El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.
La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.
El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.
La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.
Notícia: Tània Álvarez