Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores
Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila
Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.
- Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?
A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.
- Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?
Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.
- Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?
Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.
- Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?
Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.
- Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?
Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.