Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.
Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades
El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.
- Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?
Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.
- Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?
El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.
- Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?
Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.
A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.