Domènec Campillo Valero ens ha deixat aquest dissabte 17 d’abril. La seva herència és una dilatada obra científica en la qual va persistir fins l’any 2015.
L’any 1951 obtenia la llicenciatura de Medicina i Cirurgia i es va especialitzar en neurocirurgia. Explicava que, des de petit, li va atreure l’arqueologia. Pels anys 60 va començar a freqüentar l’aleshores Museu Arqueològic de Barcelona (avui MAC-Barcelona) i a assistir a les conferències. Va ser el seu director, Eduard Ripoll, qui va saber captar el potencial d’aquell metge amant de la prehistòria, en un moment en què la mort de l’eminent Miquel Fusté (1919-1966) havia deixat orfes els estudis de les restes humanes. L’any 1971 s’inaugurava el Laboratori de Paleoantropologia i Paleopatologia amb l’instrumental que el Dr. Campillo va requerir. La seva feina va superar totes les expectatives. El laboratori va ser emblema científic i visita obligada d’il·lustres personatges al seu pas per Barcelona. En aquest laboratori va treballar tot el seu temps disponible, a banda de la pràctica quirúrgica i la docència universitària. Va continuar treballant la paleopatologia més enllà de la jubilació oficial.
El seu coneixement integral del crani, la seva experiència com a neurocirurgià, l’estudi sistemàtic de l’actualitat científica i l’aplicació d’un mètode rigorós en els seus estudis van conduir a la creació d’una disciplina inèdita a Catalunya i Espanya, la paleopatologia, en especial del crani, en el qual va ser mestre unànimement reconegut arreu del món. El seu mestratge en la paleopatologia va ser la guia fonamentada i la font de deixebles capdavanters per tota Espanya.
Es va doctorar el 1974 amb la tesi Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares. Va ser professor de Paleoantropologia (1972-1987) i d’Història de la Ciència (1987-1997) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va dirigir 10 tesis doctorals i deixa una extensa obra de més de 400 títols com autor o coautor. Se li va retre homenatge l’any 2000 durant el XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà i el 2005, a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i les Balears. El 2003 va rebre la Pàtera d’Honor, premi d’arqueologia catalana. És soci d’Honor de la Societat Catalana d’Arqueologia i Presidente de Honor de la Asociación Española de Paleopatología.
Deixa orfes molts professionals de l’arqueologia i l’antropologia que han gaudit de la seva saviesa, de la seva pedagogia i de la seva educació i rectitud. Descansi en pau.
Text: Araceli Martín Cólliga