La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA dirigida per la Dra. Maite Mascort Roca i la Dra. Esther Pons Mellado va començar el passat 10 de novembre els treballs arqueològics al jaciment, els quals han finalitzat el 10 de desembre.
Durant aquesta campanya s’ha estat treballant en el Sector 36, iniciat l’any 2019, on ja s’havia localitzat un total de set tombes d’època Saïto-persa i quatre tombes d’època romana, totes construïdes en pedra.
Aquest any 2021 s’han descobert cinc criptes bizantines construïdes amb voltes de canó fetes en tovot, en l’interior de les quals hi havia nombrosos individus inhumats; tres tombes més d’època romana amb individus momificats, alguns d’ells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmina d’or sobre la llengua, un ritual de protecció del difunt molt característic de la necròpolis romana d’Oxirrinc, ja que fins el moment s’han recuperat catorze d’aquestes llengües d’or. A més, sota una d’aquestes tombes romanes s’ha localitzat una estructura funerària d’època persa.
Prosseguint els treballs d’excavació a l’est d’aquesta última tomba s’han descobert dues tombes d’època Saïta (664-525 aC.).
Una d’elles estava oberta des de l’antiguitat, però al seu interior hi havia un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual es trobava una mica desplaçada i al seu interior es va trobar gran quantitat de denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria a la difunta, així com un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.
La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat al seu interior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors,…), un escarabeu de cor, i nombroses denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot l’aixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades al seu interior, 399 ushebtis de faiança, i una gerra de ceràmica amb restes de benes.
Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministerio de Cultura y Deporte, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), Fundación Palarq i Societat Catalana d’Egiptologia amb la col·laboració del Servei d’Antiguitats egipci i la Universitat d’El Caire amb el Dr. Hassan Amer.
Text de la notícia: Maite Mascort Roca
Fotografies: Missió arqueològica d’Oxirrinc