Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.
El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.
Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.
El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.
Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.
El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.
Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.
Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.
La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.
Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.
Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf