Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.
El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.
Can Bonells 
L’Escorxador
El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.
Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.