Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.

---

A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

• Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

• Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

• Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

• De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.