Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de novembre de 2018, 19,00 hores
Conferenciant: Dolors Codina
Moderador: Miquel Molist
Les excavacions al jaciment arqueològic de Vilanera varen ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del turó i han estat impulsades des del Departament de Cultura -en el marc de les convocatòries anuals de subvencions a municipis per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic-, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Escala.
La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat, en canvi, l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000.
Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat també molt rellevants. S’han documentat un total de disset estructures funeràries, tres de les quals es poden atribuir al Bronze final, caracteritzades per contenir únicament una urna ceràmica amb les restes de la cremació, encastada en una diaclasa del subsòl. Les catorze estructures restants pertanyen cronològicament a la primera edat del Ferro, ja en el segle VII aC, i consisteixen en fosses excavades en el subsòl on havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven.
Es confirma, doncs, que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil·lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.
Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa BAULA Recerca Arqueològica SL dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerard Prados, Maribel Fuertes i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
