Ja estàdisponible el cinquè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.
La revista està oberta a la recepció de contribucions. L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.
També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna” i “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.
Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.
Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)
Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena
Moderadora: Gemma Hernández Herrero
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)
Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena
Moderadora: Gemma Hernández Herrero
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
La jornada es desenvoluparà el dia 7 d’octubre al centre Ca l’Anita de Roses (Pça. Sant Pere,1).
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.
En aquestes jornades s’analitzaran, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexos monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.
Les comunicacions centren les seves anàlisis en els estudis estratigràfics, i l’anàlisi de l’arqueologia vertical, però també en els estudis antropològics i l’anàlisi documental.
La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de Jordina Sales i Marta Sancho i divuit comunicacions.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu abans del dia 28 de setembre.
Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí
Ja està disponible el quart número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology amb un dossier dedicat als “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.
A més, ja està obert el termini per trametre contribucions per al número 5. El dossier d’aquesta revista estarà dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”. Aquest termini s’acabarà el 31 de maig de 2022. També es poden enviar estudis referents a arqueologia medieval i moderna destinades a la secció “Varia” (aquestes es poden fer arribar en qualsevol moment i es publicaran al següent número que s’editi).
L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i postmedieval, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques. Als números anteriors els dossiers es varen dedicar a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental” i “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.
Índex del número 4 de la revista:
.Per un’archeologia del Mediterraneo Nord‑Occidentale post 1500. Aspetti teorico‑metodologici e casistica di contesti chiusi subacquei e terrestri del XVI secolo, Marco Milanese.
.El conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu, Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens.
.Contesti chiusi di età moderna a Pisa: alcuni casi di studio, Marcella Giorgio.
.Un conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l’antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès), Jordi Aguelo Mas, Xavier Aguelo Mas.
.El conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l’Estany), Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter.
.La circolazione ceramica a Ferrara tra XVI e XVII secolo: forme di smaltimento rifiuti, contesti, materiali. Prime considerazioni, Chiara Guarnieri.
.El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna, Núria Miró i Alaix.
.Ceramiche del XVI e XVII secolo da contesti archeologici a Venezia, Francesca Saccardo.
.El dipòsit del mas Llorens de Salt. Un conjunt tancat d’inicis del segle XVII, Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera.
.Ordinary tables. Post‑medieval pottery from the Ravenna countryside as an archaeological and social indicator: new evidence from the castle of Bagnara di Romagna (circa 16th‑18th century), Giacomo Cesaretti.
Podeu accedir a aquest número de la revista clicant aquí
Els dies 3, 5, 10 i 12 de maig de 2022 se celebrarà el XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que enguany porta per títol “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”.
La moneda, des del seu origen, ha estat utilitzada amb finalitats que han anat més enllà de les estrictes com a mitjà de pagament entre particulars i el fisc, o bé d’estalvi de riquesa, per a les quals sembla que va ser inicialment creada. En l’edició d’aquest seminari ens fixarem en alguns dels diversos usos simbòlics i rituals que es documenten a la moneda medieval i moderna a l’Occident d’Europa.
A la primera sessió s’analitzarà la reeixida extensió d’una de les relíquies de la passió de Crist menys conegudes. Això és, les trenta monedes de plata que, segons els Evangelis, Judes Iscariot va rebre com a preu per la seva traïció i de les quals algunes esglésies pretenen conservar-ne exemplars.
A la segona, caldrà aturar-se en l’ús de la moneda com a ofrena, almoina o do en espais destinats al culte en el context cristià. Especialment, en llocs de pelegrinatge en els quals la moneda esdevé, per exemple, testimoni de l’origen llunyà d’alguns fidels.
A la tercera sessió es plantejarà una anàlisi interpretativa del numerari associat al món funerari medieval i modern, que es documenta a partir del registre arqueològic en espais reservats a necròpolis.
Finalment, es farà un repàs de la diversitat d’usos cerimonials, de devoció i de propaganda de la moneda en mans dels monarques.
El seminari es farà en línia a través de la plataforma Zoom i cal inscripció prèvia. Les places són limitades.
Per a més informació i inscripcions consulteu el díptic informatiu en pdf
S’ha obert el període per la presentació de propostes de comunicacions per participar a la Jornada sobre “Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia” que se celebrarà el 7 d’octubre de 2022 a Roses.
Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.
La Jornada s’organitza a partir d’una ponència marc i la presentació de comunicacions per part d’investigadors i grups de recerca, prèviament inscrites i acceptades per l’organització.
Al llarg del mes de juliol es notificaran les comunicacions acceptades i el programa de la Jornada.
Les comunicacions es publicaran en un dossier específic al número 6 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology (sempre seguint les normes editorials de la revista).
Per a més informació consulteu l’anunci de la convocatòria en pdf.
El seminari es desenvoluparà els dies 7 i 8 d’octubre al Teatre Municipal de Roses.
Des de l’any 2018 la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.
El V Seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la problemàtica i casuística de l’emmurallament en època medieval de poblacions mitjanes i petites i pretén analitzar no solament els aspectes físics de l’emmurallament (tècniques constructives…) i les seves parts, sinó també aspectes com el context de la seva creació, la seva interrelació amb l’urbanisme (interrelació entre xarxa urbana i muralla), la seva evolució i la seva situació final en època moderna (transformació, adaptació, eliminació…).
El seminari s’inaugurarà amb una conferència inaugural a càrrec del professor Gian Pietro Brogiolo i en ella s’hi presentaran casos d’estudi que cobreixen des de zones més o menys àmplies, com l’estudi de la situació a territoris com les comarques tarragonines, les gironines o el Llenguadoc, a d’altres centrats de forma monogràfica en una sola vila com Besalú, Solsona, Elna, Ullastret o la pròpia Roses.
Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu: cat.rosesarqueologia@udg.edu
Us presentem el vídeo de la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el passat dimecres 16 de juny de 2021.
Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)
Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor
Moderador: Josep Gallart i Fernàndez
El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.
Us recordem que aquest proper dimecres 16 de juny a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.
Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)
Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor
Moderador: Josep Gallart i Fernàndez
El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.
Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.