El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).
Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’any 1998, per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.
Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.
Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.
Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.
Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.
| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |
Notícia: Tània Álvarez