Obituari: Jordi Casanovas i Miró, especialista en epigrafia hebrea -estimat amic i company- ens ha deixat sobtadament

Jordi Casanovas i Miró (Barcelona, 25-10-1953/22-03-2020), es va doctorar en Filologia Semítica (Secció d’Hebreu i Arameu) per la Universitat de Barcelona. La seva especialitat fou l’epigrafia hebrea medieval, tema de la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions hebrees funeràries medievals d’Espanya. El 1991 va començar a treballar com a conservador al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Era membre de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, la qual presidia des de feia poc.

Jordi Casanovas i Miró ha estat, no només un dels principals, sinó el millor especialista en epigrafia hebrea del nostre país i de la península dels darrers temps. Va compartir la seva passió pel món jueu, i especialment per l’epigrafia hebrea amb tots aquells que l’envoltaven, i va compartir sobretot la seva saviesa infinita de manera gratuïta i altruista. Era un d’aquells savis que ho donava tot sense esperar res a canvi, escoltar-lo era un plaer del qual un mai es cansava. En definitiva, un savi molt humà i millor persona.

La seva especialitat fou l’epigrafia hebrea medieval, amb la seva tesi doctoral centrada en les inscripcions funeràries medievals localitzades arreu d’Espanya, tant des del vessant arqueològic com filològic, amb el títol Las inscripciones funerarias hebráicas medievales de España (publicada a Brepols, 2004).

Ha estat autor de nombrosos treballs científics i de divulgació sobre epigrafia hebrea a les nostres contrades i arreu. D’entre la seva extensíssima obra escrita en podem destacar les següents: Epigrafia Hebrea (Real Academia de la Historia, 2005); El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (Barcelona, 2009); Arte románico de Cataluña (MNAC, 2001); Libro de cuentas de un prestamista judío gerundense del siglo XIV (UB, 1990); Art romànic i escultura de Vanguardia. Col·leccions del MNAC (2001); El viatge a Espanya d’Alexandre de Laborde (1806-1820) (MNAC, 2006); “Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc-Barcelona” (Tamid 4, 2002), i moltíssims altres articles realitzats durant tots els seus anys de recerca i difusió.

Com a tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) des de l’any 1991, va desenvolupar la seva tasca en el departament de Registre d’Obres d’Art i Gestió de Col·leccions, orientant la seva activitat en la documentació relacionada amb la formació de les col·leccions del MNAC.

Paral·lelament, el seu interès també es va centrar en l’estudi, conservació i la presentació dels abundants materials petris epigràfics, reaprofitats en bona part dels edificis històrics de Barcelona, així com d’altres de desapareguts. Resultat d’aquest estudi fou la publicació de l’obra El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres. Dades per a una Història (Barcelona, 2009), producte del buidatge de l’arxiu de l’Acadèmia entre els anys 1835 i 1932. Va dedicar també la seva atenció a la protecció i salvament de les obres d’art en el període de la Segona República i la Guerra Civil.

Una part important de la seva tasca científica i de recerca la va realitzar a la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual era membre. Arran de la seva feina incansable i dedicació fou escollit President de la mateixa el passat mes de febrer, i la revista Tamid, és fruit compartit amb els seus col·legues de la seva feina de recerca i difusió.

També considerava essencial la difusió de la seva tasca, donar a conèixer i difondre les seves investigacions, i va participar en nombrosos col·loquis, conferències i diverses iniciatives per retornar aquest coneixement a la societat i a la comunitat científica.

A més d’epigrafista, considerava l’arqueologia com una eina bàsica del coneixement històric, i va treballar colze amb colze amb nombrosos arqueòlegs i arqueòlogues d’arreu del país, així com amb historiadors. Especialment, amb les necròpolis jueves, tenia una relació particular. En Jordi va mostrar un especial interès per les necròpolis de Tàrrega i de Montjuïc de Barcelona, on va col·laborar i participar com un membre més de l’equip amb aquella passió que el caracteritzava. Va formar part del projecte pluridisciplinari de la necròpolis jueva de Montjuïc (Barcelona) dirigit des del Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb el qual vaig compartir hores i hores d’investigació, i incansables debats sobre el futur d’aquesta meravellosa necròpolis. Un dels seus desitjos era poder veure la necròpolis jueva de la seva ciutat totalment excavada i poder desenterrar i investigar les inscripcions hebrees que la terra ens oferís. Encara recordo el dia que el vaig conèixer, l’any 2001, quan li vaig mostrar una meravellosa làpida localitzada in situ a l’excavació amb una increïble inscripció hebrea. L’expressió dels seus ulls i el somriure juganer a la seva cara en poder tocar i llegir aquella pedra quasi mil·lenària, van fer sorgir tota la seva passió. 

Aquesta és la tomba d’una dona pietosa i honesta, la senyora Míriam, esposa del rabí Isaac ha-Leví, beneïda sigui la memòria del just! Morí el mes de quisleu (novembre-desembre) de l’any quatre mil nou-cents noranta (1229)”.

Ens has deixat massa aviat, Jordi, massa aviat. Encara et quedava molt camí per recórrer, al costat de la teva Odile i de la teva família. I també et quedava molt per estudiar, investigar i escriure, moltes més inscripcions hebrees per transcriure i difondre el teu coneixement i saviesa infinita.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i la Tribuna d’Arqueologia volem afegir-nos a aquest sentiment i expressar les condolences més sinceres a la seva companya Odile Ripoll, al seu fill Augusto, a tota la família i els amics.

I tal com deia la làpida que em va permetre conèixer a en Jordi: Beneïda sigui la memòria del just, beneïda sigui la teva memòria ara i sempre. Jordi, descansa en pau, però se’t trobarà molt a faltar.

Autor: Xavier Maese Fidalgo


					

2 thoughts on “Obituari: Jordi Casanovas i Miró, especialista en epigrafia hebrea -estimat amic i company- ens ha deixat sobtadament

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.