Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada