El passat mes de novembre de 2017 va finalitzar la segona campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara. La intervenció va permetre la restauració completa de quatre túmuls i la parcial d’un més, de manera que la necròpolis ja compta amb setze construccions funeràries consolidades. La intervenció de restauració va consistir en la reconstrucció volumètrica dels túmuls, la neteja dels microrganismes dels suports petris, el rejunt dels anells de pedra amb morter de calç i el rebliment interior amb terra estabilitzada amb calç. També va realitzar-se una prova pilot de condicionament dels espais entre túmuls amb pedruscall del jaciment, cosa que contribuirà a reduir el creixement vegetal i mitigar els efectes dels aragalls.
L’actuació va ser finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL sota la direcció de l’arqueòloga Georgina Prats i la restauradora-conservadora de béns culturals Gemma Piqué. Aquesta intervenció s’afegeix a les actuacions que es desenvolupen en el marc del projecte Almenara promogut per l’Ajuntament d’Agramunt. El projecte, endegat l’any 2015, té com a objectius aprofundir en el coneixement de la necròpolis i el ritual funerari de la primera edat del ferro, garantir la conservació i la recuperació patrimonial del jaciment i difondre i socialitzar els resultats de la recerca. L’equip d’intervenció aplega tant professionals de l’arqueologia preventiva com investigadors vinculats al Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida i al Grup de Recerca Arqueològica al Mediterrani i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, Almenara és una necròpolis d’incineració datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e. i un exponent de les necròpolis de túmuls plans, construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositen en l’espai central dels túmuls, ja siguin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– trobem les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).
La necròpolis d’Almenara fou descoberta el 1968 per Josep i Gabriel Balcells després d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. Els treballs d’excavació es desenvoluparen el mateix any sota la direcció del professor Joan Maluquer de Motes. L’actuació arqueològica va documentar vuit túmuls i va recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries. D’ençà de la represa de les intervencions arqueològiques l’any 2015 s’ha actuat en una superfície aproximada de 550 m2 i el nombre de túmuls identificats s’eleva –de forma preliminar– fins a vint-i-sis. Els treballs d’excavació es preveuen reprendre el proper estiu.
Font: Iltirta Arqueologia