El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).
El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.
A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.
Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.
Finalment, s’ha de destacar la singularitat d’aquest jaciment, ja que es tracta d’un excel·lent exemple d’oppidum ibèric, amb una important fase romanorepublicana. Es tracta de dos primers moments importants, vinculats al control de les vies de comunicació i l’entorn. Aquesta organització del territori, tant d’època ibèrica i com romana, mostra un destacat control de l’àrea fins a la zona del riu Cardener. Per altra banda, la fase medieval ens aporta un important i singular habitat, proper al castell del Castellvell i a les seves evidencies històriques, com l’ermita de Sant Miquel, avui arrasada.
Amb aquesta declaració ja son 6 les declaracions d’EPA a la Catalunya Central.
Notícia: Tània Álvarez