El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.