtues megalítiques (moai) construïdes per una enigmàtica civilització de la qual l’origen, desenvolupament i desaparició continuen sent objecte de controvèrsia científica. Segons les teories dominants, que han tingut àmplia repercussió en els mitjans durant dècades, els colonitzadors originals de l’illa eren polinesis i devien arribar entre AD 800 y AD 1200. El màxim esplendor de la civilització insular devia tenir lloc el segle XV i  la seva desaparició s’hauria produït poc després per la sobreexplotació dels recursos naturals, que devia causar un col·lapse ecològic i cultural més o menys ràpid (ecocidi). Tanmateix, hi ha evidències de presència ameríndia anterior que qüestionen l’exclusivitat de la influència polinèsica. També hi ha la proposta que la civilització ancestral va perdurar fins l’arribada del europeus (AD 1722) i col·lapsà posteriorment degut a les malalties introduïdes, el comerç de esclaus i l’aculturació (genocidi). La possible influència d’eventuals canvis climàtics en la historia recent de Pasqua ha estat sistemàticament descartada però les darreres investigacions han demostrat que aquest és un factor més a tenir en compte. Les noves troballes qüestionen la teoria clàssica sobre l’Illa de Pasqua, la historia climàtica, ecològica i cultural de la qual sembla que s’haurà de reescriure.

Hora: de 17,00 a 18,00 hores
Lloc: Aula 24.023. Edifici Mercè Rodoreda 24, UPF (Campus de la Ciutadella), Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”

Conferència “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: Núria Molist, Gisela Ripoll i Xavier Esteve
Moderador: Josep Manuel Rueda

El conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès) és un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia catalana, amb ocupacions que s’estenen des del calcolític fins l’època moderna. El període medieval (segles IX-XI) és especialment interessant atès que és una de les poques ciutats a la península Ibèrica que conserva un urbanisme sense interferències posteriors organitzat a partir d’un nucli emmurallat i espais suburbials. En els darrers anys s’ha intervingut en punts clau com l’església i la necròpolis de Sant Miquel i espais d’hàbitat intra muros. El Pla de Recerca quadriennal ECLOC (Ecclesiae, coemeteria et loci) permet centrar la recerca al Pla dels Albats i iniciar la documentació topogràfica exhaustiva de les traces de la trama urbana.

Galeria d’imatges |

___________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  •   Quins son els resultats fruit de les intervencions dutes a terme al Conjunt Històric d’Olèrdola en els últims anys?

Des de finals del segle XX i seguint el Pla Director del conjunt, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques i de restauració monumental (en col·laboració amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic) amb un doble objectiu: aprofundir en el coneixement històric d’Olèrdola i posar en valor aquells elements que li son propis, tenint  en compte que el jaciment està obert al públic i per tant la seva presentació és cabdal. Del gruix de les intervencions destaquen: l’entrada al recinte o sector 01, l’església i el cementiri de Sant Miquel, la muralla romana, el castell, el Pla dels Albats i l’hàbitat rupestre de les coves de la Vall. La recerca ha permès definir acuradament les etapes d’ocupació –des del calcolític fins l’època moderna– i emfatitzar la importància del conjunt en època medieval. La ciutat medieval es va estendre fora muralles i les cingleres que l’envolten. Organitzada segons una estructura urbana ordenada jeràrquica– i funcionalment amb espais de poder i de culte, així com àrees de producció, d’emmagatzematge i d’hàbitat.Read More »