Conferència: Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris: horitzons cronològics i dades interpretatives d’una comunitat monàstica de la Primerenca Edat Mitjana (s. V-IX) (Projecte Muntanya Viva, 2018-2021)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de març de 2020, 19,00 hores
Conferenciants: Marta Sancho i Planas i Walter Alegría Tejedor
Moderador: Josep Gallart i Fernàndez
Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l’estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D’aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles VI-VII, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot, s’ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D’aquí que assumim l’hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d’aquest indret.
A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes rellevants de la propera xerrada.
- Quina és la principal aportació d’aquest jaciment en el coneixement de la historia d’aquest període de transició de l’antiguitat a l’edat mitjana?
La principal aportació és el coneixement de com podria ser un monestir dels primers temps del monacat occidental. No disposem de gaires exemples i en cap cas podem estar segurs del tot de que ho fossin. En el cas de Santa Cecfília dels Altimiris, són diverses les evidències que ens porten a aquesta interpretació i això ens permet establir comparacions amb el model monàstic que coneixem a partir dels segles IX-X amb la introducció del monacat benedictí, estructurat al voltant d’un claustre. Per trobar models que quadrin amb el nostre jaciment, he revisat exemples de monestirs orientals, ja que són l’origen de la introducció d’aquesta pràctica d’espiritualitat a occident. Dins d’aquesta tradició trobem eremites, com San Victorià d’Assan, que es va establir en una zona de muntanya propera al nostre jaciment. Al seu voltant es va estructurar una comunitat eremítica que posteriorment va esdevenir un monestir.
- Quin tipus de cultura material trobeu en aquest jaciment?
Els artefactes mobles i les construccions denoten una cultura clarament de tradició romana. Els paviments d’opus signinum, els murs d’opus incertum i els revestiments dels murs de les primeres fases ens indiquen aquesta tradició romana. Alhora els artefactes ceràmics ens han permès acotar vàries fases constructives i definir l’economia, la societat i els contactes que establiren amb altres zones, ens indica també aquesta tradició. En el cas de les àmfores, trobem un volum destacat d’importacions d’oli del sud d’Hispània i del nord d’Àfrica així com també de vi d’orient. Alhora els habitants del monestir dels segles V-VII utilitzaven bols i plats de ceràmica fina decorada procedent de zones productores de la península, del sud de França i del nord d’Àfrica. Els materials de cuina ens suggereixen una diferencia en el repertori d’els segles V-VIII respecte a la dels segles IX-X, amb ceràmiques d’usos diversos.
- Quin pla de recerca futura teniu previst?
Un dels objectius del nostre projecte consisteix en establir comparacions entre aquest jaciment i altres assentaments de cronologies properes que també estem estudiant, com Sant Martí de les Tombetes, les Esplugues de Segur o Orrit. Tots ells es troben en aquest territori de muntanya i el seu estudi ens pot aportar dades sobre les diferències i coincidències entre uns i altres. Volem diferenciar aquestes comunitats, tant per les característiques dels assentaments com per la seva cultura material i així poder definir com era la societat d’aquest moment, identificar els llocs centrals que exerciren un cert control sobre el territori i comprendre les dinàmiques que s’establiren entre ells. No és un repte fàcil donat que a la manca d’informació escrita a la que estem acostumats els medievalistes i hem de sumar l’escàs esforç que tradicionalment l’arqueologia ha dedicat a aquest període. Afortunadament en l’actualitat hi ha moltes recerques en marxa que segur ens aportaran llum sobre aquesta interessant etapa de la nostra història.