Dos articles científics publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen 219 icnites (petjades fòssils) de diferents vertebrats tetràpodes, així com també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Entre les restes descrites destaca la icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat), extraordinàriament ben conservada i fruit de la troballa fortuïta d’una excursionista.

• 

La icnita de Puigventós, localitzada l’any 2016 per Belén Muñoz, membre del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà (CMRO), va ser duta a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, que posteriorment la lliurà al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, i finalment va ser dipositada a les col·leccions de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per al seu estudi.

Aquesta icnita va resultar ser una impressió del peu esquerre d’un arcosaure, un grup primitiu de rèptils que assolien mides considerablement grans i que es consideren avantpassats dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests arcosaures era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià, també anomenada “la gran mort”. Va succeir poc abans de l’aparició dels dinosaures i és la més gran extinció ocorreguda a la Terra, molt més devastadora a la que posteriorment va acabar amb els dinosaures. La icnita d’Olesa de Montserrat correspon al Triàsic Mitjà (fa uns 240 milions d’anys) i és una de les més ben preservades de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península Ibèrica.

Recentment, personal investigador de l’ICP ha publicat dos articles científics que amplien el coneixement de la fauna que va viure al que ara és Catalunya durant el Triàsic Mitjà. La icnita de Puigventós no és l’única que s’ha trobat en aquesta localitat. A més, s’han descrit dues altres noves localitats amb petjades de tetràpodes (animals de quatre potes): Penya Rubí (al terme municipal de Vallirana, Baix Llobregat,) i Montmany (a Figaró-Montmany, Vallès Oriental). Aquestes noves localitats s’afegeixen a les dues úniques que es coneixien (Collcardús i Pedrera de Can Sallent), i enriqueixen enormement el registre i biodiversitat de la unitat geològica on es troben, coneguda com les fàcies Muschelkalk mitjà, que es distribueix al llarg de les serralades prelitoral i litoral catalanes. En total s’han descrit 219 petjades fossilitzades. Aquestes localitats a Catalunya són les úniques a nivell de tota la península Ibèrica d’aquesta cronologia, cosa que posa de relleu la seva importància i l’escassetat de jaciments existents en aquestes fàcies.

Un altre article descriu el rastre d’un xifosur ―un representant del que avui dia són els crancs de ferradura o cassola de les Moluques― en un d’aquests jaciments, essent l’evidència més antiga d’aquest grup al sistema litoral català. Aquests invertebrats amb aspecte de cranc estan més emparentats amb les aranyes que amb els crustacis. Sovint s’anomenen “fòssils vivents”, perquè la seva morfologia ha canviat molt poc ens els darrers 400 milions d’anys i perquè han sobreviscut a diverses extincions massives. La presència d’aquest rastre constata que, durant el Triàsic, aquests ambients costaners eren plens de vida. Les icnites van ser identificades al jaciment de Penya Rubí. L’estudi conclou que les observacions fetes a la Conca Catalana del Triàsic es poden extrapolar, com a mínim, a la resta d’Europa i al nord d’Àfrica.

Aquesta recerca s’engloba en el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) “Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic-Mesozoic a Catalunya” (ref. CLT009/18/00066), realitzat amb el suport del Departament de Cultura.

Descarregueu-vos la nota de premsa amb tota la informació en pdf