Conferència: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2019, 19,00 hores
Conferenciants: Ferran Borrell i Juan José Ibáñez
Moderadora: Maria Saña
En aquesta conferència es presenten els resultats de les excavacions als jaciments neolítics de Kharaysin (Jordania) i Nahal Efe (Israel), ambdós projectes recentment endegats des del grup de recerca Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Es tracta de dos jaciments d’una gran rellevància per a l’estudi del procés de neolitització a la Mediterrània Oriental i en un estat de conservació excepcional. El jaciment de Kharaysin, un gran poblat neolític amb una forquilla cronològica que avarca gairebé dos mil anys (10è-9è mil·lennis cal. BC), és un dels pocs de la regió on es pot estudiar in situ i amb detall l’aparició i evolució de les primeres comunitats pageses i ramaderes. Per altra banda, el projecte de Nahal Efe, ha posat al descobert un petit poblat de caçadors recol·lectors de mitjans del 9è mil·lenni cal. BC a la regió desèrtica del Neguev, evidenciant la continuïtat d’aquest sistema econòmic a les zones perifèriques (semidesèrtiques) en un moment de consolidació de l’agricultura per bona part del Llevant Mediterrani. Els resultats dels dos projectes permeten doncs contraposar dues realitats econòmiques i culturals ben diferents tot posant en evidència la variabilitat d’estratègies econòmiques vigents al llarg del període neolític a la Mediterrània Oriental.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.
- El dos jaciments que ens presentareu, eren coneguts i/o havien estat excavats en anterioritat?
Tant el jaciment de Nahal Efe a Israel com el de Kharaysin a Jordania, eren coneguts abans que s’endeguessin els projectes de recerca que es troben actualment en curs, però no havien estat mai excavats. Apareixien sovint mencionats en la literatura acadèmica com a jaciments pertanyents al neolític preceràmic, però sense precisar més. En aquest sentit, els resultats que estem obtenint a ambdós jaciments són del tot novedosos i han despertat un gran interès en l’àmbit dels estudiosos del neolític a la Mediterrània Oriental.
- En el petit resum inicial, deixeu entendre que Kharaysin i Nahal Efe presenten ocupacions contemporànies al voltant dels inicis del 9è mil·lenni cal. BC, durant el període neolític preceràmic B mig. Quines evidències hi ha de la interacció social i les relacions entre les comunitats agrícoles i les caçadores recol·lectores allà on eren veïnes?
Aquest és malauradament un aspecte força desconegut que, per altra banda, ens interessa molt desenvolupar. De manera general, sabem que hi ha una certa relació tal com indiquen la circulació de materials exògens (obsidiana de Turquia, turqueses i altres pedres verdes del nord d’Aràbia, petxines de la Mediterrània i Mar Roig) i, en segon lloc, la difusió d’algunes de les tecnologies més característiques d’aquest període, com és la talla laminar bidireccional, per tots els racons del Llevant, incloent les regions àrides on continua la cacera i recol·lecció. Però no passa el mateix amb altres tecnologies i coneixements tant vinculats al neolític com és el cas de l’arquitectura rectangular que, per exemple, trobem ben documentada en els nivells del preceràmic B de Kharaysin però que no es documenta a la regió del Neguev durant aquest mateix període. Apart d’això, dels grans trets, poc més en sabem. Una de les grans dificultats que afrontem és que la recerca a la Mediterrània Oriental durant aquest període, s’ha centrat en l’estudi de les comunitats pageses i per tant en el procés de neolitització, l’origen i difusió de l’agricultura i la ramaderia. L’estudi d’aquelles comunitats que varen continuar essent caçadores recol·lectores, principalment en regions àrides, ha rebut menys atenció i per tant les coneixem pitjor, cosa que dificulta identificar i establir aquesta interacció que de ben segur hi hauria entre aquests dos mons. En aquest sentit, el projecte de Nahal Efe, reprèn els estudis pioners d’Ofer Bar-Yosef als anys 70s a la regió del Neguev i Sinaí i té com objectiu principal conèixer bé aquestes comunitats caçadores-recol·lectores com a primer pas que ha de permetre en el futur conèixer en detall cóm es relacionaven amb les poblacions pageses veïnes.
- Quin és el fet més rellevant que destacaríeu dels dos jaciments que esteu excavant?
Del jaciment de Kharaysin, el més destacable és, en primer lloc, la llarga seqüència d’ocupació que, com hem dit en el resum inicial, cobreix el 10è-9è mil·lenni cal. BC, just els moments inicials de la domesticació de plantes i animals en el Llevant Sud, durant la transició neolític precerámic A al B. En segon lloc, destacaríem el descobriment dels sols enlluïts amb més antics del Pròxim Orient, en arquitectura circular a finals del preceràmic A, una tecnologia que, per contra, ha estat tradicionalment associada en aquesta regió a l’arquitectura rectangular i el període posterior, el preceràmic B. Finalment, destacaríem les dimensions del poblat durant el neolític preceràmic B, a mitjans del 9è mil·lenni, estimat en unes 25 hectàrees i amb una arquitectura rectangular complexa i amb construccions terrassades, fet que posa de relleu la rellevància d’aquest assentament i que sigui considerat el que a la regió es coneix com a ‘mega-site’ i amb una forta influència regional.
Respecte al jaciment de Nahal Efe, part dels resultats obtinguts fins ara difereixen significativament del model de poblament tradicionalment acceptat per la regió, en que es proposa l’ocupació del Neguev per part de petits grups de caçadors recol·lectors nòmades. En aquest sentit, les dimensions del jaciment, el creixent nombre d’unitats domèstiques, tres excavades i com a mínim una dotzena més identificades en superfície (potencialment contemporànies), i la gran inversió de treball en la construcció de les cabanes (murs de pedra de més d’un metre d’alçada amb sols enlluïts amb cal o enllosats!) ens porten a interpretar Nahal Efe com un poblat d’un grup de caçadors recol·lectors relativament gran i totalment o, en bona mesura, sedentaris. En la mateixa direcció apunten altres indicis com ara la presència d’un petit nombre de fulles de falç amb llustre de cereal o els útils de molta trobats a l’interior de les cabanes. En aquest sentit, les dades recuperades fins al moment semblen indicar que entre els dos conceptes que tots tenim al cap ben diferenciats quan parlem de pagesos i de caçadors-recol·lectors, hi hauria situacions intermèdies, trencant una mica amb aquest concepte dicotòmic de món dels caçadors i món dels pagesos.