El 23 de febrer de 2021, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany. Amb data 25 de febrer de 2021, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Fig. 1: Imatge aèria de l’any 2015, amb tota la vil·la excavada. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba
La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. L’àmplia cronologia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins el trànsit al període alt-medieval.
El jaciment de Vilauba es troba situat en el paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana, a l’oest del terme municipal de Camós, i ocupa també una reduïda part del terme municipal de Porqueres. L’entorn de Vilauba és en realitat una vall d’uns dos quilòmetres i mig de llargada per uns sis-cents metres d’amplada. El jaciment es situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.
Fig. 2: Imatge del sector nord del conjunt residencial de Vilauba, excavat durant els anys 1987-1990 i posteriorment restaurat i incorporat al recorregut de la visita pública. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 3: Detall de l’excavació del rebost de la vil·la l’any 1989, amb un amuntegament de 120 olles de terrissa. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 4: Conjunt de vaixella de taula restaurada. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 5: Figureta de bronze del déu Mercuri localitzada a la part residencial. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 6: Objectes metàl·lics recuperats durant les excavacions. Esquellot de ferro pel bestiar i mostra d’alguns ganivets i tallants de ferro. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 7: Conjunt de 58 monedes de bronze trobat dins d’una de les gerres. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba 
Fig. 8: Detall de l’hipocaust dels banys privats. Fotografia: Equip d’investigadors de Vilauba
El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions ha facilitat la interpretació que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori. La identificació d’aquest establiment amb el topònim Villa Alba conservat en documents del segle X i, posteriorment, la seva pervivència en un mas proper, permeten seguir el fil de l’antic establiment romà fins a l’actualitat.
La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’excel·lent estat de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins pràcticament l’època alt-medieval. Vilauba és, però, sobretot excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original.
Vilauba és també un jaciment extraordinari per la intensa recerca arqueològica realitzada durant més de 40 anys de treballs continuats, iniciats l’any 1978 i que segueixen en curs fins l’actualitat, i que ha convertit el jaciment en un referent en l’àmbit nacional i internacional per estudiar el món rural d’època romana en general, i per conèixer la transformació del camp a partir de la romanització i fins al pas a l’alta edat mitjana. El valor patrimonial i la significació històrica de Vilauba són de gran rellevància perquè de bon començament es va apostar per la seva recuperació, posada en valor i divulgació, tot adequant el jaciment per a la visita pública, amb una mínima infraestructura de suport.
La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics, que amb caràcter específic, s’aplicaran a les intervencions a la zona , els quals precisaran la necessitat d’autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 cm de gruix des de la cota del terreny.
Aquest any està previst actuar a la zona est del Camp Baix, on es preveu intervenir en un forn de fabricació de terrissa localitzat mitjançant la prospecció geofísica. També es preveu avançar en l’estudi de reconstrucció paleoambiental de Vilauba durant els segles V-VII dC a partir dels materials exhumats en l’excavació d’un pou excavat els anys 2019-21.
Amb aquesta declaració, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 227 expedients de BCIN corresponents al patrimoni arqueològic declarats.
| Descarregueu la declaració al DOGC en pdf |
| Per a més informació sobre el jaciment consulteu el web del Museu Arqueològic de Banyoles|
| Per a més informació sobre els expedients de BCIN declarats consulteu l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural|