Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores
Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila
Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.
- Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?
Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.
L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.
- Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?
Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.
En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.
Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.
- Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?
Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.
L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.
Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.
A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.
- Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?
El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.
- És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?
No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.
L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.