Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 94 (juny 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Anunci de licitació per a la contractació de treballs d’anàlisis antropològiques

Amb data 30 de juny de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació del contracte de Treballs d’anàlisis antropològiques corresponents de les restes arqueològiques recuperades dels jaciments de Castell de la Bleda, Can Pa i Figues, Cementiri vell del Castell de Gelida, la Cantorella, Roques de Sant Formatge, Cases de la Catedral, Castell de Berga i Morulls de Gerb.

 

El contracte està dividit en vuit lots, un per jaciment, i els licitadors poden optar pel nombre de lots que desitgin, indicant l’ordre de prioritat. Els licitadors només seran adjudicataris d’un dels lots pels quals optin, tret que optin per un lot per al qual hagin estat l’únic licitador.

El termini per presentar oferta finalitza el 18 de juliol de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci i les dades del contracte accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

Jornades Europees d’Arqueologia 2022

Els dies 17, 18 i 19 de juny de 2022 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Durant les jornades s’organitzaran tota una sèrie d’activitats per tal que les famílies, les escoles, els estudiants, els amants de la història i tots els interessats puguin descobrir el patrimoni arqueològic: visites a llocs no oberts al públic (excavacions, centres d’investigació, col·leccions arqueològiques, etc.), trobades amb professionals de l’arqueologia (arqueòlegs, investigadors, etc.) que presentaran el seu treball al públic, activitats lúdiques i pedagògiques (introducció a l’excavació, demostracions, tallers), etc.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a la pàgina web journees-archeologie.fr

El Born CCM organitza les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria ha organitzat les primeres sessions formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana, que tindran lloc del dilluns 20 al dijous 23 de juny de 2022 a l’auditori de l’edifici annex del Born i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El Born CCM proposa un doble cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria urbans. Els cicles es realitzaran en dos anys consecutius. Enguany, 2022, s’ofereixen les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i l’any 2023, les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Bioarqueologia urbana a Barcelona. 

Per a més informació, programa del curs i inscripcions consulteu la web del Born CCM

Avís! En relació a la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)” de demà dimecres 15 de juny a les 18 hores, us demanem confirmació d’assistència

Atès que es preveu que en la conferència de la Tribuna d’Arqueologia de demà 15 de juny hi hagi molta assistència de públic, i l’aforament de la Sala d’actes del Palau Marc és limitat, demanem a tothom qui hi vulgui assistir de manera presencial que faci arribar un correu electrònic a l’adreça tribunadarqueologia@gencat.cat confirmant la seva presència. Aquest correu s’haurà d’enviar abans de demà a les 12 hores i caldrà identificar-se amb NOM, COGNOMS i NIF.

Les persones que hagin tramès aquest correu d’inscripció rebran un correu electrònic de confirmació.

Moltes gràcies. Agraïm la vostra col·laboració.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf