Una recerca encapçalada pel Dr. Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu un nou gènere i nova espècie de dinosaure carnívor Tamarro insperatus a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 en el jaciment paleontològic de Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), en excavacions autoritzades i finançades per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. A partir d’un os del peu s’ha pogut determinar que es tracta d’un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.
L’equip de recerca format per personal investigador de l’ICP, el Museu de la Conca Dellà i les universitats d’Edimburg (Escòcia) i Alberta (Canadà) l’ha batejat com a Tamarro insperatus, que significa ”el tamarro inesperat”, en al·lusió a la criatura fantàstica del Tamarro, típica del folklore pallarès i que, en l’imaginari popular, és extremadament esquiva i difícil de trobar. Aquest nom també fa referència a l’escassedat de restes en el registre fòssil dels dinosaures carnívors que van habitar l’àrea dels Pirineus fa 66 milions d’anys, tot just 200.000 anys abans que s’extingissin a tot el món. Tamarro insperatus se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors al sud-oest d’Europa.
Segons els resultats de l’estudi publicat a la revista Scientific Reports, les restes descrites de Tamarro insperatus pertanyen a la família dels troodòntids, i molt probablement al grup d’origen asiàtic dels jinfengopterígids. Tamarro representa la primera evidència d’aquest grup a tot Europa. La presència al sud dels Pirineus reforçaria la hipòtesi actual que a finals del Cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d’Àsia cap a Europa. Durant el Mesozoic, la configuració dels continents era molt diferent a l’actual i Europa era un arxipèlag envoltada pel mar de Tetis.
El jaciment paleontològic de Sant Romà d’Abella, un dels primers descoberts a la Conca Dellà, va ser localitzat l’any 1985 pel paleontòleg del Institut de Paleontologia de Sabadell, ara ICP, Dr. José Vicente Santafé, en el que va excavar i recuperar les restes òssies amb les que es va definir el nou gènere i nova espècie de l’hadrosaure Pararhabdodon isonensis.
El metàpode que ha permès definir el Tamarro insperatus va ser localitzat l’any 2003 pels paleontòlegs Dr. Àngel Galobart, Rodrigo Gaete i Elisabet Blaya a escassos centímetres d’unes vèrtebres de Pararhandodon isonensis. Descobrir diverses espècies de dinosaures en un mateix jaciment proporciona informació molt rellevant sobre els ecosistemes de fa 66 milions d’anys al Pirineus. En aquest sentit, les reduïdes dimensions del Tamarro (uns 2 metres de longitud com a màxim) no haurien representat un perill real per Pararhabdodon que assolia mides d’entre 10 i 12 metres. És molt probable que el Tamarro, com molts dels troodòntids, fos un dinosaure carronyaire o com a molt un depredador de petits rèptils, mamífers o fins i tot insectes, però difícilment hauria intentat atacar un animal molt més gros que ell.
La Direcció General del Patrimoni Cultural amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia van iniciar l’any 1985 els programes de suport i finançament a les recerques paleontològiques a la Conca Dellà: la intervenció de 2003 a Sant Romà d’Abella es va emmarcar dins el “Projecte de recerca dels jaciments paleontològics del Trànsit Mesozòic-Cenozòic continental català 2002-2006”. Aquests programes oficials es venen succeint sense interrupció, essent l’actual vigent el projecte “Xarxes paleoecològiques dels jaciments amb dinosaures del Cretaci català 2018-2021”.
Des de fa uns anys, el Museu de la Conca Dellà s’ha convertit en el centre de referència de la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic del Pirineu. En la remodelació que s’està duent a terme, Tamarro insperatus s’afegirà als ja coneguts Pararhabddon isonensis i a Adynomosaurus arcanus, juntament amb les restes de la tortuga Polysternon isonae o el cocodril Allodaposuchus hulkii, totes elles noves espècies per a la ciència i que constaten l’extraordinari registre fòssil del Mesozoic d’aquesta zona.
La remodelació del Museu de la Conca Dellà (MCD), que està prevista que finalitzi aquest estiu, ampliarà i consolidarà el conjunt de museus i centres d’interpretació que formen part del projecte impulsat per l’ICP “Dinosaures dels Pirineus” per donar a conèixer aquest patrimoni excepcional. A més del Museu de la Conca Dellà, la xarxa està formada per Dinosfera a Coll de Nargó, el Centre d’Interpretació del Montsec a Vilanova de Meià, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d’Interpretació de Fumanya, a Fígols i Vallcebre.
Descarregueu-vos la nota de premsa amb tota la informació en pdf.