Conferència: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de desembre de 2017, a les 19:oo hores.
Conferenciants: Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto
Moderador: Jordi Nadal
La ramaderia és una activitat econòmica clau a Europa des de la introducció dels animals domèstics durant el neolític. Les pràctiques ramaderes estan estretament lligades amb les estratègies de producció i, com a tals, reflecteixen canvis socials i econòmics. L’anàlisi de les restes de fauna dels jaciments arqueològics permet conèixer la gestió ramadera en el passat i a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de l’esmalt dentari podem inferir patrons de mobilitat i estacionament.
En aquest treball es presenten els canvis en la ramaderia de diferents indrets d’Europa i el nord d’Àfrica (Anglaterra, Catalunya, nord-centre d’Itàlia i Tunísia, entre d’altres) entre el primer mil·lenni aC i l’època romana, fruit de les darreres investigacions d’aquest any. Més enllà de les dades arqueozoològiques, veurem que la ramaderia està molt vinculada als sistemes econòmics i socials -a voltes per sobre de les condicions ecològiques de cada zona- i la manera en què els canvis en els patrons de mobilitat i intercanvi determinen les pràctiques ramaderes.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els temes destacats de la propera xerrada.
- Per què la mobilitat de la cabana ramadera té un paper tan rellevant al projecte?
Els camins per on transcorren els ramats són també vies de comunicació i d’intercanvi, i han vertebrat els territoris des de fa milers d’anys. L’èxit de la supervivència humana i la viabilitat de les societats depèn en gran part de la capacitat de moure’s pel territori i la capacitat d’adaptació. Per superar l’escassedat estacional de pastures és essencial que els ramats es puguin moure pel territori. Però la decisió de permetre o denegar drets de pas a les persones i al bestiar depèn de decisions polítiques directament relacionades amb l’organització i el control territorial, així com del sistema econòmic existent en cada període. En conseqüència, la mobilitat és un element crucial en la recerca històrica i arqueològica, perquè d’una banda reflecteix el sistema socioeconòmic i, de l’altra, condiciona la producció agropecuària i la circulació de persones, idees i mercaderies.
- Quin és el principal objectiu del projecte i com l’assolireu?
El principal objectiu és caracteritzar i entendre el sistema socioeconòmic a cada període, i determinar fins a quin punt les decisions sobre la gestió del territori i la mobilitat condicionen la producció agropecuària. La combinació de diferents línies de recerca és el que ens permet establir, d’una banda, quina era la composició i característiques de la cabana ramadera (proporció entre espècies, morfologia dels animals, incidència de patologies, etc.) i, de l’altra, els patrons de mobilitat del bestiar a partir dels resultats proporcionats per les anàlisis d’isòtops estables i d’ADN antic en diferents cultures i períodes. En concret, hem escollit tres zones –suroest peninsular, nordest peninsular i l’antiga Etrúria– i una forquilla cronològica prou àmplia (del bronze final fins al final de l’antiguitat tardana) per veure diferents nivells de complexitat social i d’integració econòmica en una zona ecològica similar.
- Quines són les principals novetats respecte als estudis fets anteriorment?
Normalment els/les arqueòlegs/es treballem sobre períodes concrets, o sobre territoris específics, un fet que ens limita i dóna una imatge parcial dels processos històrics de més ampli abast. Gràcies a una trajectòria professional que ha permès dur a terme estudis en diferents zones geogràfiques i cronologies ens vam adonar que, en zones ecològicament i culturalment molt diferents –p. ex. Dinamarca, Anglaterra o Tunísia–, els processos de canvi en la ramaderia eren molt similars. Això ens va permetre superar la barrera inicial de zona geogràfica i cronologia. A aquest primer aspecte clau i innovador del projecte s’afegeix la combinació, per primera vegada, de les diferents disciplines que integren aquesta recerca (arqueozoologia, etnografia, isòtops estables d’oxigen i estronci, ADN antic, i anàlisi espaciotemporal amb l’ajuda d’un sistema d’informació geogràfica on les restes de fauna són el centre de la recerca). La contrastació de les dades arqueològiques d’isòtops d’estronci amb dades procedents de ramats i vegetació actual també suposa un aspecte mai tractat fins al moment. El nostre treball permetrà disposar dels senyals isotòpics d’estronci de les diferents formacions geològiques presents al llarg de les rutes i territoris estudiats. Això constitueix un marc químic de referència fonamental per interpretar correctament els resultats obtinguts a les mostres arqueològiques. Així mateix, és una informació útil per altres estudis de traçabilitat de procedència geogràfica (p. ex, productes amb Denominació d’Origen). A més, el treball amb els i les pastores permetrà disposar d’informació directa sobre aspectes com la gestió, la mobilitat, el saber fer i els costums tradicionals relacionats amb l’activitat pastoral. Un últim aspecte innovador destacable és considerar la mobilitat com a agent fonamental que afecta les pràctiques ramaderes.
- Quina creieu que serà l’aportació més important del projecte a la recerca europea i a la societat?
El projecte contribuirà a l’excel·lència de la recerca europea en diferents aspectes: en primer lloc, l’enfocament metodològic interdisciplinari i innovador, que és una aportació en si mateixa per la comprensió de les societats del passat. En segon lloc, l’enorme corpus de dades que el projecte sistematitzarà per oferir una primera visió de síntesi de com els processos socioeconòmics modifiquen i determinen la producció ramadera a escala europea. Des d’un punt de vista més social, l’equip de recerca està compromès a transmetre els resultats a diferents col·lectius de la societat, incloent-hi els més desatesos.
D’altra banda, i veient com el paper professional dels pastors i ramaders va perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària esperem contribuir a la posada en valor, preservació i reivindicació del gran patrimoni material i immaterial que suposa l’activitat ramadera a Europa com a element vertebrador i dinamitzador dels nostres territoris. Per això volem que el projecte pugui tenir un impacte directe en la societat a través de la sensibilització i la col·laboració amb diversos grups de recerca, associacions i fundacions (Obrador Xisqueta, mOntanyanes, Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya (EPC), Fundació del Món Rural (FMR), Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Petjada, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, etc.). Aquestes entitats estan vetllant per la recuperació, revalorització i difusió de la ramaderia tradicional. És un treball constant de tècnics/es, pastors/es i artesans/es que estan teixint una xarxa de continguts, coneixements i recursos que guiaran i sustentaran una bona part del treball de recerca d’aquest projecte.