Ahir ens va deixar Gabriel Alcalde i Gurt (Olot 16/7/1958 – 25/4/2019), company arqueòleg i museòleg, després d’una llarga malaltia.
Historiador de formació, Gabriel Alcalde va ser el primer director del Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, de 1983 a 1997. Posteriorment, va dirigir l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG i també l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Havia realitzat el doctorat en història a la UdG, amb una tesi centrada en la museologia, disciplina que impartia a la universitat gironina des de 1998.
Havia publicat nombrosos articles sobre el patrimoni cultural, la museologia i l’arqueologia en revistes catalanes i d’arreu. Va ser codirector del màster sobre “Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local” de la UdG durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007. Des de 2004 era membre de la Junta de Museus de Catalunya.
En la seva trajectòria com a arqueòleg, va formar part de diverses campanyes d’excavació a la Prunera, Sant Joan les Fonts i a la Bauma del Serrat del pont i plan sa llosa, a Tortellà, així com a les les excavacions a la cova 120 de l’Alta Garrotxa i al jaciment del pont del Llierca. Dins d’aquest camp va esdevenir en un referent a Catalunya de l’estudi de la microfauna.
Va ser un dels principals investigadors de la comarca de la Garrotxa on també va impulsar diversos projectes de recerca entre els quals destaquen l’abans mencionada ’excavació de la Cova 120 a Sales de Llierca, el poblament durant la prehistòria a la Vall d’en Bas: estudi integrat del jaciment arqueològic de la Dou a la Vall d’en Bas, amb l’objectiu d’incidir i generar coneixement entorn la problemàtica històrica relativa a l’origen i consolidació de les primeres societats camperoles, de forma àmplia al prepririneu i pirineu català, i de manera específica a la Vall d’en Bas i al jaciment de la Dou. I finalment, el projecte sobre l’evolució del poblament i ús del territori al prepirineu oriental durant la Prehistòria recent (8000-900ANE): anàlisi arqueoecològica de les dinàmiques de canvi social i de la gestió dels recursos naturals amb una intervenció al jaciment de la Feixa de la Ceba de Vallfogona del Ripollès i prospeccions a Argelaguer, Besalú, Campdevànol, Ripoll, Vidrà, la Vall d’en Bas, Olot, Les Preses, Santa Pau, Castellfollit de la Roca , Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses.
Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia expressem les més sinceres condolences a la seva esposa Maria Saña, també companya i arqueòloga, a la seva filla Berta, a la família i els amics.