IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

Els propers dies 8 i 9 d’octubre se celebrarà el IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna amb el títol Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental.

Aquest seminari, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic i l’Ajuntament de Roses, es podrà seguir i participar en línia a través de la plataforma MEET i l’enllaç https://meet.jit.si/SIAMM.

Per a més informació cliqueu aquí

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.

L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.

Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.

Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, a Roses (Alt Empordà)

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Sala d’Exposicions de Ca l’Anita de Roses (Pl. Sant Pere,1) el III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna,  dedicat a l’estudi de “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i  ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

El III seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la casa urbana en època medieval, en el marc d’un espai ampli, però acotat, el nord-oest de la Mediterrània. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis a llarg del temps, a partir d’experiències i casos concrets, analitzant similituds i diferències a nivell local i regional.

Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.

L’activitat és oberta i gratuïta, però per raons d’espai es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologiadg.edu

| Per a més informació i programa cliqueu l’enllaç |

Exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre” al Museu Etnològic i Cultures del Món

El dia 11 de juliol a les 19,00h tindrà lloc al Museu Etnològic i Cultures del Món–Seu Montcada (c/ Montcada, 12, Barcelona) la inauguració de l’exposició “Els Forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre”, que romandrà oberta fins el 13 d’octubre de 2019.

La gran concentració de forns de producció d’oli de ginebre conservats a Riba-roja d’Ebre, amb setze forns existents en bon estat de conservació, converteix aquest poble de la Ribera d’Ebre en el municipi més ric d’e la península Ibèrica en aquestes construccions de pedra seca.

Els forns servien per extreure de la fusta de càdec un oli amb propietats medicinals utilitzat des de temps remots per crear productes higiènics i per guarir malalties, sobretot del bestiar però també humanes.

Com a activitat complementària a l’exposició, s’ha programat un cicle de conferències per donar a conèixer aquest singular patrimoni etnogràfic i arquitectònic.

|Descarregueu el programa del cicle de conferències en PDF|
|Descarregueu el pòster en PDF|

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània”

Conferència: Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Gemma M. Garcia Hernando
Moderador: Roger Marcet

El Museu Marítim de Barcelona impulsa la creació d’un corpus de grafits de vaixells, la major part d’ells inèdits, que permeten seguir les tipologies de les embarcacions existents al llarg del temps al nostre país. Aquests grafits reflecteixen determinats fets històrics i la mentalitat dels seus autors, alhora que demostren el paper rellevant que ha tingut la cultura marítima a Catalunya des d’època antiga fins als nostres dies.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Gemma Garcia Hernando sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Com va sorgir aquest projecte?

Aquest projecte forma part d’una línia de recerca del Museu Marítim i Reials Drassanes de Barcelona i de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània.

El Museu Marítim de Barcelona, des de la seva Àrea de Gestió de Col·leccions i Coneixement, en el seu afany de donar a conèixer i apropar la cultura i la història marítima a la ciutadania, ha endegat un projecte de recerca que va néixer l’any 2016 titulat “Corpus de grafits parietals d’embarcacions a la Catalunya continental, des d’època antiga fins al món contemporani”.

Aquest corpus està adquirint unes dimensions i proporcions interessants, amb una potencial rellevància en el fet que s’està trobant un nombre molt elevat d’aquestes representacions i també de tipologies d’embarcacions i llocs on es representen al llarg de la història.

És tal l’envergadura i dimensions d’aquest projecte que s’ha convertit en una tesi doctoral portada a terme per la conservadora que va iniciar i dirigeix aquesta investigació, la Gemma M. Garcia Hernando.

  • Quina és la importància que suposa aquest treball?

El projecte és d’una temàtica evidentment interessant i prioritària per al Museu Marítim de Barcelona. Se sap d’estudis generalitzats sobre grafits, de diferents tipologies, en altres indrets com les Illes Balears, València, França, Itàlia i també aquí a Catalunya, però mai s’ha desenvolupat un corpus focalitzat en els grafits de vaixells i la seva posterior anàlisi. Per tant, estem parlant d’un estudi inèdit a Catalunya.

Degut a les seves característiques, estem davant d’un estudi obert i viu, ja que seguiran apareixent grafits en el marc de projectes de restauració o d’investigació, però el valor afegit d’aquest projecte és tenir ja una base potent de recopilació i recull d’aquestes manifestacions gràfiques, les que ja havien estat estudiades i les que han sorgit de manera inèdita en el decurs de la recerca realitzada.

S’intenta donar una descripció detallada de l’embarcació que estem veient, encara que, moltes vegades, és una tasca difícil i aproximada donat l’estat de conservació d’alguns elements. De fet, s’ha de dir que algunes representacions ja no hi són i han desaparegut al llarg d’aquests últims temps. Malgrat aquest fet, i gràcies a la gran feina altruista d’algunes persones, perdura el seu record i com eren, ja que s’han fet calcs i reproduccions abans de la seva desaparició.

De fet, la realització d’aquest corpus i el seu posterior estudi porta implícit la intenció de la conservació i cura dels grafits, facilitant d’aquesta manera la seva resistència en el temps, ja que en algunes ocasions, dites manifestacions gràfiques, desgraciadament, ja han desaparegut, com ja hem comentat anteriorment.

Catalunya com a territori fronterer i lloc de pas de moltes cultures i el patrimoni material que suposen els grafits, com a manifestacions culturals, enclavats en diferents espais i edificis, suposen un testimoni clar de què Catalunya porta en el seu ADN la cultura marítima des d’època antiga fins als nostres dies.

  • De que estem parlant?

Els grafits, siguin dibuixats o gravats, representen un poderós “document” històric i ens proporcionen una gran quantitat d’informació dels vaixells i embarcacions que solcaven el mar en el passat però també en el present, així com del moment històric que va emmarcar la seva execució.

Els “artistes” anònims d’aquestes manifestacions gràfiques ens aporten interessants aspectes de la tipologia d’embarcacions que s’han utilitzat al llarg dels segles, quines situacions es donaven i com es tripulaven. Però també hi ha darrera el “fet sociològic” i la concepció més humana del perquè de la seva existència.

Amb tota aquesta informació es poden extrapolar fets i informacions històriques (contextualització històrica), que avalen i expliquen el perquè aquests grafits i la seva realitat i evolució.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”

Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552
Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535

Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.

Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

Programa

Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00
-Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM.
-Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00
-La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc.
-Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya

Lloc: Sala Innova del MNAC
Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
Informació i reserves:  Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,El proper mes de novembre, del dijous 29 al diumenge 2 de desembre, se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, en aquesta edició en col·laboració amb la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés, a més d’exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval i moderna, dins d’un arc cronològic extens que abasta del segle V al Segle XX, vol aprofundir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements fins ara poc coneguts.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

El termini per a la proposta de comunicacions és el proper 30 de setembre.

| Descarregueu el tríptic de la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |