El passat 23 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil.la romana del Reguer, al terme municipal de Puigverd d’Agramunt (Urgell).
La vil·la romana del Reguer, situada a la vall del riu Sió, és coneguda des de l’any 1928, quan uns aficionats de Manresa realitzen excavacions clandestines i ja extreuen part d’uns mosaics. L’any 1954 Rodrigo Pita el dona a conèixer a la publicació ‘Datos Arqueológicos Ilerdenses V’, on confirma que els mosaics formen part d’una vil·la romana de relativa importància, i destaca el perill de destrucció que corren els mosaics. No serà fins l’any 1961 que Ricard Batista porta a terme les tasques de salvament dels mosaics i l’excavació de tres àmbits de la vil·la. Dels mosaics recuperats destaca la representació d’una venatio (escena de lluita entre gladiadors i animals celebrada als amfiteatres), una de les poques que existeixen a la Hispania romana.
Els treballs que s’han fet en els darrers anys, se centren bàsicament en l’estudi del mosaic central, la venatio, els experts confirmen que es podria datar en la segona meitat del segle IV. Cal tenir present, que a manca d’una excavació sistemàtica, aquesta és la única dada per poder datar el jaciment.
Així mateix, a escassos metres de la vil·la, es van identificar tombes en tègula i sarcòfags excavats en la roca, fet que permet proposar dues hipòtesis: que va existir una necròpolis contemporània a la vil·la, o bé que un cop la vil·la entre en desús, i hi ha una segona ocupació en forma de necròpolis, ja d’època paleocristiana.
L’any 2004, amb motiu de l’obra de millora dels revolts i reforçament del ferm de la carretera L-303, entre la intersecció amb la L-310 fins a Agramunt, es va portar a terme una excavació arqueològica, on es va identificar part de la vil·la, diferent a la identificada durant els anys 60.
Per tant, el jaciment arqueològic a protegir està format bàsicament per la vil·la romana i una necròpolis probablement paleocristiana.
Actualment el jaciment resta tapat en una zona de camps de conreu.
Notícia: Tània Álvarez